Durabilitat

DURABILITAT I FENÒMENS DE
DEGRADACIÓ
Interaccions Ciment Portland - Medi.
Química de Materials – 1er Grau Enginyeria Civil
ETSECCPB
UPC
1
ÍNDEX
INTERACCIONS QUÍMIQUES CIMENT PÒRTLAND - MEDI.

DURABILITAT I FENÒMENS DE DEGRADACIÓ.
1. Concepte de durabilitat
1.1 Introducció
1.2 Components del ciment potencialment problemàtics (anhidres)
1.3 Components de la PCH potencialment problemàtics (hidrats)
1.4 Agressions externes
1.5 Mecanismes de transport
2. Processos químics que afecten a la durabilitat
2.1 Introducció
2.2 Descalcificació. Dissolució i lixiviació (A)
2.3 Descalcificació. Intercanvi catiònic (B)
2.4 Formació de compostos expansius. Atac per sulfats (C)
2.5 Formació de compostos expansius. Alcalí – Àrid (D)
2.6 Formació de compostos expansius. Calç i magnèsia (E)
2.7 Formació de compostos expansius. Aigua de mar (F)
2.8 Carbonatació
3. Processos físics que afecten a la durabilitat
UPC
2
1 CONCEPTE DE DURABILITAT

1.1 Introducció
 Amb el pas del temps els ciments que formen part de

morters i formigons van perdent les seves
característiques conglomerants i resistents.
 Per què?
 Prevenció enfront reparació.
 Assoliment de la vida útil projectada.
 I com que els ciments no es troben sols, són part de

morters i formigons, l’estudi detallat de la durabilitat
dels ciments es farà dins d’aquests materials.
UPC
3

1.2 Components del ciment potencialment problemàtics

(Anhidres)
 C3A i C4AF Sensibles als atacs per sulfats.
 CaO i MgO Provoquen hidratacions retardades i
expansives.
 Sodi i Potassi Reaccionen amb àrids reactius.
1.3 Components de la PCH potencialment problemàtics

(Hidrats)
 CH - Sensible als atacs d’àcids, de sulfats i de sals
magnèsiques.
- Descalcificació.
- Carbonatació.
UPC
4

1.4 Agressions externes
 Aigües selenitoses (Sulfats).

 Aigües marines (Sulfats, magnesi, clorurs).
 Aigües àcides (H+, CO2).
 Àrids reactius (Sílice reactiva).
 Aire (CO2).
UPC
5

1.5 Mecanismes de transport

Permeabilitat
Connectivitat entre els pors.
 A major relació a/c major permeabilitat.
 Permeabilitat del formigó > permeabilitat de la PCH.
 Major porositat a la zona de transició entre la PCH i l’àrid.
 Formació d’esquerdes de retracció durant la hidratació de la PCH.
Difusió
Transport de gasos i dissolucions degut a gradients de
concentracions (de major a menor concentració).
Succió capil·lar
UPC
INTERACCIONS QUÍMIQUES CIMENT PÒRTLAND- MEDI.
L’AIGUA
UPC
INTERACCIÓ DELS PORUS I
Factores internos y externos que influyen en el proceso de lixiviación

(Garrabrants et al., 2011)
UPC
6
2 PROCESSOS QUÍMICS QUE AFECTEN A LA DURABILITAT
2.1 Introducció
A B C
Descalcificació. Descalcificació. Reaccions de formació
Reaccions de dissolució Reaccions d’intercanvi de productes
i lixiviació iònic expansius.
de components de entre el líquid agressiu
la pasta de ciment. i la pasta de ciment.
Augment de la porositat Desplaçament de Ca2+ Agressor interior.

i permeabilitat. de la CH en productes
solubles.
Desplaçament de Ca2+ Agressor exterior.

de la CH en productes
insolubles i no
expansius.
Substitució del Ca2+ del

CSH.
UPC
7
2.2 Descalcificació. Dissolució i Lixiviació (A)
Agressivitat de les AIGÜES NATURALS
Depèn de:
 Contingut de CO2 dissolt en l’aigua.
H2O + CO2 → H2CO3
Àc. carbònic
 pH.
pH àcid l’aigua conté CO2, àcids minerals i sals d’àcid
fort i base dèbil.
pH bàsic l’aigua conté HCO3-, CO32- o OH-
 Σ [Ca2+] i [Mg2+].
Per efecte del ió comú el Ca2+ no serà lixiviat de la pasta si
l’aigua conté molt Ca2+.
UPC
8
Causes (Pluges)
 La pluja “neta”, pH = 5,6 a 7

 Σ [Ca2+] i [Mg2+] baixes Sí afecten a morters i formigons
 Σ [Ca2+] i [Mg2+] altes No afecten a morter i formigons
 Les pluges àcides, pH < 4 (conseqüència de:)

 CO2 procedent de La combustió d’hidrocarburs
H2O + CO2 → H2CO3
 SOx procedents de la combustió de carbons, fuel etc.
1r SO2 + ½ O2  SO3
2n SO3 + H2O  H2SO4
Sí tenen efecte sobre morters i formigons
UPC
9
Conseqüències
 Aigües Pures
Aigües de rius d’alta muntanya provinents de pluges i de neu
fosa o la de corrents d’aigües poc salines (pobres en Ca2+)
Dissolució i lixiviació de la portlandita (CH) Baixada del pH
 Aigües Àcides
Neutralització àcid-base formant aigua i sals solubles
Dissolució i lixiviació de la portlandita (CH) Baixada del pH

L’acidesa de les aigües naturals pot ser deguda a pluges àcides (contaminació
de l’aire per SO2 i NOx), sals d’hidròlisi àcides (adobs de NH4+), CO2 dissolt .
UPC
9
Conseqüències
 Aigües Pures
Aigües de rius d’alta muntanya provinents de pluges i

de neu fosa o la de corrents d’aigües poc salines
(pobres en Ca2+)
1. Dissolució i lixiviació de la portlandita (CH)
Portlandita = CH = Ca(OH)2
Reacció: Ca(OH)2(s) → Ca2+(aq) + OH-(aq)
2. Baixada del pH
UPC
10
Conseqüències
 Aigües Àcides
Neutralització àcid-base formant aigua i sals solubles
Desaparició de la CH
L’equació general dels procés de neutralització es:
Ca(OH)2(s) + 2HX(aq) → Ca2+(aq) + 2X-(aq) + 2H20(l)
- La pèrdua d’alcalinitat inestabilitza el CSH(s) que es comença

a dissoldre.
- L’acidesa de les aigües naturals pot ser deguda a pluges àcides (contaminació
de l’aire per SO2 i NOx), sals d’hidròlisi àcides (adobs de NH4+), CO2 dissolt .
UPC
11
INTERACCIONS QUÍMIQUES CIMENT PÒRTLAND- MEDI. 2.3 Descalcificació. Intercanvi Catiònic (B)
(Entre el medi agressiu i la pasta)
És produeix amb el contacte amb aigües riques en ions dissolts.
Reacció inicial amb la CH (portlandita)
SAL (aq)+ Ca(OH)2(s)  Ca2+ (Anió sal)x- + Hidròxid
Exemples:
 MgCl2 + Ca(OH)2  CaCl2 + Mg(OH)2 (menys soluble)

 NaCl + Ca(OH)2  CaCl2 + Na OH (molt soluble)
 NH4Cl + Ca(OH)2  CaCl2 + NH4OH
NH3 + H2O (volàtil)
UPC
12
Exemple: Eflorescències de sals a la Muralla de Cervera (Lleida)

UPC
13
És produeix amb el contacte amb aigües riques en ions dissolts.
Reacció secundària amb el CSH
Perill greu!
Quan baixa molt el contingut de Ca(OH)2
Comença la substitució del Ca2+ del CSH per Mg2+
El MSH no té propietats lligants.
UPC
14
Conclusions
Es produeix un intercanvi dels cations Ca2+ de la CH i del
C-S-H per un altre catió que forma uns productes més
estables químicament però que no són aglomerants.
És el cas, per exemple, de les sals de Mg2+:
Reacció Inicial: Mg2+ + Ca(OH)2(s)  Mg(OH)2(s) + Ca2+
Reacció Secundària: Mg2+ + CSH(s)  MSH(s) + Ca2+
UPC
15
INTERACCIONS QUÍMIQUES CIMENT PÒRTLAND- MEDI. 2.4 Formació de Compostos Expansius. Atac per Sulfats (C)
Introducció
 En el procés normal de presa el guix de la pasta

reacciona amb el C3A per donar etringita primària:
CaSO4·2 H2O + C3A  C3A·3CaSO4·32(H2O)
 El guix és el regulador de presa i ho és justament per

aquesta reacció.
 Aquesta ettringita primària forma cristalls prismàtics

ben formats.
UPC
16
Reacció Patològica Inicial
Sulfats solubles transportats per líquids (aigua

principalment) a través dels pors, juntament amb els seus
cations, reaccionen primerament amb el Ca(OH)2 (CH –
Portlandita) formant “guix secundari”.
Reacció inicial:
SO42- (Mg2+, Na+, NH4+) + Ca(OH)2(s)  CaSO4·2H2O(s) + XOH
UPC
17
Reacció Patològica Secundària
A continuació aquest guix secundari reacciona amb els aluminats
hidratats presents i/o amb restes de C3A que quedin sense
hidratar donat lloc a ettringita secundària.
CAH + CaSO4·2H2O  C3A.3CaSO4·32H2O
C3A + CaSO4·2H2O  C3A.3CaSO4·32H2O
L’etringita II precipita en petits cristalls mal formats que fàcilment
retenen encara més aigües per adsorció, sobretot si el Ca(OH)2
està present en quantitat.
Formació de ettringita secundària
Augment de volum
Creació de tensions
Fissuració
UPC
18
Esquema del funcionament de l’atac per Proveta abans i després de

sulfats l’atac per sulfats
UPC
19
Protecció contra l’atac per sulfats
 Ciments amb menys C3A i sobretot amb relacions C3A /

SO3 < 3.
 Addicions de escòria, cendres volants, putzolanes

naturals i microsílice (sílica fume).
– Baixen el contingut en Ca(OH)2 i el C3A.

– Fan que els pors tinguin un radi mig inferior.
UPC
20

2.5 Formació de Compostos Expansius. Alcalí – Àrid (D)
Reacció Àlcali − Sílice
 Tipus més corrent de reacció àlcali-àrid.

 Reacció entre els hidròxids alcalins (Na+, K+) de les
solucions intraporoses de la pasta de ciment i certes
formes de sílice de l’àrid o granulat (formes amorfes),
que dóna com a resultat un gel de silicats alcalins.
 La formació dels gels silícic-càlcic-alcalins és expansiva
per captació d’aigua.
 Es produeix una absorció de líquid intersticial que
provoca el inflament del gel que està en contacte amb
l’àrid.
UPC
21
INTERACCIONS QUÍMIQUES CIMENT PÒRTLAND- MEDI. 2.5 Formació de Compostos Expansius. Alcalí – Àrid (D)
Conseqüència
 Pressió sobre la pasta de ciment circumdant microfissurant-la.
 Microfissuració de l’àrid.
Gel de silicat-càlcic-alcalí UPC

21
INTERACCIONS QUÍMIQUES CIMENT PÒRTLAND- MEDI. 2.5 Formació de Compostos Expansius. Alcalí – Àrid (D)
Conseqüència:
Fissuració del formigó.
UPC
22

2.5 Formació de Compostos Expansius. Alcalí – Àrid (D)
Conclusions
Les forces d’expansió d’aquest procés són de 6 a 7 MPa i la
resistència a tracció més normal en el formigó corrent és
de 3 MPa.
Reacció:
SiO2 + NaOH + Ca(OH)2 + H2O  nNa2O mCaO ySiO2 xH2O
Conseqüència Fissuració del formigó
UPC
23

2.6 Formació de Compostos Expansius. Calç i Magnèsia (E)
Hidratació de CaO i MgO:
 La calç lliure i l’òxid de magnesi cristal·lins que estan en

el formigó endurit a l’entrar en contacte amb l’aigua es
converteixen en els seus hidròxids amb una gran expansió.
 Aquestes reaccions són molt més lentes, sobretot la del

MgO.
 Aquests compostos es poden trobar als clínkers per mala

dosificació del cru o per refredaments massa lents. (Per
normativa el CaO i el MgO estàn limitats al clínker).
 Una altra font són les addicions (cendres volants).
UPC
24

2.7 Formació de Compostos Expansius. Aigua de Mar (F)
Introducció
 Conté en dissolució clorurs i sulfats d’elements alcalins

(sodi, potassi) i alcalinoterris (calci, magnesi).
 L’agressió química al formigó és fonamentalment una
combinació de l’acció dels ions sulfat (acció de sulfats) i
magnesi (intercanvi iònic).
 La presència de clorurs fa més solubles l’ettringita i el
guix que pugui haver. Eliminant-se part d’ells per
lixiviació.
 La presència de clorurs disminueix una mica la intensitat de
l’agressió al formar l’anomenada sal de Friedel ( C3 A-CaCl2-10
H2O) menys expansiva que l’etringita.
UPC
25

Mecanismes de Reacció
L’acció pot ser de tres tipus, en funció de la seva

exposició:
Zona 1: Elements submergits permanentment.
Zona 2: Elements submergit temporalment en la zona de

marees i/o trencaones on es produeixen oscil·lacions del
nivell del mar.
Zona 3: Elements a l’aire fins a uns 5 km de la costa.
UPC
26

Zona 1
Comporta una agressió química del formigó pels

components de l’aigua de mar.
 Atac pel Mg2+ i pel CO2 dissolts forma hidròxid de

magnesi (bruscita) i carbonat càlcic (calcita).
 Es dipositen als pors i fissures superficials retardant la
penetració cap al interior de l’agressió.
UPC
27

Zona 2
 Agressió del tipus químic i a més a més degradació física
(abrasió per l’onatge, per cristal·lització de sals, per cicles
glaç – desglaç).
 És la zona de més desgast.
Zona 3
 Zona aèria hi ha una humitat alta amb presència de les

sals marines en forma d’aerosol.
 Per tant es produirà també una agressió del tipus

químic.
UPC
28

2.8 Carbonatació
Introducció
Transformació dels hidròxids presents als morters i
formigons en carbonats. Reacció de fora cap endins.
 Els hidròxids dissolts als pors (responsables majoritaris
del pH).
 La CH de la pasta de ciment hidratada.
Reacció principal:
Ca(OH)2(s) + CO2  CaCO3(s) + H2O
Altres reaccions:
2Na(OH) + CO2  Na2CO3 + H2O
2K(OH) + CO2  K2CO3 + H2O
UPC
29

2.8 Carbonatació
Conseqüències
Són nocives únicament en formigons armats.
Descalcificació i pèrdua d’altres hidròxids
Baixada del pH - NO pèrdua de resistència

- NO augment de la porositat
Pèrdua del “passivat” de les
armadures (acer)
Augment de la velocitat de corrosió

de les armadures (acer)
Creació de tensions entre les

armadures i la PCH
Aparició de fractures i despreniment de

la capa més externa de formigó UPC
INTERACCIONS QUÍMIQUES CIMENT PÒRTLAND - MEDI. 2.8 Carbonatació
Conseqüències
UPC
30
31

2.8 Carbonatació
Prevenció
 S’estableixen taules de recobriment
mínim (de formigó) de les armadures en
funció de la classe d’exposició
(Instrucción de Hormigón Estructural
EHE-08).
 Protecció de les
armadures amb
recobriments
protectors (passivació).
 Impermeabilització
del formigó armat.
UPC
ACCIÓ DEL FOC

100ºC Surt l’aigua lliure
200ºC – 300ºC Pèrdua completa de l’aigua capil·lar
400ºC •Pèrdua de l’aigua del CSH adsorbida i intersticial.

•Comença Ca(OH)2  CaO
•Primeres fissures
600ºC • Expansió desigual dels àrids i pasta.

• Comença la disgregació
• Els calcalaris tenen l’expansión més baixa.
• Quanta més sílice, més expansió
• La descarbonatació CaCO3  CaO +CO2. El CO2 al
voltant de l’àrid actua com aïllant tèrmic
UPC
INTERACCIONS QUÍMIQUES CIMENT PÒRTLAND- MEDI. ACCIÓ DEL FOC
Canvis de color amb la temperatura i descens de resistència
Els canvis són permanents, excepte si hi ha mullat per aigua

Si T<500ºC pot haver rehidratació i recuperació (fins 90% resistència en
1 any)
UPC
ACCIÓ DEL FOC
Temperatura ºC Color del Resistència a Mòdul

formigó compressió d’elasticitat
residual (%) residual (%)
200 Gris 100 100
200 Gris 95 70
300 Rosa 95 50
400 Rosa 80 38
500 Rosa 75 35
600 Vermell 55 20
900 Gris-vermellós 10 0
1.000 Groc 0
Ataronjat
UPC

Durabilitat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Durabilitat

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Durabilitat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

DURABILITAT I FENÒMENS DE

Interaccions Ciment Portland - Medi.

Química de Materials – 1er Grau Enginyeria Civil

INTERACCIONS QUÍMIQUES CIMENT PÒRTLAND - MEDI.

INTERACCIONS QUÍMIQUES CIMENT PÒRTLAND - MEDI.

 Amb el pas del temps els ciments que formen part de

 Prevenció enfront reparació.

 Assoliment de la vida útil projectada.

 I com que els ciments no es troben sols, són part de

INTERACCIONS QUÍMIQUES CIMENT PÒRTLAND - MEDI.

1.2 Components del ciment potencialment problemàtics

1.3 Components de la PCH potencialment problemàtics

INTERACCIONS QUÍMIQUES CIMENT PÒRTLAND - MEDI.

1.4 Agressions externes

 Aigües selenitoses (Sulfats).

INTERACCIONS QUÍMIQUES CIMENT PÒRTLAND - MEDI.

1.5 Mecanismes de transport

Factores internos y externos que influyen en el proceso de lixiviación

Augment de la porositat Desplaçament de Ca2+ Agressor interior.

Desplaçament de Ca2+ Agressor exterior.

Substitució del Ca2+ del

 La pluja “neta”, pH = 5,6 a 7

 Les pluges àcides, pH < 4 (conseqüència de:)

Sí tenen efecte sobre morters i formigons

Dissolució i lixiviació de la portlandita (CH) Baixada del pH

Dissolució i lixiviació de la portlandita (CH) Baixada del pH

Aigües de rius d’alta muntanya provinents de pluges i

1. Dissolució i lixiviació de la portlandita (CH)

Reacció: Ca(OH)2(s) → Ca2+(aq) + OH-(aq)

Neutralització àcid-base formant aigua i sals solubles

Ca(OH)2(s) + 2HX(aq) → Ca2+(aq) + 2X-(aq) + 2H20(l)

- La pèrdua d’alcalinitat inestabilitza el CSH(s) que es comença

Reacció inicial amb la CH (portlandita)

SAL (aq)+ Ca(OH)2(s)  Ca2+ (Anió sal)x- + Hidròxid

 MgCl2 + Ca(OH)2  CaCl2 + Mg(OH)2 (menys soluble)

NH3 + H2O (volàtil)

Exemple: Eflorescències de sals a la Muralla de Cervera (Lleida)

Reacció secundària amb el CSH

Quan baixa molt el contingut de Ca(OH)2

Comença la substitució del Ca2+ del CSH per Mg2+

El MSH no té propietats lligants.

És el cas, per exemple, de les sals de Mg2+:

Reacció Inicial: Mg2+ + Ca(OH)2(s)  Mg(OH)2(s) + Ca2+

Reacció Secundària: Mg2+ + CSH(s)  MSH(s) + Ca2+

 En el procés normal de presa el guix de la pasta

CaSO4·2 H2O + C3A  C3A·3CaSO4·32(H2O)

 El guix és el regulador de presa i ho és justament per

 Aquesta ettringita primària forma cristalls prismàtics

Reacció Patològica Inicial

Sulfats solubles transportats per líquids (aigua

SO42- (Mg2+, Na+, NH4+) + Ca(OH)2(s)  CaSO4·2H2O(s) + XOH

Esquema del funcionament de l’atac per Proveta abans i després de

Protecció contra l’atac per sulfats

 Ciments amb menys C3A i sobretot amb relacions C3A /

 Addicions de escòria, cendres volants, putzolanes

– Baixen el contingut en Ca(OH)2 i el C3A.

INTERACCIONS QUÍMIQUES CIMENT PÒRTLAND - MEDI.

Reacció Àlcali − Sílice

 Tipus més corrent de reacció àlcali-àrid.