9 de desembre de 1931 Constitució de la República Espanyola, que derogava l’anterior de 1876.
Article 1 – Espanya és una República de treballadors de tota
classe, que s’organitzen en un règim de Llibertat i Justícia. Els poders de tots els seus òrgans emanen del poble. (…)
Es confirmava a Niceto Alcalá Zamora Es constituí un nou Govern amb la
com a Cap de l’Estat (President de la majoria parlamentària de la coalició República) republicana – socialista, presidit per 1 mandat (no prorrogable, de 6 anys) Manuel Azaña Díaz.
L’OBRA DE GOVERN DEL BIENNI REFORMISTA
LA REFORMA DE Política de modernització i fidelització de l’Exèrcit:
L’EXÈRCIT Llei de Retir de l’oficialitat (pas a la vida civil sense jurament a la Constitució), disminució del nombre excessiu d’oficials, creació de la Guàrdia d’Assalt, El propi Azaña va tancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa, ocupar la cartera de canvis de destinació als oficials hostils a la Guerra entre 1931 i 1933. República … Derogació de la Ley de Jurisdicciones de 1906.
LA QÜESTIÓ Separació de l’Església i l’Estat, Llibertat de Cultes i
RELIGIOSA Laïcització de la vida pública: Declaració d’aconfessionalitat de l’Estat HISTÒRIA D’ESPANYA I DE CATALUNYA
Lleis del matrimoni civil i del divorci (1932)
Va suposar l’hostilitat de l’Església Dissolució de la Companyia de Jesús (els jesuïtes) i espanyola i fins i tot nacionalització dels seus béns. un encíclica del Supressió del pressupost de “culte i clergat” Papa Pius XI que Secularització dels cementiris (van passar a parlava de “l’esperit anticristià” del règim propietat municipal) de la República. Ley de Confesiones y Congregaciones Religiosas (1933), que ordenava el tancament de les escoles religioses.
LA POLÍTICA Intent d’Universalització de l’educació pública i
EDUCATIVA de l’accés a la cultura: Programa intensiu de construcció d’escoles a tot el territori i de formació de mestres. El Govern va calcular Inici del programa de les “Missions Pedagògiques” la necessitat d’unes Model educatiu laic, mixt, obligatori, gratuït i 27.000 escoles per reduir un pedagògicament molt renovador. analfabetisme que Programa de “biblioteques de cultura popular”. arribava en algunes zones al 50%
LA REFORMA Política de transformació del model de propietat
AGRÀRIA de la terra: Es va engegar una Reforma Agraria, que preveia l’expropiació, amb o sense indemnització, de les Els grans propietaris terres dels grans latifundis, desateses o convertibles van veure la Ley de en regadiu, així com la dels implicats en casos que Bases de la Reforma Agraria (setembre de atemptaven contra la República (com el cop 1932) com una d’Estat del Gral. Sanjurjo de 1932). agressió i els va situar Repartiment de les finques expropiades entre els en una posició pagesos sense terres que les podien treballar, amb antirepublicana. arrendaments a llarg termini (propietat pública) Creació del “Instituto de Reforma Agraria” (IRA) l’any 1932.
LA POLÍTICA Legislació laboral destinada a la protecció dels
SOCIAL drets dels treballadors. Liderada pel ministre de Treball, el socialista i sindicalista (UGT) Francisco Largo Caballero. Va trobar l’oposició Ley de Contratos de Trabajo (1931, que introduïa el frontal tant de la concepte de “convenis col·lectius”) patronal, com dels anarquistes de la CNT. Ley de Jurados Mixtos (1931, que establia jurats per a la mediació en els conflictes laborals, de compliment obligatori). Es van introduir també les “vacances pagades” (7 dies a l’any) HISTÒRIA D’ESPANYA I DE CATALUNYA
LA POLÍTICA Reconeixement del dret a l’autonomia de les
REGIONAL “regions històriques”: Setembre de 1932 – Aprovació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (“Estatut de Núria”) Projecte d’Estatut del País Basc Projecte d’Estatut de Galícia.
ELS PROBLEMES DEL BIENNI REFORMISTA
Considerades massa Considerades massa
moderades pels Les polítiques radicals i socialitzants sectors més radicals del Govern de per les classes més del moviment obrer Manuel Azaña benestants (grans (CNT, comunistes, terratinents, burgesia sectors del PSOE financera, l’Exèrcit, seguidor de Largo l’Església) i els sectors Caballero …) Assetjament des més conservadors. de la dreta i l’esquerra
Amb el suport d’una part de
L’intent de cop d’Estat del l’Exèrcit, però no majoritari i sense general Sanjurjo (1932) suport polític “La Sanjurjada”
El cop d’Estat suposava un
aixecament armat simultani a Madrid i altres ciutats (Sevilla, Cadis...) La manca de suports i el fets que el Govern conegués el plans amb anticipació van Tenia com a màxim líder al fer fracassar el cop i va general José Sanjurjo Sacanell, portar a la detenció dels Exdirector de la Guàrdia Civil i seus dirigents. amb destí a Sevilla.
José Sanjurjo Sacanell
(1872 – 1936) General de l’Exèrcit Espanyol El 1932 era Director General de Carabineros (cos de policia de fronteres i costes)