Emma Torres

TEMA 2.1: LA INTERIRITZACIÓ DE LA

REALITAT SOCIAL
PERQUÈ PARLEM DE CONDICIÓ HUMANA?
Sigui quin sigui el context d’actuació, l’esser humà és un ésser condicionat

la seva vida està al mateix temps limitada i possibilitada per unes condicions concretes, tant naturals com
culturals, tant heretades per naixement com adquirides per educació.

Tant si operen en un nivell conscient com inconscient, aquestes condicions, conformen i determinen tots els
elements que figuren a la realitat humana.

L’infirmaria te com a centre d’atenció l’humà, i això ens ajudarà a entendre’l per poder atendre aquest humà de
la millor manera.
 Els humans tenim una condició DUAL  per la cultura i la biologia.
o La biologia, es l’herència genètica dels nostres progenitors.
o Per quina via ens afecta la cultura? Quina via es la que ens dona les característiques, la llengua,
els nostres habita de cultura? De quina manera entrena a nosates els nostres hàbits que tenim?
Quin es el procés que ens permet explicar des del moment que neixem, sense cap ocontingut ni
caractaristiqus, fins al final de la nostre vida, ens dona les característiques com la llengua,
gestos,...
 SOCIALITZACIÓ!!!

LLEIS DEL COMPORTAMENT OBSERVABLE

Objectes:

Animals:

Humans:
 Emma Torres
LA INTERIORITZACIÓ DE LA REALITAT SOCIAL

Natura
Socialització Societat i Cultura
(Instints)
(transmissió cultural) (Conducta normativa)

La Socialització és el procés a través del qual l'ésser humà s’incorpora al seu entorn social.

Al llarg d’aquest procés de l’individu aprèn i aprehèn els elements bàsics per viure i conviure en societat:
llenguatge, normes i pautes de conducta.

Durant aquest procés l'individu aprèn i interioritza els elements bàsics per viure i conviure en societat:
llenguatge, normes i pautes de conducta.

Mitjançant el procés de socialització l'individu s'afilia al grup, desenvolupa una identitat i enquadra la seva
experiència en un nombre determinat de categories socials

Natura: quan naixem no tenim res que ens diferenciï amb els primats, naixem amb drets biològics i buit de
continguts culturals, arribem com un full en blanc. Però el fet de néixer amb un entorn cultural, que creuen amb
els mateixes oses, parlen la mateixa llengua... anem inculcant coses, anem omplint els continguts. Això sen diu
SOCIALITZACIÓ.

SOCIALITZACIÓ  anem sent impregnats per la societat, amb els seus fer, les seves creences i cultura.

FOLCLORE  la capa superficial de la cultura, la forma que vestim, les coses que fem, creences populars...

CULTURA  es la manera en la que mirem el mon, no son els tradicions. La cultura altera la nostre biologia.
Gràcies a la nostre biologia hem desenvolupat la cultura. LA cultura condiciona la biologia modulat el nostre
cervell. El mon exterior condiciona la forma que es teixeixen les nostres neurones. Hi ha regons en l mon que per
factors faran desenvolupar diferents formes del cervell.

De la forma en que ens relacionem amb l’exterior desenvoluparem el cervell d’una manera o una l’altre. Per això
el nostre cervell te la capacitat de ser MOLDEGAT.

LA SOCIALITZACIÓ
La Socialització és el procés a través del qual els nous membres de la societat, aprenen, adquireixen i
interioritzen, de manera continuada durant tota la seva vida, els elements bàsics per a la convivència: llengua,
creences, normes, valors, etc. És a dir, les persones adquireixen la cultura de la societat on neixen i/o creixen.

A nivell natural quan naixem tenim necessitats fisiològiques (micció, defecació, alimentació...), reflexes,
necessitats socials (no les tenim concertades però les tenim com a potencia). Si hi ha una evolució ‘’normal’’
acabarem desenvolupament aquests potencials de manera adequada.
 Emma Torres
El caràcter i la personalitat son espais de frontera, des de la setmana 11 o 12 de la setmana de gestació aquest
nado començarà a sentir coses i tindrà condicionants que el condicionin amb el seu entorn. Aquestes
característiques es molt difícil de demostrar que estan condicionats genèticament.

• El determinisme genètic: va ser una època en la que s’explicava que tot estava relacionat amb el gens i
que ho determinaven tot, i a mesura que ha avançat el temps s’han anat oblidant.

La nostra societat es la que s’encarrega de donar forma al domini natural de l’esser humà, es a dir es el que
l’organitza i li dona una forma. Aquesta transmissió cultural esta determinada per l’entorn en el que l’esser humà
esta submergit i ha adquirit aquests hàbits i tradicions.

La naturalesa és universal i la conducta normativa és variable

EX: Menjar (acte natural)  Criteris de com i que menges que t’imposa la societat

(Socialització)  Costum de menjar d’una determinada manera (fi del procés social).

Té un seguir de fases al llarg del cicle viral; no totes son igual de permeables. (Una fase de la infància és molt
més fàcil d’implementar en una fase adulta).

LA SOCIALITZACIÓ PRIMÀRIA
Anomenem socialització primària a aquella que té lloc durant la infància de l'individu i gràcies a la qual aquest
es converteix en membre de la societat. Es la mes forta de totes, , temps en el que esdevé membre de la societat.

Hi ha una part de la socilatació primaria que mai podrà desepereixer, es la base fondemental del caràcter, l’infant
adopta els rols i les actituds dels altres significatius, s’hi identifica i se’ls apropia (se’ls fa seus) hi ha la base
d’indentitat, lingüística, carácter, formes de ser…

Es una fase on l’infant no té capacitat crítica, per tant el que es fa es normalitzar el món que l’envolta.

Tot individu neix al sí d'una estructura social objectiva, dins la qual es troba amb els altres significatius que
s'encarregaran de la seva socialització.

Aquests altres significatius mai no són referents escollits, i tant la seva situació, com la seva conducta, se li
presenta en tots els casos com una realitat objectiva. (ex: pel·lícula The Room, Lenny Abrahamson, 2015)

La Socialització Primària no es limita al simple aprenentatge cognoscitiu, ja que les circumstàncies enmig de
les quals es fa tenen unes connotacions afectives molt intenses.

 El nen o la nena s'identifica emocionalment amb els altres significatius. Tota interiorització es produeix
en la mesura que hi ha identificació.
 El nen o nena adopta els rols i les actituds dels altres significatius, s'hi identifica i se les apropia (les fa
seves).

Agents de Socialització:
 Emma Torres
 Primer entorn social, majoritàriament familiar.
 FAMILIA  es el primer focus d’on els nounats captaran informació
 Aprenentatge de llenguatge i esquemes motivacionals i interpretatius

Dominis de Socialització:

1) protecció
2) reciprocitat mútua
3) control
4) aprenentatge guiat
5) participació al grup.

LA SOCIALITZACIÓ SECUNDÀRIA
Anomenem Socialització Secundària tot procés posterior a la socialització primària que indueixi un individu ja
socialitzat a penetrar i a participar de forma diferenciada en nous espais de la seva societat.

La socialització secundària es constitueix en els processos que introdueixen l'individu en nous rols i contextos de
la seva societat, incloent-hi particularment els “submóns” institucionals” dependents de l'estructura social i la
divisió del treball

Agents de socialització:
 grups de parells
 institucions de formació
 espais de treball
 mitjans de comunicació

Les persones ens obrim a entorns més amplis. És tit el procés posterior a la primària que indueix a un individu ja
socialitzat a penetrar i participar en nous sectors de la seva societat.

Espais mes enllà de l’entorn familiar. Res ens hauria de fer canviar el nostre ser, ens podem nodrir, crear-nos i
aprendre puts de vista nous, però ens hem de quedar amb els nostres.

SOCIALITZACIÓ I CONTROL SOCIAL

LA MIRADA CRÍTICA DE PIERRE BOURDIEU

Habitus:

• Per habitus Bourdieu entén el conjunt d'esquemes generatius a partir dels quals els subjectes perceben
el món i hi actuen. Aquests esquemes de generació estan estructurats socialment. Es configuren al llarg
de la història de cada subjecte i impliquen la internalització de l'estructura social a través de la
internalització d’un conjunt d'esquemes pràctics de percepció que divideixen el món en categories:
 Emma Torres
bellesa i no bellesa, propi i inapropiat; vàlid i no vàlid; bo i dolent, orientant d’aquesta manera la forma i
direcció de la seva agència social.

Violència Simbòlica:

• A les ciències socials s'utilitza per descriure una relació social asimètrica on el "dominador" exerceix
violència indirecta i no físicament directa en contra dels "dominats", els quals no la distingeixen
clarament o són inconscients d'aquestes pràctiques en contra.

Les pràctiques de la violència simbòlica són part d‘estratègies construïdes socialment en el context d’esquemes
asimètrics de poder, caracteritzats per la reproducció dels rols socials, estatus, gènere, posició social, categories
cognitives, representació evident de poder i/o estructures mentals, posades en joc cadascuna o bé totes
simultàniament en conjunt, com a part d'una reproducció social encoberta i sistemàtica.

La violència simbòlica es caracteritza per ser una violència invisible, soterrada, subjacent, implícita o subterrània,
la qual amaga la matriu basal de les relacions de força que estan sota la relació en què es configura.

A traves de la socialització hi ha una gran pèrdua de llibertat, diu que la socialització pot ser com una presó.
Metre aprenem a creure en un deu, aprenen a no creure amb els de mes. Aprenem i creem en diverses coses, però
després deixem de creure i aprendre les altes. Acabem sent productes de la societat. Les creences i la
socialització ens estanquen i ens encasellen en un lloc, no podem escapar de la cultura, però podem baixar la
importància.

Les creences ens uneixen, però ens rebutgen de les altres.

LA NORMA SOCIAL
El principal contingut objecte de transferència en els processos de socialització són aquells llindars que actuen
com a possibilitat i límit de la conducta als que ens referim com a normes.

La frontera entre el be i el mal. Es el que orienta la nostre conducta.

Són pautes de comportament i de conducta social que es manifesten en els hàbits, costums i pràctiques
socials.

Aquestes normes poden ser explícites, és a dir, regulades (normalment per escrit) i el seu incompliment suposa
un procés de sanció formal, o implícites, que són aquelles que formen part de la cultura d’una comunitat i el
compliment de les quals acostuma a produir-se de una manera espontània i inconscient

Poden ser:

 Explícites (regulades el seu incompliment suposa un procés de sanció formal)

 Implícites (formen part de la cultura d’una comunitat i el compliment de les quals acostuma a produir-se
d’una manera inconscient).
o Les implícites acaben regulant una part molt important de la nostra vida.
 Emma Torres
o Les que rebem o complint de forma INCONCENT. Seguim normes sense saber que les estem
complint. Les FEM I LES FEM.

NORMA SOCIAL I CONDUCTA

Les normes socials rebudes, en transformar-se en hàbits, entren a formar part de la vida quotidiana de manera que
es reprodueixen sense necessitat d'haver de pensar-les

També es tracta d'un sistema de referència dels significats de les coses, els fets i els fenòmens universals que els
éssers humans elaboren conscient o inconscientment i que comparteixen.

Aquests significats passen a formar part del cabal cultura de cada societat i generen unes expectatives concretes.
Quan aquestes expectatives es focalitzen a les persones es tradueixen en els rols socials que aquestes han
d'interpretar al llarg de les seves vides (ex: gènere)

NORMA, NORMAL I NORMATIU

Planteja una distribució

normativa. Es tracta d’una campana de Gauss. Es divideix en la mitjana, a partir de la qual es van ordenant les
dades, creant la corba característica. (Sol usar-se amb les variables biològiques). Estableix la barrera entre allò
normal i allò no normal).

Una norma es allò que es crea a partir del que representa tota una majoria. Si es surt d’aquests paràmetres es
parla d’un fet anormal.

En una distribució normal, dins el punt mig se situa la mitjana, i es va reduint el nombre d’individus al
allunyar-se de la zona mitja.

Cal tenir en compte que aquesta normalitat de l’individu no es basa únicament en els factors biològics, sinó que
depèn de moltes més variables.

LA RESOCIALITZACIÓ
 Emma Torres
Definim la Resocialització com tot aquell conjunt de dispositius discursius i pràctics, que actuen sobre la
“conducta socialment tipificada com a anòmala” amb l'objectiu de corregir-la, modificar-la o reintegrar-la a la
“normalitat”.

També fem servir el concepte per referir-nos als processos d'adaptació extrems associats als desplaçaments
migratoris, així com als processos d'adaptació permanents associats a entorns estructuralment canviants (ex:
tecnologia)

Entenem per Resocialització el procés a través del qual el grup porta a l’individu a adoptar un conjunt de models
de conducte en substitució als altres.

Concepte associat al de Dessocialització; Desaparició de valors clau i conductes de sol les quals constitueixen el
fonament del funcionament social de l’individu.

Resocialització – rehabilitació – reformar  corregir, una persona que ha establert un fer de vida diferent a
l’entorn social, no esta ben socialitzat, no pot viure amb els de mes per culpa de les normes socials. Es farà una
RESOCIALITZACIÓ per integrar-lo dins del grup d’iguals.

SÍNTESI SOCIALITZACIÓ
La socialització comporta, doncs, l'adquisició de «l'estil de vida» característic de l'entorn social en què neix i es
desenvolupa l'individu.

Entenem pel concepte «d'estil de vida» cadascuna de les formes diferents de viure que inclouen pautes de
comportament basades en valors i actituds socials interioritzats a través de la socialització.

L'estil de vida d'una persona és el conjunt de les seves pautes de conducta i hàbits quotidians, determinat en gran
mesura per les condicions socioculturals de l'entorn en què s'insereix.

També es basa en les preferències i les necessitats de l'individu, que queden reflectides en el conjunt dels valors
socials.

És en aquest sentit que es creen les actituds i es construeixen les representacions socials, que expliquen
subjectivament la interacció de la persona amb el seu context, podent arribar a identificar, analitzar i comprendre
les diferents pautes de comportament que deriven d'aquest procés
 Emma Torres

TEMA 2.2: LA CONFORMACIÓ DE L’ESPAI

INTERCULTURAL
QUÈ ÉS LA MULTICULTURALITAT
La multiculturalitat es refereix a la realitat de la coexistència de múltiples cultures dins d'un mateix espai social,
com pot ser una societat, comunitat o organització.

Aquesta coexistència no necessàriament implica una interacció positiva entre les cultures; en alguns casos, pot
existir una cultura predominant o hegemònica que influeixi o domini sobre les altres. Aquesta realitat pot donar
lloc a desigualtats, tensions i conflictes culturals.

Així, mentre la multiculturalitat reconeix la diversitat cultural, aquest reconeixement no assegura per si mateix el
respecte, la igualtat de drets o la integració harmoniosa de totes les cultures. En aquest context, es fa evident la
complexitat de gestionar la diversitat cultural en societats on conviuen múltiples identitats culturals, cadascuna
amb les seves pròpies tradicions, valors i pràctiques

QUÈ NO ÉS LA MULTICULTURALITAT
Cal diferenciar el terme Multiculturalitat del Multiculturalisme o Interculturalitat.

Multiculturalisme  posicionament polític d’una organització de la població no jeràrquica.

Si be el primer es una descripció fàctica, el segon i el tercer ens refereixen a un piconament polític en defensa
de la convivència horitzontal i no jeràrquica dels diferents bagatges culturals presents en una mateixa àrea
territorial i/o política.

QUE ES LA INTERCULTURALITAT?
La interculturalitat és un enfocament que va més enllà de la simple coexistència de diverses cultures (com
passa en la multiculturalitat), i implica una interacció activa i positiva entre elles. Aquest concepte enfatitza la
importància del diàleg, l'aprenentatge mutu i l'intercanvi entre diferents grups culturals. La interculturalitat busca
construir ponts de comprensió i respecte, promovent la integració i evitant la segregació o el simple
paral·lelisme cultural.

En un context intercultural, es reconeix que cada cultura té valors i perspectives úniques per oferir, i es fomenta
un entorn on es pot aprendre de l'altre, enriquir les pròpies perspectives i desenvolupar un sentit de respecte i
apreciació per la diversitat. Això implica també abordar i resoldre els conflictes que poden sorgir a causa de les
diferències culturals de manera constructiva i empàtica. La interculturalitat és clau en la promoció de la cohesió
social en societats cada cop més diverses
 Emma Torres
Poblacions culturalment diverses no es miren jeràrquicament, la interculturalitat es la visió entre dos cultures que
es miren de forma horitzontal, sense predominar d’un sobre l’altra. Això porta a la voluntat de produir pont de
comunicació i interacció.

LES CONDICIONS ELEMENTALS DE LA MILTICULTURALITAT

Diversitat Cultural

• A banda de comptar amb una variabilitat genètica contrastada, el gènere humà presenta una variabilitat
cultural incommensurable fruit de la seva capacitat simbòlica. Aquesta capacitat, altament creativa,
condueix els humans a generar una infinitat d'ordres explicatius del món que l'envolta, així com múltiples
formes d'organització social.

Mobilitats Humanes (Migracions)

• Els condicionaments mediambientals i la gran flexibilitat adaptativa han fet de la humanitat la més
migratòria de totes les espècies. A l'actualitat, els seus dominis comprenen la pràctica totalitat del món
conegut.

L’ORIGEN DE LA DIVERSITAT: HABITANTS DE BABEL

GÉNESIS 11:1-9

11 En ese entonces se hablaba un solo idioma en toda la tierra. Al emigrar al oriente, la gente encontró una
llanura en la región de Sinar, y allí se asentaron. Un día se dijeron unos a otros: «Vamos a hacer ladrillos, y a
cocerlos al fuego.» Fue así como usaron ladrillos en vez de piedras, y asfalto en vez de mezcla. Luego dijeron:
«Construyamos una ciudad con una torre que llegue hasta el cielo. De ese modo nos haremos famosos y
evitaremos ser dispersados por toda la tierra. »

Pero el SEÑOR bajó para observar la ciudad y la torre que los hombres estaban construyendo, y se dijo: «Todos
forman un solo pueblo y hablan un solo idioma; esto es sólo el comienzo de sus obras, y todo lo que se
propongan lo podrán lograr. Será mejor que bajemos a confundir su idioma, para que ya no se entiendan entre
ellos mismos.»

De esta manera el SEÑOR los dispersó desde allí por toda la tierra, y por lo tanto dejaron de construir la ciudad.
Por eso a la ciudad se le llamó Babel, porque fue allí donde el SEÑOR confundió el dioma de toda la gente de la
tierra, y de donde los dispersó por todo el mundo.

CULTURA I DIVERITAT
Tots els éssers humans participem de les mateixes capacitats per al pensament lògic, per al desenvolupament dels
símbols i per a codificar i transmetre informació.

No obstant això, podem constatar que les formes organitzades de resoldre els problemes originats per les nostres
necessitats han sigut i són diferents.
 Emma Torres
El pressupost bàsic sobre la cultura ha de ser el reconeixement que en la historia universal de la humanitat es
manifesten distints processos culturals o diferents modes de viure, però sense deixar de ser tots igualment
humans.

La diversitat cultural es la comunicació de dos persones de diferents cultures, no nomes es immigració i

emigració, ja que anteriorment no hi havia tanta facilitat de transport. Persones de diferent generació, diferent
classe, totes aquestes persones tenen diferències de comportament, no es el mateix una persona del barri de
Sarrià amb un pagès de poble. Aquestes dures persones son diferents culturalment. L’eix cultural no nomes ha de
ser internacional.

EIXOS DE DIVERSITAT CULTURAL

• Nacionalitat d’origen • Edat
• Territori (entorn de procedència) • Subcultures
• Ètnia • Cultura Professional
• Classe social • Posició al mercat laboral
• Gènere

Eixos que desenvolupen de diversitat cultural – va mes enllà de la nacionalitat.

LA DIVERSITAT CULTURAL
• L'etnocentrisme

o Considerar la teva cultura el centre de tot – es creuen que la seva cultura es la mes evolucionada i
desenvolupada, la que està mes avançada.

• El relativisme cultural
• La convivència intercultural
o Assimilació
o Multiculturalitat
o Cohesió

QUÈ ÉS EL RELETIVISME CULTURAL?

El relativisme cultural és una perspectiva en antropologia i altres ciències socials que sosté que les creences,
valors i pràctiques culturals han de ser enteses dins del seu propi context cultural. Segons aquesta visió, no
s'ha de jutjar una cultura des de la perspectiva d'una altra, ja que cada cultura posseeix el seu propi sistema de
valors i significats.

Franz Boas, un dels fundadors de l'antropologia moderna, va ser un defensor clau del relativisme cultural. Ell va
introduir el concepte de particularisme històric, que afirma que cada societat és un producte únic de la seva
història i context, i que per tant cal estudiar cada cultura individualment. Aquest enfocament va rebutjar els
models evolutius i comparatius d'altres teories contemporànies, i va posar l'èmfasi en la recopilació detallada de
 Emma Torres
dades i l'anàlisi de cultures individuals sense prejudicis. Boas va creure que comprendre la diversitat cultural i
històrica era essencial per desenvolupar una comprensió més completa de la condició humana.

EN QUÈ CONSISTEIX EL MODEL DE COHESIÓ?

El model de la cohesió com a model de convivència en contextos migratoris es refereix a una estratègia o
enfocament que busca promoure l'harmonia social, la inclusió i la unitat dins d'una societat diversa, especialment
en entorns amb altes taxes d'immigració. A diferència d'altres models com l'assimilacionisme o el
multiculturalisme, la cohesió posa èmfasi en:

1. Integració Recíproca: Aquest model promou una relació bidireccional, on tant els residents locals com
els migrants s'adapten i aprenen els uns dels altres. Es busca una integració que no requereixi que els
immigrants abandonin les seves identitats culturals, però al mateix temps fomenta un sentit de pertinença
comú.
2. Participació Activa: S'encoratja la participació activa de tots els membres de la societat,
independentment de la seva procedència, en processos socials, econòmics, culturals i polítics. Això
inclou l'accés equitatiu a recursos, oportunitats i serveis.
3. Diàleg i Respecte Mutu: El model posa un gran èmfasi en el diàleg intercultural i el respecte mutu com
a eines clau per a la construcció d'una societat cohesionada. Això implica reconèixer i valorar la
diversitat, i al mateix temps treballar per construir un terreny comú.
4. Reducció de Desigualtats: La cohesió també busca abordar i reduir les desigualtats socials i
econòmiques que poden afectar tant els migrants com els ciutadans de naixement, reconeixent que la
inclusió efectiva requereix un enfocament integral

EN QUE CONSISTEIX EL MODEL D’ASSIMILACIÓ?

El model associacionista neix d’una perspectiva per a la integració de societats culturalment diverses fruit de
processos migratoris que promou la completa adopció de la cultura dominant de la societat d'acollida. Es basa en
la idea que els nous membres de la comunitat han de limitar l’expressió de la seva pròpia identitat cultural i
adoptar de forma global les normes, valors i costums de la «cultura majoritària» suposadament representada per
la «societat de destí». L’associacionisme parteix doncs d’un marcat biaix etnocèntric* i pot expressar-se en els
següents àmbits:

1. Llenguatge: Encoratjar els nous membres a parlar exclusivament la llengua oficial de la societat
d'acollida, abandonant la seva llengua materna.
2. Religió i Costums: Pressionar les persones migrades a adoptar la religió i les pràctiques culturals
majoritàries, deixant de costat les seves pròpies creences i rituals en cas de diferències substancials.
3. Estil de Vida: Fomentar l'adopció completa de l'estil de vida predominant, incloent-hi aspectes com la
manera de vestir-se, els hàbits alimentaris i altres aspectes quotidians.
4. Educació: Promoure la assimilació cultural a través del sistema educatiu, on es pot esperar que els
estudiants abandonin elements de la seva pròpia cultura per conformar-se amb la cultura majoritària
 Emma Torres
*Etnocentrisme és la tendència a mirar el món principalment des de la perspectiva de la pròpia cultura, assumint
la superioritat d'aquesta i jutjant altres cultures basant-se en els estàndards i costums propis

LES MOBILITATS HUMANES

Els humans ens els dos últims mil

anys hem començat a ser sedentaris.

Anteriorment érem una societat molt

mes activa, amb col·locacions mes
actives.

La línia negre es una migració forçosa, es van fer un homicidis, faltava una mà d’obra, i una “ment brillant” va
obrir corrents d’esclavisme, línies de països africans van ser exportats per tràfic d’esclaus.

LA SOCIETAT CENTRÍFUGA
Durant més de 100.000 anys, les societats humanes han viscut disperses, evitant el contacte amb altres societats.

Com sosté l’antropòleg francès Marcel Mauss, quan dos tribus o clans es trobaven podien passar tres coses:
s'ignoraven, es mataven, o comerciaven.

En aquest context, els encontres culturals i la diferenciació social es veien reduïts a la mínima expressió.

En una societat centrífuga, els individus, grups o regions tendeixen a allunyar-se del centre polític, social o
cultural, buscant autonomia o identitats pròpies. Això pot ser a causa de diferències culturals, econòmiques,
polítiques o històriques. La nostre tendència principal era centrífuga, ningú la gent es dispersava, no hi havia
acumulacions.

LA SOCIETAT CENTRÍPETA
El desenvolupament tecnològic, els canvis democràtics, el progressiu domini de l'agricultura i la ramaderia i les
transformacions mediambientals van assentar les condicions de possibilita per a l'aparició de les societats
sedentàries.

Amb l'aparició del sedentarisme, s’inaugura una nova fase desorganització social caracteritzada per l'augment
demogràfic, la divisió del treball i la diferenciació socials

En una societat centrípeta, els individus, grups o regions es mouen cap al centre polític, social o cultural, buscant
una identitat comuna o un objectiu compartit. Aquesta cohesió pot ser promoguda per factors comuns, com ara
valors culturals compartits, polítiques d'inclusió social, economia integrada o identitat nacional.

LES PRIMERES CIUTATS I LES GRANS CIVILITZACIONS

 Emma Torres
A mesura que la pressió sobre els recursos augmenta, s'estenen les concentracions de població al voltant dels
llocs d’abastiment estratègics. (Tª Circumscripció Ecològica: Carneiro, 1970)

Les antigues regles clàniques basades en el parentiu ja no son suficients per regular l’ordre social. Es el moment
en el que apareixen les primeres Ciutats Estat.

Anteriorment, en etapes de sequera la població es començava acumular a prop del riu, creant així acumulacions
de poblacions en una zona determinada.

LES EXPANSIONS MILITARS I L’ANNEXIÓ PER CONQUESTA

<< Siempre sera justo y conforme alderecho natuxal que estas gentes (las naciones dárbaras einhumanas) estén
sometidas alimperio de principes y naciones máscultasy humanas, y si rechazan esteimperio, podemos
imponérselo pormedio de las armas, y esta guerraserá justa, tal como lo declara elderecho natural. En conclusión:
esjusto, y conforme a la ley naturalque hombres probos, inteligentes,virtuosos y humanos dominen atodos
aquellos que no tiene estas virtudes >>.

EL NEIXAMENT DE L’ESTAT NACIÓ

Amb l'objectiu de gestionar amb major eficàcia el conflicte intern, i ser més respectat front l’adversari extern, la
divisió de comtats, regnes i regions va deixant lloc a un procés d'unificació política i territorial sota el poder de
l'Estat Nació central.

Aquest procés assegura Viatge l'enfortiment extern de les potències europees, a la vegada que intenta reconciliar
una amplia diversitat cultural interna, sota l’abric d'un únic poder central.

LA GLOBALITZACIÓ
Entenem per globalització el procés a través del que les interrelacions econòmiques, polítiques i socioculturals
entre els diferents grups humans, adquireixen una dimensió transnacional generalitzada, integrant d’aquesta
forma una unitat o interdependència sistèmica.

CONDICIONS DE POSSIBILITAT
Com es que cada vegada hi ha mes intercanvis lloc?

REVOLUCIÓ EN EL SECTOR TRANSPORT

• Possibilita el moviment de persones i mercaderies

REVOLUCIÓ DE LES TELECOMUNICACIONS

• Possibilita la comunicació global

• Possibilita la coordinació de processos multinacionals
o Encara que no puguis transportar-te allà on vulguis pots està comunicat/da i estar amb contacte
 Emma Torres
TRANSFORMACIÓ POLITICO-ECONÒMICA

• Possibilita la lliure circulació de bens i serveis

• Depenen del cas, possibilita o restringeix la lliure circulació de persones.

Atanses – impostos que has de pagar per vendre els teus productes a un altre país que no sigui el teu. Avui en dia
la unió europea a tret aquesta llei, això vol dir que els comerciants no tenen cap mena de limitació per vendre els
productes de forma internacional.

LES MIGRACIONS CONTAMPORÀNIES

Entenem per Migració aquells desplaçaments de la població d'una delimitació geogràfica a una altra per un espai
de temps considerable o indefinit" UNESCO

Per mitigar la notable ambigüitat de la definició elaborada per la UNESCO, Jackson (1986), introdueix tres
circumstancies de control:

• Espacial: el moviment ha de produir-se entre dos delimitacions geogràfiques significatives.

• Temporal: el desplaçament ha de ser dilatat en el temps, no esporàdic.
• Social: el trasllat ha de suposar un canvi significatiu d'entorn, tant física com social

LES MOBILITATS HUMANES

MIGRACIONS FORÇADES
ASIL

• Protecció dispensada a aquell estranger reconegut com a refugiat dintre del territori nacional.
• Implica la concessió del dret a la residència i el desenvolupament d'activitats laborals professionals o
mercantils.

DESPLAÇAMENT

• Persones o grups de persones que han estat forçades o obligades a abandonar la seva llar o lloc de
residència habitual, en particular com a resultat de o per evitar els efectes del conflicte armat, situacions
de violència generalitzada, violació dels drets humans o desastres naturals o causats per l'home, i que no
han creuat troneres reconegudes internacionalment.

EXILI

L'exili polític o expatriació indiquen un distanciament forçat o compulsiu d’una persona del lloc origen o pàtria
per raons de militància política.

MIGRACIONS “VOLUNTÀRIES”

Model Push-Pull
 Emma Torres
• Aquest model ens presenta l'acte migratori com el resultat d'una tensió entre els factors d'expulsió d’un
punt A d'origen (push factors), i els factors d'atracció d’un punt B de destinació (pull factors).

Factors push  serien una elevada pressió demogràfica, falta d'accés a la terra, baixos salaris, inestabilitat
política, inseguretat jurídica i/o ciutadana, etc.

Factors pull  serien disponibilitat de terra, demanada de mà d'obra, bons salaris, llibertats civils i polítiques,
etc.
PUSH FACTORS – FORA PULL FACTORS – ATRACCIÓ
• Pocs serveis
• Accés el servei
• Poques oportunitats feina
• Oportunitat de feina
• Trista vida
• Mes coses a fer
• Poques comunicacions de transport
• Mes combinacions de transport
• Guerres
• Millor estil de vida
• Falta de menjar
• Mes llaços familiars

A l’an y 2008 – crisis econòmica A Catalunya hi ha mes emigracions del Marroc