T3.

SENSACIÓ, PERCEPCIÓ I ATENCIÓ

1. DESPERTA ELS TEUS SENTITS
Els sentits són les nostres finestres obertes al món, les fonts de la nostra experiència.
Un estímul és tota energia física, mecànica, tèrmica, química o electromagnètica que
excita o activa un receptor sensorial; per exemple, la llum visible a l'ull.
La sensació consisteix a detectar alguna cosa a través dels sentits (vista, oïda, gust,
olfacte i tacte, i dels receptors de sensació interns: moviment, equilibri, malestar, etc.)
sense que encara hagi estat elaborat o tingui un significat.
Tot i que els sentits ens ofereixen un panorama interessant del món, no sempre poden
transmetre una imatge fiable de la realitat.
Viure no és només passar per aquest món, sinó que implica sentir, percebre I
comprendre la nostra realitat.
La importància que atorguem als sentits marca la diferència entre :

 Sentir I escoltar

 Tastar I degustar

 Tocar I palpar

 Veure I observar

 Olorar I ensumar

Si obrim la ment als sentits, podrem gaudir del nostre viatge per la vida.

2. QUÈ ÉS LA PERCEPCIÓ?
Percepció: Procés constructiu pel qual organitzem les sensacions i captem conjunts o
formes (Gestalten) dotades de significat.
És un procés constructiu que depèn de l'estímul i de l'experiència sociocultural i
afectiva del subjecte perceptor.
 És un procés d'informació-adaptació a l'ambient.

 És un procés de selecció, només percebem el rellevant.

2.1 Fases del procés perceptiu
 Detecció: cada sentit rep un tipus específic d'energia.

 Transducció: els receptors converteixen l'energia de l'estímul en missatges

nerviosos.
 Transmissió: impulsos nerviosos transmeten la informació cap a diferents
zones del cervell.
 Processament de la informació: és el cervell el que organitza i interpreta els
senyals.

2.2 Classificació dels òrgans sensorials

A. Sentits exteroceptores.
 Gust: 5 sabors: dolç, salat, àcid, amarg i umami

 Olfacte: estreta vinculació amb les emocions.

 Visió: Còrnia, humor aquós, iris, pupil·la, cristal·lí, humor vitri, retina, nervi
òptic.
 Tacte: tres zones de la pell.

 Audició: oïda externa i media.

2.3 Els llindars sensorials

 Llindar absolut.
 Llindar diferencial.
2.4 Psicologia dels colors
A. Funcions comunicatives del color:
 Atraure l'atenció.

 Informar.

 Crear una atmosfera.

 Equilibri vs. contrast.

B. Simbologia dels colors:

 Blau: relaxació.
 Vermell: emocions.
 Blanc: puresa.
 Groc: creativitat.
 Verd: esperança.
 Negre: autoritat, prestigi.
3. COM PERCEBEM?
3.1 Teories de la percepció
A. Teoria associacionista (Wundt). Mosaic sensacions.
Dotar de sentit un fet o esdeveniment.
B. L'Escola de la Forma (Gestalt)
• Naturalesa holística de la percepció.
• Figura i fons.
• Lleis: proximitat, semblança, continuïtat, contrast, tancament.
C. Teoria cognitiva
Les nostres percepcions són la nostra realitat. Sensació: detectar sense saber què és.
Construïm la realitat amb esquemes cognitius: dades en les quals integrem les nostres
experiències i coneixements.
3.2. Factors que influeixen en la percepció
A. Externs:
- Intensitat, repetició, mida (grandària), novetat.
B. Interns:
- Atenció

- Motius

- Interessos i valors

- Característiques de l'observador

- Cultura.

4. LES IL·LUSIONS ÒPTIQUES

Les il·lusions són discrepàncies entre el que percebem i la realitat objectiva; les figures
i imatges pateixen distorsions d'alguna característica, però no corresponen a
deformacions reals.
L'anàlisi de les il·lusions òptiques o distorsions perceptives serveix per conèixer els
mecanismes del cervell en construir hipòtesis sobre la realitat interna o externa. Les
il·lusions òptiques no desapareixen quan ens adonem del seu caràcter il·lusori.
5. TRANSTORNS PERCEPTIUS
A. Agnòsia
És la incapacitat d'identificar o reconèixer estímuls per un sentit particular, encara que
la persona tingui bé la seva capacitat intel·lectual.
B. Il·lusions
Una il·lusió és una deformació de l'objecte percebut, per una percepció falsa o un error
en el reconeixement. Hi ha diversos tipus d'il·lusions:
 Per falta d'atenció: són freqüents en la vida quotidiana; de vegades, saludem a
un desconegut com si fos un amic.
 Il·lusions catatímiques: aquestes deformen els objectes o situacions per
influència dels sentiments i emocions.
 Paridòlies: són il·lusions fantàstiques, pròpies de la imaginació, com "veure"
figures més o menys definides en una paret o en els núvols.

C. Al·lucinacions
Són percepcions sense objecte. Segons el canal sensorial pel qual es perceben, les
al·lucinacions més significatives són:
 Acústiques (auditives): s'experimenten com sorolls, veus, murmuris. Aquestes
veus poden ser escoltades de manera clara o confusa i ser intel·ligibles o
inintel·ligibles. Generalment, són desagradables per als pacients.
  Visuals: es presenten en persones amb trastorns cerebrals i en intoxicacions
greus (alcoholisme).
 Gustatives i olfactòries: es presenten en algunes persones deprimides i
esquizofrèniques que, influïdes per les seves deliris, poden sentir olor de verí en
el seu menjar o fins i tot assaborir-lo.
 Tàctils: es refereixen a sensacions a la pell com picors, punxades o corrents
elèctrics.

6. L’ATENCIÓ
L'atenció és important perquè orienta els nostres receptors cap als estímuls que
desitgem percebre, i a més influeix en com processem la informació. Algunes tasques
permeten un processament automàtic i demanen poca atenció, el que facilita
realitzar diverses activitats al mateix temps.
En canvi, altres activitats exigeixen un processament controlat, impliquen gran esforç
i control de la conducta, per exemple, quan estudiem una oposició.
Els tres elements de l'atenció són: selecció, vigilància i control:

 L'atenció és selectiva perquè l'ésser humà no pot processar tota la informació

que arriba als seus òrgans sensorials.
 L'atenció sostinguda, o vigilància, és la capacitat per realitzar una tasca
monòtona durant molt de temps sense que disminueixi l'atenció de l'individu.
 El control es refereix al fet que, de vegades, suspenem una activitat per
processar altra informació important, i després continuar amb l'anterior.

VOCABULARI
1. Agnòsia visual. Dèficit en la percepció visual en absència de ceguesa, produïda per
algun dany cerebral.
2. Al·lucinació. Percepció sense estímuls externs.
3. Astigmatisme. Trastorn de la vista originat per un defecte de l’ull, que està deformat,
cosa que provoca que els raigs convergeixin en el mateix punt.
4. Atenció sostinguda. Capacitat d’un individu de romandre alerta davant la presència
d’uns estímuls determinats, tal com fa un controlador aeri.
5. Constància perceptiva. Tendència a percebre els objectes com a estables i sense
canvis malgrat els canvis en l’estimulació sensorial.
6. Esquema cognitiu. Conjunt de creences i expectatives sobre alguna cosa que es basa
en l’experiència passada. Marc cognoscitiu que representa el nostre coneixement
d’alguns aspectes del món.
7. Estímul. Qualsevol senyal o canvi intern o extern que influeix en l’activitat d’un
organisme o en una part del cos de l’organisme.
8. Figura. Els psicòlegs de la Gestalt van assenyalar que la percepció està organitzada
en dos components: una part ben estructurada, que és la figura, i una altra
d’indiferenciada i perifèrica, anomenada fons. La figura és més petita i apareix més a
prop de l’espectador.
9. Il·lusió. Percepció errònia causada per una mala interpretació dels estímuls externs.
10. Llindar absolut. Quantitat mínima d’energia física que pot detectar una persona.
11. Llindar diferencial. Quantitat de canvi d’un estímul que cal perquè una persona ho
pugui detectar.
12. Miopia. Defecte produït pel fet que la imatge visual s’enfoca davant de la retina i no
al damunt de la retina. Malgrat que els objectes propers es veuen amb claredat, causa
una visió borrosa dels objectes distants.
13. Percepció. Procés de crear patrons significatius a partir de la informació sensorial.
14. Processament de la informació. La percepció consisteix en l’adquisició d’informació
procedent de l’exterior, seleccionada i organitzada, que ens permet comprendre el
món. La interpretació de la informació depèn de factors externs (atenció) i interns
(personalitat, experiència).
15. Psicofísica. Branca de la psicologia que analitza les relacions entre l’aspecte físic
dels estímuls i les representacions psicològiques.
16. Pupil·la. Obertura de l’iris per la qual passa l’energia lluminosa cap a les cèl·lules
fotosensibles de la retina.
17. Retina. Teixit neural compost de cèl·lules fotoreceptores (cons i bastons)
localitzades al fons de l’ull.
18. Sensació. Sentiment originat com a resposta a la informació rebuda dels receptors
sensorials.
19. Sistema vestibular. Sistema que ens informa dels moviments i l’orientació del cap,
responsable del sentit d’equilibri.
20. Timpà. Membrana elàstica que separa l’oïda externa de l’oïda mitjana. La seva
vibració es transmet a través d’una cadena d’ossetes fins al caragol, on excita les
cèl·lules nervioses.
21. Transducció. Procés pel qual els òrgans sensorials transformen l’energia dels
estímuls en impulsos nerviosos.
22. Visió. Acte de veure, que es produeix per la transformació de l’energia física (les
ones lluminoses) en impulsos nerviosos.