1 EL PRIMER DIA

La comunicació i els seus elements

1 Escriu el diàleg entre aquests companys en sortir de l’escola després del primer dia de curs.

C8

2 Llegeix i escriu V (veritat) o F (fals).

Es produeix una situació de comunicació. Les seves llibretes no permeten la comunicació.

C1
Hi ha més de dos interlocutors. S’entenen perquè comparteixen un mateix sistema de signes.

3 Fixa’t en el llenguatge no verbal d’aquests nois i noies en el seu primer dia de curs.

© SM
• Quina emoció expressa cada un? Amb quina emoció t’identifiques més?
C7

A B C

La meva teoria. Els elements de la comunicació C3 A1

La comunicació és un intercanvi d’informació entre dos o més interlocutors.

Pot ser: (fa ús del llenguatge) i no verbal (no fa ús del ).

4 Completa l’esquema.
Tota situació de comunicació necessita la intervenció dels elements següents: context,
missatge, codi, canal, emissor i receptor.
C5

Emissor Codi

Qui emet el Qui rep el Sistema de Quan i on es

Informació que Mitjà per
missatge missatge signes produeix la
es transmet comunicar-se
compartit comunicació

6
 ÚS I COMUNICACIÓ 1
Narrem experiències

RECORDA. Quan creïs un text oral, has d’adequar-te a la

situació de comunicació segons qui sigui el
i el .

5 Imagina que ets un dels excursionistes de la il·lustra-

ció i, en tornar de la muntanya, vols explicar la teva
experiència als companys.
C4
• Pensa en el més significatiu de l’experiència.
• Estructura els esdeveniments.
C9
• Escriu el text.
• Revisa’n el resultat.

1. Comença
explicant on vau
anar i amb qui,
quina relació
teniu…
© SM

2. Després, explica Plantejament

tot el que vau fer
a l’excursió.
Recorda seguir
l’estructura:
• Plantejament Nus
• Nus
• Desenllaç

Desenllaç

3. Per acabar,
descriu com
et vas sentir.

7
 1 LECTURA

Avui començo a l’institut

Paola Mastrocola és una escriptora i mestra italiana que reflecteix en les se- Àudio del text complet.
ves obres el món de l’escola. Aquest text narra les vivències de Gaspare en
el seu primer dia d’institut.

El tramvia està ple de gom a gom; quan s’obren les portes sembla que les persones
de dins surtin disparades directament cap a tu i tu penses que al tram no hi entres
ni de casualitat, que arribaràs tard i no et deixaran entrar; però no, has d’entrar-hi
sigui com sigui, agafes impuls i vas empenyent.
És la primera vegada que veig un tramvia. […]
[…] Llavors comença el meu primer dia d’institut. Que és una d’aque-
lles coses que s’han de recordar tota la vida. Però jo serà millor que
l’oblidi, perquè aquest maleït primer dia me’l passo mirant sabates.
Vull dir les sabates dels meus companys. Perquè ells me les miren a mi.
Miren i se’n riuen. I, per tant, jo faig el mateix, només que jo no ric.
I tot perquè jo m’havia fet altres suposicions, jo pensava que el primer
dia de classe ja comences a fer coses d’institut. I m’ho pensava perquè
m’ho havia dit el meu pare: ja veuràs que des del primer dia entendràs
com n’és de pesat, l’institut. Però què vols que sàpiga el meu pare d’ins-
tituts? I de fet, estava equivocat.
Els professors ens diuen que el primer dia de classe no es fan classes, que està prohibit; es fa la benvinguda
a les classes. Ens portaran arreu de tot l’institut a conèixer, no ho sé, les escales, el gimnàs, els lavabos. És a

© SM
dir, els primers dies no ens ensenyen res. I així cinc hores al dia durant una setmana, que de fet s’anomena
«setmana de benvinguda». Diuen que així ens passa la por perquè veiem que anar a l’institut és com bufar
i fer ampolles.
Llàstima. Perquè com que el meu pare m’ho havia dit, jo m’havia imaginat que l’institut era molt dur, no
bufar i fer ampolles, que si fos només això les ampolles les podria haver fet a casa meva, sense haver recorre-
gut els milers de quilòmetres que he hagut de recórrer per venir aquí.
Paola Mastrocola, Una barca al bosc (adaptació)

6 Busco informació al text i escric. A aquesta lectura li falta un fragment on s’expliquen les impres-
sions de Gaspare en viatjar en tramvia per primera vegada, de camí a l’institut. Tot és nou per a
aquest noi que sempre ha viscut en una illa. Imagina com s’ha sentit dalt del tramvia i descriu-ho.
C1
!
Un bon escriptor, més que descriure
C10 C12 l’estat d’ànim dels seus personatges,
fa que aquest es desprengui de les
seves accions. Prova-ho i el teu text
serà més viu!

8
 LECTURA 1

RECORDA. L’estructura d’un text narratiu acostuma a tenir tres parts: plantejament, i
.

7 Interpreto i relaciono. Escolta el text complet i comparteix amb els companys o la família el
fragment que has escrit.

C8 C9

8 Interpreto i relaciono. Quina part del text has completat en l’activitat 6?

A1

9 Interpreto i relaciono. Relaciona les parts del text amb el seu resum.

Plantejament Gaspare arriba a l’institut i explica què s’hi fa el primer dia.

C3

Nus El protagonista viatja en tramvia i comenta allò que hi veu.

El noi compara les vivències del primer dia d’institut amb les que
A1 Desenllaç
son pare havia previst.

10 Interpreto i relaciono. Respon.

• De quins temes parla en Gaspare en la lectura? Marca-ho.
© SM

C1 C3 El fet d’anar en tramvia. Els tipus de transports públics.

L’hora de sortida de l’institut. El primer dia de classe a l’institut.
• Per què els companys riuen quan miren les sabates d’en Gaspare? I ell, per què no riu?
C5

11 Amplio el meu vocabulari. Localitza al text les següents frases fetes i subratlla-les. Consulta el
diccionari, si et cal. Completa la taula.

C2
Frases fetes Sinònims Antònims

Estar ple de gom a gom Estar atapeït

És bufar i fer ampolles És complicat

12 Imagino i escric. Com creus que se sentirà en Gaspare en acabar el dia? Raona-ho.

C2

C11

9
 1 ORTOGRAFIA

Les lletres i l’alfabet

RECORDA. Les llengües són sistemes complexos de signes que permeten crear missatges a partir
d’enunciats formats per .

La meva teoria. Lletres i sons C2 C3 A1 !

Els resums i esquemes són bones
Les estan formades per: tècniques d’estudi. T’ajudaran a
paraules
estructurar les idees i a retenir
millor els continguts.
arrels morfemes

lletres
(llenguatge ) (llenguatge oral)

• Les lletres són gràfics que representen els sons d’una llengua.
• Cada té un nom que la diferencia de la resta de lletres.

13 Fes una cadena de paraules. Cada paraula ha de començar amb el so de la paraula anterior.

© SM
C1 C2 quelcom braç mateix xiclet sac

C5

14 Completa les oracions amb dues paraules que es diferenciïn només en un so.

D’un bot, el se’n va pujar a la taula i Va rentar la blanca amb un

C1 C2
va tirar el a terra. jersei vermell i se li va fer tota .

C5 g t ro a

15 Completa les sèries, canviant una lletra en cada pas per

arribar a la paraula final a partir de la inicial, com s’ha fet a MODA
l’exemple de la dreta:
C1 C2 MOCA
a. MES P S COS
SOCA
C5
b. PIGA R CA SOCA
SOCI
c. PERA ENA BOCA

d. CUC R C SOL

10
 ORTOGRAFIA 1
La meva teoria. Els dígrafs i les lletres compostes C2 C3 A1

L’alfabet organitza les que té una llengua. En català, utilitzem l’alfabet llatí que
consta de vint-i-sis lletres simples.

16 Completa les taules amb nous exemples.

• A més de les lletres simples, hi ha els dígrafs, combinacions de dues lletres que represen-
ten un únic so consonàntic.
C5

Dígrafs que se separen

ss rr l·l tg/tj tx tz

pas-sar, ter-ra, novel-la, orat-ge, cot-xe, analit-zar,

mis-sió, ar-rova, libèl-lula, plat-ja, despat-xar, horit-zó,

Dígrafs que no se separen

gu qu ig ll ny

gue-rrer, a-quest, boig, llu-na, ca-nya,

or-gue, quí-mic, veig, ampo-lla, pany,
© SM

• No es consideren dígrafs sinó lletres compostes, les combinacions següents:

Lletres compostes (se separen totes)

mm nn tl tll tm tn

im-mens, in-nocent, at-las, but-lletí, set-mana, et-nològic,

em-mirallar, an-nex, decat-ló, amet-lla, at-mosfera, viet-namita,

17 Escriu els noms dels teus companys de classe i ordena’ls alfabèticament.

1. 2. 3. 4. 5.
C5
6. 7. 8. 9. 10.
11. 12. 13. 14. 15.
16. 17. 18. 19. 20.
21. 22. 23. 24. 25.
26. 27. 28. 29. 30.

11
 1 GRAMÀTICA

Les classes de paraules

RECORDA. Algunes paraules dins d’una oració han de concordar en i nombre: germana petita.

La meva teoria. Categories lèxiques C2 C3 A1

Vaig a l’escola amb
Les classes de paraules o categories lèxiques es divideixen en: la meva germana
petita.
variables invariables
Si canvien de gènere, nombre, Si no admeten canvis
temps, mode o persona. en la forma.

18 Completa la taula amb el nom de cada

categoria lèxica.

C5 Categories variables

_________________: designa éssers, objectes Sempre anem junts.

o conceptes. Varia en gènere i nombre: cavall,
margarides, esperança...

_________________: assenyala les qualitats

© SM
del substantiu. Varia en gènere i nombre: alt, ros,
gran, groga, dens...

_________________: indica accions, estats o Categories invariables

processos. Varia en nombre, persona, temps i
mode: estaven, pensarà, som…
_________________: concreta o determina el
significat del substantiu. Varia en gènere i nombre:
el, aquesta, alguns, el nostre, la meva, primer...
_________________: substitueix un substantiu.
Varia en gènere, nombre i persona: ell, nosaltres,
tu, mi…
_________________: indica el lloc, la quantitat,
la manera, el dubte, l’afirmació o la negació: avui,
allà, sempre…
_________________: uneix paraules dins d’una
oració: a, amb, contra, dins, per, entre…
_________________: uneix paraules, sintag-
mes o oracions: però, i, o, perquè, que…

19 Classifica a la taula les paraules de les bafarades de la il·lustració.

Variables Invariables
C2

C5

12
 GRAMÀTICA 1
El substantiu

RECORDA. El substantiu, o , és la paraula amb què es designen éssers, objectes,

llocs, idees i esdeveniments.

La meva teoria. El gènere i el nombre C2C3C3 A1 !

En alguns casos, quan s’afegeix la
El substantiu és una classe de paraula variable: -a, es produeixen alteracions
ortogràfiques: llop / lloba.
substantiu

gènere

masculí plural

20 Per formar el femení, en molts substantius afegim una terminació. Completa la taula:

company/companya, gironí/gironina, actor/actriu,

C5 -a -na -iu
_______________ ______________ ______________

abat/abadessa, gall/gallina, psicòleg/psicòloga,

© SM

-essa -ina -òloga

______________ ______________ ______________

21 Per formar el plural, afegim aquestes terminacions. Completa la taula:

-s mare/mares, _________________ -ns patí/patins, ______________________

C5

-es planta/plantes, ________________ -os calaix/calaixos, ___________________

22 Escriu aquests substantius canviant-ne el gènere i el nombre.

biòleg captiu alcalde

C5
vídues esclaves monges

23 Tria una de les següents parelles de paraules i escriu dues oracions amb elles.

El coma/la coma el pols/la pols el son/la son el clau/la clau

C5

13
 1 GRAMÀTICA

Els tipus de substantiu

La meva teoria. Tipus de substantius C2 C3 A1

Segons el que anomenem, els substantius es poden classificar en:

propis comuns
Designen una persona o un lloc Tenen un significat específic i
concret sense aportar cap significat designen classes d’elements:
específic: Ferran, Olot, Ebre. llibre, rius, alegria.

24 Completa amb nous exemples de substantius comuns:

C5 concrets comptables individuals

Designen entitats del món real: Designen entitats numerables: Designen una única entitat:

(pastís, ) (carta, ) (músic, )

abstractes no comptables col·lectius

Designen conceptes immaterials: Designen entitats no numerables: Designen un conjunt d’entitats:

© SM
(por, ) (aigua, ) (coral, )

25 Observa la imatge i escriu una frase en què utilitzis:

a. un substantiu abstracte, femení i plural. b. un substantiu col·lectiu, masculí i singular.

C2
a.

b.
C5

26 Subratlla el nom intrús de cada grup i escriu-ne un de nou que

sigui pertinent.

C2 Concrets fèmur, carrossa, sort, roure,

Abstractes amor, llibertat, confiança, ràdio,

C5
Comptables llibre, entrepà, sucre, cavall,

No comptables paper, ferro, vent, abella,

Individuals peix, arbreda, músic, carrer,

Col·lectius arxipèlag, eixam, ocell, ramat,

14
 LÈXIC 1
L’estructura de la paraula

La meva teoria. Arrel i morfema C2 C3 A1

Les paraules estan formades per una part invariable i una de variable: l’arrel i el morfema.
En les paraules casa, casal, casella i casolana es repeteixen els tres primers sons.

L’arrel o és la part invariable El és la part variable

que aporta el significat bàsic: que aporta la informació gramatical:
cas- -a, -al, -ella, -olana

Morfemes flexius Morfemes derivatius (o afixos)

S’afegeixen després de l’arrel i aporten Aporten una idea nova i creen una altra

informació de gènere, , paraula. Hi ha prefixos (davant de l’arrel) i sufixos

persona i temps: escriptor-a, fill-es. ( l’arrel): re-crear, crea-ció.

27 Identifica si els morfemes destacats són flexius (F) o derivatius (D).

© SM

observatori ( ) carter ( ) cantem ( )

C5 nena ( ) prehistòria ( ) bous ( )

28 Observa l’exemple i separa les paraules en arrel i morfemes.

Passos per crear paraules
noves calcul + ador + es
C2
Fixa’t com es creen paraules no- calcul ador es
ves afegint morfemes als mots:
(arrel) (morfema derivatiu) (morfema flexiu)
mar - paper - terra C5

Afegim tres sufixos a mar: sabateries

• un que el converteix en adjec-
tiu (marítim), i
• dos que el transformen en al-
tres substantius (mariner i
maror).
Els sufixos augmentatius i dimi- besnets
nutius també formen paraules
noves (paperet, paperot).
També podem formar verbs
amb les terminacions adients
(empaperar, aterrar, soterrar).

15
 1 LLENGUA I SOCIETAT

La sociolingüística

RECORDA. La llengua és una eina bàsica per a la comunicació social en tots els seus àmbits. La socio-
lingüística estudia la relació entre la llengua i la .

La meva teoria. Llengua i societat C3 A1

L’habilitat de comunicar-se és essencial per a la supervivència de l’individu que forma part d’una
, és a dir, d’un grup de persones que parlen la mateixa .

Comunitat
Llengua Societat
lingüística

29 Descobreix l’afirmació falsa i corregeix-la a sota.

a. Tota llengua té un aspecte social que cal estudiar.

C2
b. La sociolingüística estudia els mecanismes interns d’una llengua.

C5 C6
c. La comunitat lingüística és el grup de persones que fa servir la mateixa llengua.

© SM
d. L’estudi de la llengua ha d’incorporar tant l’estudi de la seva estructura com del seu ús.

30 Identifica quins conceptes formen part de l’estudi de l’estructura de la llengua (E) i quins de l’estudi
de l’ús de la llengua (U):
sons ( __ ) llengües en contacte ( __ ) dièresi ( __ )
C1
usos discriminatoris ( __ ) conjugació verbal ( __ ) accentuació ( __ )

31 Fixa’t en la imatge i respon:

a. Quines llengües hi reconeixes?

C3

A1

b. Per què creus que el cartell està escrit en tantes llengües?

c. Quines llengües distingeixes al cartell que s’escriuen amb un

alfabet diferent del nostre?

16
 LITERATURA 1
La literatura: l’art de la paraula

RECORDA. La és un art que utilitza la paraula per crear bellesa, provocar emocions
en el lector i transmetre idees.

La meva teoria. El llenguatge literari C3 A1

• L’ús personal que l’autor fa de la llengua en la literatura s’anomena ____________________ literari.

• L’escriptor selecciona, combina i ordena les paraules i utilitza recursos ____________________.
• El llenguatge literari es pot presentar en ____________________ o en prosa.

32 A partir de la il·lustració, crea un poema de quatre versos i una narració amb dos paràgrafs:

Poema:
C12

A1
© SM

Narració:

33 Relaciona amb fletxes els gèneres literaris amb les seves característiques:

Assaig Els textos poètics solen tractar sobre emocions i sentiments.

C11
Explica una història que ocorre a uns personatges en un lloc i un
Teatre
temps determinats.
Poesia S’escriu per ser representat, per això hi predominen els diàlegs.
Text en prosa en què l’autor desenvolupa un tema de manera raonada
Narrativa
i personal, amb finalitat divulgativa o per convèncer els lectors.

17
 1 COMENTA EL TEXT
Viatgers amb paraules
A l’ombra del Pedraforca explica la història d’en Ximo Beltran i la seva colla d’amics, obligats pels seus
pares a viure una aventura: hauran de passar uns dies lluny de casa, sense mòbil, sense pizzeries, sense
centres comercials. Creus que podran sobreviure? Tot un repte per a ells.
Passos per comentar
el text
1. Descobreix el context:
• Qui n’és l’autor?
• A quin gènere literari
pertany?
2. Estudia el text:
• De què ens parla?
• Quin n’és l’argument?
• Segueix l’estructura d’un
text narratiu (planteja-
ment, nus i desenllaç)?
• Quins personatges hi
intervenen?
• En quin entorn es desen-
volupa? I en quina
època?
Vocabulari
• Resistència numantina:
oposició fins al límit a una
cosa.
• Repel·lent: substància
que allunya mosquits i
altres insectes.
• Dèria: idea fixa, mania.
34 Comprenc. Inventa un títol pel fragment d’obra que has llegit.
C10 C12
18
És clar que hi havia hagut nuclis de resistència quasi numantina, per
exemple, la meua.
—Jo no hi vaig ni lligat.
—No ni poc —mon pare es volgué mostrar inflexible—. Tu hi vas,
proves i, si no t’agrada, l’any que ve no hi tornes. A més, els teus amics
Borràs i Peris i la filla de Morales també hi van.
—És que, a mi, això de pujar i baixar muntanyes, la veritat…
—Hala! Ja n’hi ha prou de ximpleries, caram! Ni que t’enviàrem
a la guerra.
O la d’Anna:
—Mare, jo no he dor-
mit mai dins d’una ten-
da de campanya.
—Doncs ara és l’hora.
Jo que ho haguera po-
gut fer de jove.
© SM
—I si em piquen els
mosquits i les aranyes i
tot això?
—No et preocupes, fi-
lla, perquè la mare t’ha
comprat un repel·lent
capaç d’esquivar els
llops.
—Ah! Però hi ha llops?
—La mare de Déu san-
ta! Com ha d’haver-hi
llops, tros de bajoca?
A la fi, potser pel fet de passar uns dies de suposada llibertat, lluny dels
pares i de les seues dèries i, també, per les abundants referències de la gent
que havia viscut alguna experiència semblant (una cosina d’Anna contava
i no acabava), feren possible i mitjanament acceptable aquell embarca-
ment col·lectiu.
Enric Lluch, A l’ombra del Pedraforca
 COMENTA EL TEXT 1
35 Comprenc. Amb qui discuteix el narrador? I l’Anna? Qui creus que n’és el protagonista?

C1

36 Comprenc. On els volen obligar a anar? Subratlla l’opció correcta.

a. A una acadèmia d’anglès durant l’estiu. b. A una acampada enmig de la muntanya.

C1 C3

37 Comprenc. Al final aquesta colla d’amics accepta anar a un campament? Explica’n dues raons.

C1

38 Analitzo. Quina il·lustració representa com se sent el narrador? Encercla la lletra corresponent.

C1 C3

C11
© SM

A B C

39 Analitzo. Una hipèrbole és un recurs literari que expressa una exageració. Localitza’n una en el
text, subratlla-la i digues què significa.

C11

40
Analitzo. Aquest text és d’un autor valencià. Busca-hi paraules i expressions que tu diries d’una
altra manera i encercla-les.
A1 A2

41
Valoro. El protagonista no vol anar «ni lligat» d’acampada. A tu t’agradaria acompanyar-lo a l’acam-
pada? Per què?
C11

19
 LA LLENGUA EN... LA SEGURETAT
Quan arriba la temporada de bolets, els bombers de la Generalitat de Catalunya ofereixen als boletaires
consells de seguretat que cal seguir.

© SM
1 Observa el cartell, analitza l’acte comunicatiu i completa la taula:

Context
C1
Missatge

C7
Emissor

Receptor

Codi

Canal

2 Imagina que has anat a bus- Assumpte

car bolets i, de tornada, en-
vies un correu electrònic a un ^
C5 C6 amic o amiga narrant la teva
experiència en poques pa-
raules.
En acabar, revisa i corregeix el
text per millorar-lo. Els correus
electrònics reclamen tenir cura
de la seva presentació formal. ^

20
 3 Escriu el nom de quatre bolets comestibles que coneguis ordenats alfabèticament:

C5 1. 2.

3. 4.

4 Classifica la paraula bosc. Marca en cada cas l’opció correcta.

masculí femení singular plural
C2 C3 concret abstracte comptable no comptable
individual col·lectiu

5 Identifica en la frase “No vagis sol i mantén sempre el contacte visual o verbal amb qui t’acompanyi”
tres paraules que pertanyin a les següents categories invariables:

C2 C3 adverbi preposició conjunció

6 Escriu l’arrel i el morfema de les paraules:

paraula arrel morfema

© SM

C2 C3

equipament

C5 seguretat

bomber

7 Busca en el cartell tres exemples de dígrafs que se separen i de dígrafs que no se separen.

C2 C3

8 Escriu en un full apart un poema en vers dedicat als bolets. Envia’l als amics i familiars per desit-
jar-los una bona entrada a la tardor.

C11

El meu diari Quina activitat t’ha
agradat més? Per què?
Marca el nivell del que has après. 1 2 3 4
La comunicació i els seus elements
La narració d’experiències
Les lletres i l’alfabet
Les classes de paraules
El substantiu i els seus tipus
L’estructura de la paraula
La sociolingüística
El llenguatge i els gèneres literaris

21