Paula Perulero, Marc Domínguez, Roger Ferreira i Eva Florestano Biologia 1 BTX

PRÀCTICA 2: IDENTIFICACIÓ DE
GLÍCIDS. INVESTIGACIÓ DE SUCRES
REDUCTORS I EL POLISACÀRID DE
MIDÓ.

1. Fonament teòric
El caràcter reductor consta d'una propietat química que tenen certs components. Aquests
redueixen a altres compostos, és a dir,transfereixen electrons a una altra substància
química. Els components que tinguin caràcter reductor tindran el carboni anomèric d'un grup
aldehid o cetona lliure.

Els monosacàrids tenen la capacitat de reduir el reactiu de Fehling, que és una dissolució
de sulfat de coure en aigua. Aquest consta de dues solucions per al moment de fer-lo servir,
el licor de Fehling A, que és sulfat cúpric alcalí i es caracteritza per ser una substància
blavosa, i el B, que és tartrat sodopotàsic i hidròxid potàssic i és una substància incolora.

Quan un monosacàrid es posa en contacte amb el reactiu de Fehling, el coure del sulfat de
coure es redueix i forma òxid de coure, que és insoluble i forma un precipitat de color
vermellós.

El polisacàrid del midó està format per l'amilosa i l'amilopectina. Per determinar la presència
del lugol utilitzarem com a reactiu el lugol, una solució de iode en iodur potàssic que detecta
l'amilosa del midó acolorint-la d'un color blavós. Això és degut a l'absorció del iode sobre la
superfície de la molècula, que només passa quan és en fred.

2. Objectius
A aquesta pràctica l’objectiu és aprendre a identificar el caràcter reductor dels elements
escollits i treballats. A més, un altre objectiu seria dominar i aprendre a utilitzar el material
de laboratori.

3. Problema
Quins sucres tindran caràcter reductor?
Quins canvis patirà el midó amb el lugol a diferents temperatures?

1
Paula Perulero, Marc Domínguez, Roger Ferreira i Eva Florestano Biologia 1 BTX

4. Hipòtesi
Potser els glícids que tenen caràcter reductor són la fructosa, la glucosa, la maltosa i la
lactosa.
Potser el midó amb lugol quan s’escalfi canviarà de color.

5. Materials

INORGÀNIC:

6 tubs d’assaig + gradeta pipeta (5 diferents) flascó rentador 5 espàtules

vas de precipitats ulleres protectores flama

ORGÀNIC:

maltosa lactosa glucosa fructosa sacarosa

2
Paula Perulero, Marc Domínguez, Roger Ferreira i Eva Florestano Biologia 1 BTX

lugol licor de Fehling A i B midó

6. Procediment
1) Per començar, el primer que fem és agafar el paper de filtre i la graveta amb els 7
tubs d’assaig per poder fer l’experiment.

2) Seguidament, un voluntari de cada grup ha preparat les 6 dissolucions demanades

amb els glúcids corresponents. Aquesta dissolució s’ha preparat agafant amb ajuda
d’una espàtula la quantitat requerida de glúcid i després afegint aigua destil·lada per
poder fer la barreja i que es pugui dissoldre amb més facilitat.

3) Una vegada estiguin preparades les dissolucions, posarem dos dits de cada una als
diferents tubs d’assaig disponibles. De la substància del midó, posarem només a dos
tubs d’assaig.

4) Aquí entra el paper del Lugol i posarem 3 gotes d’aquest a un dels dos tubs d’assaig
que té midó, i veurem com reacciona. En el tub d’assaig amb midó que se li ha
introduït midó no se li vertirà res més.

5) El següent pas és agafar el Licor de Fehling A i vertir dues gotes d’aquest a tots els
tubs d’assaig restants, sense comptar el que té midó i lugol.

6) Just després, repetirem el mateix procés però ara ho farem amb el Licor de Fehling
B.

3
Paula Perulero, Marc Domínguez, Roger Ferreira i Eva Florestano Biologia 1 BTX

7) Una vegada totes les dissolucions ja hagin reaccionat amb les substàncies vertides
en elles veurem que totes tenen color blau clar excepte la dissolució amb midó, a la
qual li hem vertit el lugol, que té un color blau/violeta fosc.

Mentre esperàvem per escalfar les dissolucions, el color de la maltosa, la lactosa i la

fructosa ha variat. La maltosa ha adoptat un color verd blavós però amb el fons groguenc, la
lactosa un color verd blavós també i la fructosa un color groguenc.

Aquí està present la variable dependent de l’experiment, que és si la dissolució canvia de

color o no.

Durant tot l’experiment, hem tingut en compte les variables controlables per a que
l’experiment es dugués a terme amb èxit, per exemple, la temperatura a la que hem escalfat
les dissolucions, la quantitat de lugol i de licor de Fehling A i B vertida en aquestes.

7. Resultats
Observem com el midó que tenia lugol s’ha posat transparent a l’hora d’escalfar-lo. Després
s’ha refredat i s’ha posat del to violeta un altre cop.

Per altre banda, analitzem el sucres; El midó i la sacarosa no han canviat de color, però en
canvi la glucosa i la lactosa s’han tornat taronja i la fructosa i la maltosa groc.

8. Conclusions
1. Què passa quan una solució de glucosa es barreja en calent amb el licor de
Fehling? Què ens indica aquesta reacció? Aquesta solució formada per un
monosacàrid, glucosa, té caràcter reductor, per això quan es barreja amb calent amb
el licor de Fehling, reaccionarà, formant òxid de coure i canviant de color a un
taronja-vermellós. Aquesta reacció, ens indica la capacitat reductora del grup
carbonil del sucre.

2. Els malalts de diabetis eliminen glucosa per l’orina, com es podria

diagnosticar aquesta malaltia? Amb el licor de Fehling. Com bé sabem, la glucosa
té caràcter reductor i com el reactiu que determina aquest és el licor de Fehling, amb
la seva ajuda sabrem si hi ha presència d’aquest ja que patirà un canvi de color.

4
Paula Perulero, Marc Domínguez, Roger Ferreira i Eva Florestano Biologia 1 BTX

3. Què passa al escalfar una solució de sacarosa amb licor de Fehling?

No patirà cap canvi ja que la sacarosa és un disacàrid que no té caràcter reductor.
(el seu carboni anomèric del grup cetona no està lliure)

4. Què passa quan una solució de midó es tracta amb lugol? I quan s’escalda el
tub? I quan es refreda? Explica a què es deuen aquests canvis. Quan una
solució de midó entra en contacte amb lugol es torna d’un color blavós per l’absorció
d’aquest contra la superfície de la amilosa, una molècula del midó. Aquesta propietat
només passa en fred i per tant quan apliquem calor al tub, aquesta torna al color
incial. I quan la solució es torni a refredar, aquesta es posarà d’una tonalitat blavosa
- violeta un altre cop.

Aquesta pràctica dos ens ha aportat coneixement sobre el caràcter reductor dels
monosacàrids i disacàrids i com reconèixer-lo a partir del Licor de Felhing. És un experiment
molt visual amb dades qualitatives, les mostres canvien de color, i per tant és entretingut
realitzar-lo.
Concloem que, aquesta pràctica ens ha semblat molt interessant, ens ha ajudat a
familiaritzar-nos amb el material del laboratori i les seves normes i i a més ens ha facilitat
aplicar el tema dels glícids des d'un aspecte més pràctic i real.