Paul Preston (Liverpool, 21 de juliol de 1946) és un historiador i professor anglès, autor de

diverses obres sobre la Història Contemporània d'Espanya. És doctor en Història per la

Universitat d'Oxford i catedràtic d'Història Contemporània espanyola i director del Centre
Cañada Blanch per a l'Estudi de l'Espanya Contemporània (London School of Economics).
També va ser professor d'Història a la Universitat de Reading i al Centre d'Estudis Mediterranis
(Queen Mary College).[1]
Al costat de John Elliott, Ian Gibson i Hugh Thomas, constituïx el nucli dels hispanistes britànics
que han dedicat el seu esforç a l'estudi de la història recent espanyola, especialment a la de la
Segona República i la Guerra civil espanyoles. Posseïx l'Encomana de l'Orde del Mèrit Civil, la
Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica i és membre de l'Acadèmia Britànica. També és
Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic. Premi Pompeu Fabra 2012 a la projecció i difusió de la
llengua catalana.[2] L'any 2015 va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona de projecció internacional
"per la seva significativa trajectòria d’abast internacional com a historiador de la Segona
República, la Guerra Civil, l'exili i la transició, uns períodes transcendentals per a Barcelona; el
compromís amb la recuperació de la memòria històrica, així com amb Barcelona i Catalunya,
des del Catalan Observatory de la London School of Economics, i amb la donació el 2015 del
seu arxiu al Monestir de Poblet".[3] El 2016 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de
Barcelona.[4]