Comparació Kant i Plató

Plató Kant

Període
Filòsof antic (s. V a. C.)
de la Filòsof modern (s. XVIII)
Plató vol construir una polis
història Kant vol determinar les condicions de
justa. Per dur a terme això
de la possibilitat i els fonaments del coneixement
elaborarà una explicació de
filosofia teòric i pràctic (ciència i moral). Per dur a
la realitat que li servirà de
i terme això elaborarà una crítica a la raó pura
fonament i de justificació del
motivac i pràctica.
seu ideal d’Estat.
ions

En tant que absoluts i

fonaments metafísics, les
Tot i no poder fonamentar el coneixement
idees també regeixen l’ordre
metafísic, les idees (Déu, el món i l’ànima)
moral de la societat
Idees es converteixen en els postulats, les
(Intel·lectualisme moral), és
condicions de possibilitat de l’ètica. Donen
a dir que també són la
sentit a la raó pràctica.
condició de possibilitat de
l’ordre moral.

En la constitució del seu

ideal d’Estat (la República),
els ciutadans són
instruments, cadascú té una
funció determinada de
naixement (artesans,
Humanit guerrers o governants) i tots
at i són educats per servir el bé
Llibertat públic. Plató no contempla la
humanitat com a principi de
la seva teoria ètica.
No hi ha llibertat, tots són
“esclaus” del bé comú. Plató
acabarà defensant la idea
d’un Estat totalitari.
La humanitat és un dels principis de la seva
ètica. Una de les formulacions de l’Imperatiu
categòric (llei moral) diu: “tracta a la
humanitat, tant en la teva persona com en
els altres, sempre com un fi i mai com un
mitjà”.
La llibertat en el món és un postulat de
l’ètica.
Kant és un filòsof il·lustrat, enemic dels
totalitarismes i defensa que l’home s’ha de
poder educar a ell mateix en llibertat.

Els ciutadans neixen

determinats, d’acord amb el
seu tipus d’ànima podran
Virtut/
desenvolupar una virtut o
talent
una altra i en funció d’això
tindran un lloc dins de la
societat.
Ningú neix determinat ni condicionat a
desenvolupar una virtut determinada. Però
Kant diu que si algú neix amb un talent “x”
que podria ajudar a millorar la societat i no
ho fa, està actuant en contra el deure moral.

Teoria Intel·lectualisme moral: el Deontologia moral: elabora una ètica

Ètica coneixement (de les idees autònoma, basada en la llibertat i on les
ètiques) s’identifica amb la decisions i les lleis morals (deure, imperatiu)
virtut. Només qui coneix el no depenen d’un principi extern (com la idea
bé (Idea) és capaç de dur-lo de bé o la recerca de la felicitat).
a terme i viceversa: el mal és
fruit de la ignorància.
En els actes morals, el motiu de la voluntat
Des del punt de vista de
(bona) es troba dins d’aquesta i per això,
Kant, aquesta és una ètica
l’ètica té un caràcter formal i universal.
heterònoma perquè les
L’imperatiu és categòric, obliga sempre
decisions morals (actuar bé)
perquè no depèn de les conseqüències. És
no són el reflex d’una
producte de la Raó pràctica.
voluntat lliure (depenen de la
Idea de Bé).