Tema 9

Tema 7. La Segona República

Enunciats

1.
Eleccions del 19 de novembre de 1933
Font: Ahora [Madrid] (20 novembre 1933).
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.
Font iconogràfica, primària, que es tracta d’una fotografia de les eleccions del 19 de
novembre de 1933 publicada al diari “ahora” al dia següent.
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.
La segona república (1931-1939)
c) Expliqueu el contingut de la font i comenteu, d’una manera crítica, el text
següent: «Todas las mujeres de Madrid han ido a votar. La gran sorpresa de
estas elecciones ha sido la unanimidad de todas las mujeres. Desde las […]
impedidas, que han sido transportadas por sus familiares, hasta las muchachas
audaces, que llenaban las calles, con su estruendosa propaganda. Las mujeres
de toda clase y condición han sido el elemento más activo de la lucha electoral
de ayer.»
És una font en que surten les dones que van votar en madrid en les eleccions de 1933.
En primer lloc, el text sembla assumir que la participació massiva de les dones en les
eleccions és una novetat o sorpresa, cosa que reflecteix una percepció antiquada sobre
el paper de les dones en la societat i la política. Aquesta sorpresa implícita podria ser
interpretada com un símptoma de la persistència de prejudicis de gènere i la falta de
reconeixement de la capacitat i el dret de les dones a participar plenament en la vida
política.
D'altra banda, l'enfocament en la "audàcia" de les dones joves i la seva "estruent
propaganda" podria ser vist com una manera de desacreditar o menystenir la seva
participació política, en lloc de valorar-la com una expressió legítima de compromís
cívic. Això reflecteix una actitud condescendent cap a les dones que exerciten la seva
llibertat de participar en la política activa.
Finalment, la descripció de les dones com "impedides" que han de ser transportades
pels seus familiars pot ser considerada com una reducció de les dones a meres
víctimes passives, minimitzant la seva agència i capacitat d'actuació independent.
Aquest tipus de narrativa reforça estereotips de dependència femenina i perpetua la
idea de la dona com a figura necessitada de protecció i suport masculí.
En conclusió, malgrat la seva aparença positiva, el text presenta perspectives i
assumptes que poden ser objecte de crítica des d'una òptica feminista i de igualtat de
gènere, i posa de manifest la necessitat de revisar i qüestionar les representacions i
percepcions tradicionals sobre el paper de les dones en la política i la societat.

2.

Manuel Azaña a Barcelona

(Font: Portada de la revista Mundo Gráfico
del 28 de setembre de 1932) En el text del requadre de la portada hi diu: «La llegada del jefe del Gobierno
a Barcelona. El presidente del Consejo [de Ministros], don Manuel Azaña, y el presidente de la
Generalidad, don Francisco Maciá, asediados por los fotógrafos al subir en el auto presidencial que los
trasladó de la estación al Palacio de la Generalidad, entre las aclamaciones del público.»

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.

Font iconogràfica, primària que es tracta d’una fotografia de Manuel Azaña a Barcelona
publicada com portada de la revista Mundo Gráfico.
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.
La segona república (1931-1939)
c) Comenteu el contingut de la font.
Hi ha dos persones, una és azaña i l'altre macià estan tots dos drets a sobre d’un cotxe
i al voltant tenen a molta gent.
3.
El problema agrari
La República venía realmente a dar forma a las aspiraciones que desde los comienzos del siglo
trabajaban el espíritu público, a satisfacer las exigencias más urgentes del pueblo. […] La
sociedad española ofrecía los contrastes más violentos. En ciertos núcleos urbanos, un nivel de
vida alto, adaptado a todos los usos de la civilización contemporánea, y a los pocos kilómetros,
aldeas que parecen detenidas en el siglo XV. […] Provincias del noroeste donde la tierra está
desmenuzada en pedacitos que no bastan para mantener al cultivador; provincias del sur y del
oeste, donde el propietario de 14.000 hectáreas detenta en una sola mano todo el territorio de
un pueblo. […] La República, como era su deber, acentuó la acción del Estado. Acción
inaplazable en cuanto a los obreros campesinos. El paro […] era enorme, crónico, en la
explotación de la tierra. Cuantos conocen algo de la economía española saben que la
explotación lucrativa de las grandes propiedades rurales se basaba en los jornales mínimos y
en el paro periódico durante cuatro o cinco meses del año, en los cuales el bracero campesino
no trabaja ni come.
FONT: Manuel AZAÑA. Causas de la guerra de España. Barcelona: Crítica, 1986, p. 23-27.
Tema 9
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.
Font textual, secundària i de temàtica política que es tracta d’un text de Manuel azaña
sobre las causas de la guerra de españa.
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.
La segona república (1931-1939()
c) Expliqueu les referències que fa la font a l’agricultura i a l’atur.
La font fa referència a la situació de l'agricultura i a l'atur a Espanya durant la
República. Destaca els contrastos socials existents en el país, amb certes zones
urbanes amb un alt nivell de vida modern adaptat a la civilització contemporània,
mentre que a poca distància es trobaven aldees que semblaven endarrerides en el
temps.
Quant a l'agricultura, es destaquen diversos aspectes. D'una banda, es menciona la
fragmentació de la terra en petites parcel·les en certes zones del nord-oest del país, les
quals no eren suficients per mantenir els agricultors. D'altra banda, s'assenyala la
concentració massiva de terra en mans de pocs propietaris, com ara algunes zones del
sud i oest on un sol individu controlava tot el territori d'un poble en propietat.
Pel que fa a l'atur, es posa de manifest que era un problema enorme i crònic en
l'explotació de la terra. Es destaca que les grans propietats rurals basaven la seva
explotació en jornals mínims i en l'atur periòdic durant diversos mesos a l'any, durant
els quals els treballadors agrícoles no tenien feina ni accés a menjar.
En resum, la font il·lustra la realitat social i econòmica de l'agricultura i l'atur a Espanya
durant la República, ressaltant les desigualtats socials, la concentració de terra i les
condicions precàries dels treballadors agrícoles.
4.
Llei de contractes de conreu del 1934
El president de la Generalitat de Catalunya fa notori a tots els ciutadans que el Parlament
ha aprovat la següent
LLEI DE CONTRACTES DE CONREU
[…]
CAPÍTOL V
Dret d’adquisició
Article 43. El conreador de terres, a títol de contracte agrícola, té el dret
d’adquisició del seu domini mitjançant l’abonament del seu valor al propietari i el
compliment dels preceptes d’aquest capítol. […]
Article 44. Per a l’exercici dels drets d’adquisició, és necessària la concurrència
conjunta dels requisits següents:
Primer. Que es tracti de terra conreada en virtut de contracte d’explotació
agrícola, regulat per aquesta llei.
Segon. Que els dits contractes s’hagin mantingut per un període de més de divuit
anys.
Tercer. Que la subsistència del conreu, base del dret d’adquisició, sigui pel treball
directe del que vulgui fer ús d’aquest dret, o pel dels seus ascendents o descendents
directes, germans, cònjuges o afillats de dret. […]
Barcelona, 11 d’abril de 1934.
Lluís Companys
FONT: Llei de contractes de conreu. Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm.
102 (12 abril 1934), p. 229-236.

a) Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

Font primaria, textual i de temàtica política que es tracta de les lleis del conreu extretes
del butlletí oficial de la generalitat de catalunya.
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.
La segona república (1931-1939)
c) Expliqueu l’article 44 de la Llei de contractes de conreu, contingut a la font.
L'article 44 estableix les condicions que han de complir-se perquè una persona pugui
adquirir drets sobre terres conreades en virtut d'un contracte d'explotació agrícola,
garantint la continuïtat i la sostenibilitat de l'activitat agrícola a llarg termini. Aquest
article té com a finalitat protegir els interessos dels cultivadors i assegurar una gestió
adequada de les terres agrícoles.
5.
Els drets de les dones a Catalunya
Article 1r. La dona té la mateixa capacitat civil que l’home. […]
Article 2n. El matrimoni no és causa modificativa de la capacitat d’obrar de la dona. Article 3r.
La llei no concedeix al marit autoritat sobre la muller, ni li atorga la seva representació. Article
4t. Els cònjuges poden exercir professió, ofici, càrrec, comerç o indústria que no els impedeixi
el compliment dels deures familiars i sense obligar l’altre cònjuge. Article 5è. Cadascun dels
cònjuges podrà, sense llicència de l’altre, adquirir per títol onerós o lucratiu, alienar o gravar els
seus béns, comparèixer en judici, i, en general, contractar i obligar se i realitzar tota mena
d’actes jurídics. Això no obstant, cap cònjuge no pot adoptar sense consentiment de l’altre.
Font: Llei sobre la capacitat jurídica de la dona i dels cònjuges del 19 de juny de 1934. Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya (20 juny 1934).
Història BAT2

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.

Font textual, primària i de temàtica política que es tracta de un fragment de lallei sobre
la capacitat juridica de la dona i dels conjugues del 19 de junyde 1934 publicat aldiari
oficial de la generalitat de catalunya.
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.
La segona república (1931-1939)
c) Expliqueu TRES dels articles que conté la font.
Article 1r: Aquest article estableix que les dones tenen la mateixa capacitat civil que els
homes. Això significa que les dones tenen els mateixos drets i responsabilitats legals
que els homes en la societat.
Article 2n: Aquest article especifica que el matrimoni no altera la capacitat d'actuació
d'una dona. En altres paraules, el fet de casar-se no limita la capacitat d'una dona per
exercir els seus drets legals o per realitzar transaccions jurídiques.
Article 3r: Aquest article declara que la llei no atorga al marit cap autoritat sobre la seva
esposa ni li concedeix la representació d'aquesta. En aquest sentit, s'estableix la
igualtat de drets entre els cònjuges, sense cap mena de supremacia legal per part del
marit sobre la dona.
Font: La Voz [Madrid] (18 febrer 1936).

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.

Font iconogràfica, primària que es tracta d’una fotografia publicada en la Voz el 18 de
febrer de 1936
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.
La segona república (1931-1939)
c) Comenteu els titulars que conté la font.
En les eleccions de 1936, es van ajuntar tots els partits d’esquerres i van formar front
popular i va sortir amb majoria a les eleccions.

6.
Els fets d’octubre del 1934

FONT: Arxiu Aixa

Tema 9
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.
Font iconogràfica, primària que es tracta d’una fotografia publicada a l’arxiu aixa
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.
La segona república (1931-1939)
c) Descriviu el contingut de la font i identifiqueu-ne almenys un dels personatges.
En la font podem veure a un conjunt de polítics empresonats per els fets d’octubre,
entre aquest personatges està lluis companys.

https://www.elespanol.com/reportajes/grandes
historias/20170707/229478033_0.html

7.

Participació 67%

Resultats per àrees amb major suport polític de la dreta (blau fosc), centredreta (blau clar), centre (verd) i
esquerra (roig).
FONT: Viquipèdia

a) Descriviu els tipus de font i digueu de què tracten.

Font cartogràfica que es tracta d’un mapa que representa els resultats per
arees amb major suport polític de la dreta en blau fosc, centredreta blau clar,
centre verdi esquerra vermell.
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporcionen
les fonts.
La segona república (1931-1939)

8.

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.

Font iconogràfica que es tracta d’una imatge que representa les persones a l’atur
d'espanya.
b) Assenyaleu quins van ser els dos moments de més increment de l’atur
que conté la font i comenteu-los.
Al desembre de 1933 i al juny de 1936.

9.

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.

Font iconogràfica que es tracta d’una foto on es veu la reforma militar d’azaña.
b) Compareu les xifres corresponents als dos anys que apareixen a la
font i deduïu l’abast dels canvis.
En la diferència d’un any hi ha una reducció de gairebé a la meitat de tots els
components de l'exèrcit espanyol.
Tema 9
1. Expliqueu l’adveniment de la República, la Constitució del 1931 i el bienni
1931-1933.
L'adveniment de la República a Espanya va ser un esdeveniment significatiu que va
tenir lloc el 14 d'abril de 1931, quan es va proclamar la Segona República després de
les eleccions municipals que van suposar una derrota per al règim monàrquic del rei
Alfons XIII. Aquesta proclamació va representar el final de la monarquia i el
començament d'un nou règim polític a Espanya.
La Constitució de 1931 va ser la carta magna que va establir els fonaments legals i els
principis bàsics del nou règim republicà. Aquesta constitució va ser promulgada el 9 de
desembre de 1931 i va establir una República democràtica, secular i federal. Entre els
seus principals aspectes destacaven la separació de l'Església i l'Estat, els drets de les
dones, la reforma agrària i la descentralització del poder.
El bienni 1931-1933 va ser un període marcat per una intensa activitat legislativa i
reformista, però també per una profunda polarització política i social. Durant aquest
període es van dur a terme diverses reformes progressives, com ara la reforma agrària,
la secularització de l'Estat, la separació de l'Església i l'Estat, i l'aprovació de lleis
laborals i educatives progressives. No obstant això, aquestes reformes van provocar
una forta oposició per part dels sectors conservadors i de dretes, així com de l'Església
Catòlica i de les forces militars. Aquesta oposició va culminar amb la crisi política i la
caiguda del govern republicà el 1933, marcant el final del bienni reformista i obrint pas
a una època de convulsions polítiques i socials a Espanya.

4. Expliqueu breument les figures de Manuel Azaña, José Maria Gil-Robles,

Alejandro Lerroux, Indalecio Prieto i Francisco Largo Caballero; seguidament
expliqueu DUES de les reformes que es van portar a terme durant el bienni
1931-1933 i DUES característiques de la Constitució republicana.
Manuel Azaña: Polític espanyol, va ser una figura destacada de l'esquerra durant la
Segona República. Va ser president del govern i posteriorment president de la
República durant part del període republicà. Defensava idees laïcistes i reformistes, i va
promoure diverses reformes progressives. Va ser un crític ferotge de la dreta
conservadora i de l'Església Catòlica.
José María Gil-Robles: Polític conservador espanyol, líder de la Confederació
Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA). Va tenir un paper rellevant en la política
espanyola durant la Segona República, especialment en el Bienni Negre. Va defensar
les posicions conservadores i va liderar un govern conservador durant aquest període.
Alejandro Lerroux: Polític liberal espanyol, fundador del Partit Radical. Va ser un dels
líders polítics més influents durant la Segona República, ocupant diversos càrrecs
ministerials i sent president del govern en diverses ocasions. Va representar la política
de centrisme i va governar amb el suport de diferents forces polítiques.
Indalecio Prieto: Polític socialista espanyol, líder del Partit Socialista Obrer Espanyol
(PSOE). Va ser una figura clau de l'esquerra durant la Segona República i va ocupar
diversos càrrecs governamentals. Defensava la implementació de reformes socials i
laborals per millorar les condicions de vida de la classe treballadora.
Francisco Largo Caballero: Polític i sindicalista espanyol, conegut com el "Líder del
proletariat". Va ser un destacat dirigent sindical i polític del PSOE durant la Segona
República. Defensava les idees del socialisme revolucionari i va ser un dels principals
impulsors de les reformes socials durant aquest període.
Reformes durant el Bienni 1931-1933:
Reforma Agrària: Es va dur a terme una important reforma agrària destinada a
redistribuir les terres en mans dels grans propietaris entre els petits agricultors i
jornalers. Aquesta reforma tenia com a objectiu millorar les condicions de vida dels
camperols i promoure un millor ús de la terra.
Llei de Contractes de Conreu: Es va promulgar una llei per regular els contractes
d'explotació agrícola, garantint els drets dels treballadors del camp i establint
condicions més justes per als mateixos.
Característiques de la Constitució republicana:
Laicitat de l'Estat: La Constitució va establir la separació entre l'Estat i l'Església,
establint un caràcter laic de l'Estat espanyol. Això significava que les institucions
estatals havien de ser independents de qualsevol influència religiosa.
Reconeixement de drets civils: La Constitució va garantir una sèrie de drets civils
fonamentals, com ara la llibertat d'expressió, d'associació i de reunió, així com el dret a
la igualtat davant la llei. Aquests drets van representar un avenç significatiu cap a una
societat més democràtica i inclusiva.

5. Expliqueu la Constitució de 1931, tres de les reformes del bienni 1931-1933 i

l’evolució d’aquestes reformes fins a l’esclat de la Guerra Civil.
La Constitució de 1931 va ser promulgada després de la proclamació de la Segona
República espanyola, i va suposar un canvi significatiu en el sistema polític i social de
l'Espanya del moment. Aquesta constitució va establir les bases d'un Estat republicà,
secular i democràtic, i va incloure diverses reformes i garanties individuals. Algunes de
les característiques principals de la Constitució de 1931 van ser:
Laicitat de l'Estat: La Constitució va consagrar la separació de l'Església i l'Estat,
establint que l'Estat espanyol no tenia religió oficial i que tots els ciutadans tenien dret a
la llibertat religiosa.
Drets i llibertats individuals: Va incloure una sèrie de drets i llibertats fonamentals, com
ara la llibertat d'expressió, d'associació i de reunió, així com els drets laborals i socials,
com ara el dret a la sindicació i la jornada laboral de vuit hores.
Sistema parlamentari: Establia un sistema de govern parlamentari, amb un Congrés de
Diputats i un Senat, i reconeixia el sufragi universal, la igualtat davant la llei i el dret a
vot de les dones.
Pel que fa a les reformes durant el bienni 1931-1933, algunes de les més destacades
van ser:
Reforma agrària: Es van promulgar lleis per a la redistribució de la terra i el suport als
petits agricultors, amb l'objectiu de millorar les seves condicions de vida i treball.
Reforma educativa: Es va implementar una reforma del sistema educatiu per a la
secularització de l'ensenyament i la promoció de l'educació pública, universal i laica.
Reformes laborals: Es van aprovar mesures per a la millora de les condicions laborals,
com ara la regulació de la jornada laboral de vuit hores i el reconeixement del dret a la
sindicació i la negociació col·lectiva.
L'evolució d'aquestes reformes fins a l'esclat de la Guerra Civil va ser caracteritzada
per un clima de polarització política i social, amb enfrontaments entre forces de dretes i
esquerres. Les tensions polítiques i econòmiques, així com les dificultats en la
implementació de les reformes, van contribuir al deteriorament de la situació i a la
radicalització dels actors polítics, eventualment conduint al conflicte armat de la Guerra
Civil espanyola. A més, la resistència de certs sectors conservadors i el rebuig de part
de l'alta jerarquia eclesiàstica a les reformes progressistes van alimentar les tensions i
la confrontació, exacerbant els conflictes preexistents.

6. Expliqueu el denominat Bienni Negre, els esdeveniments més destacats que

s’hi van produir i les conseqüències que van tenir.
El Bienni Negre va ser un període de la història d'Espanya que va abastar els anys
1933 i 1934, caracteritzat per la prevalença de governs de dretes i conservadors, i per
una regressió de les polítiques reformistes i progressistes que havien estat
implementades durant el bienni anterior (1931-1933) sota la Segona República.
Els esdeveniments més destacats d'aquest període van incloure:
Triomf de les forces conservadores: Després de les eleccions legislatives de novembre
de 1933, les forces de dretes, principalment representades per la Confederació
Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), van obtenir una majoria parlamentària. Això
va conduir a la formació d'un govern conservador presidit per Alejandro Lerroux.
Restricció de les reformes republicanes: El govern del Bienni Negre va impulsar una
sèrie de polítiques destinades a revertir les reformes progressistes del bienni anterior,
com ara la suspensió de la reforma agrària, la supressió de lleis laborals i educatives, i
la restauració de certs privilegis de l'Església Catòlica.
Enfrontaments socials i polítics: Durant aquest període es van produir diversos
conflictes socials i polítics, com ara vagues obreres, protestes estudiantils i
enfrontaments entre grups polítics rivalitzants. Un dels episodis més destacats va ser la
Revolució d'Octubre de 1934 a Catalunya, durant la qual es va proclamar l'Estat Català
Independent.
Les conseqüències del Bienni Negre van ser significatives:
Va marcar el retrocés de les polítiques progressives i la consolidació d'una hegemonia
conservadora a Espanya.
Va intensificar la polarització política i social, augmentant les tensions entre les forces
de dretes i esquerres.
Va contribuir al deteriorament de la democràcia republicana i va preparar el terreny per
a l'enfrontament civil que va culminar amb la Guerra Civil Espanyola a partir de 1936.
En resum, el Bienni Negre va representar un període de reacció conservadora que va
tenir un impacte profund en la política i la societat espanyoles, i va contribuir al
deteriorament del sistema republicà i al camí cap al conflicte bèl·lic.

11. Expliqueu el bienni 1933-1936 fins a l’esclat de la Guerra Civil.

El bienni 1933-1936 va ser un període tumultuós a la història d'Espanya que va
precedir immediatament l'esclat de la Guerra Civil espanyola. Aquest període es
caracteritza per una sèrie de canvis polítics, socials i econòmics que van alimentar
tensions i enfrontaments entre les forces polítiques de dretes i esquerres.
Resultats de les eleccions de 1933: Les eleccions generals de novembre de 1933 van
marcar un gir a la dreta en la política espanyola, amb la victòria de la Confederació
Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) i altres partits conservadors. Això va suposar
un canvi en la direcció política del país, amb la formació d'un govern conservador
presidit per Alejandro Lerroux.
Contrareformes i reversos legislatius: Amb el nou govern de dretes, es van dur a terme
contrareformes que van revertir algunes de les polítiques progressives del bienni
anterior, com la reforma agrària i les mesures laborals. Això va generar
descontentament entre els sectors més progressistes de la societat, especialment entre
els treballadors i els moviments obrers.
Tensions socials i conflictes: Durant aquest període, les tensions socials van anar en
augment, amb enfrontaments entre les forces conservadores i els moviments obrers i
de l'esquerra. Les vagues i les protestes socials van ser freqüents, i la violència política
va anar en augment, amb assassinats i enfrontaments entre militants de diferents
ideologies.
Radicalització política: La polarització política es va accentuar, amb un creixent
enfrontament entre les forces de dretes i esquerres. Els partits d'extrema dreta, com la
Falange Espanyola, van guanyar força, mentre que els partits d'esquerres es van
radicalitzar, especialment el Partit Comunista d'Espanya (PCE) i altres forces de
l'esquerra revolucionària.
Preparació per a la guerra: Durant aquests anys, tant les forces de dretes com les de
l'esquerra es van armar i organitzar en previsió d'un conflicte imminent. Els
enfrontaments armats entre milícies i forces de seguretat es van fer més freqüents, i les
tensions polítiques van arribar al punt àlgid.
En conjunt, el bienni 1933-1936 va ser un període de creixent inestabilitat i confrontació
que va preparar el terreny per a l'esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936. Les
profundes divisions polítiques i socials van alimentar el conflicte, mentre que la
incapacitat per arribar a compromisos i solucions polítiques va abocar al país a una
guerra civil devastadora.

Història BAT2

Format de
lliurament

Els exercicis els lliurareu en format word. El vostre nom ha de constar en el fitxer, el
títol del qual ha de ser:
HITema7_cognom1_cognom2.doc
Data de lliurament

La data límit de lliurament serà l’11 de març de 2024.