Joan Brossa

PACTE AMB FORATS

Han d'invocar el futur perque en la lluita

sapigues ser feliq amb bones eines
i feina. El seny esclata en una lluita
real, i mans i peus solen fer d'eines.

Els mots fumegen i entre tanta lluita

els cinc sentits esmolen be les eines.
La llum i I'olivera entren en lluita
i els fets uneixen tant arrels com eines.

S'eleven les onades, i un armari

ple de vestits es llenya del capvespre.
Perdo pel bosc les portes de I'armari.

Quan I'eina ha fet les feines, a capvespre,

l'arbre del sol s'encen damunt I'armari,
i el cel nocturn és cendra del capvespre.

Joan Brossa
Intentaré fer transparents les llunes
en el repos curtissim d'unes modes
que estenen braqos cap a tantes llunes
com servents té la flama de les modes.

Arreu arrel i flor muden de llunes;

la neu, la cendra sempre van a modes
per apagar la set de sols i llunes
que encén la mida de costums i modes.

El vent dispersa el pensament, i els homes

es perden pel camí que va a les besties;
els anys ajupen el voler d'uns homes

que encenen els papers ben lluny dels homes,

talment entrés la llum en unes besties
que, pel fet de pensar, no fossin besties.

Reduccions
 UN ALTRE PORT

No m'extasien regalims per terra;

hi veig muralles, mes enlla de I'aigua;
confon camins en mi el vol de la Terra
i els vidres del fanal em semblen d'aigua.

Al bat del vent s'aixeca pols de terra

i l'herba és tot estels caiguts a I'aigua.
¿És fruita faci1 creure que, entre terra
i cel, només hi duren selva i aigua?

Distrec amb flames un vial de roques

i en el caliu comprenc que soc la fusta,
i el firmament, el mes antic dels boscos.

M'adono que el record de camps i boscos

fa més brillants els signes de la fusta
i que el passat del món es a les roques.

Joan Brossa
 EL BALL DELS ARBRES

Cada maó en el món atura els arbres,

si no, tots teixirien una dansa:
lliscaria pel món el ball dels arbres,
i els rocs s'afegirien a la dansa.

A cada festa les arrels d'uns arbres

usarien racons, i el bosc en dansa
alqaria un castell de terra i arbre
i atreurien el seny feixes i dansa.

L'arbre del cel, avui, fa una claror

que torna fosca tota altra claror,
i els arbres son les flors damunt les roques.

A cada punta d'herba la claror

ultima brins. I entre foscor i claror
el camí fuig darrera un fons de roques.

Reduccions
I EL CORNETÍ DEL VENT

I A Josep Romeu i Figueras

Aquí s'envigoreixen unes passes

de qui sota la pluja fa la dansa;
tornen serenes les mateixes passes
perqui: la vida pega enlaire i dansa.

Friso amb el pensament per quatre passes

que siguin el brancatge d'una dansa.
¿Qui no endevina, a dins, ones i passes
i, a les quietes valls, tempesta i dansa?

Poc són un mal indret boires i núvols

quan fan reviure el batallar de l'aigua.
Retruny al firmament I'arbre dels núvols.

Les herbes guarden llur secret amb núvols.

Escau en plena nit mirar-se a I'aigua
i fer baixar els planetes a flor d'aigua.

Joan Brossa
 I TXING

A dalt hi ha K'un, el Receptiu, la Terra.

Des de la terra va ascendint el foc.
Lq fusta va creixent per sota terra.
I et crema la claror talment de foc.

Veieu que 1'Aigua es sobre la Muntanya.

Dies dolents que portaran bons dies.
Cel creatiu s'uneix a la Muntanya.
I aixi hi ha vidre entre les nits i els dies.

Iteren les imatges foc i aigua.

Pero, pel nombre positiu dels traqos,
l'home copeja una olla plena d'aigua.
I en el perill te sort, segons els traqos.

I aixi en canvi constant passen els signes

d'imatges que es transformen en nous signes.

Reduccions