1.Intervenció en escolarització tardana de 2 nens senegaleses. IV.

En un centre educatiu s'hi matriculen dos germans d'origen Senegalès. Aquests van arribar al
país en el mes d'agost de l'any passat, però no es van matricular fins al febrer de l'any següent.
Així doncs, els alumnes han arribat a mig curs i presenten dificultats de comprensió lingüística.
No entenen cap altra llengua que no sigui la "Poular" (originària d'una tribu o comunitat
senegalesa) i presenten un xoc cultural, social i familiar. El pare (qui va arribar al país fa cinc
anys) tampoc entén del tot l'idioma. Segons sembla ser, la mare no va arribar a Espanya.
La família va arribar amb el transport d'una patera i el pare no va escolaritzar-los fins que no va
trobar una feina estable. Actualment, els nens no entenen l'idioma i no poden comunicar-se
amb els docents i alumnes del centre. A més a més, és la primera vegada que han estat
escolaritzats durant la seva vida, ja que al seu país d'origen no hi havia escoles. Tampoc
coneixien els aparells informàtics com els ordinadors o tauletes des d'on molts alumnes
treballen a les aules.
El gran ha estat matriculat al curs de quart d'ESO, ja que el pare va justificar que tenia quinze
anys, i el petit ha estat escolaritzat a sisè de primària. Ambdós germans semblen ser més
menuts que els altres companys de l'aula i es sospita que tenen una edat menor a la qual
exposa el pare, però no hi ha cap document identificatiu que pugui acreditar-ho. Segons
sembla, el pare busca que els alumnes aparentin ser més grans d'edat per a poder finalitzar
l'ESO i que treballin de seguida.
En l'aula, ambdós alumnes no interactuen, no entenen les tasques que han de fer i tampoc es
relacionen amb els seus companys en hores de lleure.

Seguidament, el psicòleg del centre es reuneix amb els docents, tutors dels alumnes i amb el
pare per a valorar la situació. En la reunió hi intervé un traductor de "Poular"- Espanyol
(treballador de l'EAP), qui explica al pare les dificultats acadèmiques que presenten els
alumnes i li explica l'opció que han vist viable els membres del centre educatiu davant del cas:
Situar als alumnes a cursos anteriors amb l'objectiu de què quan acabin l'ESO tinguin uns
coneixements bàsics de la llengua, escriptura, cultura, etc. A més a més, proposen situar als
alumnes en aules d'acollida i ajudar-los amb un Pla Individualitzat.
La resposta del pare principalment és negativa i defensa que els seus fills han de finalitzar la
ESO tan aviat com es pugui perquè l'ajudin econòmicament. Després d'una gran intervenció
del centre, la resposta del pare acaba essent positiva a la proposta, ja que se'l convenç a través
d'explicar-li que sense l'idioma els seus fills tampoc trobaran cap feina estable ni podrien
introduir-se de manera efectiva a la societat.

Finalment, els professors esperen que els PI, l'aula d'acollida i situar als alumnes en cursos
anteriors aconsegueixi que aquests puguin adquirir els coneixements necessaris de manera
eficaç i que puguin decidir per ells mateixos que volen fer en un futur.
2. Intervenció en un alumnes de 4rt d’ESO amb un PI metodològic V.2 III.3

Un alumne de quinze anys que està cursant 4rt ESO a un centre educatiu de secundària i post
obligatori públic i que és institut inclusiu. L’adolescent és el germà gran i el germà petit està
fent 6è de primària i està a la SIE (Suport Intensiu d’Escolarització Inclusiva). Els pares estan
separats, el pare maltractava a la mare, els fills viuen amb la mare. Actualment, la mare està
ajuntada amb un home i treballa en una fàbrica al poble del costat fent horari de matins, la
parella no ajuda a casa. La EAIA (Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència) està intervenint
en aquesta família per conductes negligents.

El curs passat el tutor va fer demanda d’intervenció de l’adolescent a la psicopedagoga de

l’EAP (Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica) perquè els resultats acadèmics
eren baixos, és a dir, presentava un rendiment acadèmic baix, feia absentisme i tenia
expulsions de l’aula. La psicopedagoga va valorar-ho i va detecta que presentava TDAH, i es va
realitza un PI metodològic ja que mostrava dificultats d’aprenentatge. A més a més, va
observar que presentava aspectes emocionals i conductuals, i es va derivar al CSMIJ (Centre de
Salut Mental Infantil i Juvenil) pels tres aspectes, però només va anar-hi una vegada. El fet que
és un alumne amb risc socioeconòmic també es va deriva a una intervenció per part de la
treballadora social de l’EAP, aquí va ser quan l’EAIA va intervenir a la família per negligència,
però sense treure-li la custòdia a la mare.

En aquest curs la mare està més pendent dels fills, per exemple, com que treballa pels matins
truca als fills perquè es despertin i esmorzin per tal d’anar als centres educatius, per tant, no hi
ha absentisme. L’alumne no presenta expulsions de l’aula, però no mostra interès en les
classes i no fa la feina. S’han donat dos incidents dins del centre educatiu per part de
l’adolescent. En primer lloc, va realitza un forat a la paret de l’ascensor. I dues setmanes més
tard va incendia una escombraria dins de l’institut, just en aquell moment passava un
professor que portava una ampolla d’aigua i va apagar el foc.

El cap d’estudis després del primer incident, va parlar amb ell i va observar que no era
conscient de les accions que havia fet. Quan va fer el segon incident l’alumne tampoc era
conscient del què havia fet, i l’equip directiu el va expulsar del centre durant deu dies pels
incidents realitzats.

Des del centre educatiu es demana assessorament per part de la psicopedagoga i de la

treballadora social de l’EAP en el cas d’aquest alumne, cal tenir en compte que d'aquí dos
mesos l'adolescent farà setze anys i els preocupa que deixi els estudis. També, l’equip directiu
voldria que l’adolescent anés al CSMIJ pels aspectes emocionals i conductuals, el seu germà i la
seva mare i van. Sempre que s’ha demanat hora per l’alumne al CSMIJ no hi assisteix.
3. Alumne de 14 anys amb suport conductual positiu III
Un alumne de 14 anys que té una discapacitat intel·lectual i dificultats visuals que actualment
està cursant secundària a una escola d’educació especial mostra una conducta no adaptativa.
Aquesta escola es troba en un poble de 43.000 habitants i avarca tota la comarca. En el centre
educatiu s’imparteix Infantil, Primària, Secundària i Etapa de Transició a la Vida Adulta (ETVA).
Per tal de poder accedir en aquest centre cal el dictamen de l’EAP, i tots els alumnes tenen una
DI, i altres trastorns o discapacitats comòrbides. L’escola disposa del departament ESE, format
per psicopedagogs, a més, regularment, és a dir, un cop per setmana, acudeixen al centre una
psicòloga clínica i una psicopedagoga de l’EAP. La tutora de l’alumne realitza una demanda a la
psicopedagoga del centre encarregada de secundària degut a que el comportament de
l’alumne s’està exagerant, ja que a les hores de classe interromp i incordia als seus companys.

La psicopedagoga del centre decideix portar a terme un PSC (Pla de Suport Conductual), és a
dir, que les professores que tenen aquest alumne a la classe portin a terme un registre de les
conductes que desenvolupa, anotant cada vegada que incordi a un company o interrompi la
classe sense motiu, sense que ell estigui al corrent, durant una setmana.

Després d’una setmana, la psicopedagoga del centre revisa el PSC, és a dir el registre que s’ha
portat a terme i s’estableixen uns objectius. Per tant, es decideix portar a terme un Pla de
Suport Conductual per tal de reconduir la situació. Aquest Pla de Suport Conductual
és propositiu, és a dir, que si s’aconsegueix el que s’ha pactat es rep un premi, i si no, no es rep
aquest premi, per tant, no entren en joc els càstigs. Es porta a terme per tal d’oferir eines a
l’alumne per substituir la conducta i ajudar a millorar l’autocontrol, tenint en compte que tota
conducta respon a una funció, i per tant, comunica quelcom. En el cas d’aquest alumne, el seu
Pla de Suport Conductual està format per quatre punts, sempre esmentats positivament.
Aquests punts són seguir ordres, ajudar als companys (el que seria no molestar), no
interrompre i demanar permís. Cada punt es puntua amb un 0, 1 o 2 depenent del
comportament i es registra cada hora escolar, si s’aconsegueix el mínim de punts acordats
l’alumne té accés al premi, que en aquest cas era poder jugar a l’ordinador la última mitja hora
d’escola.

En el moment en què se li va presentar a l’alumne la proposta, no es va negar i va estar d’acord

en portar a terme el Pla de Suport Conductual. Aquest va donar resultat des del moment en
què se li va entregar, ja que durant les sessions de classe estava relaxat i tranquil, sense
interrompre ni molestar als seus companys.
4. Intervenció psicológica en assetjamjent escolar IV.2 V.2

El cas que presentarem és sobre una noia la qual li van començar a fer el buit i a assetjar-la, ja
que s'havien barallat amb les amigues. Els pares van anar a parlar amb el professor i aquest
immediatament va anar a cridar a la coordinadora del curs i a la psicòloga perquè pogués
mediar tota la situació.
La primera actuació va ser fer-li una "entrevista" a la nena sobre el que havia passat i com
havia passat conjuntament amb els pares. Un cop es va acabar l'entrevista, es va determinar
que efectivament estava sent assetjada per les xarxes socials i van trucar els pares de les tres
nenes que eren les principals acusadores i es va demanar que vinguessin el pròxim dia per
poder-ho parlar. A l'hora de fer la reunió es va intentar que les acusadores prenguessin
consciència del que havien fet i quines conseqüències et pot portar. Com a mesura i càstig es
va decidir expulsar-les durant un dia, ja que la coordinació ho trobava una falta greu.
Un cop es va parlar amb els pares i amb les alumnes, la direcció va demanar un pla d'acció a la
psicòloga per poder, erradicar, prevenir i informar sobre aquest tipus de conducta. Per una
banda, en els professors els vam proposar que fessin més treballs en equip i que formessin ells
els equips amb compte de no posar a les tres nenes amb l'altre, perquè així es pogués
començar a integrar de nou i conèixer noves amistats.
Pel que fa a l'alumnat es va fer un programa terapèutic on vam fer dues sessions de tutoria
dirigides per la psicòloga amb la companyia de cada tutora de classe. En la primera se'ls va
definir l'assetjament escolar i el ciberassetjament i es va formar un debat sobre què es
considerava assetjament. Un cop definits els conceptes el que es va fer va ser posar un
documental sobre l'assetjament "La cadena del silencio", posteriorment van formar petits
grups de quatre persones per comentar el que havien vist, treure'n dues idees principals i
pensar com ho afrontarien si els hi es trobessin en aquella situació, un cop els grups van haver
acabat de parlar es va posar en comú i es va inicial un debat sobre què s'havia observat i parlat
en cadascun dels grups. En la segona sessió vam recordar el que havíem fet la setmana
passada i els hi vam proposar una activitat on els vam donar una sèrie de conversacions i
comentaris d'Instagram i de whatsapp, el que van haver de fer va ser identificar quines es
consideraven assetjament i quines no. Se'ls va posar una activitat per a casa que consistia a
descriure una situació que els hi passes aquella setmana on haguessin pogut actuar d'una
manera més assertiva.
5. Alumne de 1r d’ESO amb suport individualitzat de caire metodològic per perfil TEA. II
Alumne derivat a l’EAP a l’octubre de 2020 (feia 1r d'ESO), el deriva la orientadora de 1r d’eso
del seu institut. El Daniel viu amb els seus pares i la germana, tot i que, el pare passa
temporades a les Illes Canàries. Els docents referien:

 Dificultats en general degut a la seva manca d’atenció a l’aula. Dispers, absent i en

moments semblava adormit. Apatia general.
 No es relacionava amb els companys ni a l’aula ni al pati. Quan es comunicava amb els
professors no mostra tenir un nivell adequat d’habilitats comunicatives (no mantenia
la mirada ni l’atenció)
 Verbalitzava que venia a l’institut per obligació.

Es van realitzar trucades amb la família i una entrevista via zoom amb la mare. No mostraven
massa consciència de que en Daniel tingués dificultats a l’institut. Es mostraven oberts a parlar
i acceptaven en un inici l’ajuda i l’orientació. La mare comentava que el nen havia estat sempre
així, a nivell continguts sempre havia anat bé però que no estava gens motivat i s'avorria a
classe. A nivell social mai s'havia relacionat amb iguals, no volia fer cap extraescolar i no
compartia aficions amb ningú. A casa la mare estava molt a sobre amb el control dels deures i
l'agenda. La mare verbalitzava que el veia bé, cosa que des del centre educatiu no hi estaven
gens d’acord. La mare l’excusava en què era immadur.

Els professors de l’institut demanen a l’equip de l’EAP que facin una valoració d’aquests
indicadors que donen sospites de dificultats en la relació i la comunicació, semblant uns trets
TEA però que fins que l’EAP no en faci la valoració no ho sabran ben bé.

L’orientadora li va passar test Raven PD: 50, Centil: 80 i QI: 113, evidenciant que tenia un bon
nivell cognitiu. L’EAP va fer una entrevista a l’alumne, va confirmar els trets TEA i va proposar a
la família derivació al CSMIJ. La família es va negar a parlar amb l’ EAP ja que no accepten que
el seu fill tingués dificultats.

Se li va elaborar un Pla de suport individualitzat de caire metodològic (trets TEA) encara que la
família no volgués signar-lo.

Maig de 2020: malgrat es recomana a la família la derivació al CSMIJ, és neguen. Van

considerar que amb les orientacions del seu PI ja en tenien suficient i van decidir que
continuarien pendents des de casa.

Derivació a l’EAP aquest octubre. Segueix Pla de suport individualitzat de caire metodològic
per perfil TEA però l'equip docent es mostra molt preocupat i refereix que:

 No mostra dificultats pel que fa a rendiment acadèmic. Ho entén tot. Fa la feina. A

mates i física i química, nomé escriu els resultats, no els procediments.
 Mostra molt poques habilitats socials. Cap als seus iguals no mostra cap interès. No
inicia cap conversa amb els seus iguals. Pregunta al final de la classe o parla d’alguna
cosa amb la tutora, mai ho fa davant del grup o davant dels companys. Se li ha de dir
molt clar el que ha de fer en un grup, sinó no fa la feina que li toca dins el grup.
Necessita que se li estructuri i se li digui molt clar què ha de fer. Es nega a fer
exposicions orals.
 Poc organitzat, presentacions poc polides i presentacions i treballs mal estructurats.
  Sembla que no hi és però hi és si li interessa el tema, sinó desconnecta. Se’n surt més
si les activitats són de tipus mecànic.
 Davant de tests d’emocions o quan es parla d’emocions i sentiments diu que no entén
res, que no sap interpretar. Diu les coses de forma literal i també les interpreta així. Ex:
quan se li pregunta: “Què has fet aquest cap de setmana?” Respon “ Vaig existir”.
 Ha tingut períodes de encopresis. Aquest últimes setmanes ha tingut episodis
d’encopresi diaris a l’institut. Malgrat porta roba de recanvi, no vol sortir de l’aula a
canviar-se, diu que no vol perdre’s res.
 Presenta ungles llargues llimades, porta moltes polseres brutes. Mira de costat quan
no veu clar alguna cosa. Generalment porta el cabells davant de la cara (quan li ho
comentem, se’ls recull), s’amaga darrera cabells. Creiem que no té clara la identitat
sexual, no mostra cap interès per cap noi o noia.

L’equip docent omple el guió d'observació del CRETDIC d’indicadors de TEA.

Novembre 2022: Aquest curs degut als episodis continuats d’encopresis els pares sí que han
acceptat valoració. L’EAP fa reunió amb la família juntament amb l’orientadora. Els preocupa
que la valoració psicopedagògica quedi registrada en algun lloc i que dintre d'uns anys li pugui
perjudicar. Els tranquil·litzem i els expliquem que l'encopresi a aquesta edat no és normal i cal
que des del centre educatiu puguem fer valoració i demanar intervenció de professionals de
l'àmbit clínic. El pare ho veu més clar que la mare. Ella és més reticent a acceptar les dificultats
del seu fill. No se’ls comenta la possible hipòtesi diagnòstica, ja que constantment van
justificant i normalitzant les conductes del seu fill. Se’ls explica que és un SENA i els mostren un
exemple ja que van mostrar moltes reticències a l’orientadora per omplir la seva part.

Se’ls explica que al pati sempre està sol. El pare explica que no veu cap problema que el seu fill
no es relacioni perquè no té cap necessitat de fer-ho. Més tard refereix que després de la
pandèmia s'ha aguditzat la poca necessitat d'establir o mantenir relacions socials. Fins i tot,
comenta que en Daniel no mostra necessitat de relacionar-se amb els seus cosins quan va a
Canàries i que abans no li passava.

L’orientadora els comenta que a l'entrevista que va tenir amb el noi per parlar dels episodis
reiterats d’encopresi, a ella li va sobtar que en Daniel li comentés que ell "només menja el
mínim per sobreviure". El pare explica que el noi és excessivament avar en tot el que fa i que
intenta sempre fer el mínim del mínim (esforçar-se per qualsevol cosa, ordenar la seva
habitació, menjar...).

Finalitzem la reunió amb l’acord per part dels pares perquè puguem fer la valoració d’en Daniel
i també la derivació a pediatria (per a valoració de la psicòloga i posterior derivació al CSMIJ)
quan tinguéssim els resultats del SENA. Tanmateix però, la família demana hora al pediatre la
setmana passada i ell fa la derivació al CSMIJ.
6. Intervenció. Psicopedagógica en un cas de de Recent incorporació a 6è d’EP III
El cas següent és un nen que acaba d'arribar al centre educatiu per cursar sisè d'Educació
Primària. En començar el curs, l'equip docent va detectar certes característiques,
comportaments i conductes (estereotípies, contacte visual escàs, poca relació social amb els
companys,...) d'un trastorn de l'espectre autista, especialment el d'altes capacitats. També es
va fer una tutoria de benvinguda amb la família per comentar com estava sent l'adaptació de
l'alumne amb el nou centre, amb els companys i amb els docents que l'acompanyaven i
aprofitaria per comentar-los les sospites sobre aquest en un llenguatge proper que facilitarà i
reforçarà l'enllaç família-escola.
La família va intentar desviar el tema de conversa quan es va suggerir la possibilitat de fer-ne
una valoració per part del Departament d'Intervenció i Orientació Psicopedagògica (DOIP) del
centre educatiu i amb els professionals de l'Equip d'Assessorament Psicopedagògic (EAP) de la
zona. La família es va mostrar disposada a ajudar el seu fill encara que verbalitzessin que “tot
estava bé” ja que l'alumne era molt intel·ligent i els resultats acadèmics eren molt bons, però
la preocupació principal del tutor i l'equip docent era la socialització de l'alumne i la falta
d'habilitats socials.
En aquesta intervenció van comptar amb la psicòloga i la psicopedagoga del DOIP i el
psicopedagoga de l'EAP. Realitzar diferents proves, dinàmiques i xerrades amb l'alumne en què
van confirmar característiques i actituds del TEA. Aquestes proves no van ser esmentades ni al
tutor ni a lequip docent per confidencialitat. En aquestes sessions es buscava el benestar i la
comoditat de l'alumne i posar a prova sis habilitats socials i el seu Coeficient Intel·lectual (CI)
per tant, va realitzar tant sessions individuals, dins d'una sala amb l'alumne i el professional,
com també dins de l'aula de classe en què observaven la relació amb els companys i el
professorat de les diferents matèries.
Un cop acabades les sessions, els professionals del DOIP i de l'EAP, van donar diferents pautes
de treball i orientació a la família, al tutor i al professorat que impartia classes a aquest. Arran
d'aquestes indicacions, es va fer un pla individualitzat metodològic per donar resposta a les
necessitats educatives de l'alumne. A més, el tutor va ampliar la formació, de manera
voluntària, a través de diferents articles, publicacions digitals i va participar en jornades
formatives sobre el TEA.
Aquesta intervenció va ser clau per poder atendre les necessitats educatives de l'alumne i
també poder fer una millor acció tutorial en coordinació amb la família, el DOIP i EAP, l'equip
docent, equip directiu i sobretot amb l'alumne. Al llarg del curs es van anar realitzant les
pautes per poder arribar als objectius inicials, encara que, és clar, que porta molta feina poder
assolir-los, però a poc a poc s'han anat veient alguns resultats de millora en les habilitats
socials de l'alumne respecte a els seus companys i docents.
7. Grup 10 Caso de Intervenció psicoeducativa en Bachillerato

Un alumne de divuit anys que està cursant 2n de Batxillerat a un centre educatiu de secundària
i educació postobligatòria, on fan batxillerat i cicles d’esports. El centre és a la ciutat de Vic, és
institut públic i inclusiu en procés de ser etiquetat de ser un institut de màxima complexitat.
L’adolescent és fill únic i té una família convencional benestant i catalana. Els dos progenitors
treballen, tot i que l’atenció al fill és correcte i normativa.
L’usuari ha presentat durant tota la seva vida estudiantil grans dificultats per al seguiment de
les classes i les matèries, però mai se li han realitzat ni proves ni adaptacions i ha acabat
l'escolarització secundària obligatòria de forma normal. Els professors de l’institut van
recomanar-li encaminar el seu futur cap a cicles formatius, ja que el contingut teòric de les
classes de batxillerat li costarien molt. Els pares del jove es van negar al fet que continues els
seus estudis fent cicles formatius pel fet que ells volen que el seu fill estudiï a la universitat i
creuen i argumenten que el camí dels cicles formatius no ajuda i no forma prou a accedir a la
universitat. L’estudiant diu que li agradaria estudiar Psicologia a la universitat, però que li fa
por, ja que el batxillerat li està costant molt.
El curs passat, a primer de batxillerat, l’alumne va suspendre més de la meitat de les
assignatures, i les que va aprovar, ho va fer amb notes molt justes, mai superior al 5. Els
professionals docents del centre, detectant aquesta gran dificultat tot i els esforços del jove,
van notificar i informar del cas a la psicopedagoga del centre, psicopedagoga de l’EAP (Equip
d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica) i del SIEI (Suport intensiu escolarització
inclusiva), ella el va entrevistar i van concloure que el millor era anar a un psicòleg extern per a
realitzar proves de dificultats d’aprenentatge i explorar les seves capacitats. Seguidament, es
va realitzar una reunió amb la tutora de l’estudiant i la mateixa psicopedagoga per traspassar a
la família les recomanacions de la psicopedagoga. La familia es va mostrar oberta a la proposta
i van dur al seu fill a una clínica privada per a realitzar les proves corresponents.
A la clínica privada, se li van realitzar el WISC-V, PROLEC-R, D2 i l’EFEN. L'adolescent va ser
diagnosticat amb Dislèxia del Desenvolupament Mixta Moderada.
Des de l’institut, rebent el resultat de la psicòloga que ha atès l’alumne, es proposa fer un PI
(Pla Individualitzat), per a demanar una adaptació curricular, la qual es va portar a terme amb
l'objectiu de donar més temps als exàmens a l’estudiant i la no penalització per les faltes
d’ortografia.
8. Caso de avaluació psiucopedagógica de dificultats d’atenció

En una escola del sistema andorrà, les mestres i tutores d’una alumna de 1r cicle (7
anys), demanen a la psicopedagoga del centre una avaluació psicopedagògica. El
motiu de consulta és que la nena està molt distreta durant les classes, ja que no
escolta les explicacions, i sovint mira al sostre, es pentina, juga amb els dits… Per
tant, consideren que la nena no segueix el ritme de la classe, i com a conseqüència,
no assoleix els aprenentatges del currículum escolar,

La psicopedagoga del centre, amb el previ permís de l’equip directiu, comença a

dur a terme una avaluació psicopedagògica. Durant l’avaluació, la psicopedagoga li
pasa el WIPPsi, li fa fer dibuixos (família, casa) i li mira la lateralitat (fer el soldadet,
caminar a pota coixa, fer la figura universal). Després, a més a més, li fa unes
activitats per comprovar els continguts curriculars; com la lectura, escriptura i
matemàtiques. Durant l’avaluació la nena es mostra distreta, ja que en certes
activitats respon i actua de forma impulsiva sense un raonament previ. A més, vam
fer una observació d’aula en què vam poder veure com era a l’aula en un context
d’aula, i la conclusió extreta va ser, la següent:

“L’alumna durant les explicacions de la mestra i mentre els companys fan les seves
intervencions no escolta, va mirant als costats i al sostre, i per aquest motiu, quan la
mestra li demana que repeteixi quina ha estat la pregunta o alguna de les respostes
dels companys, no sap respondre. L’alumna està constantment parlant amb els
companys, distraient-los de la classe. En el treball individual es mostra més
centrada, encara que busca l’ajuda dels companys i no segueix les consignes de la
mestra, tot i que les repeteix individualment diverses vegades”.

A partir dels resultats, la psicopedagoga considera que no hi ha cap trastorn en

l’aprenentatge, però fa unes recomanacions a les mestres per tal d’intentar captar
l’atenció de l’alumna en la classe. Aquestes recomanacions són: acordar un senyal
perquè en el moment que es faci aquesta alumna sap que ha de reprendre
l’atenció, fer-la mirar l’horari i dir a la classe quina és la següent activitat a fer, dir el
seu nom com a exemple en les explicacions…

A banda d’això, la psicopedagoga realitza una reunió amb la família, per tal
d’explicalsi les conclusions extretes de l’avaluació psicopedagògica. També, se li
posa suport de matemàtiques dins de l’escola, ja que es considera que està molt
fluixa. Per últim, la psicopedagoga farà un seguiment i si veu que no hi ha millora
es recomanarà a la família una derivació cap a un psicòleg infantil per fer-li una
avaluació, ja que podria ser un diagnòstic de TDAH.
9. Seguiment de la intervenció psicoeducativa en un nen de 4anys diagnosticat de TEA III.2

Aquest cas exposat a continuació tracta d’un alumne de quatre anys, que actualment està
cursant P4 en una escola concertada, i aquest està diagnosticat amb Trastorn de l'Espectre
Autista.
El seu comportament a l’aula es basa a tocar absolutament tots els objectes que hi ha, saltar,
córrer o bàsicament assegut al terra tocant quelcom i anar-s’ho passant de mà a mà.
No és capaç d’estar assegut a una cadira si no té algú al costat que insisteix, tampoc estableix
cap mena de contacte visual i per tant, té un ritme diferent dels seus companys i companyes
de classe.
La mestra es troba desbordada, ja que no pot donar-li l’atenció que necessita tenint en compte
que té 24 altres nens i nenes a l’aula, no sap llegir; com a molt interpretar algunes lletres
individualment, pel que fa a la psicomotricitat gruixuda té moltes dificultats; tant per baixar i
pujar escales, caminar, saltar o córrer. La psicomotricitat fina es podria dir que és gairebé
inexistent tot i que actualment hi estan treballant molt a l’escola.
De cara als companys, generalment es mostra absent, per a ell no existeixen. Només li fa cas a
un, molt puntualment i aquesta petita interacció és només el fet de pegar-li. Per tant no hi ha
cap mena d’interacció entre companys, tal com la coneixem nosaltres.
Té una afició que el fascina, i son els planetes. En sap tots els noms, quines formes tenen, el
seu ordre... I la vetlladora que està amb ell l'aprofita per fer aprenentatges nous, aprendre les
lletres, a intentar llegir, entre d'altres.
Per tal d’organitzar el dia, ja que aquest alumne necessita una planificació i una rutina molt
marcada i estructurada fan servir el Mètode Teacch; que es tracta de diversos pictogrames que
serveixen per planificar l’ordre dels esdeveniments que és faran durant l’horari lectiu.
De cara al pare i la mare; reclamen a l’escola que el seu fill disposi de més hores de vetlladora,
ja que així el seu progrés és molt superior. Però a causa de la pandèmia global, aquestes hores
s’han vist molt limitades per tal de complir amb tots els protocols, i en comptes de poder
ajudar-lo dins la classe amb els seus companys i companyes se l’ha de treure i treballar de
forma individual. La resta d’hores que està a classe no és capaç de seguir el ritme del grup -
classe, ja que aquest no està adaptat a les seves necessitats i per tant li resulta impossible.
La psicòloga de l'escola va fent un seguiment constant del seu progrés i possibles
problemàtiques que sorgeixen, a més de fer les coordinacions amb el CSMIJ i força sovint
també reunions amb la família per exposar els avenços o simplement la situació; en aquestes
hi participen la vetlladora, la psicòloga, la tutora de l'infant i a vegades la responsable del
CSMIJ, tot i que no sempre.
Així doncs la psicòloga té la tasca d'apart de supervisar a l'infant, crear algunes tasques per tal
de promoure al màxim el seu desenvolupament de manera que sigui des del seu nivell real i
potenciar-lo al ,màxim, també s'encarrega de donar suport a la tutora de l'aula; aportant idees,
coneixements més específics per aplicar... I per últim estar en constant coordinació amb la
vetlladora, la família i el CSMIJ.
10. Intervenció d’orientació educativa en una alumna absentista de 4º ESO (III.2

El cas es troba en un institut que realitza la formació de l’E.S.O, Batxillerat i alguns

Cicles Formatius. L’alumna en qüestió cursa 4t d’E.S.O i acaba de complir els 16 anys.
Tot i que porta inscrita al institut des de 2n d’E.S.O només hi ha assistit 2 mesos en un
període de 2 anys. L’alumna assegura que li provoca ansietat assistir al institut i que no
s’hi troba còmoda. D’altra banda, s’ha contactat amb la mare vàries vegades ja que
l’alumna s’absenta del institut amb el seu permís. Segons les informacions del institut
l’alumna realitza dinàmiques de carrer i de consum. A més, l’alumna verbalitza que els
continguts que s’estudien al institut no li agraden.

Així doncs, després de vàries reunions del Professor d’Orientació Educativa ( que a la
vegada fa de tutor de 4rt) , de nivell, amb direcció i amb la TIS (Tècnica en Integració
Social) es decideix realitzar una reunió amb la mare i l’alumna per tal de
decidir/proposar un canvi. A la reunió assisteixen el tutor i orientador de 4t d’E.S.O, la
TIS, la mare, l’alumna i l’alumna de pràctiques. Durant la reunió es parla de
l’absentisme reiterat de l’alumna, pregunta a la qual respon la mare dient que a la seva
filla no li agrada el que s’estudia a la classe i l’alumna verbalitza que està en un altre
moment vital i té altres interessos entre els quals l’institut no està inclòs i que com té
els 16 anys el vol deixar, fet amb el qual la mare està d’acord. Els professionals de
l’institut verbalitzen que no creuen que deixar d’estudiar sigui una bona opció, fet amb
el qual la mare està d’acord, i li proposen realitzar vàries opcions que han estat
barallades i parlades a les múltiples reunions amb el professorat.

Proposen donar-la de baixa del institut i, com les inscripcions als PFI’s del curs 2020-
2021 estan tancades, li proposen realitzar un curs de maquillatge i estètica de Garantia
Juvenil gratuït a un centre amb el qual l’institut té contacte, ja que l’alumna ha
verbalitzat en vàries ocasions que li agradaria dedicar-se a l’estètica. A més, li donen
un full de propostes amb altres cursos gratuïts del SOC com a segona opció per si no
queden places a Garantia Juvenil.

La mare i l’alumna accepten la proposta i verbalitzen que aniran a demanar informació

al centre que ofereix aquest curs per inscriure’s i començar-lo. La TIS i l’orientador
truquen al centre per avisar que una alumna anirà a demanar informació derivada des
de l’institut i el centre els informa que si hi ha places disponibles i que les estaran
esperant.
11. Intervenció psicoeducativa en un nen de 1º ESO amb dificultats d’adaptació escolar III.2

El subjecte és un noi de 12 anys, té un germà gran i una germana petita. Els tres van néixer en
la mateixa ciutat. Fa 1r ESO en una escola diferent on ha fet la primària, per tant l'entorn és
nou per ell.
La seva tutora fa una demanda al psicòleg del centre perquè el veu molt dispers, nerviós i
inquiet, sense ganes de treballar i amb una actitud “més passota” a l'aula. El troba desubicat i
apagat i això no només a nivell emocional sino que això ha afectat a les seves notes i al seu
rendiment de forma negativa. A més a més la tutora també ha observat que a l'hora del pati
està sol en un racó assentat.
A l'institut ve descansat, puntual i net. Normalment ve sol a peu i el venen a buscar en cotxe.
No fa absentisme tot i no esta gaire atent en les classes. El clima de classe és bo i els diferents
professors han detectat aquesta actitud en les assignatures i per això ho han comentat a la
tutora.
Les actuacions com a psicòleg educatiu que s'han fet són, en un primer moment, parlar i
investigar el cas de l’alumne a partir de l’entrevista amb la tutora que ha fet la demanda. En
aquesta trobada es parlaria sobre els diferents problemes que s'han detectat en la
circumstàncies personals del nen i es contrastaria amb la informació proporcionada pels altres
professors.
Per una banda, es fa una primera entrevista amb l'alumne per poder conèixer com és, què li
passa, com se sent, per tal de recollir informació per saber si el que diuen els professors
coincideix amb el que diu ell. El psicòleg li ha preguntat pels seus amics de l’antiga escola i
aquest ha expressat que en l’extraescolar de futbol que porta realitzant des de petit es porta
bé amb la resta dels nens. A més, alguns caps de setmana queden i surten en bici.
Per altra banda, s’ha intervingut a nivell familiar per poder confirmar si la problemàtica s'estén
en els diferents contexts del nen o només en l’educatiu. Pel que fa als pares, han aportat a
través d’una entrevista que l’infant es comporta amb normalitat a casa i que segueix sent igual
de divertit, alegre i xerraire com sempre. Cal destacar que els dos progenitors tenen una
jornada laboral extensa i estan molt temps fora de casa, entre setmana no solen compartir
molt temps amb el nen. Per tant, l’observació que en fan és parcial.
A continuació, el psicòleg i la tutora han negociat que es recollirà la informació obtinguda en
els diferents àmbits i s’adaptarà una intervenció ajustada a les necessitats individuals de
l’alumne enmirallada a la inclusió dins del grup classe. Una de les accions que es durà a terme
per detectar el rol que ocupa cada alumne en referència al grup classe serà passar-los un
sociograma.
Alhora, en aquesta fase s’acordaria el rol de la tutora i el psicòleg, així doncs, la tutora
adoptaria un rol de control i intervenció en la classe, provocant que l’adolescent hi participi
més a través de fer-li més preguntes a classe, canviar-lo de posició a l’aula exposant-se en un
lloc més visible pels altres, valorar i reconèixer l’esforç i la participació de l’alumne, resoldre les
seves inquietuds i curiositats, etc. I per últim, es realitzaria un seguiment per part de tot
l’equip educatiu que avaluarà com s’està duent a terme el procés i si requereix uns canvis per
poder millorar la situació.
12. Intervenció psicopedagògica en un alumne de 12 anys amb un PI
Es tracta d’un alumne de 12 anys, d’origen marroquí, el qual està cursant 1er d’ESO en un
institut públic. Ell viu en una ciutat de 27.866 habitants, la qual està a uns 6 km de distancia del
centre. En aquest s’imparteix secundària, batxillerat i cicles formatius.

L’institut disposa d’una aula SIEI (suport intensiu per a l’escolarització inclusiva) el que abans
es deia USEE (Unitat de suport a l’educació especial). Aquesta està formada per diferents
orientadors educatius, com seria psicòlegs, psicopedagogs i integradors socials.

Hi ha alumnes de diferents cursos, 1er, 3er i 4t de l’ESO. Aquest alumne te un PI (pla

individualitzat), ja que està diagnosticat de trastorn de conducta. L’alumne es mostra
desafiant, agressiu quan se li porta la contrària o quan no es fa el que ell vol que es faci, no vol
assistir a classe si no li agrada el que es fa, etc…

A mes, hi ha diferents comissions externes implicades en aquest cas, així com seria serveis
socials i EAIA. Aquest alumne està vinculat a l'EAIA perquè es donaven indicis de situació de
desemparament, ja que és un nen que està la major part del temps al carrer, sense supervisió
dels pares, on no te cap límit ni regles. Per tant, es podria dir que per part de la família no hi ha
recolzament per la millora del trastorn de conducta que pateix l'infant. Per això, entre altres
aspectes, van creure convenient que l'EAIA estigués informat d'aquest cas.

L’EAP porta el control d’aquest cas i un cop a la setmana assisteix a l’institut i es fa una reunió
amb els diferents orientadors del centre i amb l’equip directiu.

Després d'haver sigut expulsat diferents cops, van decidir fer un contracte de conducta amb
l'alumne on el qual es comprometia a complir les normes del centre.

Les funcions que fan els orientadors educatius amb aquest alumne son:

- Suport intensiu a l’aula ordinària de les diferents assignatures que cursa l’alumne

- Control a l’hora dels patis

- Tutories setmanals

- Diferents adaptacions curriculars, tant d’activitats com d’exàmens en algunes assignatures

- Intervenció quan l’alumne es mostra desafiant o agressiu

- Motivar a l’alumne a assistir a classe quan mostra una negativa a entrar a l’aula ordinària, si
no s’aconsegueix, es fa classe a un aula diferent, amb l’orientador i l’alumne sols.
13. Intervenció psicológica en assetjamjent escolar IV.2 V.2

El cas que presentarem és sobre una noia la qual li van començar a fer el buit i a assetjar-la, ja
que s'havien barallat amb les amigues. Els pares van anar a parlar amb el professor i aquest
immediatament va anar a cridar a la coordinadora del curs i a
la psicòloga perquè pogués mediar tota la situació.
La primera actuació va ser fer-li una "entrevista" a la nena sobre el
que havia passat i com havia passat conjuntament amb els pares.
Un cop es va acabar l'entrevista, es va determinar que efectivament estava sent assetjada per
les xarxes socials i van trucar els pares de les tres nenes que eren les principals acusadores i es
va demanar que vinguessin el pròxim dia per poder-ho parlar. A l'hora de fer la reunió
es va intentar que les acusadores prenguessin consciència del
que havien fet i quines conseqüències et pot portar. Com a mesura i càstig es va decidir
expulsar-les durant un dia, ja que la coordinació ho trobava una falta greu.
Un cop es va parlar amb els pares i amb les alumnes, la direcció va demanar un pla d'acció a
la psicòloga per poder, erradicar, prevenir i informar sobre aquest tipus de conducta. Per una
banda, en els professors els vam proposar que fessin més treballs en equip i
que formessin eels equips amb compte de no posar a les tres
nenes amb l'altre, perquè així es pogués començara integrar de nou i conèixer noves amistats.

Pel que fa a l'alumnat es va fer un programa terapèutic on vam fer dues sessions de tutoria
dirigides per la psicòloga amb la companyia de cada tutora de classe. En la primera se'ls va
definir l'assetjament escolar i el ciberassetjament i es va formar
un debat sobre què es considerava assetjament. Un cop definits els conceptes el que es
va fer va ser posar un documental sobre l'assetjament "La cadena del
silencio", posteriorment van formar petits grupsde quatre persones per comentar el
que havien vist, treure'n dues idees principals i pensar comho afrontarien si els hi
es trobessin en aquella situació, un cop els grups van haver acabat de parlar es va posar
en comú i es va inicial un debat sobre què s'havia observat i parlat en cadascun dels grups. En
la segona sessió vam recordar el
que havíem fet la setmana passada i els hi vam proposar una activitat on els vam donar
una sèrie de conversacions i comentarisd'Instagram i de whatsapp, el que
van haver de fer va ser
identificar quines es consideravenassetjament i quines no. Se'ls va posar una activitat per a
casa
que consistia a descriure una situació que els hi passes aquella setmana on haguessin pogut ac
tuar d'una manera mésassertiva.
14. Intervenció des d’una SIEI de Secundaria.IV.1

El centre es troba al M. i és anomenat Institut. És un institut el qual engloba des de 1r d'ESO

fins 2n de batxillerat i diferents cicles formatius. És un institut SIEI (suport intensiu escola
inclusiva) el qual dóna una resposta a totes les necessitats que poden tenir els alumnes
d'aquest centre.
En l'etapa de 1r de l'ESO es troba un nen el qual té nacionalitat marroquina. Aquest és un nou
vingut i fa 2 mesos que està a Catalunya Aquest està vivint a un centre d'acollida, ja que la
mare el va "abandonar" a plaça Catalunya i actualment no pot fer-se càrrec d'ell, ni que ella
estigui vivint a Barcelona (tema papers, Entre d'altres) és un nen que no ha estat escolaritzat al
Marroc (ni primària ni altres contextos educatius) i aquest fet provoca que no sàpiga ni
escriure ni llegir. Presenta TEA, ja que quan el van trobar a plaça Catalunya, a la seva motxilla
portava un informe escrit en francès amb un informe que ho plasmava.
El primer contacte va ser amb una treballadora de l'EAP, la qual va fer una passació als docents
de l'institut (reunió amb coordinador de SIEI, equip directiu i coordinadors) i informava que no
sabia ni llegir ni escriure i no parlava àrab sinó un dialecte, i venia d'una zona rural del Marroc.
Un cop es va realitzar la passació, es va estructurar per realitzar un primer contacte amb el nen
(per quadrar tot el tema de papers).

El primer contacte amb el nen, hi havia membres de l'equip directiu del centre, coordinador
de SIEI i una traductora la qual podia realitzar preguntes i traduir al nen per tal de dotar de
més informació. En aquest contacte es va plasmar que sí que parlava àrab però tenia un
llenguatge molt pobre.

Actualment veu a la mare 1 cop per setmana (dijous) i aquest fet li provoca molta ansietat, ja
que durant tota la setmana pensa que arribi el dia de la visita i mostra com sensació de por de
què l'abandonin, això ho podem veure quan amb una persona crea una mica de vincle
constantment el controla perquè no marxi, i si la persona marxa, mostra enuig.
Acollida al centre:

Amb el grup el qual l'alumne s'havia d'integrar es va realitzar un treball previ, explicant la
situació per tal de poder realitzar una acollida que fos més còmode tant pels alumnes d'aquella
classe com pel nen nouvingut.

Estada al centre:

Es va decidir que l'alumne per la situació la qual arribava al centre, que realitzes un horari més
reduït (3 h per dia), i amb l'avenç de les setmanes s'aniria ampliant les hores com la totalitat
dels alumnes.
El treball que realitza al centre és de manera individual en l'aula de SIEI, i amb classe reduïda
amb alumnes de SIEI, un treball de rutines, per tal que comenci agafar hàbits i envers el marc
teòric realitza tècnica de grafisme. Junt amb el grup classe, segueix realitzant aquestes tasques
i té un suport d'un docent que forma part de l'equip SIEI, per tal d'ajudar-lo. A nivell escrit,
pràctica de grafismes, hi ha nivell oral que es comenci a familiaritzar amb l'idioma.
IV.1

n trobar aquestes tasques s