Nom:

Curs: Data:

Dictats

Dictat 01

Una vegada, ja fa molts anys, un pagès del Montseny que tenia un magnífic ramat
de vaques rosses, va voler anar a Holanda a veure com hi feien els famosos formatges
holandesos de bola, per si ell després podia fer el mateix al seu mas de Viladrau. Va
baixar, doncs, fins a Sant Celoni i va agafar el tren per poder viatjar fins a Amsterdam, la
bonica capital del bon país d’Holanda. Va arribar a la frontera, va travessar tot França,
després tot Bèlgica i, per fi, va entrar a Holanda. Des de la finestra del seu vagó, el
viatge li havia semblat una meravella i no havia tingut prou ulls per a tantes coses
noves.
MIQUEL DESCLOT, La cadena d’or

Dictat 02

Cap al final de la primavera la meva col·lecció zoològica s’engrossia de tal manera

que fins i tot la mare s’alarmava. També era l’època en què les aus tot just arribades
sofrien la devastació de les escopetes de les persones acabalades de la localitat. Feia
temps que jo desitjava tenir un d’aquells esplèndids ocells d’aspecte heràldic, de
magnífica cresta i el cos de color rosat salmó i negre. Heus aquí que ara tenia a les mans
una puput viva o, per ser més precís, una puput mig morta.

GERALD DURRELL, El jardí dels Déus (text adaptat)

Dictat 03

Feia uns quants dies que la Lluïsa tenia una qüestió pendent que no la deixava
viure tranquil·la. La qüestió era la següent:
Mentre en Raül, el seu marit, treballava al torn diürn d'una fàbrica de xocolata
suïssa i ella s'estava a casa i feia les feines de la llar, sola o bé amb la seva veïna, que
venia sovint a fer petar la xerrada perquè gairebé mai no tenia res a fer, va rebre una
trucada misteriosa. La trucada es va repetir uns quants dies i sempre era la mateixa,
començava amb un brogit immens que li eixordava l'oïda i després se sentia una veu que
deia el següent: "Senyora, no s'amoïni, no s'espanti, si fa allò que nosaltres li diem no li
passarà absolutament res.
 Nom:

Curs: Data:

Dictats

Dictat 04

Al voltant de la plaça seien sobre les baranes nois i noies de quinze anys. Les
noies, de cabells llargs, de llargues cames cobertes amb la roba blanca dels pantalons.
Els nois, amb jerseis vermells i pantalons de color blau marí com a uniforme general. Al
fons, a mà dreta, en una reserva gairebé sociològica o zoològica, hi havia una vintena de
nois i noies més grans i d'aspecte més descurat. En Jaume Vàzquez es dirigí vers aquest
racó. Darrere d'aquesta gent, la porta d'un bar, discreta i amable. Més enllà, deu o dotze
membres més de l'espècie en extinció que poblava aquell tros marginal de la plaça.

DICTAT 05

Quan em vaig adonar que s’acostava algú, ja no era a temps de fugir. El tenia a deu o
dotze passes i semblava un pòtol o un captaire, la qual cosa em tranquil·litzà, de manera
que ni em vaig moure. Havia sortit del bosc i venia cap al pedregam on jo estava
assegut. Caminava lentament, amb el cap alt, i somreia. Era un home d’uns trenta o
quaranta anys, d’aspecte jove i fort. S’aturà un parell de passes davant meu i digué:
—Has perdut la colla, Ocellet?
EMILI TEIXIDOR, L’ocell de foc

DICTAT 06

L’ascensorista tancà les portes de cop, tocà un botó i immediatament se submergí a la

penombra de l’ull de l’ascensor. Al terrat feia sol i calor. La tarda d’estiu brunzia del
zumzeig dels helicòpters que passaven, i el roncar més greu dels coets aeris que
passaven, invisibles, a través del cel resplendent. Bernard aspirà profundament. Alçà els
ulls al cel i a l’horitzó, i despresé mirà Lenina a la cara.
—I que n’és de bonic, oi?
Lenina li va somriure amb una expressió de simpatia i comprensió. I fent-li adéu amb la
mà va córrer a través de l’enorme terrat, en direcció als hangars.

ALDOUS HUXLEY, Un món feliç

 Nom:

Curs: Data:

Dictats

DICTAT 07
El pitjor de compartir l’habitació amb algú és la impossibilitat d’amagar res. No em
refereixo als mitjons bruts, desaparionats, ni als catorze fulls rebregats en els quals
s’endevina un desafortunat assaig de poema, tot i que és precisament això el que
molesta a Molly. Em refereixo a les coses íntimes, les llàgrimes que vesses sense raó, els
pensaments que vols rumiar en un lloc solitari, les paraules que vols dir en veu alta per
saber com sones, Perú per a tu sola. És impossible tenir un lloc on poder recloure
aquestes coses, com jo tenia a la ciutat.

LOIS LOWRY, Un estiu per morir

DICTAT 08
Una vegada havia estat un lloc per somiar. Per jeure de panxa enlaire a la sorra càlida,
escoltar el silenci i fer que les coses més llunyanes semblessin reals. El millor lloc de tot
el món, per totes les raons que mai puguin existir. Però havia deixat de ser-ho feia molt
de temps. En rehalitas, ara, va pensar, no era més que una cala completament isolada;
una faixa de terra que es perdia en un dels punts més amples del riu, escapçada com
una diminuta península; un indret gris, ensopit, humit i antinatural a causa de les seves
nits sota les marees.

Dictat 09

Arribà el mes de juny, em posaren el vestit nou, que sempre va una mica estret, i les
sabates noves, que sempre fan una mica de mal. Férem un paquet amb els llibres i els
papers, el meu pare armà el maletí i marxàrem a Figueres a passar l’examen.
En arribar a Figueres, deixàrem els estris a la fonda i anàrem a veure el senyor Jordi,
secretari de l’Institut, catedràtic d’Agricultura. El senyor Jordi era un home guenyo i lleig,
grisenc, que portava un vestit negre lluent, d’una vivacitat de paraula i de gesticulació
que impressionava.

Dictat 10

Un grup d’experts van començar a treballar ahir per evitar que la costa grega es vegi
afectada pel vessament de combustible del creuer que es va enfonsar a prop de Santorini
la matinada de dijous a divendres. La principal preocupació, però, continuava sent ahir
localitzar dos dels passatgers que van desaparèixer en el naufragi. Se sospita que van
quedar atrapats a la seva cabina, que era a prop de la part de l’embarcació que va
col·lisionar amb les roques, però els submarinistes no han aconseguit trobar-los i regna
 Nom:

Curs: Data:

Dictats

la intranquil·litat. Tres embarcacions, un helicòpter i diferents grups de submarinistes

col·laboren des de divendres en les tasques de recerca.

Dictat 11

Un inconvenient de les piscines, tant ecològic com econòmic, és l’alt consum d’aigua que
genera la seva utilització. Per reduir-lo, fins i tot tractant-se de petits models
desmuntables, resulta ideal omplir-la una sola vegada i esforçar-se a mantenir-la apta
per al bany mitjançant la neteja diària. Per fer-ho és recomanable tapar la piscina amb
una loneta després del bany i retirar diàriament les restes que cauen a l’aigua, com
fulles, insectes i pedres, amb l’ajuda d’una xarxa. Pel que fa a l’ús de productes químics,
el clor o els alguicides es poden eludir si es tracta d’una piscina domèstica i es prenen les
mesures d’higiene adequades abans i després del bany.

El Periódico de Catalunya, 30-07-05

Dictat 12

Diversos veïns d'Amposta han denunciat per mitjà de l'emissora municipal la manca de
netedat que hi ha en algunes zones de la població, la qual cosa, segons ells, dóna una
imatge negativa de la ciutat, especialment quan s'acosta la festa major. Els ciutadans es
queixen sobretot de la situació que presenten els parcs, el passeig del canal i la riba del
riu Ebre, llocs molt freqüentats pels visitants d'aquesta localitat. Així mateix, s'han
mostrat sorpresos per la instal·lació d'una enorme grua al carrer Major per fer unes
obres, ja que consideren que impedirà el normal desenvolupament dels diversos actes
que es faran en aquesta via durant la festa.

El Punt [edició del Maresme] (10 agost 1995). [Fragment adaptat]

 Nom:

Curs: Data:

Dictats

L’extinció dels dinosaures

Fa seixanta-cinc milions d’anys que es van extingir els dinosaures. Ningú
no sap encara amb certesa per què va passar. Hi ha científics que suposen
que un immens meteorit es va estavellar contra la Terra i va escampar
milions de tones de pols en l’atmosfera. Durant uns quants mesos,
aquesta pols va obstaculitzar l’arribada de gran part de la llum i de la
calor del Sol, fet que va provocar un clima massa fred per a la
supervivència dels dinosaures.

L’àvia
Veig l’àvia asseguda a la galeria en una butaca de vímet. Llegeix històries
de reines destronades o decapitades tot movent els llavis. El moviment de
la seva boca em recorda el temps en què les històries es contaven en veu
alta. Ella llegeix amb els ulls i la boca, la forma més completa de llegir. Els
ulls, en el seu cas, enraonen. O bé li escolto, mentre ella fa ganxet,
aquella fabulosa història de les senyores de Barcelona durant el
Carnestoltes, en què es disfressaven de dides.

La selva verge
Si us endinseu en una selva verge, caminareu per un terra tou a causa de
les nombroses fulles seques que cauen durant tot l’any, perquè no hi ha
estacions diferenciades. Notareu també una calor humida molt forta, ja
que la temperatura és constant al voltant d’uns 26 graus; l’aire no es
mou, i plou gairebé cada dia.
El sol no hi penetra perquè a una altura de 30 o 40 metres hi ha l’espès
fullatge dels arbres que no deixa passar la llum. El sotabosc és molt fosc i
amb poca vegetació, perquè sense la llum del sol no hi creixen herbes ni
flors.
 Nom:

Curs: Data:

Dictats

El senyor de l’Olimp
Zeus era el déu del cel, de la pluja, del llamp i del tro. Era, per tant, el
més poderós de tots els déus, el més respectat i el més temut, perquè si
bé concedia dons i beneficis arreu, quan s’enfurismava, i això passava
sovint, els seus càstigs eren exemplars. En definitiva, Zeus regia el món,
vigilava l’ordre existent i regulava les relacions dels altres déus. Tant a
Grècia com a Roma, tenia innombrables santuaris on era venerat.

Presagi
El presagi és un esdeveniment que anuncia que alguna cosa, bona o
dolenta, passarà. Entre els presagis més corrents hi ha la ruptura d’un
mirall, que vol dir set anys de mala sort; un gat negre, que anuncia mala
sort fins l’any que ve; un ocell que entra a casa o un quadre que cau de la
paret, que són presagis de mala sort durant vint-i-un anys.

Estimada Kitty:
Ahir a la nit vàrem tenir un curt circuit, precisament durant el
bombardeig. Jo no puc deslliurar-me de la por dels avions i de les
bombes, i em passo gairebé totes les nits al llit del pare, per cercar-hi
protecció. Ja sé que fa criatura, ho reconec, però si tu t’hi trobessis... Els
canons fan un soroll de mil dimonis, i ni ens sentim. La senyora del costat
estava a punt de plorar, mentre deia amb una veueta adolorida: “Oh, és
tan desagradable! Com tiren!”.
 Nom:

Curs: Data:

Dictats

Mongetes tendres amb pernil

Es netegen les mongetes tendres i, si no són gaire filoses, de cada una
se’n fan dues, o tres. Es fan bullir molt de pressa i amb l’olla destapada.
Quan ja són cuites, es posen en aigua freda. Es posen 50 grams de
mantega i 100 grams de pernil tallat en forma de tiretes llargues en una
paella al foc. Després d’haver-los fet donar uns quants tombs, s’hi posen
les mongetes tendres. Aquestes quantitats són per a mig quilo de
mongetes.

La congelació: primers auxilis

Quan es produeix una congelació, hi ha diverses actituds incorrectes que
cal evitar especialment perquè poden empitjorar la situació. Si la
congelació afecta els peus, convé recordar que no s’han de treure les
sabates de l’accidentat, perquè després, si cal, no podríem tornar-lo a
calçar. No s’han de fer massatges vigorosos ni friccions amb neu, i tampoc
no s’ha d’exposar sobtadament la part del cos congelada a una font
d’escalfor.

Una visita inesperada

L’aparença del nostre visitant em donà una gran sorpresa. Jo havia
esperat veure un típic metge rural, i tenia davant un home alt i prim, amb
un nas aguilenc entre dos ulls grisos, molt vius, que traslluïen una mirada
intel·ligent a través d’unes ulleres daurades. Vestia com era costum en la
seva professió però sense gaire mirament: la levita que duia era fosca i
els pantalons, vells, una mica esfilagarsats.
 Nom:

Curs: Data:

Dictats

Va d’espies
L’art d’escriure en caràcters secrets, d’una manera xifrada o convencional,
incomprensible per a qui no posseeix la clau, ha estat una de les
especialitats més reivindicades pels espies de debò. Tots els departaments
d’intel·ligència militar disposen d’un departament de criptografia, que
dissenya els codis secrets propis i prova de treure l’entrellat dels codis
secrets enemics.

Els indis d’Amèrica

Quan Colom va arribar a Amèrica, es va pensar que havia arribat a l’Índia
per la ruta de ponent. Per això, dels habitants d’aquelles noves terres, en
va dir indis, i aquest és el nom que els ha quedat. A causa del color de la
pell, exagerant-ho una mica, els indis de l’Amèrica del Nord són també
sovint anomenats pells-roges.
La història dels indis americans va començar fa cosa de vint mil anys,
quan uns pobles asiàtics van passar al continent americà travessant
l’estret de Behring. Es creu que anaven al darrere de grans ramats de
mamuts, i van passar l’estret per la capa gelada que en aquell temps unia
Àsia amb la punta més occidental d’Alaska.

La magrana
La història d’aquesta fruita és molt antiga i va lligada a la història dels
pobles àrabs. La llegenda adjudica a la magrana el mateix lloc que la
Bíblia atribueix a la poma com a fruita del paradís; era molt coneguda i
apreciada pels pobles semítics, en la literatura dels quals tingué el seu
origen la llegenda del paradís terrenal. La magrana, la figa i el raïm
formen part de la gran trilogia de les fruites del Pròxim Orient. Pot ser que
sigui a Pèrsia el lloc d’origen de la magrana, però el seu cultiu es remunta
a temps immemorials.
 Nom:

Curs: Data:

Dictats

El nom d’Amèrica
Cristòfol Colom va morir l’any 1506 convençut que havia arribat a les
Índies. Però un parell d’anys abans, un navegant italià que es deia
Amerigo Vespucci ja va sostenir la idea que les terres descobertes a l’oest
eren d’un altre continent, i que entre aquest i el continent asiàtic hi havia
d’haver un altre gran mar. És per aquest fet que el nou continent va rebre
el seu nom, en lloc de dir-se Colòmbia.

El repartiment del Nou Món

Els anglesos, i després els francesos i els holandesos, van pensar aviat
que el Nou Món era un pastís del qual valia la pena d’agafar un bon tall. El
papa Alexandre VI va traçar una línia divisòria de nord a sud seguint el
meridià 38 de longitud oest, i adjudicava tots els territoris que es
descobrissin a l’oest d’aquesta línia a la corona de Castella, i tots els
situats a la banda est a la corona de Portugal.

Escarabat
L’escarabat piloter representa l’important déu Khefri dels antics egipcis. A
Egipte, els escarabats piloters ponen ous dins de les boles d’excrements
d’animals, les empenyen fins dalt de tot d’un pendent i després les deixen
caure rodolant. D’aquesta manera, es forma una bola perfecta de terra i
excrements.

El déu Khefri
Els sacerdots egipcis observaren els escarabats piloters i arribaren a la
conclusió que el Sol devia ser una bola gegant formada per un escarabat
sobrenatural, que empeny el Sol fins dalt de tot del cel i després el deixa
caure. Aquest escarabat sobrenatural és el déu Khefri, el de les setanta-
cinc formes, que com a escarabat navega pel cel en la Barca dels Milions
d’Anys.
 Nom:

Curs: Data:

Dictats

Els segadors
Els segadors formaven colles que sortien cap al mes de maig i, seguint
unes rutes determinades, no paraven fins a la darreria d’estiu.
Començaven per les comarques més baixes, on el blat madura més aviat,
i s’anaven enfilant cap als pobles de muntanya fins a acabar a les valls
més enlairades dels Pirineus.

Els carboners
La feina de carboner era una feina dura, que exigia passar una llarga
temporada al bosc, fent vida en unes barraques o cabanes de troncs, on a
cops s’instal·lava tota la família. Arreplegaven la llenya, la tallaven
convenientment i en feien una gran pila que cobrien amb una capa de
terra amb uns respiralls per a la sortida del fum. Per mitjà d’un procés de
combustió lenta, la llenya es convertia en carbó.

Els gripaus
Els gripaus són uns animalons més dòcils que les granotes. Són més
grossos i la pell, a més de rugosa, la tenen plena d’una mena de
berrugues que, contràriament al que sempre s’ha dit, no segreguen cap
mena de verí o metzina perjudicial per a les persones. La funció que
realitzen és evitar la deshidratació quan recorren llargues distàncies entre
àrees aquoses. Els bonys que tenen darrere els ulls són les glàndules
paròtides, que sí que segreguen un líquid; però es tracta d’un repel·lent
inofensiu.
 Nom:

Curs: Data:

Dictats

Picades de meduses
Sovint són molt doloroses i poden ser perilloses si la impressió priva al
nedador de nedar. Cal rentar la zona afectada amb alcohol, al qual, si és
possible, s’afegirà una mica de vinagre, però no s’ha de fer servir aigua
fresca. Només en certs casos és necessari un tractament mèdic, per
exemple, si es produeix una afecció al·lèrgica o si el pacient pateix una
afecció cardíaca.

El delta de l’Ebre
Format pel fang i altres materials arrossegats pel riu, el delta de l’Ebre és
un entrant de terra, Mediterrània endins, d’uns 320 quilòmetres quadrats
de superfície. Tot i que des de temps antics s’han acumulat materials a la
desembocadura del riu, l’actual delta data d’entre els segles XIV i XIX. La
tala i la crema de boscos dels vessants del riu va provocar una gran erosió
que va afavorir aquest fenomen.

Punxada d’eriçons de mar

És molt fàcil, banyant-se, clavar-se punxes d’eriçons de mar o garotes.
S’ha de rentar la zona afectada amb aigua abundant, extreure les punxes
amb molt de compte i desinfectar la zona afectada amb sabó líquid
antisèptic. Si la ferida és dolorosa, s’hi poden aplicar compreses d’aigua
calenta i, si existeixen signes de sobreinfecció, cal dur el ferit a un centre
assistencial.

La muntanya
La muntanya és una moneda de dues cares. En té una de fosca, que és
l’obaga, i una de riallera, que és el solell, i, segons com es miri, ensenya
l’una o ensenya l’altra. La muntanya de la cara esquerpa és una lloc
inhòspit i despoblat, d’accés complicat, on la supervivència econòmica es
fa difícil. Són comarques d’emigració, d’on han descendit els fills i
continuen marxant cap a la terra baixa de les valls o de ciutat.
 Nom:

Curs: Data:

Dictats

La mosca
Fa un terrabastall terrible. Deu volar baix. Les canyes de blat de moro
s’agiten. M’ajec a terra, mort de por. La rosada m’amara la camisa. Torna
a passar. Aixeco el cap, i no puc creure els meus ulls: és una mosca
gegantina, de llargues potes metàl·liques i amples ales esteses d’un
plàstic lletós que tapen el sol. M’encongeixo com un cabdell aterri t