Alba: Descriu el disgust dels amants, que havent passat la nit junts, han de separar-se al

matí per por a ser sorpresos pel marit (gilós) o els lauzengiers. Pot intervenir també el
personatge del gaita (guaita), que és l'amic que ha estat vigilant i s'encarrega d'avisar que
ha arribat l'hora de la separació.

Ho vaig fer inspirat en un home que explica la seva història quan la seva amant se’n separa,
que anava amb el seu marit

Aquella matinada

Infinitament pura,
la teva llunyania no em mou
perquè la teva se'm converteix
a poc a poc, en pràctica de vida

Tot és lliure al lloc on penso

i el teu silenci em deixa sense sentit
al teu somriure em recorda
a aquella curta nit

Ves te'n,
actúa com si tot fos com antes
en els meus pensaments
sabre les veritats

Pobre home teu

que no sap el que li has fet
imagina la dolor que sentiría si
ens veia aquella magnífica nit

Jo t’esper un món,
encara que sigui amb dolor
no vaig de flor en flor sino
de pètal en pètal

Et desitjo una feliç i llarga vida

però t’aconsello reflectir
en les conseqüències
de la teva vida per la nit

És un alba perquè expressa el dolor de l'home en haver de separar-se de la seva estimada