"DECÀLEG" DE NORMATIVA 2 1r Batxillerat

1. Nous accents diacrítics (pàg. 93, tema 4)

L’AVL ha reduït l’ús dels diacrítics als 15 casos següents (juny de 2018):

1. bé, béns: Cuina molt bé. Va vendre tots els seus béns.
2. déu, déus (‘divinitat’): Els grecs tenien molts déus.
3. és: El meu germà és metge.
4. mà: Agafa’l ben fort de la mà, i no el soltes. (Però: mans)
5. més: Corre més. Demà collirem més taronges.
6. món: Ha creat un món fantàstic. (Però: mons)
7. pèl, pèls: Un animal de pèl blanc.
8. què: Què vols? La casa de què et vaig parlar està en venda.
9. sé: No ho sé.
10. sí, sís: Sí que en vull un tros. La moció es va aprovar per trenta-quatre sís enfront de sis nos.
11. sòl, sòls: És un sòl molt rocós.
12. són: Aquells que ens han saludat són amics meus.
13. té: Té una empresa molt important.
14. ús: Fes ús del teu dret preferent.
15. vós: Beneïda sou vós entre totes les dones.

2. Dièresi (pàg. 93-94, tema 4)

DOS USOS:

a) Per a indicar la pronunciació de la u en els casos güe, güi, qüe, qüi: llengües, lingüístic,
qüestió, terraqüi…
b) Per a indicar la pronunciació com a hiat si la i o la u van darrere d’una altra vocal: raïm,
peüc, Raül, taüt, introduït, produïra; incloïa, reduïes, traduïen...

EXCEPCIONS:

1. Paraules amb els prefixos acabats en vocal co-, re-, contra-, auto-, anti-…
(coincidir, contraindicació, reunificar, antiinflamatori…)
2. Paraules amb els sufixos -isme, -ista (egoisme, altruista…)
3. Les terminacions dels temps infinitiu, gerundi, futur i condicional (IN-GE-FU-CO)
dels verbs acabats en vocal+ir (agrair, beneint, conduiré, produiria…)
4. Si podem posar accent, no posem dièresi: país (països), suís (suïssa), veí (veïna)…
"DECÀLEG" DE NORMATIVA 2 1r Batxillerat

3. Perífrasis (Sallenet i pàg 88, tema 4)

a) Obligació:
- Haver de + infinitiu: He de tindre en compte…
- Caldre + infinitiu: Cal observar el problema detingudament.
- Caldre que + subjuntiu: Caldria que buscares ajuda.
- Ser + necessari: És necessari que vingues.

b) Probabilitat:
- Deure + infinitiu: Deuen ser tos pares els que telefonen.
- Poder + infinitiu: Pot ser interessant.

4. Compostos i guionet (pàg. 117, tema 5)

Adverbis compostos:
Aleshores: llavors Només: solament
Alhora: al mateix temps Pertot: en tot lloc
Almenys: com a mínim Potser: possiblement
Enlloc: en cap lloc Sobretot: principalment
Gairebé: quasi Sinó: No és eixe sinó aquell.

A part, a penes, a posta, de pressa.

Guionet:
a) En els cardinals i ordinals compostos (vint-i-u, trenta-tres, nou-cents, trenta-sisé...)
b) Compostos amb un punt cardinal (sud-oest, nord-americà, Sud-Àfrica…)
c) Compostos amb una reduplicació (ping-pong, ziga-zaga, xino-xano…)
d) Primer compost acabat en vocal i segon començat en x, r, s (penya-segat, Vila-real, para-
xocs…)
e) Si el primer element s’escriu amb accent (despús-ahir, despús-demà…)

5. Apostrofació i contracció (pàg. 141, tema 6) VOCALS EN CONTACTE, ELISIONS

No s’apostrofa:
a) La davant i/u àtones (la introducció, la història, la universitat, la UNESCO…)
b) El/la, de davant de paraules començades per i o u amb valor consonàntic (el iaio, la hiena,
postura de ioga, el dia de hui, la UEFA…)
c) El/la, de davant h aspirada (el hardware, la hippy, de hip-hop…)

L’apostrofació preval sobre la contracció (de l’home, ca l’Adrià…)