Tractament de conductes

radiculars
Patologia polpar
Índex

● La polpa

● Patologia polpar: via inflamatòria i degenerativa

● Patologia periodontal d’origen polpar

Introducció. La polpa dental

● Característiques histològiques i estructurals

● La càmera polpar
● Funcions de la polpa dental
● Alteracions produïdes per l’envelliment

Generalitats polpa dental

Patologia polpar
La patologia polpar és tot aquell
conjunt de malalties que poden
afectar a la polpa i que són
previngudes, diagnosticades i
tractades per l’especialitat de
l’endodòncia.
Patologia polpar causes
Les causes principals d’un procés patològic polpar són:
● Càries
● Alteracions periodontals
● Traumatismes, fractures i fissures dentàries
● Retraccions gingivals que exposen la superfície radicular
● Alteracions sobtades de la temperatura
● Variacions en la pressió
● Radiacions
● Intoxicacions per productes químics
Patologia polpar

Davant de les agressions

internes/externes la polpa pot
respondre seguint dues vies:

● Via inflamatòria
● Via degenerativa
Via inflamatòria
El teixit polpar s’inflama, apareix dolor i elevades pressions a l’interior de la
càmera polpar.

Es distingeixen tres estadis d’evolució:

● Pulpitis reversible
● Pulpitis irreversible
● Necrosis
Radiolucidesa
Eixamplament lligament periodontal
Pulpitis reversible
Es produeix vasodilatació dels capil·lars polpars, hiperèmia i edema.
És una patologia reversible que podrà solucionar-se sense fer tractament de
conductes. Es caracteritza per:

● Dolor de curta durada davant d’estímuls: fred, calor i aire.

● Dolor localitzat a la peça lesionada.
● Llindar de dolor elevat.
● Radiogràficament no hi ha afectació de l’os alveolar.
Pulpitis irreversible
La inflamació és persistent i la polpa malalta està destinada a la necrosi.
Al ser irreversible, cal fer tractament de conductes. Pot ser aguda o crònica i
es caracteritza per:
● Dolor difús, continu i espontani sense necessitat d’estimulació.
● Alguns estímuls, intensifiquen la sensació de dolor.
● Llindar del dolor baix.
● En fases avançades, pot existir afectació del lligament periodontal que
apareix eixamplat radiogràficament i de l’os alveolar que apareix
reabsorbit (zones radiolúcides en la radiografia).
Necrosi
Es produeix la mort del teixit
polpar, és la fase final de la via
inflamatòria.
Els productes derivats de la necrosi
són tòxics per al periodont, originant
patologies periodontals.
És una patologia irreversible que
requerirà sempre tractaments de
conductes.
Necrosi
Es caracteritza per:

● Absència de dolor dental, encara que pot existir dolor periodontal a causa de
l’afectació del periodont.
● Canvis de color en la corona dentària (enfosquiment).
● Abscessos, quists…
● Radiològicament s’observen zones radiolúcides a l’os alveolar que envolta
l’arrel.
Necrosi
Quan hi ha necrosi, caldrà fer tractament de conductes i, si la dent ha quedat amb
tinció (no sempre passa), caldrà fer un emblanquiment intern.

No es podrà salvar la dent quan la destrucció de la corona sigui molt àmplia o, en

els casos on la pèrdua d’os sigui important.
Via degenerativa
Conjunt d’alteracions no infeccioses que es produeixen com a resultat de la
irritació polpar permanent o de forma espontània sense causa coneguda
(idiopàtica).

El teixit polpar patirà alteracions histològiques i/o morfològiques.

Solen ser asimptomàtiques i, en tots els casos cal realitzar tractament de

conductes.

Algunes d’aquestes alteracions poden evolucionar a necrosi.

Via degenerativa
Destacarem els següents quadres clínics:

● Atrofia polpar
● Calcificació polpar
● Reabsorció interna
Atrofia polpar
Disminució del nombre i mida dels elements cel·lulars, vasculars i nerviosos de la
polpa.

Augment de les fibres de col·lagen i zones calcificades.

La polpa disminueix i la dentina reparativa emplena el lloc que ocupava

prèviament la polpa.

Radiogràficament s’observa una cavitat polpar de menor mida.

Atrofia polpar
Calcificació polpar i reabsorció interna
Calcificació polpar: formació de dipòsits de sals càlciques en la cavitat polpar,
sobretot al terç apical.

Radiogràficament, s’observa obliteració de la càmera i dels conductes polpars

amb zones radiopaques.

Reabsorció interna: reabsorció de la paret interna de la cavitat polpar que

provoca un eixamplament d’aquesta.

Radiogràficament, s’observen lesions radiolúcides amb eixamplaments irregulars

de la cavitat polpar.
Patologia periodontal d’origen polpar
Patologia periodontal d’origen polpar

Com ja sabem, la necrosi genera productes tòxics que

poden lesionar altres teixits, com el periodont.

Per tant, a conseqüència d’un procés patològic polpar greu,

es produirà una afectació periodontal. Aquest fet és a
causa de la connexió física que existeix entre ambdós
teixits a la zona apical de l’arrel (foramen apical).

La periodontitis apical és la forma més típica d’afectació

periodontal derivada d’una patologia polpar.
Periodontitis apical d’origen polpar
Aquesta afectació periodontal cursa amb una inflamació que augmenta la
pressió i l’edema al periodont apical, generant lesions que poden observar-se
radiogràficament:

● Eixamplament del lligament periodontal: zona radiolúcida al voltant de

l’arrel a la part que correspon al lligament.
● Reabsorcions de l’os alveolar: àrees radiolúcides de diferents formes
situades a l’os alveolar i relacionades amb l’arrel de la dent afectada.
Periodontitis apical d’origen polpar
Trobem tres tipus de periodontitis apical d’origen polpar segons la interacció dels
microorganismes i la resposta de l’hoste:

Agudes: peridontitis apical aguda, abscés alveolar agut, exacerbació aguda d’una
lesió crònica.

Cròniques: periodontitis apical crònica (granuloma), abscés alveolar crònic, quist

radicular.

Osteïtis condensant
Patologia aguda
Periodontitis apical aguda
Inflamació dolorosa i aguda del lligament periodontal com a resultat d’una irritació,
infecció o trauma del conducte radicular.

Els vasos sanguinis es dilaten i si la irritació és contínua, s’activen els

osteoclasts que provoquen la reabsorció òssia i l’eixamplament del lligament
periodontal.
Periodontitis apical aguda
Característiques clíniques:

Dolor agut.

Discreta mobilitat dentària.

Sensibilitat a la percussió.

Radiogràficament s’observa un espai periodontal normal, augmentat o amb

discreta reabsorció òssia.

Tractament: medicació sistèmica i pulpectomia.

Pronòstic: favorable.
Abscés alveolar agut
Formació de pus localitzada a l’os alveolar d’una dent que ha patit necrosi polpar.
Causa: invasió bacteriana del teixit polpar necròtic, trauma o irritació
química/mecànica.

Fases:
● Inicial: deriva d’una periodontitis apical aguda o crònica.
● Intermèdia
● Tardana
Abscés alveolar agut. Fase inicial
Característiques clíniques:
Dolor intens, espontani i localitzat.
Dolor a la palpació i percussió.
Test de vitalitat polpar negatiu.
Formació purulenta a l’espai del lligament periodontal.
Radiogràficament s’observa l’espai periodontal normal o augmentat amb àrees
radiolúcides periapicals.
Tractament: medicació local i pulpectomia.
Abscés alveolar agut. Fase intermèdia
Característiques clíniques:

Dolor espontani, localitzat i de menor intensitat que a la fase inicial.

Test de vitalitat polpar negatiu.

Edema i formació purulenta a l’os que envaeix la regió del subperiosti.

Radiogràficament s’observa l’espai periodontal normal o augmentat amb àrees

radiolúcides periapicals.

Tractament: medicació sistèmica i pulpectomia.

Abscés alveolar agut. Fase tardana
Característiques clíniques:
Dolor espontani, localitzat i de menor intensitat que a la fase inicial.
Test de vitalitat polpar negatiu.
Edema i formació purulenta a l’os que envaeix la regió del subperiosti i de la mucosa.
Augment volumètric de l’àrea agredida.
Radiogràficament s’observa l’espai periodontal augmentat amb àrees radiolúcides
periapicals difuses.
Tractament: medicació sistèmica, drenatges i pulpectomia.
Pronòstic: depèn de la quantitat de teixit destruït.
Exacerbació aguda d’una lesió crònica
També s’anomena abscés fènix.
Reacció inflamatòria aguda derivada d’una lesió de periodontitis apical crònica
preexistent.
Característiques clíniques:
Sensibilitat a la percussió i dolor a la pressió (masticació).
Tractament: el mateix que per un abscés agut.
Pronòstic: bo, un cop controlats els símptomes.
Patologia crònica
Periodontitis apical crònica
Creixement de teixit granulós resultant d’una necrosi pulpar.

És una reacció lenta i defensiva de l’os.

Característiques clíniques: asimptomàtic.

Radiogràficament s’observa una zona radiolúcida ben definida a l’os alveolar.

Tractament: pulpectomia.

Pronòstic: depèn de l’extensió.

Periodontitis apical crònica
Abscés alveolar crònic
Infecció d’origen pulpar de l’os alveolar (baixa virulència).

Característiques clíniques: asimptomàtic o amb dolor lleu a la masticació.

Radiogràficament s’observa una zona radiolúcida difusa.

Tractament: pulpectomia.

Pronòstic: depèn de l’extensió.

Quist radicular
Petit sac ple de líquid o material semisòlid.

Causat per un dany físic, químic o bacterià que va originar necrosi pulpar.

Característiques clíniques: asimptomàtic, mentre no s’infecti.

Radiogràficament s’observa una zona radiolúcida localitzada rodejada per una

línia radiopaca. També s’observa eixamplament periodontal.

Tractament: pulpectomia.

Pronòstic: depèn de l’extensió.

Osteïtis condensant
Osteïtis condensant o osteoesclerosis apical
Formació d’àrees de l’os denses en resposta a una inflamació crònica lleu.

La causa és una irritació moderada del conducte radicular que estimula l’activitat
osteoblàstica de l’os alveolar.

Característiques clíniques: asimptomàtic, no presenta risc pels pacients i no

requereix tractament.

Radiològicament s’observa una zona radiopaca localitzada a la zona periapical.

Tractament: pulpectomia (si hi ha necrosi polpar).

Conclusió
● Les patologies inflamatòries de la regió periapical estan influenciades per les

característiques patogèniques, pel nombre de microorganismes agressors

que envaeixen l’àrea i, per la resposta de l’hoste.

● Donaran lesions de major o menor importància de caràcter agut o crònic.

Generalitats sobre la malaltia periodontal

Vídeos
Lligament periodontal

Patologia polpar