RAMON LLULL

Literatura del segle XIII

Ramon LLull

● Importància de la seva figura en el context del

pensament occidental del segle XIII.
● No va tenir mai un lloc de residència estable.
● Va renunciar a tots els seus béns materials.
● Va viatjar moltíssim arreu.
● Va discutir amb els més savis de l’època.
● Va dedicar-se a la predicació (nord d’Àfrica).
● Va escriure un total de 243 obres.
Vida

● Sabem d’ell gràcies a la Vida coetània

(1311) , textos en prosa.
● Cant de Ramon (1299), en vers.

La seva vida ens ha arribat com aïllada del

seu context i força distorsionada.
Característiques de l’art lul·liana

● Coherència del seu pensament

● Compondre un sistema filosòfic basat en
la raó.
● Exercir una labor missional
● Sol·licitar la creació d’escoles
El seu pensament
● Llull l’anomenava Art
● L’Art és un sistema lògic que pretén
demostrar els dogmes de la fe cristiana a
través de la raó.
● Aquest sistema li va ser revelat per Déu com
la Bíblia.
● El concep com una teoria de la ciència que es
pot aplicar a totes les disciplines científiques i
que permet generar una enciclopèdia del
saber.
 Classificació de la seva obra
● Prosa filosòfica i científica
Llibre de contemplació en Déu
Arbre de Ciència
Llibre del gentil i dels tres savis
● Art de predicació
Llibre de virtuts i pecats
Art abreujada de predicació
● Obra narrativa
Vida coetània
Llibre d’Evast, d’Aloma e de Blanquerna son fill
Llibre de l’orde de cavalleria
Llibre de meravelles
Llibre de les bèsties
● Obra poètica
Cant de Ramon
Llibre d’Amic e Amat
Desconhort
Llengua i retòrica
● Va escriure la seva obra en diverses llengües.
● Dedicà nou anys de la seva vida a l’estudi i a la
formació acadèmica (gramàtica, lògica, retòrica,
aritmètica, geometria, astronomia, música, filosofia...)
● Es dedicà a aprendre llengües (llatí, àrab).
● Prioritzava la llengua com a vehicle comunicatiu.
● Va escriure obres filosòfiques en català (innovació)
● LLull fixà el català literari que un segle més tard seria
reglamentat i polit pels escriptors de la Cancelleria
Reial.
● Lèxic poc dialectal i amb pocs provençalismes.
● Impecable construcció sintàctica de les seves frases
en català.
Cant de Ramon
Són creat e ésser m’és dat
a servir Déu, que fos honrat,
e són caüt en mant pecat
e en ira de Déu fui pausat.
Jesús me venc crucificat,
volc que Déus fos per mi amat.
[...]
Novell saber hai atrobat
pot-n’hom conèixer veritat
e destruir la falsetat.
Sarraïns seran batejat,
tartres, jueus e mant errat,
per lo saber que Déus m’ha dat.
[...]
Llibre d’Amic e Amat
L’Obra s’estructura en 365 versicles (un per cada dia
de l’any), en forma de diàleg triangular entre l’Amic
(que és l’home o Ramon Llull), l’Amat (que és Déu) i
l’Amor (que en ocasions apareix personificat).

27. Cantava l’auçell en lo verger de l’amat.

Vench l’amich, qui dix al auçell:- Si no.ns
entenem per lenguatge, entenam-nos per
amor; cor en lo teu cant se representa a mos
hulls mon amat.
Llibre d’Amic e Amat
137. Demanaren a l’Amic de què naixia l’amor, i de què
vivia, i per què moria. Respongué l’amic que l’amor
naixia del record, i vivia de la intel·ligència, i moria per
l’oblit.

176. —Digues, foll, tens diners?

Respongué:
—Tinc Amat.
—Tens viles i castells i ciutats, comtats i ducats?
Respongué:
—Tinc amors, pensaments, plors, desigs, treballs, llanguiments,
que són millors que imperis i regnats.
Llibre d’Amic e Amat
287. -Digues, foll, què és l'amor? Respongué
que l'amor és allò que fa serfs els lliures i que
als serfs allibera. I fou motiu de discussió de
què és més a prop l'amor, si de la llibertat o de
la servitud.
Llibre d’Evast, d’Aloma e de
Blanquerna son fill
Capítol L
En la forest per on anava Blanquerna havia un castell molt forts, lo qual era
d’un cavaller, lo qual per la força del castell e cor era forts de persona e sabia
molt de fet d’armes, era molt ergullós e feïa moltes d’injuries a tots aquells qui
estaven entorn sa encontrada.

Un jorn s’esdevenc que·l cavaller, tot sol en son cavall, guarnit d’aquelles
armes que havia acostumades a portar, féu asalt en un castell que era d’un
dona que havia molt bella filla. Ventura fo que lo cavaller atrobà la donzella fora
les portes del castell, ab d’altres donzelles; e pres aquella e·n lo coll de son
cavall la posà, a força de la donzella e de totes les altres, e entrà-se’n ab ella
en lo gran boscatge.
Llibre d’Evast, d’Aloma e de
Blanquerna son fill
Gran fo lo so e l’encalç qui fo fet al cavaller per ço que li tolguessin la donzella.
Dementre que lo cavaller la se’n portava, la donzella plorava e cridava molt
fortment. Un escuder qui seguia lo cavaller atès lo cavaller e combaté’s ab ell;
e lo cavaller nafrà e enderrocà l’escuder, e aucís-li son cavall, e tenc sa via ab
la donzella envers son castell.

Segons que ventura menava Blanquerna per un lloc e per altre, per la forest,
esdevenc-se que lo cavaller e Blanquerna s’encontraren. La donzella plorava e
cridava, e pregà Blanquerna que li ajudàs; mas Blanquerna considerà que son
poder corporal era frèvol contra lo poder del cavaller, e per açò cogità con
ajudàs a la donzella ab fortitudo, caritat, qui són forces esperituals.