TEMA 7: CONDUCTA PARENTAL

- La major part de la investigació sobre la fisiologia de la conducta parental s'ha centrat en la conducta
maternal.
- Encara que en menor mesura, també s'ha estudiat (i es continua fent-ho) la conducta paternal que presen-
ten els mascles d'algunes espècies de rosegadors.
- En aquest tema veurem el paper de les hormones en l'inici i manteniment de la conducta maternal, així
com el dels circuits neurals responsables que aquesta es manifeste: la majoria de les investigacions s'han
realitzat amb rosegadors, ja que les bases neurals i endocrines de la conducta maternal en primats es
coneixen menys.

1. LA CONDUCTA PARENTAL

- És una conducta sexualment dimòrfica ja que mascles i femelles no es comporten igual en quant a
l'atenció de la descendència.
- Hi haurà qui diga que els mascles no presenten conducta paternal i efectivament, depenent de
l'espècie, les mares porten a les seues cries en desenvolupament a l'interior dels seus cossos, de veg-
ades durant molts mesos, i després els alleten i cuiden d'ells després que hagen nascut. Pel contrari,
els pares dels mamífers sovint no colaboren a la reproducció més que amb l’esperma (en altres
espècies si presenten conducta paternal i, en condicions apropiades, fins i tot els mascles cuidaran de
les cries).
- Igual que la selecció natural afavoreix als animals reproductivament competents, també afavoreix als
que cuiden d'una manera adequada a les seues cries (si és que aquestes necessiten cura): les cries de
rata i ratolí certament ho necessiten, no poden sobreviure sense una mare que atenga les seues
necessitats.
- En nàixer, les rates i els ratolins semblen fetus.

• Els nounats són cecs (els seus ulls encara estan tancats) i només poden retorçar-se indefensos.
• Són poiquiloterms (de sang freda), perquè el seu cervell no s'ha desenvolupat encara prou per a
regular la seua temperatura corporal.
• Manquen fins i tot de la capacitat d'alliberar espontàniament la seua orina i la seua femta, per la
qual cosa la seua mare had'ajudar-los a fer-ho.

a) Durant la gestació, les rates i els ratolins femella construeixen nius i la forma que donen a
aquesta estructura depén del material del qual disposen per a fer-ho (en el laboratori,
normalment se'ls proporciona als animals tires de paper o trossos de corda o de fil).
1
 b) En el moment del part, la femella comença a palpar i a llepar l'àrea al voltant de la seua
vagina. Quan una cria comença a emergir, ajuda a les contraccions uterines traient a la cria
amb les seues dents. Després es menja la placenta i el cordó umbilical, i neteja les mem-
branes fetals (Una cria nounada sembla recoberta d'una fina membrana.)

c) Després del part, és a dir després de que totes les cries hagen nascut i estiguen netes, la mare
probablement les alletarà (les glàndules mamàries en general contenen llet quan s'acosta el
moment del part). Periòdicament la mare llepa la regió anogenital de les cries, estimulant els
reflexos de micció i defecació.

• S'ha calculat que una rata lactant consumeix normalment 25 ml d'aigua procedent de
l'orina de les seues cries, reciclant, d'aquesta manera, uns dos terços de l'aigua que ella
proporciona a les cries en forma de llet. L'aigua intercanviada entre la mare i les cries
serveix de vehicle per als nutrients (grasses, proteïnes i glucosa) continguts en la llet.
Tenint en compte que la producció diària de llet d'una rata lactant equival
aproximadament al 14% del seu pes corporal (per a un ésser humà que pesara 75 kg,
seria al voltant de 10 litres), el reciclatge és extremadament útil, sobretot quan la dispo-
nibilitat d'aigua és un problema.
• A més de netejar a les cries, alimentar-les i purgar-les, un rosegador femella les
recuperarà (retrieving) si aquestes abandonen el niu o si són tretes d'ell. Fins i tot la
mare construirà un nou niu en un altre lloc i traslladarà a ell a la seua camada si les
condicions del vell es tornen desfavorables.
• Després del part, les femelles mantindran la seua conducta de cuidadora fins als 16 - 18
dies, temps en el qual les cries ja són autònomes.

ESTÍMULS QUE DESENCADENEN LA CONDUCTA MATERNAL

a) Estímuls olfactoris:

- L’olfacte juga un important paper en la sensibilització de la conducta maternal en les

rates: una rata femella verge normalment no s'aproxima a una cria de rata. De fet, quan es
troba amb una es retira d’ella com si l’olor de la cria li repel.lira.
- Es va confirmar que aquesta conducta d'evitació es basa, en efecte, en l’olor: van ruixar la
mucosa olfactòria de rates femella verges amb sulfat de zinc, la qual cosa va eliminar
temporalment la sensibilitat olfactòria. El tractament va eliminar l'aversió natural dels
animals a les cries i van començar a cuidar-les abans que ho feren les rates del grup
control.

2
 - Amb això concloem que la sensibilització implica superar una aversió natural a l'olor de
les cries.
- Així mateix són capaços de localitzar cries amagades i immòbils només amb l'olfacte.
- Sembla que té una funció de pes perquè si la mare perd el bulb olfactori, deixarà de cui-
dar-les i pot ser que fins i tot es mengen a les seues cries.

b) El part:

- En condicions normals, un dels estímuls que indueix a una rata femella a començar a
ocupar-se de les seues cries és l'acte de parir (els rosegadors femella normalment comen-
cen a cuidar les seues cries tan prompte com naixen).
- Alguns d'aquests efectes són provocats per les hormones prenatals, però el pas de les cries
a través de la via del part també estimula la conducta maternal.
- Per exemple, la dilatació artificial de la via del part en femelles no prenyades estimula la
conducta maternal, mentre que la secció dels nervis sensitius que innerven la via del part
retarda la manifestació d'aquesta conducta.

c) Crides ultrasòniques:

- Les rates es comuniquen entre elles emetent feromones i vocalitzacions (ultrasòniques).

- Emeten crides ultrasòniques específiques en situacions d'agressivitat i en interaccions tant
sexuals com entre mare i cria (entre mare i cria essencials perquè la mare tinga feedback
de si està estrenyent massa fort mentre transporta a la cria o si aquesta es troba en alguna
dificultat).

d) Estímuls tàctils (somatosensació):

- El contacte físic amb les seues cries també facilita l’inici i manteniment de la conducta
maternal.
- Moltes conductes maternals impliquen l’utilització de la boca.
- L’anestèsia la regió perioral implica una disminució de la conducta maternal.

- Els estímuls olfactoris I els estímuls tàctils (somatosensació) són els que més pes tenen en la
iniciació de la conducta.

3
2. BASES NEUROENDOCRINES DE LA CONDUCTA PARENTAL

- En primer lloc no hi ha proves que intervinguen els efectes organitzadors de les hormones: en
condicions apropiades, fins i tot els mascles cuidaran de les cries, però obviament, no poden
proporcionar-los llet.
- En segon lloc, les hormones afecten la conducta maternal, però no la controlen: la majoria de les
rates femella verges començaran a recuperar a les cries i a cuidar-les després que hagen estat en
contacte amb elles durant diversos dies.
- Una vegada que les rates s'han sensibilitzat, començaran a fer-se càrrec de les cries quan es troben
amb elles: la sensibilització dura tota la vida.

CONTROL HORMONAL
- Les hormones no són essencials per a l’activitat de la conducta maternal ja que aquesta pot donar-
se en femelles verges per sensibilització sense canvis hormonals.
- Les hormones faciliten molts dels aspectes de la conducta maternal.

a) Construcció de nius

- Encara que les hormones no són fonamentals perquè s’active la conducta maternal, molts
aspectes d'aquesta conducta estan facilitats per hormones.
- La progesterona, principal hormona de la gestació, facilita la conducta de construcció del
niu.
- Aquesta conducta està facilitada per hormones si després del part, les mares continuen
mantenint els seus nius i fins i tot construeixen nius nous si és necessari, malgrat que la
seua concentració sanguínia de progesterona és molt baixa en aquest moment.
- Després de l'embaràs serà la presència de prolactina un dels factors que ajuden al
manteniment de la conducta maternal.

- Encara que les rates femella prenyades no es faran càrrec immediatament de les cries que
se'ls donen durant la gestació, ho faran tan prompte com nasquen les seues pròpies cries.
- Les hormones que influeixen en l'interés d'un rosegador femella per la seua ventrada són
les que estan presents una mica abans del part.

4
- En la figura es mostra el nivell de les tres hormones que s'han relacionat amb la conducta
maternal: la progesterona, l'estradiol i la prolactina. Just abans del part el nivell d'estradiol
comença a augmentar I en aquest moment el nivell de progesterona descendeix
espectacularment. A continuació, es produeix un marcat augment de la prolactina, hormo-
na produïda per la adenohipòfisi i que s'encarrega de la producció de la llet.
- Si reproduïm aquesta seqüència administrant progesterona, estradiol i prolactina a rates
femella verges ovariectomitzades, observarem que es redueix considerablement el temps
necessari per a sensibilitzar la seua conducta maternal.

- D’altra banda, en estudis de sensibilització amb rates verges s’ha vist que la prolactina
ajuda, disminuint el temps que necessiten per a sensibilitzar-se, però no és essencial.

- L’oxitocina també sembla participar en la formació de vincles entre la mare i les seues
cries.

• En rates verges, l'administració d'oxitocina en els ventricles facilita que s'establisca la

conducta maternal.
• Produeix la secreció de llet i les contraccions uterines.

5
- L’àrea preòptica medial és la regió del prosencèfal que juga el paper més decisiu en la
conducta sexual masculina i sembla jugar un paper similar en la conducta maternal.

• Les lesions de l’APM alteren tant la construcció del niu com la cura de les cries: les
mares ignoren a la seua ventrada. No obstant, la conducta sexual femenina no resultava
afectada per aquestes lesions.
• També s'ha vist que l'activitat metabòlica del APM augmentava immediatament des-
prés del part.

• També van observar que les femelles verges la conducta maternal de les quals s'havia
sensibilitzat per haver estat exposades a les cries mostraven un augment d'activitat en
el APM. Així doncs, els estímuls que faciliten la cura de les cries activen l’APM.

- S’han traçat les vies neurals que medien dos tipus de sensibilització a les cries:

(a) Inhibició dels circuits responsables de l'aversió a l'olor de les cries: es produeix al
principi en la seua primer experiència amb cries de la seua vida, és a dir necessiten
acostumar-se o sensibilitzar-se al mateix.
(b) Activació dels circuits responsables de cuidar-les.

- L’APM intervé en tots dos tipus de sensibilització. En primer lloc, cal considerar la
resposta d'aversió de les rates femella verges davant l'olor de les cries. El sistema olfactori
aporta input a l'amígdala medial, la qual juga un paper important en la conducta sexual.
- Els circuits neurals del sistema responsable de la cura de les cries són una mica més com-
plexos. S'ha vist que les neurones del APM que s'activen en realitzar una conducta mater-
nal projecten els seus axons a l'àrea tegmental ventral (ATV)
6
 - Al seu torn, les neurones dopaminèrgiques de l'AVT envien axons al nucli accumbens
(NAcc), sistema que també s'activa amb reforzadors artificals com el consum de drogues.
- S'ha demostrat que durant la conducta maternal s'allibera dopamina en el NAcc, i que
lesions del NAcc o una injecció d'un antagonista de la dopamina en el NAcc alteren la
conducta maternal.
- Finalment, axons que sorgeixen del NAcc projecten a la regió ventral del pallidum

(globus pàl·lid), una regió dels nuclis basals implicada en el control de la motivació.

- Per a simplificar o veur-ho de forma més esquemàtica, recordem que les neurones del
APM que s'activen en realitzar una conducta maternal projecten els seus axons a l'àrea
tegmental ventral (ATV).
- Afegir que el camp retrorubal també és esmentat en alguns manuals, ja que és una àrea
que al costat del ATV i la substància negra, conté neurones dopaminèrgiques en el
cervell, encara que habitualment en els nous manuals ja no se sol esmentar.

- Un altre aspecte que ha de quedar clar és que si es lesiona el ATV, es produeix una
alteració de la conducta maternal.
- l’AMP conté receptors tant per als estrògens com de progesterona.

• Injectar estrògen en el AMP facilita la conducta maternal.

• Injectar progesterona en el AMP tacilita també la conducta maternal.

3. CONDUCTA FILIAL

- La socialització de les cries és essencial per al correcte desenvolupament i influirà en la totalitat de la
seua vida.
7
- Es van realitzar uns estudis en els anys 60 que no es consideren ètics hui dia però il·lustren bé
aquesta afirmació.
- També es va poder catalogar el resultat de l'aïllament a tendra edat i per tant es va poder concloure
que és una necessitat bàsica, essencial.

EXPERIMENTS DE HARLOW: MARES SUBSTITUTES

- En els anys 60 I 70 del segle XX, Harry Harlow va realitzar uns experiments amb Macacus rhe-
sus que s'han fet molt coneguts, tant per la transcendència del que va descobrir com pel debat ètic
que va desencadenar el tractament al qual eren sotmesos els seus subjectes.
- Els experiments consistien a separar a les cries de les seues mares i del grup a les poques hores de
nàixer, aïllant-los, i sotmetre'ls a diverses situacions socials “anòmales”.
- Harlow i els seus col·laboradors van descobrir que les experiències primerenques de separació
condicionaven de manera decisiva quina anava a ser la qualitat de la competència social dels
micos.
- El més conegut dels seus experiments va ser aquell en el qual es va posar a la disposició de les
cries dues mares substitutes artificials entre les quals podien triar: una freda, feta amb una xarxa
dura de filferro però amb tetines artificials que subministren llet, i una altra sense llet però coberta
per una agradable pelfa. Els micos així tractats van servir per a demostrar que l'important per a les
criatures és el tacte i la calor, i no tant la possibilitat de mamar, perquè passaven gran part del seu
temps agarrats a la de pelfa, i saltaven a ella sense dubtar quan algun element estrany introduït en
la gàbia els espantava.
- En un altre experiment, hi havia micos que s'havien criat tot el temps només amb una mare de
pelfa i uns altres només amb una de filferro. Els primers es mostraven més curiosos amb el seu
entorn i estaven més disposats a explorar-lo. Els que s'havien mantingut durant tota la seua
criança amb una mare de filferro no mostraven interés ni tan sols pel metall.

CONDUCTA FILIAL EN PRIMATS

a) Necessitat de contacte: és essencial no sols per a garantir la supervivència amb aliment i

cobijo, sinó també per la part afectiva de calor i contacte amb iguals (aquests animals tenien
menjar i sostre però no va ser suficient per a desenvolupar-se amb normalitat).
b) Mateixa quantitat de llet i augmenten de pes igual amb les dos mares (trastorn
psicosomàtic): tots, els que van tindre “mares de metall” o “mares de tela” van engreixar per
igual ja que van consumir mateixes quantitats de llet. Aquests canvis no van poder deure's a
mala alimentació.

8
 c) Ambient amb estímuls nous (necessitat de contacte): tots van ser exposats a la mateixa
quantitat d'estímuls nous, excepte quant a la mare de drap o de filferro.
CONSEQÜÈNCIES DE L’AÏLLAMENT

(1) L’aïllament parcial, és a dir forçar-los a estar sols i després retornar-los al seu entorn va
produïr:

- Gastaven gran part del seu temps en conductes estereotipades, com agarrar-se a si
mateixos i balancejar-se d'avant arrere.
- També mostraven agressivitat excessiva també cap a si mateixos.
- El comportament sexual d'aquests micos era també disfuncional, el mateix que la
seua competència social (estaven greument inadaptats i no eren capaços d'establir
vincles ni d'aprendre dels seus congèneres) i sobretot, les femelles convertides en
mares eren unes mares desastroses. Algunes simplement eren indiferents davant els
seus bebés, no proporcionant-los cures ni protecció ni nutrició; altres eren fins i tot
agressives i violentes amb ells i arribaven a matar-los. Els bebés supervivents
d'aquestes mares no correrien millor sort d'adultes.

(2) L’aïllament total va provocar:

- Absència total del joc.

- Estereotipes.
- Immobilitat.
- Reaccions agressives.
- Inadecuació sexual.

- En els micos l’aïllament dura 6 mesos aproximadament, mentre que en humans la seua duració és
de 2 anys.