Filosofia Medieval treball

Introducció

Des dels inicis de la religió crisitiana s’oganutzaven en petites comuniats coneguds com a esgleies
que amb el temps han anat adquirint força i van anar crean el seu propi ordre intern i per tant lleis
basades en els principis de la religió.

De mica en mica l’esglesi va anar agumentatn el seu poder i ho va poder ferr gracies a la definicio
clara els dogmes crisitians, la definició va ser feta per els anomenats Pares de l’ Esglesia. Un dels
personatges mes influetns va ser Sant Agustí d’Hipona.

L’Edat mitjana comnça amb lacaiguda de l’imper roma d’occident a mans dels visigts a finals del
segle V i acaba a mitjans del s. XV amb la cagiua de l’imperi roma a les mans dels turcs.

Socialment supsosa el inici de la desparicio de les grans ciutats, ses torna a una economia més
agricola i apareix el feudalisme com a model social. Culturalment s’iixia un empobriment de la
ciencia i una decadencia filosofica, aqest empobriment es ocasionat per l’absencia de l’autonomia
de l’intelectualisme i la esglesia. La filosofia se centra en els continguts de la religio crisitana i a
mostrar que la religio no es incompatible amb el que la raó pot demostrar. També hi ha un gran
auge en la població musulana.

2. Context històric: Influències del cristianisme.

Les doctrines cristianes es posicionen davant la filosofia, el cristianisme no és un sistema filosòfic

sinó una doctrina religiosa de salvació.

Ara bé aquesta inclou creences sobre el món i l'ésser humà comparables a afirmacions prèvies de
diversos filòsofs.
a) La concepció cristiana de la història: és la teoria de la creació del món, però també el fet de
posar Déu en relació amb la història. Anaxàgores o Plató suposaven la existencia de deu mitjançant
la Intel·ligència ordenadora, Aristòtil ho feia a traves del primer motor i els estoics a través de la raó
còsmica.

Apareixen dues novetats:

a)Déu és provident i s'ocupa dels assumptes humans i del transcurs de la història; i
b)Déu s'ha fet home. Els grecs ho van considerar rebutjable: absurd i ridícul.

Cristianisme i veritat: Els cristians diuen que Déu havia parlat als homes, i adopten una nova actitud
envers la veritat; ja que segons els cristians la veritat absoluta i única es Déu.

Problema: els grecs insistien en els límits del coneixement humà es a dir la impossibilitat del
coneixement absolut i feia que s’haguessin acostumat a la pluralitat d'escoles filosòfiques i per tant
estaven força en contra del argument anterior (Déu com a veritat absoluta i unica)
La imatge cristiana de Déu:
a) Monoteisme (els grecs sempre havien deixat lloc a la pluralitat dels déus , encara que alguns
havien plantejat postures monoteistes: platònics, aristotèlics i neoplatònics);
b) Creacionisme (els grecs mantenien la impossibilitat que una cosa sorgís del no-res)
c) Omnipotència (per ser l’únic i creador, és un déu que es pot permetre intervencions arbitràries i
freqüents en l'univers: altre element de xoc, ja que la necessitat era un dels elements que permetien
distingir el cosmos del caos);
d) Paternitat (déu es pare dels homes, amb una relació específica i especial amb l'home, que va molt
mes enllà del Demiürg).

La concepció cristiana de l'home:

a)L'home és creat a imatge de Déu;
b)L'ànima és immortal;
c)Els cossos ressuscitaran;
d)En l'àmbit moral apareix el pecat (s’aparten d'una filosofia moral intel·lectualista), que no és un
problema d’ignorància sinó la combinació de dos factors: la maldat humana i la llibertat de
l’individu. Apareixen conceptes de culpa, penediment, pecat, redempció...

1. Gnosticisme.
2. Neoplatonisme.
3. Estoïcisme.

Sant Agustí d’Hipona (354-430)

1. Vida i conversió. (xat gpt)
2. obres
1. “confessions”
2. La ciutat de Déu”
3. Teoria del coneixement i metafísica.

4. Antropologia.
a) La naturalesa de l’anima
És basa en alguns arguments de Plató, segons Sant Agustí d’Hipona dins de l’home existeixen
dos tipus de substàncies: una de espiritual i una de material. L’home no es definit pel seu cos ni
per el seu conjunt d’ànima i cos sino que l’anima es allo que defineix a l’home. Dins d’aquests
Agustí d’Hipona distingeix dos aspectes: la rao inferior i la rao suuperior:
- La raó inferior: te com a objecte la ciència es a dir el coneixement de les realitats mutables i
sensibles, el coneixement palpable a traves dels sentits.
-La raó superior te com a objecte la sabiduria i el coneixement intel·ligible de les idees amb la
finalitat de que sigui possible elevar-se fins a Déu.

Tots aquests plantejaments son derivats del platonisme tot i que Sant Agustí d’Hipona no creia en
la rencarnació de l’anima ni en la preexistencia del esser humà.

b) La llibertat i el problema del mal

Segons el cristianisme la idea del mal es relativa i per tant cadascu es lliure de creure o no en la
religió, el mal es realitzat per ignorància

s’ha de fer amb xat

- En tanto que religión de salvación, el cristianismo había traído consigo una concepción del
hombre que nada tenía que ver con el platonismo ni con la filosofía griega, en general. El
cristianismo había traído a primer plano la libertad individual como posibilidad de elección entre el
bien y el mal.
Los filósofos griegos apenas habían reflexionado sobre la libertad en el contexto moral,
principalmente a causa de su intelectualismo que los llevó a identificar el mal moral con la
ignorancia: el que obra mal no lo hace porque elija libremente realizar una conducta reprobable,
sino porque su ignorancia le induce a creer que tal conducta es la mejor. Los griegos no
experimentaron el drama de la libertad moral.
Según la concepción del ser humano cristiana, el hombre es libre para aceptar o no aceptar el
mensaje del cristianismo. El hombre es libre de salvarse o condenarse.
La experiencia cristiana de la libertad es, por lo demás, una experiencia dramática, ya que la
libertad se halla amenazada doblemente, por la corrupción de la naturaleza que lo inclina hacia el
mal y por la fuerza de la gracia que lo empuja hacia el bien. En efecto, la doctrina cristiana del
pecado original transmitido a toda la humanidad parece llevar a la conclusión de que el hombre no
es casi libre de hacer el bien. Por el contrario, la doctrina cristiana de la gracia parece llevar a la
conclusión de que el hombre, cuando es alcanzado por ella, no es casi libre de hacer el mal.
Ante este conflicto de la libertad, el pelagianismo había optado por minimizar la inclinación del
hombre hacia el mal y, con ello, había dado en negar la necesidad de la gracia, llegando a una
postura según la cual el hombre por sí mismo es capaz de obrar bien.

5. Política i la concepció de la història. hjs

Politica
Sant Agustí d’Hipona destaca la imposibilitat de que qualsevol estat realitzi una justicia
autentica, a menys que la seva actuacio estoigui formada per els princiis morals del
crisitanisme, en primer lloc aquesta es va interpretar de diverses maneres, però com a
fundament teoric de la intervencio de l’esgesia dins l0estat, ja que lesglesia es la que
diposita les veritat historiques del cristianisme, l’esglesia es la unica soceitat perfecte i per
tant aquesta es superior a l’estat. L’esglesia es la que conforma l’estat. Aquesta
visualitzacio de les relacions de lesglesia i lestat seran les que perduraran al llarg de la
edat mitjana

Falta concepcio de la historia

Filosofia escolàstica.
1. L’argument ontològic d’Anselm de Canterbury (1033-1109)
Va ser molti important al llarg del s. XI ja que Anselm de Canterbury es el primer autor critsi que va
sentir la necessiat de demostrar fomalment l’existencia de deu, Anselm va decidir fer una reflexio
sobre la existencia de deu sense basarla en la Sagrada escriptura i per ferho escriu dos obres
molt importants que son Monologion i Prslogion, en els que dona c oneixer es seus suposits
angustians i parteix de la fe que busca entendre es a dir la e cm a mitja per arribar a la rao. La
seva posicio fou força neutral ja que es mantenia entre els dialectics i els antidialectics Dels
dialectic n’agafava la habilitat d’entenddre i dels antidialectics n’agafava la fe i la intuicio mistica.
Anselm tot i ser partidari de la fe i la revelacio estableix un estatus per a la racionalitat. Aquest
argument anomenat despres ontologic parteix del concepte de deu i no de l’ecperiencia però
preten deduuir la existencia real de deu basantnos en la idea de deu, entesa com allo que es de
una forma concreta i que no es pot pensar res de mes gran. Finlment autors de la matexa epoca
repliquena anselm que l’exitencia mental no es referent a existencia real i sant anselm va
repsondre que largument només es valid en aquest cas ja que es tracte d’un esser infinit, si l’esser
fos finit sempre sen podria pensar la possible existencia dun superior. Sant Tomas d’Aquino, Locke
i Kant rebutjaran l’argument ontologic mentre que Descartes l’acceptarà.

2. Averrois (1126-1198)
Durant els segles de decandencia del mon llati els arabs van mantenir la inestigació ceintifica, en
ambits com matamatiques, fisica i d’altres com filosofia. En aquests darreres es van basar en la
traduccio de algunes obres d’aristotil. Un d’ells va ser Averrois que era arab, el sue plantejament
era trobar l’harmonia en la racionalització filosofica d’Aristotil i amb les seves crencies religioses,
era musulmà, a través della i de l’escola de traductors de tolegdo aristotil va començar a
tenrivisivilitzacióa arreu de europa. Averrrois defensa la doctrina d ela doble veritta, es a dir una
veritat per la fe i una altre veritat per a la raó, ja que molts copsnocoincideixen. Maimoides va
intnetar conciliar la filosofia i la relologia en aquesta defenscva una lectura analogica de les
sagrades escriptures i la imposibilitat de caracterizra a deus per mitja de atributs.

3. Sant Tomàs D’Aquino (1225-1274)

Fins el moment, el pensament d’Occident estava basat en el platonisme i en el agustianisme,
dexant de banda la filosofia dAristotil que el moment no havia tingut la sea epoca de resplandor.
Europa va entrar en contacte amb la filosofia d’Aristotil al llarg del s. XIII, Tomás d’Aquino va llegir
mb atencii i va insistir en assimilar la filosofia d’aristotil i arribar a un aristotil mes crisita. La filosofia
arstotelica va remoure la concepcio agustiana tradicional entre a fe i la raó donant lloc a
l’avveroisme llati que reclamava l’autonomia dels dos conceptes.

4. La teologia natural:Les vies.

La crisi escolàstica
Les idees de Guillem d’Occam, empirista i logic, anuncien un canvi de rumb en la fillosoifa
historica. A les portes del moviment renaixentista, D’Occam opina que els dogmes religioos nomes
poden fundar-se en la revelació, defensa que el coneixement té un origen intuitiu, coneixem fets
individuals i la raó elaora els seus conceptes i n’extreu les sevs defiicions a partir d’aquesta
 1. El nominalisme i la navalla d’Occam.
El nominalisme neix a partir del coneixemen dels fets indivudalment, a partir d’aquests
coneixements apareix la raó que elabora conceptes i enunciats. Per tant els encunicats i
conceptes no només son representacions de les coses sino que son també el treball
derviat dels siignes amb els que treballa la ment.

Per els nominalistez les idees son els noms o signes mentals amb que pensem les coses, per tant
el coneixement no es mes que una elbaoracio racional i mental de l’experiencia. Segons els
nominalistes per comprovar la veracitat d’una idea cal recorer a l’observació. Amb aquetes
opinions D’Occam afavoriria al desenvolupament de la ciencia modernia