‭Exámen‬‭História‬

‭REFORMA‬ ‭CONTRAREFORMA‬

‭DATA‬ ‭1517‬ ‭1545-1563‬

‭PROTAGONISTA‬ ‭Martí‬‭Luter‬ ‭ sglésia‬‭Catòlica‬

E
‭Concili‬‭de‬‭Trento‬

‭PROPOSTES‬ ‭ alvació‬‭per‬‭la‬‭fe‬
S ‭Es‬‭reafirmaren:‬
‭(No‬‭per‬‭obres)‬
‭Els‬‭set‬‭sagraments‬
‭ elació‬‭directa‬‭amb‬‭Déu‬‭per‬
R
‭l’oració‬ ‭La‬‭primacía‬‭del‬‭papa‬
‭(Sense‬‭necessitat‬‭de‬‭recórrer‬
‭als‬‭sacerdots)‬ ‭ l‬‭culte‬‭a‬‭la‬‭Mare‬‭de‬‭Déu‬‭i‬‭als‬
E
‭sants‬
‭ s‬‭rebutja‬‭l’autoritat‬‭del‬‭papa‬
E
‭(Els‬‭fidels‬‭poden‬‭llegir‬‭i‬ ‭ a‬‭validesa‬‭de‬‭les‬‭bones‬‭obres‬
L
‭interpretar‬‭lliurement‬‭les‬ ‭per‬‭a‬‭salvar-se‬
‭Sagrades‬‭Escriptures‬

‭ omés‬‭dos‬‭sagraments:‬
N
‭baptisme‬‭i‬‭eucaristia‬

‭ s‬‭rebutja‬‭el‬‭culte‬‭a‬‭la‬‭Mare‬‭de‬
E
‭Déu‬‭i‬‭als‬‭sants‬
‭(No‬‭figura‬‭en‬‭les‬‭Escriptures)‬

‭ l‬‭celibat‬‭del‬‭clergat‬‭o‬
E
‭prohibició‬‭de‬‭casar-se‬‭no‬‭és‬
‭obligatori‬

‭CONSEQÜÈNCIES‬ D
‭ ivisió‬‭del‬‭cristianisme:‬
‭Catòlics,‬‭Protestants,‬
‭Calvinistes‬‭i‬‭Anglicans.‬
‭ ivisió‬‭del‬‭cristianisme:‬
D
‭Catòlics,‬‭Protestants,‬
‭Calvinistes‬‭i‬‭Anglicans.‬
 ‭Guerres‬‭de‬‭religió‬ ‭Guerres‬‭de‬‭religió‬

‭ s‬‭fundaren‬‭seminaris‬‭per‬‭a‬
E
‭formar‬‭el‬‭clergat‬

‭ s‬‭difongué‬‭la‬‭doctrina‬‭catòlica‬
E
‭a‬‭través‬‭del‬‭catecisme‬‭i‬‭les‬
‭escoles‬

‭ enovació‬‭dels‬‭ordes‬
R
‭religiosos:‬‭foment‬‭de‬
‭l’austeritat‬

‭ undació‬‭de‬‭nous‬‭ordes‬‭com‬‭la‬
F
‭Companyia‬‭de‬‭Jesús‬

‭3.-‬‭Visiona‬‭els‬‭videos‬‭de‬‭les‬‭p.‬‭288-289‬‭i‬‭contesta:‬

‭a)‬‭Què‬‭va‬‭provocar‬‭(factors)‬‭l'enfortiment‬‭reial?‬

-‭ ‬ ‭ febliment‬‭poder‬‭de‬‭la‬‭noblesa,‬‭Església,‬‭municipis‬‭i‬‭les‬‭Corts‬
A
‭-‬ ‭Concentració‬‭de‬‭poder‬‭en‬‭els‬‭monarques,‬‭causes:‬
‭-‬ ‭L’unificació‬‭territorial‬
‭-‬ ‭La‬‭burocracia‬‭independent‬
‭-‬ ‭La‬‭diplomàcia‬
‭-‬ ‭Un‬‭exèrcit‬‭poderós‬
‭-‬ ‭Uns‬‭impostos‬‭ordinaris‬
‭-‬ ‭La‬‭cort‬‭va‬‭abandonar‬‭el‬‭caràcter‬‭itinerant‬‭i‬‭es‬‭va‬‭fixar‬‭en‬‭una‬‭ciutat‬‭fixa‬
‭-‬ ‭EL‬‭palau‬‭reial‬‭esdevé‬‭el‬‭centre‬‭de‬‭la‬‭vida‬‭política‬

‭b)‬‭I‬‭en‬‭el‬‭cas‬‭concret‬‭d'Espanya,‬‭indica‬‭quines‬‭mesures‬‭van‬‭fer‬‭els‬‭Reis‬‭Catòlics.‬

-‭ ‬ ‭ reació‬‭d’un‬‭exèrcit‬‭professional‬‭permanent‬
C
‭-‬ ‭Fundació‬ ‭de‬ ‭Castella‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭Santa‬ ‭Hermandad‬ ‭(lluitar‬ ‭contra‬ ‭el‬ ‭bandolerisme‬ ‭a‬ ‭les‬
‭zones‬‭rurals)‬
‭-‬ ‭Creació‬‭de‬‭les‬‭chancilleries:‬‭tribunals‬‭reials‬‭d’apel·ació‬‭(reorganització‬‭i‬‭reforç‬‭de‬‭la‬
‭justícia)‬
-‭ ‬ ‭Nomenament‬‭de‬‭corregidors‬‭als‬‭municipis‬
‭-‬ ‭Creació‬‭de‬‭consells‬‭per‬‭assessorar‬‭els‬‭monarques‬‭en‬‭les‬‭tasques‬‭del‬‭govern‬
‭-‬ ‭Inici‬‭d’una‬‭política‬‭d’expansió‬‭territorial‬
‭-‬ ‭Política‬‭d’aliançes‬‭matrimonials‬‭amb‬‭altres‬‭estats‬‭per‬‭reforçar‬‭la‬‭seua‬‭posició‬‭enfront‬
‭de‬‭França,‬‭el‬‭seu‬‭gran‬‭rival.‬
‭-‬ ‭Intent‬‭de‬‭crear‬‭una‬‭societat‬‭homogènia‬‭cristiana,‬‭mesures:‬
‭-‬ ‭Creació‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭Inquisició,‬ ‭un‬ ‭tribunal‬ ‭eclesiàstic‬ ‭encarregat‬ ‭de‬ ‭perseguir‬
‭l’heretgia.‬
‭-‬ ‭Expulsió‬‭de‬‭la‬‭població‬‭jueva‬‭(1492).‬‭Els‬‭jueus‬‭i‬‭jueves‬‭expulsats‬‭reberen‬‭el‬
‭nom‬‭de‬‭sefardites.‬‭Els‬‭que‬‭es‬‭van‬‭convertir,‬‭conversos.‬
 ‭-‬ ‭ onversió‬‭o‬‭l’expulsió‬‭dels‬‭musulmans‬‭(1502).‬‭Els‬‭que‬‭es‬‭convertiren‬‭es‬‭van‬
C
‭anomenar‬‭moriscos.‬

‭4.-‬‭Completa‬‭la‬‭graella‬‭dels‬‭reis‬‭espanyols‬‭Carles‬‭I‬‭i‬‭Felip‬‭II-‬

‭CARLES‬‭I‬ ‭FELIP‬ ‭II‬

‭DATES‬
‭1516-1556‬ ‭1556-1598‬

‭ evolta‬‭de‬‭les‬‭Comunitats‬‭de‬
R
‭Castella,‬‭1520‬
‭CONFLICTES‬ ‭Oposició‬‭dels‬‭portuguesos‬
‭ evolta‬‭de‬‭les‬‭Germanies,‬
R
‭1520‬ ‭Justícia‬‭major‬‭d’Aragó‬

‭Guerra‬‭contra‬‭França‬ ‭Rebel·lió‬‭morisca‬‭a‬‭Granada‬

‭Guerra‬‭contra‬‭l’Imperi‬‭turc‬ ‭Pirateria‬‭barbaresca‬

‭Pirateria‬‭barbaresca‬ ‭Guerra‬‭contra‬‭els‬‭protestants‬

‭Guerra‬‭contra‬‭els‬‭protestants‬ ‭Guerra‬‭contra‬‭Anglaterra‬

‭Conquesta‬‭d'Amèrinca‬
 ‭Corona‬‭de‬‭Castella‬
‭TERRITORIS‬ ‭Corona‬‭de‬‭Castella‬
‭Corona‬‭d’Aragó‬
‭Corona‬‭d’Aragó‬
‭Regne‬‭de‬‭Nàpols‬
‭Regne‬‭de‬‭Nàpols‬
‭Milanesat‬
‭Milanesat‬
‭Franc‬‭Comtat‬
‭Franc‬‭Comtat‬
‭Charolais‬
‭Charolais‬
‭Luxemburg‬
‭Luxemburg‬
‭ aïsos‬‭Baixos‬‭(Províncies‬
P
‭Unides)‬ ‭Països‬‭Baixos‬

‭Illes‬‭Canàries‬ ‭Províncies‬‭Unides‬

‭Virregnat‬‭de‬‭Nova‬‭Espanya‬ ‭Illes‬‭Canàries‬

‭Virregnat‬‭del‬‭Perú‬ ‭Virregnat‬‭de‬‭Nova‬‭Espanya‬

‭Sacre‬‭Imperi‬‭romanogermànic‬ ‭Virregnat‬‭del‬‭Perú‬

‭Austria‬ ‭ ortugal‬‭i‬‭les‬‭seues‬‭colònies‬
P
‭americanes,‬‭africanes‬‭i‬‭asiàtiques.‬
‭Hongria‬

‭Consell‬‭de‬‭Castella‬ ‭Consell‬‭de‬‭Castella‬

‭INSTITUCIONS‬ ‭Consell‬‭d’Aragó‬ ‭Consell‬‭d’Aragó‬

‭Consell‬‭de‬‭Flandes‬ ‭Consell‬‭de‬‭Flandes‬

‭Consell‬‭d’Índies‬ ‭Consell‬‭d’Índies‬

‭Consell‬‭d’Hisenda‬ ‭Consell‬‭d’Hisenda‬

‭Consell‬‭de‬‭la‬‭Inquisició‬ ‭Consell‬‭de‬‭la‬‭Inquisició‬

‭Virrei‬ ‭Virrei‬

‭Chancilleries‬ ‭Chancilleries‬

‭Audiències‬ ‭Audiències‬
 ‭Justícia‬‭major‬‭d’Aragó‬ ‭Justícia‬‭major‬‭d’Aragó‬

‭Consell‬‭de‬‭Portugal‬

‭5.-‬‭Per‬‭què‬‭volgueren‬‭els‬‭europeus‬‭expandir-se‬‭pel‬‭món?‬

‭3‬‭raons:‬

‭ .‬ L
1 ‭ a‬‭curiositat‬
‭2.‬ ‭L’emprenedoria‬
‭3.‬ ‭Ampliar‬‭rutes‬‭comercials‬‭(objectiu‬‭econòmic)‬

‭6.-‬‭Quins‬‭factors‬‭afavoriren‬‭l'exploració‬‭i‬‭expansió‬‭europees?‬

‭1.‬ E ‭ l‬‭comerç‬‭de‬‭productes‬‭orientals‬‭(‬‭seda,‬‭espècies‬‭i‬‭porcellana)‬‭donava‬‭grans‬
‭beneficis.‬
‭2.‬ ‭La‬‭conquesta‬‭de‬‭Contanstinoble‬‭pels‬‭turcs‬‭atur‬‭el‬‭comerç‬‭mb‬‭Orient,‬‭per‬‭tant‬‭els‬
‭comerciants‬‭buscaren‬‭rutes‬‭alternatives‬
‭3.‬ ‭Interés‬‭per‬‭explorar‬
‭4.‬ ‭Difusió‬‭d’instruments‬‭de‬‭navegació:‬
‭a.‬ ‭Astrolabi‬
‭b.‬ ‭Quadrant‬
‭c.‬ ‭Brúixola‬
‭d.‬ ‭Cartografia‬
‭5.‬ ‭Millores‬‭en‬‭la‬‭construcció‬‭naval:‬‭timó,‬‭veles,‬‭nous‬‭tipus‬‭de‬‭vaixells…‬

‭7.-‬‭Estableix‬‭en‬‭un‬‭mapa‬‭els‬‭llocs‬‭més‬‭importants‬‭del‬‭comerç‬‭mundial.‬

‭8.-‬‭Quins‬‭eren‬‭els‬‭problemes‬‭als‬‭que‬‭s'enfrontaven‬‭els‬‭viatges‬‭marítims?‬

‭ .‬
1 ‭ o‬‭saber‬‭la‬‭situació‬‭en‬‭la‬‭mar‬
N
‭2.‬ ‭Conservació‬‭del‬‭menjar‬
‭3.‬ ‭Manteniment‬‭de‬‭la‬‭higiene‬
‭4.‬ ‭Prevenció‬‭de‬‭malalties‬
‭5.‬ ‭Inexperiències‬‭dels‬‭mariners‬
‭6.‬ ‭La‬‭por‬‭a‬‭allò‬‭desconegut‬
‭7.‬ ‭La‬‭pirateria‬
‭8.‬ ‭Les‬‭tempestes‬

‭9.-‬‭Quins‬‭2‬‭fets‬‭històrics‬‭són‬‭els‬‭més‬‭destacats‬‭de‬‭les‬‭exploracions‬‭marítimes?‬

‭El‬‭descobriment‬‭d'Amèrica‬‭amb‬‭Cristòfol‬‭Colom.‬

‭La‬‭primera‬‭volta‬‭al‬‭mon‬‭amb‬‭Fernao‬‭de‬‭Magalhaes‬‭i‬‭Juan‬‭Sebastián‬‭Elcano.‬
‭Què‬‭és‬‭la‬‭història?‬

‭ a‬‭història‬‭és‬‭el‬‭conjunt‬‭de‬‭fets‬‭protagonitzats‬‭pels‬‭éssers‬‭humans‬‭en‬‭el‬‭passat,‬‭és‬
L
‭la‬‭ciència‬‭que‬‭investiga‬‭successos,‬‭formes‬‭de‬‭vida,‬‭cultura‬‭i‬‭relacions‬‭socials‬‭d’altres‬
‭èpoques,‬‭i‬‭que‬‭tracta‬‭d’explicar-los‬‭perquè‬‭puguen‬‭ser‬‭compresos‬‭i‬‭valorats.‬

‭ er‬‭què‬‭estudiem‬‭la‬‭història?‬
P
‭“Els‬‭pobles‬‭que‬‭no‬‭coneixen‬‭la‬‭seua‬‭història‬‭estan‬‭condemnats‬‭a‬‭repetir-la”‬

‭Per‬‭a‬‭respondre‬‭les‬‭3‬‭preguntes‬‭clau‬‭de‬‭l’existència‬‭humana:‬

‭ ui‬‭som?/Qui‬‭sóc?‬
Q
‭D’on‬‭venim?/D'on‬‭vinc?‬
‭On‬‭anem?/On‬‭vaig?‬

‭Defineix‬‭font‬‭històrica.‬

‭Son‬‭les‬‭restes‬‭o‬‭vestigis‬‭que‬‭en‬‭serveixen‬‭d'èpoques‬‭passades.‬

‭Explica‬‭els‬‭tipus‬‭de‬‭fonts‬‭segons‬‭l'època.‬

‭ onts‬ ‭primàries:‬ ‭Són‬ ‭contemporànies‬‭als‬‭fets‬‭que‬‭s’estudien‬‭i‬‭originals‬‭del‬‭moment‬

F
‭històric‬‭al‬‭que‬‭pertanyen.‬

‭ onts‬‭secundàries:‬‭Son‬‭posterior‬‭als‬‭fets‬‭de‬‭que‬‭tracten.‬‭Reprodueixen‬‭interpreten‬‭o‬
F
‭tradueixen‬‭aplicacions‬‭basades‬‭en‬‭fonts‬‭primàries.‬

‭Digues‬‭els‬‭tipus‬‭de‬‭fonts‬‭segons‬‭el‬‭suport.‬

‭ onts‬‭escrites‬
F
‭Fonts‬‭orals‬
‭Fonts‬‭materials‬
‭Fonts‬‭visuals‬
‭Fonts‬‭audiovisuals‬

‭Indica‬‭els‬‭tipus‬‭de‬‭documents‬‭que‬‭poden‬‭ser‬‭una‬‭font‬‭d'informació.‬

‭ ext‬
T
‭Gràfica‬
‭Mapa‬
‭Taula‬‭estadística‬
‭Obra‬‭pictòrica‬
‭Obra‬‭escultòrica‬
‭Obra‬‭arquitectónica‬
‭Cartell‬
‭Fotografia‬

‭Què‬‭ha‬‭de‬‭tenir‬‭present‬‭una‬‭persona‬‭que‬‭consulte‬‭fonts‬‭històriques?‬

‭ es‬‭fonts‬‭han‬‭de‬‭ser‬‭autèntiques‬‭i‬‭fiables.‬
L
‭Ha‬‭de‬‭contrastar‬‭fonts‬‭diverses.‬
 ‭Llig‬‭i‬‭estudia‬‭el‬‭Guió‬‭per‬‭a‬‭comentar‬‭una‬‭font‬‭històrica.‬

‭Què‬‭és‬‭la‬‭historiografia?‬

‭ a‬‭historiografia‬‭és‬‭el‬‭conjunt‬‭d’estudis‬‭sobre‬‭la‬‭histo-‬
L
‭ria,‬‭els‬‭seus‬‭autors‬‭o‬‭autores,‬‭i‬‭els‬‭corrents‬‭o‬‭escoles‬
‭que‬‭realitzen‬‭L'anàlisi‬‭del‬‭passat.‬

‭Indica‬‭quines‬‭són‬‭els‬‭principals‬‭corrents‬‭historiogràfiques‬‭i‬‭la‬‭seua‬‭datació.‬

‭ a‬‭historia‬‭realitza‬‭interpretacions‬‭dels‬‭fets‬‭passats.‬
L
‭Hi‬‭ha‬‭interpretacions‬‭diverses‬‭segons:‬
‭-‬ ‭L’enfocament‬‭ideològic‬
‭-‬ ‭Les‬‭fonts‬‭utilitzades‬
‭-‬ ‭Els‬‭mètodes‬‭d'anàlisi:‬‭descriptiu,‬‭analític…‬
‭-‬ ‭El‬‭tema‬‭o‬‭assumpte‬‭en‬‭què‬‭treballen‬
‭-‬ ‭L’època‬‭en‬‭què‬‭van‬‭treballar‬‭els‬‭especialistes‬

‭Les‬‭principales‬‭escoles‬‭son:‬
‭-‬ ‭Escola‬‭historicista‬‭o‬‭positivista:1870-1930‬
‭-‬ ‭Escola‬‭marxista:1930‬‭fins‬‭hui‬
‭-‬ ‭Escola‬‭dels‬‭annals:1930‬‭fins‬‭hui‬
‭-‬ ‭Crisi‬‭de‬‭les‬‭grans‬‭escoles:1930‬‭fins‬‭hui‬

‭Què‬‭és‬‭una‬‭línia‬‭del‬‭temps‬‭(o‬‭eix‬‭cronològic)?‬

‭Es‬‭la‬‭representació‬‭en‬‭una‬‭gràfica‬‭del‬‭principals‬‭fets,‬‭etapes‬‭i‬‭processos‬‭històrics‬

‭ numera‬‭les‬‭5‬‭etapes‬‭de‬‭l'evolució‬‭de‬‭la‬‭Humanitat‬‭indicant‬‭l'any‬‭de‬‭transició‬‭i‬‭el‬‭fet‬
E
‭que‬‭ho‬‭provoca.‬

‭→‬‭Prehistòria‬ ‭→‬ ‭Edat‬‭Antiga‬ ‭→‬ ‭Edat‬‭mitjana‬ ‭→‬ ‭Edat‬‭moderna‬ ‭→‬ ‭Edat‬‭Contemporània‬

‭Aparició‬‭de‬‭l'ésser‬‭humà‬ ‭Aparició‬‭de‬‭l’escriptura‬ ‭Caiguda‬‭de‬‭l’Imperi‬‭Romà‬ ‭Descobriment‬‭d'Amèrica‬ ‭Revolució‬‭Francesa‬
‭2000000‬‭aC‬ ‭3300‬‭aC‬ ‭476‬ ‭1492‬ ‭1789‬
‭ enint‬‭en‬‭compte‬‭l'activitat‬‭12‬‭elabora‬‭un‬‭eix‬‭cronològic‬‭proporcional‬‭de‬‭les‬‭4‬‭etapes‬
T
‭històriques.(‬‭AVALUABLE‬‭)‬

‭En‬‭quina‬‭edat‬‭de‬‭la‬‭història‬‭ens‬‭trobem‬‭actualment?‬

‭Edat‬‭contemporània‬

‭Quin‬‭esdeveniment‬‭marca‬‭l'inici?‬

‭Revolució‬‭francesa‬
‭Què‬‭la‬‭fa‬‭tant‬‭important‬‭per‬‭a‬‭que‬‭li‬‭dediquem‬‭tot‬‭un‬‭curs‬‭escolar?‬

‭ ssenta‬ ‭les‬ ‭bases‬ ‭polítiques,‬ ‭socials‬ ‭i‬ ‭econòmiques‬ ‭de‬‭la‬‭nostra‬‭societat‬‭actual:‬‭llibertats,‬

A
‭drets,‬‭democràcia,‬‭capitalisme,‬‭societat‬‭de‬‭classes,‬‭etc.‬