22

Heracleum mantegazzianum Somm. & Lev.

Julivert Gegant, Pampa del Caucas
RD630/2013, REx (UE) 2016/1141
Nom comú castellà: Perejil gigante
Família: Apiàcies
Origen: Originària del Caucas i l’Àsia central.
Propagació: Es reprodueix per llavors. Una sola planta de H. mantegazzianum en pot
produir de 5.000 a 20.000 que es disseminen pel vent i l’aigua.
Ambients potencials: Envaeix ecosistemes montans, riberes de rius i rieres, així com herbassars
megafòrbics de vorades de bosc humit i clarianes o espais ruderals
alterats com ara marges de carreteres. Exigeix una disponibilitat hídrica
elevada, afectant especialment a l’hàbitat de verneda, en el cas de l’alt
Segre.
Consideracions: H. mantegazzianum fou citada a Catalunya per primera vegada a l’Alt
Segre (2012) i en diverses localitats a l’Alta i Baixa Cerdanya, i Alt Urgell on
ha estat objecte de tasques d’eradicació.
Identificació: Planta perenne herbàcia, molt gran de fins a 6 m d’alçada (normalment no
supera els 3 m a casa nostra), amb un sistema radicular potent que
persisteix durant l’hivern, i que pot viure fins a 5 anys. Es tracta d’una
planta que floreix un sol cop a la vida i després mor. Fulles basals enormes
de fins a 0,3 x 1,5 m, les superiors més petites. Aquestes són sovint
trifoliades i profundament dividides i dentades, amb la superfície superior
llisa i la inferior que presenta pels esparsos. Pot florir a partir del tercer
any i produeix una sola tija de fins a 10 cm de diàmetre i 2-5 m d’alçada.
Aquesta és buida per dins, estriada, peluda i recoberta de taques porpres.
Produeixen grans inflorescències, amb una umbel·la al final de la tija que
pot mesurar fins a 80 cm de diàmetre i fins a 8 umbel·les satèl·lit. Les flors
són blanques o rosades amb pètals de fins 1,2 cm de longitud. Fruit
aplanat el·líptic de 6-18 x4-10 mm estretament alat. Durant els primers
anys de vida de la planta la roseta de fulles de la part aèria mor en arribar
l’hivern i rebrota a la primavera a partir del coll de l’arrel. Es tracta d’una
planta fitofototòxica que pot ocasionar fortes cremades a la pell.
Possibles confusions: L’autòctona Heracleum sphondylium d’hàbitats similars, se’n diferencia,
per ser normalment més petita, amb les fulles menys dividides i
recobertes de pèls en ambdues superfícies, que els confereix una
coloració grisenca. En cap cas presenta taques morades a les tiges. Molt
semblant a H. sosnowskyi i a H. persicum.

A B

C
Julivert gegant (H. mantegazzianum). A: Peu en
floració amb una alçada superior als 2 m. Es pot
apreciar les grans dimensions de la planta.
Floreix únicament en el darrer any de vida en
assolir la maduresa. B: Detall d’una fulla basal
de grans dimensions. C: Aspecte de plàntules
amb primera fulla petita encara poc dividida.
Imatges lliures de drets. Galanthus/Creative Commons Zero - CC0.

Fitxes per a la identificació de la Flora Exòtica Invasora a Catalunya

 22

Diferències entre Heracleum mantegazzianum i altres umbel·líferes de gran port del nostre territori:

A B

C D

E F

Julivert gegant (Heracleum mantegazzianum). A: l’esquerre detall de les fulles d’una planta jove. Es pot
observar que estan dividides en tres segments profundament dividits i dentats. B: Detall de la tija
recoberta de taques morades. Les tiges tendres presenten pèls abundants, especialment en els
entrenusos.
Belleraca (Heracleum sphondylium). C: Les fulles de la belleraca no son tan profundament dividides com
les del julivert gegant. En comparació solen ser més petites i d’un color verd grisenc a l’anvers i
blanquinoses i piloses al revers, especialment quan son tendres. D: Les tiges no presenten taques
morades i estan cobertes de pilositat blanca.
Angelica (Angelica sylvestris). E: Fulles dividides en 7 segments amb folíols ben diferenciats. F: tija llisa i
de coloració uniforme, verda o morada però sense taques morades.
Imatges lliures de drets. Galanthus/Creative Commons Zero - CC0.

Fitxes per a la identificació de la Flora Exòtica Invasora a Catalunya