PREGUNTES OPTATIVES:

1. Com defineix Aristòtil el moviment?

Aristòtil, un filòsof grec antic i un dels pensadors més influents de tots els temps, va
desenvolupar una teoria del moviment que es basava en les seves observacions
empíriques i la seva filosofia natural. Segons Aristòtil, el moviment és un dels
principis fonamentals de la naturalesa i el canvi. Aristòtil defineix el moviment com
el pas d'una potencialitat a una realitat, és a dir, la manifestació d'una possibilitat
inherent en un objecte o una substància que arriba a ser efectiva, considera el
moviment com un element central per entendre com funcionen els objectes i el món
en general. Per a ell, el moviment no és només un fenomen observable, sinó que
representa una part intrínseca de la naturalesa i de com els objectes interactuen i es
transformen en el món. Tambe defineix el moviment com el procés pel qual una
potencialitat inherent en un objecte o substància es converteix en realitat. Aquesta
potencialitat pot ser vista com una capacitat latent o una possibilitat inherent en
l'objecte, i el moviment és el procés pel qual aquesta potencialitat es manifesta i es
fa efectiva. Dintre del moviment identifica diversos tipus per comprendre la
complexitat dels canvis que es produeixen en els objectes i en el món. Aquests
inclouen el moviment local, que és el desplaçament físic en l'espai; el moviment de
creixement i decreixement, que implica canvis en la grandària d'una substància; el
moviment qualitatiu, que implica canvis en les qualitats d'una substància; i el
moviment quantitatiu, que implica canvis en la quantitat d'una substància.
Mitjançant la seva concepció del moviment, Aristòtil busca entendre la naturalesa
dels objectes i del món que els envolta. La seva teoria del moviment és una eina per
explorar i explicar els canvis i les interaccions que es produeixen en la realitat física i
natural, i per aprofundir en la comprensió de la naturalesa del món en el seu conjunt.

2. Quins principis fan possible el moviment per Aristòtil?

Segons Aristotil el moviment es possible gracies a dos principis fonamentals, el

primer es la màteria, creu que tots els objectes estan formats per matèria, i aquesta
matèria té la capacitat inherent de canviar i moure's. La matèria és la substrat sobre
la qual actua el moviment i proporciona la potencialitat per al canvi. És a través de la
matèria que es manifesten les diverses formes de moviment, com el moviment local,
el creixement, el decreixement, etc. A més de la matèria, Aristòtil considera que cada
objecte té una forma o essència específica que determina la seva naturalesa i
funció. Aquesta forma no només defineix l'objecte sinó que també té un paper en el
seu moviment. Segons Aristòtil, el moviment no només implica un canvi en la
ubicació o en les propietats quantitatives d'un objecte, sinó també un canvi en la
seva qualitat o essència. Així, la forma o essència de l'objecte proporciona la
direcció i el propòsit del moviment.

Si volem resumir el que fa possible el moviment per Aristotil podem dir que el
moviment és possible gràcies a la combinació de la matèria, que proporciona la
potencialitat per al canvi, i la forma o essència, que determina la direcció i el propòsit
d'aquest moviment. Aquests dos principis fonamentals són essencials per
comprendre la seva teoria del moviment i la seva concepció de la naturalesa dels
objectes i del món.

3. Quina és la facultat superior de l ́ésser humà per Aristòtil?

Segons Aristòtil, la facultat superior de l'ésser humà és la raó o el pensament

racional. Aquesta idea es deriva de la seva teoria de les parts de l'ànima. Aristòtil
creu que l'ànima humana està composta de tres parts importants, la primera l’anima
vegetativa, aquesta part de l'ànima és compartida amb els vegetals i és responsable
de les funcions bàsiques de la vida, com el creixement i la reproducció, la segona es
l’anima sensitiva una part de l'ànima que és compartida amb els animals i és
responsable de les percepcions sensorials i les respostes emocionals i per ultim
l’anima racional aquesta és la part única de l'ànima humana i és la que distingeix els
éssers humans dels altres éssers vius. L'ànima racional és la que permet als humans
raonar, reflexionar, comprendre conceptes abstractes, prendre decisions basades en
la lògica i la moralitat, i buscar la veritat i la felicitat. És a través de la raó que l'ésser
humà pot aspirar a la saviesa i la virtut, i realitzar el seu potencial més elevat.

Per tant, a raó és la facultat superior de l'ésser humà, ja que és a través d'aquesta
capacitat que els humans poden assolir el coneixement, la moralitat i la felicitat, i
viure una vida plenament humana.

4.Quina relació tenen la felicitat, el bé i l ́activitat racional per Aristòtil?

Segons Aristòtil, la felicitat, el bé i l'activitat racional estan relacionats i

interconnectats en la seva ètica i filosofia moral. Per Aristòtil, la felicitat no és
simplement un estat emocional o una recompensa futura, sinó que és el propòsit
últim i més elevat de la vida humana. La felicitat és la realització plena del potencial
humà i implica viure una vida de virtut i excel·lència. Segons Aristòtil, la felicitat no
es pot assolir mitjançant el plaer o la riquesa material, sinó a través de l'exercici de
les facultats humanes, especialment l'activitat racional, sosté que la felicitat és el
màxim bé humà, ja que és l'estat en què una persona realitza el seu potencial més
alt i viu de manera virtuosa i harmoniosa. La felicitat, per tant, està íntimament
associada amb el bé humà i és el resultat de viure en conformitat amb la virtut i la
raó. Apart de la felicitat i el bé hem de tenir en conte l’activitat racional quel és
fonamental per aconseguir la felicitat i el bé. La raó és la facultat distintiva de l'ésser
humà i és mitjançant l'ús adequat de la raó que les persones poden discernir quines
accions són virtuoses i concordants amb la seva naturalesa racional. Així doncs,
l'activitat racional, com ara la reflexió, la deliberació i la pràctica de la virtut, és
essencial per aconseguir la felicitat i viure una vida plena i significativa.

5. Com elimina els motius de la por l ́epicureisme?

Epicur creu que les persones sovint experimenten ansietat i temor a causa de les
seves percepcions errònies sobre el món i les seves prioritats equivocades, aixi que
proposa diverses estrategies per poder reduirla.
L'epicureisme promou l'ataràxia com a estat desitjable de tranquil·litat mental i
llibertat de pertorbacions emocionals. Per aconseguir l'ataràxia, Epicur sosté que les
persones han de moderar els seus desitjos i apreciar les coses simples i naturals de
la vida. Això implica renunciar a les passions i les pertorbacions emocionals que
poden ser causades per la cerca insaciable del plaer o l'angoixa pel dolor i la mort.
Tot i que l'epicureisme és sovint associat amb el plaer, Epicur promou un hedonisme
moderat que no busca el plaer intens i immediat, sinó més aviat una vida tranquil·la i
satisfactòria. Creu que la por sovint prové de la cerca obsessiva del plaer o la por del
dolor. En lloc d'això, Epicur anima a les persones a buscar el plaer moderat i durador
en les coses simples de la vida, com la amistat, la filosofia, i el gaudi dels plaers
sensorials sans.

Una de les principals fonts de por és la mort. Epicur ensenya que no hem de por la
mort, ja que, quan arriba, nosaltres ja no som conscients de la seva presència. La
mort no és una amenaça directa per a la nostra existència, sinó més aviat una
condició natural de la vida. Per tant, Epicur anima a acceptar la mortalitat com una
part inevitable de la vida i a centrar-se en viure una vida plena i satisfactòria.

6. Quin és l ́ideal ètic pels epicuris?

L'ideal ètic pels epicuris és la consecució de l'ataràxia, que es pot entendre com una
forma de pau interior, tranquil·litat mental o satisfacció serena. Aquest estat
d'ataràxia és el resultat de viure una vida en consonància amb els principis epicuris.
Per als epicuris, la felicitat i el benestar estan lligats a aconseguir l'ataràxia, i això es
realitza a través d'una sèrie de pràctiques ètiques i filosòfiques.

Els epicuris creuen que una de les principals causes de patiment és la cerca
excessiva de plaer i desig. Per tant, promouen la moderació en els desitjos i la
renúncia als excessos. Això implica apreciar els plaers simples i naturals de la vida,
com la amistat, la contemplació filosòfica i el gaudi dels plaers sensorials sans,
sense caure en l'obsessió per la riquesa, el poder o el luxe. Els epicuris valoren
profundament les relacions humanes, especialment les amistats autèntiques i
significatives. Creuen que la vida en comunitat, compartint moments amb altres
persones que comparteixen els mateixos valors i ideals, contribueix al benestar i la
felicitat personals. L'amistat és vista com una font de suport emocional, camaraderia
i solidaritat. L'ideal ètic epicuri també inclou la idea d'autosuficiència i la capacitat
d'obtenir una pau interior i serenitat mental independentment de les circumstàncies
externes. Això significa cultivar una actitud de gratitud, acceptació i equanimitat
davant les vicissituds de la vida, i no deixar que les preocupacions materials o les
circumstàncies externes interfereixin amb la pau interior.

7. Diferències entre Epicur i Plató.

Epicur i Plató són dos filòsofs grecs importants, però tenen perspectives filosòfiques
molt diferents sobre diversos aspectes de la vida, la naturalesa humana, l'ètica i la
metafísica. Plató és conegut per la seva teoria de les Formes o Idees, que són
entitats perfectes i immutables que existeixen més enllà del món físic i són la
veritable realitat. Segons Plató, el món sensible és només una imitació imperfecta
del món de les Formes. En canvi, Epicur no admet una dimensió metafísica més
enllà del món físic observable. No considera que hi hagi formes ideals o món de les
idees. Epicur creu que l'ànima és material i mortal, i es dissol amb el cos a la mort.
Per a ell, l'ànima no té una existència separada i immaterial. Plató, en canvi, creu en
una distinció entre cos i ànima. Considera que l'ànima és immaterial, immortaland té
una existència independent del cos. Tambe identifica el plaer com a valor suprem i
fonament de la seva ètica, i proposa una vida d'ataràxia (tranquil·litat mental) com a
objectiu principal. Això implica la cerca de plaers simples i naturals, com la amistat i
la moderació en els desitjos. Plató, d'altra banda, considera que la virtut és el valor
suprem i defensa una ètica basada en la raó i la justícia, amb la moderació com a
virtut fonamental. Epicur tendeix a rebutjar la intervenció divina en els afers humans
i promou una visió naturalista del món. Creu que els déus, si existeixen, no
interfereixen en les qüestions humanes i no han de ser objecte de temor o veneració.
En canvi, Plató dona un paper important als déus en la seva filosofia, especialment
en la seva obra "Les lleis" i "La República", on es contempla la religió com a eina per
a la cohesió social i moral.

8. En què consisteix l ́hedonisme Epicuri?

L'hedonisme epicuri és una perspectiva ètica que es basa en la cerca del plaer com a
valor suprem i la reducció del dolor o la pertorbació com a prioritat. Tot i que sovint
es confon amb una concepció de plaer superficial o hedonisme descontrolat,
l'hedonisme epicuri té algunes característiques distintives com el plaer simple i
moderat Epicur no promou la cerca del plaer immediat i descontrolat, sinó més aviat
la cerca de plaers simples, tranquils i moderats. Aquests inclouen el plaer de la
amistat, la conversa, el gaudi dels plaers sensorials com menjar, beure o descansar, i
la satisfacció de les necessitats bàsiques. Un dels principals objectius de
l'hedonisme epicuri és aconseguir l'ataràxia, que es pot entendre com una forma de
pau interior o tranquil·litat mental. Això es fa mitjançant la moderació en els desitjos
i la renúncia als excessos que poden portar a la pertorbació emocional. A més de
buscar el plaer, l'hedonisme epicuri també posa èmfasi en evitar el dolor i l'angoixa.
Epicur creu que el dolor físic i emocional són les principals causes de patiment, i per
tant, la reducció del dolor és una part important de la seva ètica. Tot i que
l'hedonisme epicuri reconeix el valor dels plaers corporals, com menjar o beure,
també posa èmfasi en els plaers mentals, com la satisfacció derivada de la
contemplació filosòfica, la reflexió, la amistat i la pau interior. L'hedonisme epicuri és
una perspectiva ètica que promou la cerca del plaer com a valor suprem, però de
manera moderada i equilibrada, amb l'objectiu d'aconseguir l'ataràxia i evitar el dolor
o la pertorbació emocional. A través d'aquesta manera de viure, els epicuris busquen
viure una vida de satisfacció serena i equilibrada.