Estrès I Satisfacció Conjugal en Parelles A Distància.

ESTRÈS I SATISFACCIÓ
CONJUGAL EN
PARELLES A DISTÀNCIA.
Laura Àlvarez, Gina Céspedes, Joan Gómez
Universitat Ramon Llull
ESTRÈS I SATISFACCIÓ CONJUGAL EN PARELLES A DISTÀNCIA
Introducció
La globalització i l'evolució social i humana genera una tensió entre la uniformitat i la
diversitat familiar i permet al sociòleg Anthony Giddens argumentar sobre la presència de
"conflictes entre tradició i modernitat" (Giddens, 2000, 67). Aquest plantejament dóna suport
a l’exposició de las crisis familiars, sense desconèixer les problemàtiques que conté, i se
centra en dues qüestions: per una banda, fa referència al desplaçament del model nuclear
biogenètic com l'únic referent per a la construcció de família (Beck, 2001; Beck-Gernsheim,
2012) i l'altra, el reconeixement de la multiplicitat de maneres de fer i viure en família
(Golombok 2015; Rivas 2008; Téllez i Martínez 2008;) incloent la nuclear biparental. La
diversitat de la realitat familiar indica la presència de parelles heterosexuals o homosexuals.
Algunes on la parella no té successió; altres organitzades al voltant de la relació materna o
paterna filial, sense l'existència d'una parella conjugal.
El concepte de família s'amplia amb l'opció de la maternitat i la paternitat sense la
precedència de la relació de parella. La procreació compta amb la via biogenètica i la
reproducció assistida. Així mateix, la filiació i la decisió de la paternitat i la maternitat
disposen de l'alternativa de l'adopció. Hi ha famílies conformades per fills i filles d'unions
anteriors de la parella i d'altres propis (Jiménez 2001; Rivas 2008). La parella igualment pot
decidir com vol conviure, com és el cas dels que opten per una amb-vivència no compartida
en la mateixa llar, anomenada living apart together, o per viure en llocs geogràfics separats
(Beck i Beck-Gernsheim 2012; Sánchez et al., 2013).
Segons Luco (2013), s’entreveu una tendència molt marcada a mantenir relacions
sense convivència, amb parelles ocasionals, que no atemptin contra l'autonomia personal. Es
podria pensar que aquestes anomenades “llars unipersonals” seran la tendència generalitzada
en un futur més o menys proper, encara resulta difícil per molta gent acceptar que la
1
concepció de l’amor està canviant. L’amor entès com una carrera de fons, en que s’han de
superar les dificultats i reptes amb molt esforç i treball, és una concepció de l’amor romàntic
que està desapareixent.
Com veiem, avui dia hi ha moltes varietats de parelles que s’escapen de la visió
tradicional, entre elles, les parelles a distància.
L’amor a distància és el sentiment afectiu que hi ha entre dues persones tot i trobar-se
geogràficament separades. Tot i així, avui en dia contem amb les noves tecnologies les
quals, com assenyalen diferents autors, han facilitat la unió d’aquestes parelles. Alguns
autors com Rainie i Wellman (2012), asseguren que a través de les xarxes socials i la
telefonia es facilita la constitució d’una xarxa des d’on un ho desitgi o ho trobi satisfactori.
Per tant, les relacions a distància s’han vist beneficiades per l’avenç continu de les noves
tecnologies.
Un dels factors més importants per una relació satisfactòria és la comunicació.
Segons Soller (1982), està establert que la comunicació dins la parella és fonamental pel
funcionament de la mateixa en qualsevol etapa en que aquesta es trobi, ja que és el mètode
amb el qual s’expressen sentiments, pensaments, temors, percepcions de la parella,
negociació i solució de problemes. La connexió a internet, suposa un temps disponible per
tal de trobar-se, la qual cosa significa que, tot i que aquesta possibiliti l’apropament a la
parella, és aquesta la que permet el contacte (Rodriguez, 2011), fet que resulta gratificant als
membres.
Pocs estudis ressalten els impactes positius de les relacions a distància i asseguren
que la disminució d’aquesta les podria enfortir i també evitar l’aïllament en algunes persones
(Papp, Danielewicz, i Cayemberg, 2012).
Aquest tipus de relacions fan dependre d’una connexió, fet que sovint tinguin com a
conseqüència l’augment de discussions els sentiments de desconfiança i soledat com a fruit de
2
la ràbia i frustració, conduint a la reducció del grau d’intimitat i complicitat de la parella.
Segons Giraldo i Garcés (2013), l’afecte i afecció es pot veure afectat ja que augmenta la
debilitat la qual és viscuda com una lesió que trenca una promesa irreconstructible de
confiança i amor.
Estar a prop físicament és un fet que reforça la parella, tot i així, estar connectats
mentalment és una part essencial per el bon funcionament d’aquesta. Marana (2015),
coincideix amb Bauman (2003) al considerar que en les relacions a distància que no estan
acompanyades d’una sensació de proximitat psicològica poden aparèixer diversos problemes
els quals debilitin la unió d’aquestes.
Tot i això, no totes les teories existents sobre les relacions a distància són negatives.
Segons un estudi publicat a la revista “Journal of Communication” i elaborat per la
investigadora Crystal Jiang de la Universitat de Hong Kong i el professor Jeffrey Hancock
de la Universitat Cornell (EEUU), aquest tipus de relacions poden ser inclús més exitoses
que les convencionals. Hancock i Cornell (2013), asseguren que no hem de pensar que
aquestes relacions estan condemnades al fracàs.
Durant una setmana, aquests van estudiar els diferents tipus de relació (tenint en
compte el grau d’intimitat, manera de comunicar-se, entre d’altres) i al comparar-les varen
comprovar que en les relacions a distància hi havia un grau superior d’intimitat. Els experts
asseguren que t'esforces més per conèixer a la teva parella i idealitzes conductes al no
tenir-les a prop. En definitiva, amb dos autors conclouen que les parelles a distància
s’impliquen més alhora de comunicar-se i aconseguir així un major efecte d’intimitat i per
tant aconseguir la fortalesa necessària per la relació
Un cop revisats els estudis realitzats fins a l’actualitat, existeix un buit respecte a
investigacions que s’hagin interessat en estudiar si la distància pot ser un factor estressor
3
per a les parelles, i si aquesta modalitat de relació pot repercutir en la seva satisfacció
percebuda.
Un element clau en una relació de parella és la satisfacció que hi ha envers aquesta.
Això es deu a que és un dels elements més tractats quan s’estudia els factors que afecten a
la parella (García Meraz Romero Palencia, 2012; Urbano-Contreras et al., 2018). Així
doncs, segons Collins et al. (2009) la satisfacció es podria definir com el grau en que
ambdues parts de la parella mostren intimitat, recolzament i afecte mutu. Ward et al. (2009)
van més enllà. La satisfacció seria un estat emocional en la qual la persona es mostra
satisfactòria amb les interaccions, experiències i expectatives amb la parella. Si observem
definicions donades més antigues, la satisfacció, en aquest cas, marital, és la balança entre
aspectes positius i negatius del matrimoni i la convivència (Locke i Wallace, 1959).
Aquesta, alhora té una relació positiva amb l’amor, l’afecte, l’amistat, l’interès, la
satisfacció sexual i el compliment positiu de les necessitats personals i comunicacionals
(Vera, 2010)
Un element clau donat per Ward et al (2009) és les expectatives en la parella.
Aquestes venen determinades depenen del gènere, l’edat, el temps transcorregut de relació,
l’existència o no de descendència i en gran mesura, del que van veure i aprendre de les
pròpies experiències familiars (Garrido et al, 2008; Hernández et al, 2011)
La satisfacció sexual és un altre factor important en la dinàmica de relació de parella.
Segons Urbano-Contreras i Iglesias-garcía (2019) aquesta és determinant ja que
independentment del tipus de parella, la seva durada o qualsevol altre característica que
defineixi la relació, la sexualitat acostuma a construir-se com a un component definitori de
les relacions de parella i un factor condicionant entre els membres i el mètode en el qual
viuen la relació de forma individual. Aquest aspecte es veu marcat per motius històrics,
culturals i socials, obrint pas així, una diferència entre els gèneres respecte la llibertat
4
d’expressió al desig o iniciativa sexual (López Sánchez, 2009).
Segons Sternberg (1986, 1989) una relació de parella (conseqüentment la satisfacció
d’aquesta) es basa en tres components més o menys essencials per a una relació d’amor:
compromís, intimitat i passió. Com es pot observar, aquests factors no estan estrictament
marcats i la seva aplicació vindrà determinada pel tipus de relació que es tingui. Anys més
tard, Fernando Maureira (2011) fa la contribució de redefinir l’aportació de Sternberg
(1986, 1989). Segons Maureira (2011) una relació de parella es basa en quatre components:
tres de caire social i cultural (intimitat, romanç i compromís) i un altre de caire biològic
(l’amor) . Aquests components són els que es veuen condicionats quan es dur a terme una
relació a distància. Això es deu a que la dinàmica de parella i els espais on es poden
desenvolupar amb facilitat aquests components es veuen alterats ja que són difícils de dur a
la pràctica a causa de la distància i l’alteració de la comunicació.
L’amor és dels components menys afectats ja que aquest és de caire biològic. Tot i
això existeixen petites variacions individuals depenent de la constitució estructural
sistèmica de cada subjecte.
El compromís fa referència a la responsabilitat i interès mutu entre els membres de la
parella i l’objectiu de mantenir aquests interessos al llarg del temps intentant superar les
dificultats que sorgeixin en el camí, ja que es creu en lo especial de la relació (Yela, 1997).
La intimitat i el romanç són els que es veuen més afectats i van estretament lligats a
la comunicació ja que parteixen d’aquest. Primerament la intimitat segons Maureira (2011)
fa menció el suport afectiu, el conversar, la capacitat d’explicar coses personals i profundes
a la parella, la confiança, la seguretat que es sent amb l’altre, temes i preferències en
comunitats, donar recolzament a la parella, estar disposat a compartir aspectes econòmics i
emocionals etc. Seguint amb el romanç, segons Maureira (2011), qui es basa en les idees de
Yela (1997), aquest últim terme fa referència a les conductes establertes per cada societat
5
com les adequades per generar l'atracció i el posterior interès que es manté en el temps
d'una parella en una relació.
Per finalitzar, la satisfacció de parella es veu força afectada per la comunicació. Un
exemple d’això són els components de Sternberg (1986, 1989), intimitat i romanç. Alhora
és un element clau en l’acció d’enfrontar o resoldre els conflictes que apareixen en el dia a
dia. En aquest sentit Flores (2004) explica que el conflicte en una parella no és bo ni dolent,
aquest esdevindrà positiu o negatiu segons com s’acabi tractant.
En base a aquesta consideració, en el present estudi ens plantegem l’objectiu
d’explorar si la distància en les relacions de parella pot ser un element estressor i si pot
repercutir en la satisfacció dels seus membres. Ens proposem com a hipòtesi principal que
les parelles que mantenen una relació a distància estan més estressades i tindran una
satisfacció relacional més baixa que les parelles que es troben físicament unides.
Mètode
Participants
La mostra està configurada per 40 participants, 20 dels quals mantenen una relació a
distància i els 20 restants una relació geogràficament propera. Els criteris d’inclusió de la
mostra establerts per tal de poder participar en l’estudi van ser: (a) Trobar-se en la franja
d’edat d’entre 20 i 25 anys; (b) mantenir una relació de parella com a mínim de dos (o els
anys que vulgueu posar vosaltres, segons escaigui, quan més llargues siguin les relacions dels
participants millor) anys de duració; i (c) no haver fet fins al moment teràpia de parella.
Pel que fa a les parelles que mantenen la relació a distància, els motius que els porten
a aquesta condició són en tots els casos estar duent a terme estudis internacionals de llarga
6
durada (ERASMUS) i, en una minoria, estar mantenint una ocupació laboral fora de la
província de residència habitual.
Instruments
Índex de Satisfacció de Parella (CSI-32; Funk i Rogge, 2007)
Aquest qüestionari d’autoinforme consta de 32 ítems amb resposta tipus Likert
dissenyada per avaluar la percepció subjectiva de satisfacció en vers la relació de parella dels
participants. La puntuació total del qüestionari és XX (poseu-ho vosaltres, ara no recordo),
considerant que a major puntuació obtinguda, major percepció de satisfacció en la relació.
Escala d’Estrès Percebut (EEP; Cohen, Kamarck, i Mermelstein, 1983), traducció i
adaptació de Remor (2006)
Es tracta d’un qüestionari d’autoinforme conformat per 14 ítems orientat a avaluar
com a única dimensió el nivell d’estrès percebut pels participants en el darrer mes. Els ítems
estan plantejats per a ser contestats mitjançant una escala Likert de 5 punts. La puntuació
directa obtinguda indica que a una major puntuació, correspon un major nivell d’estrès
percebut.
Procediment i anàlisi de dades
Aquest formulari s’ha elaborat mitjançant Google Forms i d’aquesta manera ens ha
permès emmagatzemar totes les respostes dels participants, per així posteriorment poder
7
corregir i interpretar ambdós testos seguint les pautes i barems corresponents. Un element
clau per poder comparar aquestes dades ha estat calcular la mitjana de les diferents
puntuacions obtingudes en els qüestionaris.Aquest procediment ens ha permès obtenir uns
resultats concrets, fiables i adients per extreure unes bones conclusions amb suficient
coneixement per poder afirmar o rebutjar la nostra hipòtesi.
RESULTATS
Figura 1. Grau de satisfacció i estrès percebut segons el tipus de relació
En la Figura 1 el nivell de satisfacció no varia en gran mesura, ja que hi ha un nivell
de satisfacció d’un 130,7 en el grup de parelles geogràficament properes i un 128,85 en
relació al nivell de satisfacció en les persones que mantenen una relació a distància.
En referència al nivell d'estrès, les parelles geogràficament properes presenten un
nivell de 24,2, mentre que les persones que mantenen una relació a distància presenten un
nivell més baix, sent aquest de 21,25.
8
Figura 2. Grau d’estrès percebut segons el tipus de relació, diferenciant per sexe
En la Figura 2 es mostra com l'estrès percebut dels homes que mantenen una relació
geogràficament propera és d'un 19,4, mentre que les dones del mateix grup superen aquesta
xifra obtenint una puntuació mitja de 29. Per altre banda, respecte l'estrès percebut en les
parelles a distància, es pot observar com ambdós resultats són afins però els homes mostren
una puntuació superior ínfima; 24,9 punts en els homes envers els 24,6 de les dones..
9
Figura 3. Grau de satisfacció segons el tipus de relació, diferenciant per sexe
En la Figura 3 el grau de satisfacció no varia en gran mesura, ja que, respecte al grup
que manté una relació geogràficament propera, els homes puntuen amb un 124,8 mentre que
les dones puntuen amb un 136,6.
El nivell de satisfacció en dones que mantenen una relació a distància, 133,7, és
superior al grau de satisfacció dels homes en el mateix tipus de relació, 124.
DISCUSSIÓ
Amb els resultats obtinguts hem pogut conﬁrmar la nostra hipòtesi respecte a què el
grau de satisfacció de parella és inferior, en ambdós sexes, en les parelles a distància, en
comparació amb les parelles geogràficament properes (Giraldo-Hurtado i Rodríguez, 2018).
10
Nogensmenys, si ens enfoquem en el nivell d’estrès diferenciant per sexes, observem
que hi ha un major grau d’estrès en les dones que mantenen una relació propera respecte les
dones que mantenen una relació a distància. Això ens porta a considerar que a l'hora
d'interpretar els resultats hem de tenir presents altres variables no contemplades, al marge de
la relació de parella, que poden repercutir en el grau d'estrès , com podria ser l'estat de salut,
dificultats econòmiques, situació laboral, entre d'altres circumstàncies vitals. A més, cal tenir
en compte que la reduïda mostra de l'estudi no permet trobar diferències estadísticament
significatives ni generalitzar els resultats obtinguts.
Un cop analitzats els nostres resultats, ens adonem que generalment no corresponen
amb l’estudi de Hancock (2013), ja que aquest aﬁrma que les relacions a distància són més
exitoses que les convencionals. Per tant, valorem la complexitat de l'anàlisi d'aquest tipus de
relacions de parella a l'hora d'extreure'n conclusions al respecte
11
Referencias:
Cohen, S., Kamarck, T., & Mermelstein, R. (1983). A global measure of perceived stress.
Journal of Health and Social Behavior, 24, 385-396.
Giraldo-Hurtado, C.M. y RodríguezBustamante, A. (2018). La comunicación en las

relaciones de pareja mediadas por la virtualidad en tiempos de modernidad líquida. Revista
Latinoamericana de Estudios de Familia, 10(1), 11-30
Luco, A. (2013). Parejas posmodernas:¿ El ocaso del amor?. Editorial Forja.
Maureirai, F. (2011). Los cuatro componentes de la relación de pareja. Mundo Nano.Revista

Electrónica de Psicología Iztacala, Vol 14 num. 1
http://maureiralab.cl/gallery/10-los%20cuatro%20componentes%20de%20la%20realcion%20
de%20pareja.pdf
Palacio, M. C., & Cárdenas, O. C. (2017). La crisis de la familia: tensión entre lo

convencional y lo emergente. Maguaré, 31(1), 43-64.
Remor E. (2006). Psychometric Properties of a European Spanish Version of the Perceived

Stress Scale (PSS). The Spanish Journal of Psychology, 9 (1), 86-93
Urbano-Contreras, Antonio; Iglesias-García, Ma Teresa y Martínez-González, Raquel Amaya

(2019).
«Satisfacción general y sexual con la relación de pareja en función del género». Revista
Española de Investigaciones Sociológicas, 165: 143-158.
(http://dx.doi.org/10.5477/cis/reis.165.143)
12

Estrès I Satisfacció Conjugal en Parelles A Distància.

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Estrès I Satisfacció Conjugal en Parelles A Distància.

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Estrès I Satisfacció Conjugal en Parelles A Distància.

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ESTRÈS I SATISFACCIÓ

La globalització i l'evolució social i humana genera una tensió entre la uniformitat i la

diversitat familiar i permet al sociòleg Anthony Giddens argumentar sobre la presència de

2012) i l'altra, el reconeixement de la multiplicitat de maneres de fer i viure en família

diversitat de la realitat familiar indica la presència de parelles heterosexuals o homosexuals.

Algunes on la parella no té successió; altres organitzades al voltant de la relació materna o

paterna filial, sense l'existència d'una parella conjugal.

El concepte de família s'amplia amb l'opció de la maternitat i la paternitat sense la

precedència de la relació de parella. La procreació compta amb la via biogenètica i la

reproducció assistida. Així mateix, la filiació i la decisió de la paternitat i la maternitat

disposen de l'alternativa de l'adopció. Hi ha famílies conformades per fills i filles d'unions

(Beck i Beck-Gernsheim 2012; Sánchez et al., 2013).

que està desapareixent.

tradicional, entre elles, les parelles a distància.

Un dels factors més importants per una relació satisfactòria és la comunicació.

funcionament de la mateixa en qualsevol etapa en que aquesta es trobi, ja que és el mètode

amb el qual s’expressen sentiments, pensaments, temors, percepcions de la parella,

negociació i solució de problemes. La connexió a internet, suposa un temps disponible per

(Papp, Danielewicz, i Cayemberg, 2012).

conseqüència l’augment de discussions els sentiments de desconfiança i soledat com a fruit de

la ràbia i frustració, conduint a la reducció del grau d’intimitat i complicitat de la parella.

acompanyades d’una sensació de proximitat psicològica poden aparèixer diversos problemes

els quals debilitin la unió d’aquestes.

Segons un estudi publicat a la revista “Journal of Communication” i elaborat per la

investigadora Crystal Jiang de la Universitat de Hong Kong i el professor Jeffrey Hancock

aquestes relacions estan condemnades al fracàs.

compte el grau d’intimitat, manera de comunicar-se, entre d’altres) i al comparar-les varen

tant aconseguir la fortalesa necessària per la relació

Un element clau en una relació de parella és la satisfacció que hi ha envers aquesta.

satisfactòria amb les interaccions, experiències i expectatives amb la parella. Si observem

aspectes positius i negatius del matrimoni i la convivència (Locke i Wallace, 1959).

satisfacció sexual i el compliment positiu de les necessitats personals i comunicacionals

Un element clau donat per Ward et al (2009) és les expectatives en la parella.

pròpies experiències familiars (Garrido et al, 2008; Hernández et al, 2011)

La satisfacció sexual és un altre factor important en la dinàmica de relació de parella.

Segons Urbano-Contreras i Iglesias-garcía (2019) aquesta és determinant ja que

defineixi la relació, la sexualitat acostuma a construir-se com a un component definitori de

d’expressió al desig o iniciativa sexual (López Sánchez, 2009).

Segons Sternberg (1986, 1989) una relació de parella (conseqüentment la satisfacció

tard, Fernando Maureira (2011) fa la contribució de redefinir l’aportació de Sternberg

la pràctica a causa de la distància i l’alteració de la comunicació.

això existeixen petites variacions individuals depenent de la constitució estructural

sistèmica de cada subjecte.

El compromís fa referència a la responsabilitat i interès mutu entre els membres de la

la comunicació ja que parteixen d’aquest. Primerament la intimitat segons Maureira (2011)

fa menció el suport afectiu, el conversar, la capacitat d’explicar coses personals i profundes

a la parella, la confiança, la seguretat que es sent amb l’altre, temes i preferències en

comunitats, donar recolzament a la parella, estar disposat a compartir aspectes econòmics i

d'una parella en una relació.

Per finalitzar, la satisfacció de parella es veu força afectada per la comunicació. Un

aquest esdevindrà positiu o negatiu segons com s’acabi tractant.

En base a aquesta consideració, en el present estudi ens plantegem l’objectiu

província de residència habitual.

Índex de Satisfacció de Parella (CSI-32; Funk i Rogge, 2007)

Aquest qüestionari d’autoinforme consta de 32 ítems amb resposta tipus Likert

participants. La puntuació total del qüestionari és XX (poseu-ho vosaltres, ara no recordo),

considerant que a major puntuació obtinguda, major percepció de satisfacció en la relació.

Escala d’Estrès Percebut (EEP; Cohen, Kamarck, i Mermelstein, 1983), traducció i