Berta Segura Terrado Gestió del Patrimoni 10/10/2023

Patrimoni, un fet cultural

En aquesta ressenya, explorarem dos textos d'autors diferents, els quals són Jordi Soler
i Llorenç Prats, des d'una perspectiva objectiva i des prevista d'opinions personals, on
prendran gran partit destacar les idees més principals de cada un dels textos. La
comparació d'aquests textos ens permetrà ressaltar similituds i diferències, ajudant a
una comprensió més profunda de la contribució dels dos autors sobre el patrimoni.

Com ja he dit en el context d'aquest treball, és fonamental destacar les dues figures
destacades amb anterioritat, primerament faré una breu introducció sobre Jordi Soler
com a un dels dos elements centrals en el nucli d'aquest treball, Jordi Soler ha estat
tècnic del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, com també ha estat
llicenciat en la Universitat de Barcelona, però la seva influència en el camp tant d'una
manera cooperativa com en funció de consultor en diferents projectes sobre la gestió i
plantejament dels espais naturals, tema estrella de gran part de les seves obres on
veiem que ha impactat d'una manera significativa en el seu treball, en aquest cas el
text que sa elegit és el següent "La protecció del patrimoni natural, una qüestió
cultural" (1993).

A més a més de Jordi Soler, el segon pilar fonamental d'aquest treball, serà la figura de
Llorenç Prats, el qual consta amb estudis especialitzats amb la gestió del patrimoni
cultural, ha format part en grans ocasions en grups experts en aquest tema com en
xarxes per a millorar el turisme responsable dels recursos naturals. Com també va ser
l'antic president de l'Associació Catalana del Patrimoni Etnològic en els anys 1990 i
1993. És així que ens dona una perspectiva diferent a la vegada que completa sobre el
tema. En aquest cas treballarem d'una manera més en concret el seu text "El concepto
de patrimonio cultural" (1998).

Seguidament, iniciarem el cos del treball exposant les idees principals del primer text,
"La protecció del patrimoni natural, una qüestió cultural" (1993) de Jordi Sole.

Primerament, podem veure com ens mostra que hi ha una distància entre la cultura i la
naturalesa, on es planteja que al llarg de la història en tot el món a agut una mena de
substitució dels paisatges naturals per als quals són la cultura s'enforteix a mesura que
aquesta es va allunyant del que és natural o més ben dit primitiu. Com també l'ús del
terme natural en un sentit més ampli on l'autor ens suggereix que és necessari utilitzar
el terme "natural" de manera més amplia, aplicar-ho a aquells espais on la intervenció
humana, passada o present, no ha alterat significativament la presencia i dinàmica dels
elements naturals.

Per altra banda, una de les idees principals també és el paisatge com un producte
cultural, on aquests és el producte de la interacció entre l'ésser humà i l'entorn natural.

1
Berta Segura Terrado Gestió del Patrimoni 10/10/2023

On es considera que l'espai geogràfic és un fet cultural, un producte social i un recurs

econòmic.

Seguidament, s'argumenta que en la societat actual, el significat que comporta a

natural, és essencialment cultural i la valoració d'elements com la fauna, la flora i el
paisatge respon a criteris socioculturals. Això podria comportar als criteris per a la
protecció dels paisatges singulars o amb la protecció de certes espècies que es basen
en motius culturals que poden incloure aspectes tant socials, econòmics com simbòlics.

Aquesta cultura de protecció va lligada a uns criteris socioculturals, els quals són
fonamentals per a la protecció d'àrees naturals, ja que s'origina en idees d'una minoria
consensuada.

Un dels últims punts són els diferents arguments de preservació els quals seran els que
anticipin als criteris que es fan servir per a justificar la creació d'espais naturals
protegits, que inclouen excepcionalitat, interès públic, caràcter didàctic i fragilitat dels
ecosistemes.
Jordi Soler també ens diu que tradicionalment la gestió del patrimoni cultural i el
patrimoni natural han set tractats de dos mons separats, amb responsabilitats diferents
per part de les administracions.

I finalment ja ens mostra diferents tipus de gestió d'aquest patrimoni, una d'aquestes
la defineix com a una alternativa econòmica d'aquelles regions riques en patrimoni
cultural o natural on la gestió d'aquest és una gran alternativa per a afrontar algun
tipus de crisis en ell sector primari, això conduirà a la terciarització i un paper
important per al turisme. Finalment, proposa una exploració d'una gestió integrada del
patrimoni, ja que es planteja la necessitat de continuar explorant modalitats del
territori, que dura a una implementació de programes culturals integrats a parcs
naturals.

Aquets son tots els punts que es dona el text de Jordi Soler, els quals an estat resumits
i contraposat un amb altres.

Seguidament se exposarà en el mateix format els punts claus del test de Llorenç Prats
en el text "El concepto de patrimonio cultural" (1998).

Primerament, Prats ens diu que és per ell el patrimoni, i aquest és un concepte ampli i
complex que braça una gran varietat d'elements culturals i naturals que sono seran
significatius per una societat, en aquest text ens diu que no sol es limita a monuments
històrics o objectes sinó que també inclou una àmplia gamma d'elements que són
importants per la identitat i memòria d'una comunitat. Llavors ens diu que pot ser
tangible com intangible com ho serien tradicions, practiques socials o música. És
interessant com també destaca que el patrimoni cultural no es sol allò que es considera

2
Berta Segura Terrado Gestió del Patrimoni 10/10/2023

"alt art" sinó que també el que abraça la cultura popular. En conclusió ens diu que és
tot allò que sigui digne de conservació, tingui l'ús que tingui.

Seguidament, un altre punt clau del text és la "dignitat" on aquesta és el resultat de la

creació d'un ordre social específic que requereix que la societat assimilar certs
processos.

També ens parla de quins són els elements que es poden patrimonialitzar, i en el text
ens diu que són tots aquells que posseeixen un valor cultural i social que la societat
decideix preservar i valorar com a part de la seva herència cultural. Com també aquells
que tenen una qualitat extra cultural, de caràcter "sacralitzat" Aquests elements poden
incloure tant béns materials com monuments història, obres d'art o béns immaterials.

Llorenç Prats ja en un dels seus últims punts ens diu que la base ideològica d'aquesta
idea de patrimoni es fonamenta en la noció d'identitat cultural, ja del romanticisme,
basat en la burgesia, on aquesta societat té la necessitat de preservar i transmetre a les
generacions futures elements culturals que són considerats fonamentals per definir la
seva identitat i comunitat com a grup social. Aquesta idea es basa en la creença del fet
que certs elements, ja siguin materials com immaterials, tenen un valor intrínsec. Es
considera que aquests elements representen la història, la tradició i la memòria d'una
comunitat i per tant son fonamentals per a la construcció de la identitat cultural.

Finalment, ens parla del fet que és l'activació patrimonial, ja que aquesta és un terme
que pot variar en el seu significat i segons el seu context específic. Però en l'àmbit
patrimonial i de gestió del patrimoni, generalment es refereix als processos que
involucren la revalorització i la promoció del patrimoni cultural, històric o natural d'una
comunitat o àrea. Per a realitzar això, cal seguir uns passos com la investigació i
documentació dels elements patrimonials, la conservació i restauració també és un pas
a seguir molt important perquè aquests elements siguin preservats per a les futures
generacions, la promoció i educació també aprenen gran part de l'exercici de l'activació
del patrimoni i finalment el desenvolupament sostenible, que pot ajudar a diversificar
l'economia local a través del turisme cultural i fonamentat un sentit de pertinença i
orgull per la comunitat.

En el treball destaca diversos punts comuns entre els textos de Jordi Soler i Llorenç
Prats en relació amb el concepte de patrimoni. Aquí hi ha els punts clau que es
destaquen tots dos:

Els autors coincideixen en el fet que el patrimoni no es limita a monuments històrics o

objectes valuosos, sinó que abasta una àmplia gamma d'elements culturals i naturals
que són significatius per a una societat. Això pot incloure tradicions, pràctiques socials,
música i elements de la cultura popular.

3
Berta Segura Terrado Gestió del Patrimoni 10/10/2023

Tots dos autors suggereixen que els elements que poden ser considerats patrimoni són
aquells que posseeixen un valor cultural i social que la societat decideix preservar com
a part de la seva herència cultural. Poden incloure tant béns materials (com
monuments i obres d'art) com béns immaterials (com tradicions culturals).També
discuteixen la base ideològica de la idea de patrimoni. Destaquen la importància de la
identitat cultural en la concepció del patrimoni i de com certs elements representen la
història, la tradició i la memòria d'una comunitat, la qual cosa és essencial per a la
construcció de la identitat cultural.

En general, aquests punts comuns reflecteixen una comprensió compartida de la

importància del patrimoni, la seva diversitat i el seu paper en la construcció de la
identitat cultural. També subratllen la necessitat de conservar i promoure el patrimoni
a través de l'activació patrimonial.

4
Berta Segura Terrado Gestió del Patrimoni 10/10/2023

BIBLIOGRAFIA

Entrevista a Llorenç Prats, antropólogo. (2019, diciembre 13). La Ponte.

https://laponte.org/cuadiernu/cuadiernu-no-1/entrevista-a-llorenc-prats-antropologo/

SOLER INSA, J. (1993). La protecció del patrimoni natural, una qüestió cultural. Revista de
Girona / num. 159 juliol – Agost .

Ochoa, S. (s/f). SOLER INSA, JORDI. Santosochoa.es. Recuperado el 20 de octubre de 2023, de

https://www.santosochoa.es/e/soler_insa_jordi?data=SOLER%20INSA,%20JORDI

PRATS, L. (1998). El concepto de patrimonio cultural. Universitat de Barcelona. Politica y

Sociedad, 27. Madrid (pp. 63-76).