Activitats 1 a 6 Pàgina115

1.115

a)

Un tumor és una massa de cèl·lules no diferenciades que no compleixen la seva

funció. Aquestes estan alterades genèticament i perden la capacitat de dur a terme
la seva funció però a l'hora es repliquen indefinidament. Això pot ser causat per
diverses mutacions, com la pèrdua dels inhibidors del creixement o la pèrdua dels
activadors de l'apoptosi, per tant, es converteixen en neoplàsies per una falla dels
punts de control del cicle cel·lular. Depenent de la seva invasivitat, capacitat
metastàtica i altres factors es poden diferenciar en tumors malignes i benignes.

b)

Els tumors es poden dividir en dos grups depenent de les seves característiques. En
primer lloc, els tumors benignes són aquells que no tenen capacitat per envair o fer
metàstasi, és a dir, que estan encapsulats en un teixit i no poden créixer més al no
poder envair el teixit en el qual es troben. Això fa que siguin relativament menys
greus i més tractables que els tumors malignes, ja que els tumors benignes no tenen
una capacitat tan gran de malmetre el teixit en el qual apareixen.

D'altra banda, els tumors malignes es caracteritzen per envair el teixit en el qual es
troben i fins i tot viatjar a través de l'organisme mitjançant la sang o el sistema
limfàtic fins a altres teixits, on poden crear nous tumors. A més, tenen altres
capacitats com a l'angiogènesi, que consisteix en la creació de torrent sanguini propi
que alimenti el tumor.

A més, es poden classificar depenent del teixit on es trobin els tumors, donant una
altra amplia gamma de tumors amb característiques lleugerament diferents.

2.115

El gen MAD1L1 és l'encarregat que els cromosomes estiguin ben ancorats al fus
mitòtic durant la divisió cel·lular a més de controlar que ho estiguin per a prosseguir
amb l'anafase. Aquest procés comença durant la metafase . Aquest procés és vital,
ja que permet que cada cèl·lula filla contingui els cromosomes que li pertoquin, i de
no ser així, com és el cas d'aquest text, les cèl·lules filles possiblement poden sortir
amb un nombre alterat de cromosomes. Per això és molt important el punt de control
M, on es comprova que els cromosomes estiguin ben units al fus mitòtic, en el cas
del text aquest punt detectaria un error, i si funciona correctament, s'esperaria fins
que es solucionés per a provocar la mitosi, així i tot, si el gen MAD1L1 presenta un
error aquesta fase perd la seva efectivitat i permet prosseguir amb l'anfase encara
que els cromosomes no estiguin ben units o distribuïts.

Per tant, en el text podem veure com un error en aquest gen pot causar diverses
problemàtiques genètiques, ja que al no ancorar-se bé, algunes cèl·lules poden
quedar-se amb menys o més cromosomes del que pertoca, cosa que porta moltes
problemàtiques a l'hora del control cel·lular, a l'haver més o menys cromosomes en
algunes cèl·lules, cosa que pot portar a l'aparició de tumors, al faltar gens o ADN
que puguin sintetitzar les proteïnes encarregades del control del cicle cel·lular.

3.115

a)

Això és produït, ja que al no ancorar-se bé alguns cromosomes poden quedar-se en

una cèl·lula filla que no pertoca. Com que no s'ancoren bé podríem raonar que
durant la mitosi o meiosi els cromosomes no podrien ser arrossegats pels centríols i
microtúbuls fins al pol oposat, cosa que faria que les cèl·lules filles poguessin
presentar un nombre anormal de cromosomes, que no han pogut ser arrossegats al
no unir-se als microtúbuls. A més, si desapareix aquest control per a prosseguir amb
l'anfase és possible que els cromosomes acabin mal distribuïts entre les cèl·lules
filles.

b)

Es pot relacionar amb gairebé totes les fases, des de la metafase, on s'uneixen els
cromosomes al fus mitòtic fins a la telofase, on s'acaben de separar i descondensar
els cromosomes. Perquè es produeixi a aneuploïdia el procés d'unió dels
microtúbuls amb el cinetocor dels cromosomes ha hagut de fallar, de manera que
aquests no són arrossegats i es queden en una de les dos cèl·lules filles que no li
pertoca, creant dues cèl·lules filles amb un nombre incorrecte de cromosomes.

4.115

El fus mitòtic és el conjunt de cromosomes units als microtúbuls dels centríols,

situats tots en línia en el mig de la cèl·lula, formada la placa de metafase o placa
equatorial. Aquest fus permet posteriorment mitjançant l'escurçament dels
microtúbuls que els cromosomes se separin en dos i puguin anar als pols oposats
de la cèl·lula per tal de crear dues cèl·lules filles amb el material genètic que
pertoca. La funció del cinetocor és la d'unirse als microtúbuls dels centríols per tal de
separar el cromosoma en dos d'iguals.
5.115

a)

La quimioteràpia consisteix en un tractament amb diversos fàrmacs especialitzats

per tal d'eliminar un tumor. Aquests diversos fàrmacs tracten els diversos processos
que poden causar el càncer o ataquen específicament a aquest procés per tal que el
càncer desaparegui o deixi de prosperar. Cada tractament és únic , ja que està
especialitzat pel tumor que es vol eliminar i requereix molt coneixement sobre
l'objectiu, el tumor, per tal de poder aplicar-lo.

b)

Aquest tractament fa que els microtúbuls no es puguin despolimeritzar, és a dir, que

els centríols no puguin arrossegar els cromosomes del fus mitòtic durant l'anafase
fins als pols oposats per tal de separar-se en dues cèl·lules . Al no poder
despolimeritzar la tubulina els microtúbuls queden encallats sense poder
escurçar-se en el fus mitòtic, cosa que deixa a la cèl·lula cancerosa en un estat
permanent de metafase del que no pot continuar ni sortir.

c)

Podria dir que no, ja que si els cromosomes no s'uneixen al fus mitòtic i aquest no
es crea no seria útil administrar u tractament que congeles a la cèl·lula en un estat
de metafase, perquè els cromosomes no estarien units als microtúbuls i, per tant, no
s'estaria congelant aquest fus mitòtic. A més, la cèl·lula prosseguiria amb l'anafase,
al perdre el punt de control general pel gen MAD1L1 per comprovar que s'ha dut a
terme correctament la metafase.

6. 115

La investigació contra el càncer és essencial per trobar formes més efectives de

tractament. Per aconseguir-ho, és crucial tenir els recursos necessaris, i aquí és on
entra en joc el finançament. Sense prou suport econòmic, els científics es veuen
limitats en la seva capacitat per realitzar estudis a fons i desenvolupar noves
teràpies.

El finançament permet adquirir equips especialitzats, dur a terme investigacions a

llarg termini i accedir a tecnologia avançada. Aquest suport financer és clau per
entendre millor els mecanismes del càncer i descobrir nous camins de tractament.

El càncer és una malaltia que amb molta investigació pot arribar a eliminar-se o com
a mínim tractar-se millor que ara i poder millorar la qualitat de vida de tothom
afectat, per això és molt important finançar a la investigació per tal que es puguin
descobrir i refinar els diversos tractaments i processos per a entendre aquesta
malaltia al complet.