Índex

1. LA POBLACIÓ I LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX

A) POBLACIÓ:
B) SOCIETAT:
2. ESPANYA AL SEGLE XIX: PERVIVÈNCIA D’UNA ECONOMIA AGRÀRIA
2.1. Els efectes de la reforma agrària liberal
2.2. L'augment de la producció agrària
2.3. Una transformació insuficient
2.4. El model agrari català
2.5. El creixement de l'agricultura catalana

1. LA POBLACIÓ I LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX

A) POBLACIÓ:
La història demogràfica espanyola es divideix en 5 grans fases segons l’evolució
de la natalitat i de la mortalitat.
Gràfic:
1918-1919→ Alta mortalitat; Conseqüències de la grip espanyola
1936-1939→ Alta mortalitat i baixa natalitat; Guerra Civil
1978→ Baixa natalitat; Empoderament de la dona perquè acaba la dictadura;
Retarden l’hora de fer fills

FASE 1 (1858-1895)
- Elevades taxes de natalitat i de mortalitat.
Causa: transformació econòmica limitada, sobretot a l’agricultura
- Població 10 milions (1800) → 18,5 milions (1900)
- Causa: Deixen de dedicar-se recursos humans i econòmics a l’imperi
- Es pot ampliar l’àrea conreada
- Desapareixen les pestes (millora de condicions sanitàries i higièniques)
FASE 2 (1895-1950)
- Descens secular tant de natalitat com mortalitat.
+ Ràpid en mortalitat (En excepció de la grip, 1918, i la Guerra Civil,
1936-1939).
 - Caiguda més important de la mortalitat → torna a haver-hi creixement
demogràfic
FASE 3 (1950-1975)
- Continua el descens de la mortalitat i la natalitat s’estabilitza
- Conseqüència: alt creixement demogràfic
FASE 4 (1975-1995)
- Mortalitat estancada → natalitat redueix dràs
- ↑ Creixement demogràfic redueix dràs

FASE 5 (1995-2001) (No ens afecta pq no surt a les PAU)

- Taxes molt baixes de natalitat i mortalitat

B) SOCIETAT:
- Societat estamental → societat classista (per culpa de la industrialització
i transformacions agràries)
- Classes socials es diferencien per la condició econòmica de les persones i
no per privilegis (tots els homes són iguals davant la llei)
- Classe social dominant → grans propietaris (noblesa i alta burgesia)
Burgesia comercial, finances i industrial.
- Classes + pobres → jornalers del camp i el proletariat (nova classe social
que apareix amb el desenvolupament industrial)
- Església → perd capacitat econòmica (PER LES DESAMORTITZACIONS),
NO va perdre influència social i política
- Rals → moneda espanyola en aquella època

- 71 % classes baixes
- 10% classes mitjanes
- 16% noblesa i clergat

- NOBLESA:
 ● Alta noblesa → propietària terratinent. Patrimonis nobiliaris
minven s. XIX.
● Part noblesa → negocis per emparentar-se amb l’alta burgesia
● Van mantenir poder i influència: senadors, alta oficialitat a
l’exèrcit, “camarilles” a la cort.
● Baixa noblesa es dilueix amb classe mitjana

- BURGESIA:
● Gran beneficiada de les transformacions del període.
● Connecta amb nous centres de poder (concessions) i amb capital
estranger, especuladors financers, nous terratinents…

- BURGESIA CATALANA:
● Desenvolupada a la 2a meitat s. XIX
● 1886 → Cambra de Comerç
● 1889→ Foment del Treball Nacional
● Volen infraestructures per poder transportar mercaderies i
matèries primeres per la indústria

- CLASSE MITJANA:
● Grup reduït (5% de la població)
● Format per petits propietaris, comerciants, professionals
liberals…
● Comparteixen l’estil de vida dels poderosos però amb limitacions
econòmiques evidents.

- CLASSES POPULARS:
● Bona part es dedicava el servei, en especial les dones
● 1860 → 1.200.000 artesans i aprenents
● A finals del segle XIX és difícil distingir entre petits propietaris i
arrendataris, perquè tots passaven penúries.
 ● Catalunya → contractes de masoveria (masies que no exploten
directament els propietaris sinó els masovers), parceria (lloguer
d’una terra, es paga amb un percentatge de la collita) i rabassa
morta (vinyes i oliveres).
● Augment demogràfic i figura de l’hereu → afavoreixen èxode rural
(anar del camp a la ciutat)

2. ESPANYA AL SEGLE XIX: PERVIVÈNCIA D’UNA ECONOMIA

AGRÀRIA

2.1. ELS EFECTES DE LA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL

REFORMES:
● Aboliment del règim senyorial
● Desvinculació de la propietat
● Desamortització de les terres de l'església i els municipis
Els terrenys esdevenen mercaderies i passen a mans de persones adinerades,
però no n'eren els conreadors directes.
2.2. L'AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA
● Augment de la rompuda de terres:
➔ L'expansió més gran va ser de cereals.
● Productes d'exportació:
➔ Vinya
➔ Blat de moro
➔ Patates
● Ramaderia ovina:
➔ Baixada notable de l'exportació de llana.

2.3. UNA TRANSFORMACIÓ INSUFICIENT

● Productivitat baixa (tècniques endarrerides)
● Frenada en la innovació agrícola
● No excedent agrícola
● Èxode rural
● Pèrdua de les tasses comunals

2.4. EL MODEL AGRARI CATALÀ

● Les reformes no van influir perquè algunes transformacions ja s'havien fet
amb anterioritat.
● Contractes o llarg termini (emfiteusi, rabassa morta) havien permès al
pagès tenir el domini útil de la terra.
● Les desamortitzacions no van generar, a Catalunya, grans alteracions a
l'estructura de la propietat.

Rabassa morta: fins que la plantació mori

 2.5. EL CREIXEMENT DE L'AGRICULTURA CATALANA
● Litoral català:
➔ Oliveres
➔ Arbres fruiters
➔ Monoconreu vitícola (fil·loxera)
● Augment de la superfície conreable i d'increment de la producció entera
de menys qualitat va impulsar obres d'irrigació com el Canal d'Urgell.
● CAMPS DE SECAR ⇒ CAMPS DE REGADIUS

3. LA INDÚSTRIA TÈXTIL CATALANA: VAPORS I COLÒNIES

3.1. LA INDÚSTRIA COTONERA

● 1780: comencen els primers canvis en la fabricació manufacturera de les
indianes amb la introducció de les màquines de filar angleses.
● 1802: a Espanya es prohibeix l’entrada de cotó filat.
● 1808-1814: guerra del Francès (desarticulació dels mercats)
● 1815-1830: ritme expansiu de la producció adequant-se al mercat interior
i a les colònies.
● 1832: s’instal·la la primera màquina de vapor a la fàbrica Bonaplata de
Barcelona
● 1861: els fusos mecànics havien substituït els manuals per l’escassa mà
d’obra.
● La mecanització va suposar una disminució dels costos de producció i dels
preus de venda. Tot plegat amplia el mercat de la indústria cotonera.

3.2. L’ESTRUCTURA INDUSTRIAL

● Primeres fàbriques tèxtils → capitals escassos
Gran burgesia prefereix inversió d'agricultura, finances…
● Indústria catalana basada en capitals familiars aportats per antics
artesans o empresaris manufacturers
 ● Dimensions empresa → reduïdes (desenes o centenars de treballadors)
Creixen amb reinversió beneficis

3.3. LES FASES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ TÈXTIL

● 1833-1860:
○ Predomini màquina vapor (implicava ús carbó) i sector cotoner
○ 1841 → 18 màquines vapor CATALUNYA, 12 de BCN
○ 1860 → 127

● 1860-1890:
○ 1860→ pobresa del subsol català.

L’hulla de Sant Joan de les Abadesses i el lignit de Calaf, Berga i el

Baix Segre → insuficients per demanda indústria catalana

○ Noves fàbriques en ús energia hidràulica (turbines → permeten

rendiments superiors a antigues rodes hidràuliques)

○ Fam del cotó (Guerra de Secessió nord-americana (1861-1865) →

dificultats obtenir matèries primeres)

○ 1874: nova fase expansiva marcada per:

- Mecanització del teixit

- Creació de nombroses societats per ampliar capitals
- Extensió mecanització al sector de llana

3.4. DOS MODELS INDUSTRIALS: VAPORS I COLÒNIES

● Vapors:
○ Altes xemeneies per on surten fums combustió carbó.
○ Màquina vapor→ cor de la factoria
● Colònies:
○ Poblaments de nova creació, en llocs despoblats.
 ○ Hi havia la fàbrica, l’església, l’escola, l’economat, l’escorxador, la
taverna i els habitatges.
○ Relació de paternalisme entre empresaris i treballadors
(“feudalisme industrial”).

3.5. UNA NOVA GEOGRAFIA

● x2 distribució geogràfica indústria
○ Vapors
- Zones pròximes grans ports on arribava en millors
condicions carbó britànic
- Dominen en àrees pròximes a Barcelona
○ Colònies:
- S'estenen seguint curs dels rius.
- Màxim enemic→ sequeres estivals

3.6. LES MANCANCES DE LA INDÚSTRIA CATALANA

● 1900 → 53% població activa treballa sector primari; 27% sector secundari
● Limitacions indústria cat:
○ Pobresa subsol que abocava a dependència energètica
○ Política agrarista i lliurecanvista del govern esp
○ Feblesa del mercat esp

4. EL TRANSPORT: el ferrocarril

● Catalunya → capdavantera revolució transports a Espanya

○ 1834: primer vaixell de vapor funcional
○ 1848: primera línia fèrria BCN-Mataró
● 1855 → Llei General de Ferrocarrils (BIENNI PROGRESSISTA)
● 1866 → Crisi financera atura momentàniament creixement
● 1876-1885 → es reprèn construcció via fèrria i no es para fins principis s.
XX

● Característiques creació xarxa ferroviària espanyola:

○ Aportació grans capitals
○ Tutela i subvenció permanent de l’Estat
○ Presència hegemònica creixent de capitals estrangers, sobretot
francesos.
● A diferència indústria tèxtil, sector ferroviari requereix fortes sumes de
diners
● Negoci ferroviari → vinculat protecció Estat sota estímul subvencions
● Govern facilita importació tot tipus de productes destinats extensió xarxa
ferroviària, impedint desenvolupament indústria siderúrgica peninsular.
● Introducció grans capitals estrangers provoca → control vies quedin en
mans foranes

● Altres consideracions:
○ Amplada entre carrils + grans (per instal·lar calderes + grans per
superar grans desnivells)
○ Estructura radial (el centre a Madrid, dificultant comunicacions
zones industrials i dinàmiques)
● Repercussions ferrocarril i dinàmiques

● Ferrocarril i mercat interior i exterior:

○ Mercat interior:
■ Sistema de transport massiu, barat i ràpid → afavoreix
intercanvi de persones i mercaderies
■ Augmenta comerç interior
■ Topa amb:
● Escassetat de desenvolupament industrial de
moltes zones
 ● Escassa capacitat adquisitiva → manca de
demanda
○ Mercat exterior:
■ Vaixells → element dinamitzador del comerç llarga
distància
■ Increment exportacions, sobretot oli i vi
■ Importacions teixits i cotó de lli
■ Pèrdua colònies → vinculació economia espanyola a les
europees + avançades (França, GB…)

5. SIDEROMETAL·LÚRGICA I MINERIA

● La Mineria:
● L’expansió de la producció minera i el control estranger
● Gran riquesa en plom, coure, mercuri i ferro.
● Les extraccions mineres depenien del capital estranger francès i anglès.
● L’endeutament de l’estat amb la gran banca europea va forçar els
successius governs liberals a donar àmplies concessions o a cedir les
propietats.
● Plom:
● es troba a Múrcia-Almería-Granada i Jaén (Linares i la Carolina)
● Múrcia-Almeria-Granada: minifundisme empresarial i migradesa relativa
del volum de mineral van fer explotacions inviables.
● Jaen: capital frances i angles van assolir una producció molt elevada.
Espanya és lider la producció de plom entre 1862-1881
● Coure:
● material de primera necessitat amb el telègraf elèctric
● (1837) i es comença a utilitzar en el camp de la química i dels fertilitzants.
● Explotació de Riotinto (Huelva) va esdevenir propietat d’un consorci
angloalemany (capìtal estranger) a partir de 1873.
● A l’últim terç del segle XIX es va convertir en la primer mina.
● Mercuri:
● mines d’Almadén (Ciudad Real) on els carteginesos ja n’extreien.
● Gran valor quantitatiu i dels pocs jaciments del món en actiu
● Controlat per la familia de banquers: Rothschild (1835-1921) els quals van
monopolitzar el producte durant molts descens.

● El ferro:
● A diferència dels anteriros, va generar un teixit empresarial autòcton
● Zones: Almeroia-Múrcia i Biscaia (Somorrostro)
● 1866.- Noves tècniques per a la consversió del ferro en acer van
augmentar el valor del ferro basc, de gran qualitat i molt apte pel baix
fòsfor.
● 1881-1913.- Anys de creació de la siderúrgica bicaïna i s’exporta a
Anglaterra (capital majoritari)
● El capital basc va tenir suficient inicitaiva per desenvolpar una indústria
autòctona.
● El carbó
● Jaciment més important a Astúries, on es creen:
● 1833.- Reial Companyia Asturiana de Mines
● 1838.-Societat de Mines de carbo
● 1850-1879.- Hegemonia siderúrgica asturiana

● Problema:
● ruta Bilbao-Cardiff.
● Mecanització de l’extracció minera
● Abaratiment dels costos de transport (doble càrrega -ferro i carbó-).
● El carbó gal·les és més competitiu
● 1891.- Política proteccionista

● Siderometal·lúrgica:
● El desenvolupament econòmic va generar noves demandes de ferro: per
la indústria tèxtil (màquines), per a l’agricultura (eines), per a la
construcció (ponts i obres d’enginyeria,...) i pel ferrocarril.
● Importació massiva de ferro per les xarxes ferroviaries va efr que la
siderurgia hagues de fonamentar-se en altres sectors.
● Aparicó dels alts forns que utilitzen mineral de carbó
● Grans beneficis que permeten la divrsificació empresarial (bancs,
companyies navilieres).

● La siderurgia moderna va neixer a Malaga i a Catalunyya. La manca de

materies primeres va desplaçar el sector cap a Aturies (1861-1879) i
Biscaia (1880)
● 1882.- Es creen: La Vizcaya y Altos Hornos i Fábricas de Hierro y Acero
(amb capitals anglesos i catalans.
● L’hegemonia basca es va consolidar a partir de la divulgació de les noves
tècniques per elaborar acer.
●
● Primeres fàbriques metal·lúrgiques a Barcelona:
● Nou Volcà (1836)
● Alexander Germans (1849)
● La Maquinista Terrestre i Marítima (1855)
● La metalurgia espanyola no va poder competir ni en tecnologia ni en
capitals amb les empreses de fora.
● La indústria autòctona es va concentrar en les construccions metàl·liques
(ponts, edificis industrials,...)
● Siderúrgia basca va assolir alts índex de producció
● Interès per la modernització de la marina de guerra va permetre el
desenvolupament de la construcció naval.
●
● 1882 - Primer vagó d’elebaració autoctona
● 1884 - La maquinista construeix la primera locomotora.

● La indústria siderometal·lurgica es va beneficia de l’arrenzel

proteccionista del 1891.

● 6.- Les noves classes socials

● A catalunya, la consolidació d’una societat industrial va donar lllocs dous

nou grups socials : Burgesia Industrial i Classe Obrera.
●
● Burgesia industrial: No basa el seu patrimoni en terres o rendes agraries.
Actiu fonamental la industria i la produccio fabril. Desenvolupament de
valors capitalistes.
● Sentit del treball i de l’estalvi.
● Actitud productiva per generar riquesa
● Actitud especulativa basada en la sort o la compravenda de béns
immobles i accions de borsa

● Característiques de la burgesia industrial catalana:

● Endogàmia en l’àmbit familiar (figura de l’hereu i pubilla permeten la
concentració de grans capitals en poques mans)
● Actitud puritana amb els fills, pero sense excloure una doble moral,
sobretot en la sexualitat i les relacions personals.
● Opció política era diferent en funció del subsector. Reivindicació unànime
en la política proteccionista.
● Desenvolupament d’una nova cultura i un nou quadre de relacions
socials: Construcció del Liceu (1844) i multitud de casinos i ateneus.
● Es mou al marge de la classe obrera, que considerava inferior, com de la
vella aristocràtica terratinent que considerava parasitària.
 ● Classe obrera:
● La indústria tèxtil ocupa ma d’obra femenina (salaris més baixos, feines
monòtones i reiteratives i treball infantil (a partir dels 7 anys)
● Els homes és concentraven en altres sectors com la construccio o el
transport

● Empitjoraments de les condicions de vida per:

● Els habitatges eren clarament imsuficients i cars
● La disciplina laboral va imposar el ritme del rerellotge i de la maquina
● Alimentació insuficianet (menjaven molt poca car)
● Molts obrers van caure en l’alcoholisme

A) LA SIDEROMETAL·LÚRGICA: indústria siderúrgica

● Desenvolupament econòmic → genera noves demandes de ferro:

- per a la indústria tèxtil (màquines)

- agricultura (eines)

- construcció (ponts, obres d’enginyeria)

- ferrocarril
● Importació massiva ferro per xarxes ferroviàries → siderúrgica es
fonamenta en altres sectors
● Aparició Alts Forns → ús mineral de carbó
● Grans beneficis → diversificació empresarial (bancs, companyies
navilieres)
● Siderúrgica moderna neix a MÀLAGA I CAT. Manca de matèries primeres
desplaça sector a ASTÚRIES (1861-1879) i BISCAIA (1880)
● 1882 → creació: La Vizcaya y Altos Hornos i Fábricas de Hierro y Acero
(amb capitals anglesos i cat.)
● Hegemonia basca consolida amb divulgació noves tècniques per elaborar
acer
● Primeres fàbriques metal·lúrgiques a Barcelona:
 ○ Nou volcà (1836)
○ Alexander Germans (1849)
○ La Maquinista Terrestre i Marítima (1855)
● Metal·lúrgica espanyola no pot competir ni en tecnologia ni en capitals
amb empreses de fora
● Indústria autòctona concerta en construccions metàl·liques (ponts,
edificis industrials…)
● Siderúrgica basca assoleix alts índex producció
● Interés per la modernització marina de guerra → desenvolupament
construcció naval
● 1882 → Primer vagó d’elaboració autòctona
● 1884 → La Maquinista construeix primera locomotora
● Indústria siderometal·lúrgica es beneficia de l’aranzel proteccionista de
1891

6. LES NOVES CLASSES SOCIALS

Consolidació, a Cat, societat industrial; 2 nous grups socials: Burgesia Industrial i Classe
obrera.

Burgesia Industrial: no basa patrimoni en terres/rendes agràries.

Actiu fonamental la indústria i producció fabril, i desenvolupament valors capitalistes:
● Sentit del treball i l’estalvi
● Actitud productiva per generar riquesa
● Actitud especulativa basada en sort o compravenda de béns immobles i accions a
borsa
Característiques:
● Endogàmia en l’àmbit familiar (figura hereu i pubilla → concentració grans
capitals en poques mans)
 ● Actitud puritana amb fills, sense excloure x2 moral, sobretot en sexualitat i
relacions personals
● Opció política diferent en funció del subsector.
Reivindicació unànime en la política proteccionista
● Desenvolupament nova cultura i nou quadre relacions socials: Construcció del
Liceu (1844) i multitud casinos i ateneus
● Consideració classe obrera inferior i vella aristocràcia terratinent → parasitària

Classe obrera:
● Indústria tèxtil → mà d’obra femenina (salaris + baixos, feines monòtones i
reiteratives) i treball infantil (a partir 7 anys)
● Homes → altres sectors; ex. construcció o transport.
● Empitjorament condicions vida pq:
○ Jornada laboral +12h i salaris baixos
○ Insalubritat, manca llum, excés soroll, alta sinistralitat
○ Habitatges insuficients i cars
○ Disciplina laboral → ritme del rellotge i de la màquina
○ Alimentació insuficient (molt poca carn)
○ Molts obrers cauen en l’alcoholisme
○ Desenvolupament consciència de classe (anarquisme) i s’organitzen en
sindicats
○ Moneda de dues cares: desenvolupament econòmic augmenta
diferències socials (propietaris-proletariat)

vale