ANÀLISI D’UN EDIFICI: MAISON CARRÉE

FITXA TÈCNICA

- Nom de l’edifici: Maison Carrée

- Autor: Desconegut
- Cronologia: 16 aC
- Tipologia: Temple
- Materials: Pedra calcària
- Estil: Romà imperial
- Localització: Nimes (França)

CONTEXT HISTÒRIC

Època

La Maison Carrée va ser construïda durant el govern del primer emperador de Roma
Octavi August i, en conseqüència, durant la Pax Romana, on s'inicià un període de
pau interna després de les llargues guerres civils. Aquesta pau va durar tot el seu
regnat, més concretament quaranta-cinc anys. La localització d'aquesta obra
arquitectònica ens recorda fins on van arribar les fronteres de l'imperi romà.

Aquest temple es considera que és un dels més ben conservats de l'imperi romà i és
un molt bon exemple de la tècnica romana.

Estil

L’estil romà imperial compta amb moltes característiques semblants de l'estil grec i
segueix també els models de les innovacions etrusques. Aquest estil, en el cas de la
Maison Carrée es pot distingir també per la seva planta rectangular, pel sistema
constructiu arquitravat i per l’ús de les columnes d'ordre corinti.

ANÀLISI FORMAL

Materials

El material fet servir va ser la pedra calcària blanca. Material utilitzat en diverses
obres arquitectòniques al llarg de la història.
Elements de Suport

Els elements principals de suport són les trenta columnes corínties que envolten el
temple. En els dos costats i en la part posterior les columnes estan adossades al
mur de la cel·la, però en el pòrtic l'únic suport són les columnes.

Elements Suportats

Els elements que suporten les columnes d'ordre corinti i el mur de la cel·la són: el
frontó, el timpà, el fris (decorat) i l’arquitrau.

Espai Exterior

En l'espai exterior de la Maison Carrée podem observar el pòdium elevat d'influència

etrusca, la planta rectangular característica grega, les columnes laterals adossades
(pseudoperípter). A més de les columnes adossades també es compon de 6
columnes al pòrtic (hexàstil) i 2 columnes laterals exemptes. El fris lateral amb
decoració floral, les columnes corínties decorades amb fulles i ornaments florals al
capitell i el fust és acanalat. Respecte a la façana, es pot veure el frontó amb el
timpà sense decoració, la cornisa, l'arquitrau amb 3 baldanes i l'escalinata frontal.

Espai Interior

El temple està format per una cel·la i compta només amb un sol accés a aquesta.

Entorn i Integració urbanística

Aquesta obra arquitectònica es va construir on actualment es troba el centre de

Nimes i on antigament es trobava el fòrum, la Maison Carrée es trobava al mig del
fòrum romà. El temple es va fer per ser contemplat des del front, per això sempre es
prioritzava la façana.

La ubicació, tant del temple, com del fòrum, era una posició estratègica, ja que en el
centre de, el que en l'actualitat coneixem com a Nimes, en aquella època era el lloc
on els dos carrers més importants i transitats es creuaven.

INTERPRETACIÓ

Contingut i Significat
Va ser edificat en honor a l’Emperador Octavi August, a la seva filla Júlia i als seus
dos nets (fills d’Agripa i Júlia).

Funció

La seva funció era religiosa. Estava destinat al culte als déus i a l'Emperador i la
seva família. També tenia una funció simbòlica, ja que va ser estratègicament
construït per la unificació i la romanització de tot l'imperi.

ALTRES CONSIDERACIONS

Encàrrec:

Agripa, la mà dreta d’August, va ser qui va fer edificar aquest temple. Ell era
l’encarregat de l’organització de les infraestructures públiques a la Gàl·lia, com per
exemple les vies i els aqüeductes.

Models i influències:

Els temples romans van estar altament influenciats per l'arquitectura religiosa grega,
això es pot veure reflectit en aspectes com la característica planta rectangular, els
ordres clàssics i el sistema constructiu arquitravat. En el cas de la Maison Carrée, es
van barrejar tots els elements grecs esmentats anteriorment amb el podi elevat, tret
distintiu de les innovacions arquitectòniques etrusques.

La Maison Carrée, a més d’estar influenciada per altres estils de períodes anteriors,
també va ser un model a seguir per obres arquitectòniques que van ser edificades
posteriorment, com per exemple l’Ara Pacis (13-9 aC) i La Madelaine (1807-1842).