Qüestionari Pràctic EAC2 - Revisió de L'intent

24/4/23, 15:15 Qüestionari pràctic EAC2: Revisió de l'intent
La meva pàgina inicial / Els meus cursos / 0252M08B1 Gestió financera (Bloc 1)
/ UF2: Productes del mercat financer i d'assegurances / Qüestionari pràctic EAC2
Començat el dimarts, 28 de març 2023, 17:52

Estat Acabat
Completat el diumenge, 9 d’abril 2023, 18:41
Temps emprat 12 dies
Qualificació 8,00 sobre 9,00 (88,89%)
Retroacció Hem rebut el qüestionari correctament.
Presentació i resultats d'aprenentatge
Aquest exercici d’avaluació continuada (EAC) es correspon amb els continguts treballats a la unitat 2 Productes del mercat financer.
Els resultats d'aprenentatge que es plantegen són:
Classifica els productes i serveis financers, analitzant les seves característiques i formes de contractació.
Presentació i resultats d'aprenentatge
La puntuació màxima assignada a cada activitat s’indica a l’enunciat.
Els criteris que es tindran en compte per avaluar el treball de l’alumnat són els següents:
Identifica les organitzacions, entitats i tipus d’empreses que operen en el sistema financer.
Identifica les institucions financeres bancàries i no bancàries i en descriu les principals característiques.
Detalla els aspectes específics dels productes i serveis existents en el mercat.

Reconeix les variables que intervenen en les operacions que es realitzen amb cada producte/servei financer.
Identifica els subjectes que intervenen en les operacions que es realitzen amb cada producte/servei financer.
Relaciona els avantatges i inconvenients dels diferents productes i serveis.
Determina la documentació necessària exigida i generada amb la gestió dels diferents productes i serveis financers.
Forma i data de lliurament
L’EAC consta de 2 qüestionaris i s’han de contestar les respostes i fer els càlculs dintre del qüestionari segons el tipus de pregunta. Llegiu
atentament les instruccions de cadascun d’ells.
El termini de lliurament finalitza a les 23:55 h del dia 14/04/2023. La proposta de solució de l’EAC es publicarà el dia 24/04/2023 i les
qualificacions el mateix dia. La solució es veurà dintre dels qüestionaris, per tant, si no s'envien els qüestionaris, no podreu visualitzar
la solució dels exercicis en acabat.
https://ioc.xtec.cat/campus/mod/quiz/review.php?attempt=9353569&cmid=1226475#question-9705555-2 1/20
1 Puntuació 0,20 sobre 0,50
Completa
L'Empresa SAC, SA té una caixa forta de lloguer a Caixa Rural, SA per guardar objectes de valor. Posteriorment, la Caixa Rural, SA li
descompta una remesa d'efectes comercials a SAC, SA.
a) Quines operacions són pel banc?

b) Qui és l'intermediari financer? És un intermediari financer bancari o no bancari?
A) En aquest cas són operacions de passiu ja que el client SAC diposita diners a la entitat financera Caixa Rural SA.
B) L'intermediari financer en aquest cas seria CaixaRural, perquè capta diners de l'Empresa SAC. És un intermediari financer bancari
perquè és una cooperativa de crèdit agrícola.
Solució:
a) La caixa forta de lloguer és una operació neutra i el descompte d'efectes és una operació d'actiu.
b) L'intermediari és Caixa Rural i és un intermediari financer bancari.
Comentari:
En l´apartat a la resposta correcta éss que el lloguer de la caixa forta és una operació neutra i el descompte comercial és una
operació d'actiu. E l segon està bé.
Correcte
L'empresa PIC, SA contracta el suminitre del gas amb FEMGAS, SA i signa l'ordre de domiciliació bancària que autoritza a BankRic, SA a
presentar el cobrament dels rebuts al compte bancari que té l'empresa PIC, SA a MésBank, SA.
Quins són els subjectes intervinents en aquest servei financer?
Empresa PIC, SA Ordenant 
MésBank, SA Domiciliat 
BankRic, SA Presentador 
FEMGAS, SA Beneficiari 
La resposta és correcta.
La resposta correcta és: Empresa PIC, SA → Ordenant, MésBank, SA → Domiciliat, BankRic, SA → Presentador, FEMGAS, SA →
Beneficiari.
Completa
Llegiu l'article següent Hacienda pone límites a Bizum: esta es la cantidad que hay que declarar (msn.com)i juntament amb el
material, responeu raonadament i amb les vostres paraules a les preguntes següents:
1. Què és un Bizum?
2. Quins són els límits establerts per Bizum per fer operacions de pagament?
3. A partir de quina quantitat de diners en una transferència per Bizum és obligatori declarar a Hisenda segons la Llei
General Tributària?
4. Quines multes es poden enfrontar els ciutadans en cas de no complir amb la declaració de quantitats de diners enviades
per Bizum?
1. És una aplicació electrònica que permet realitzar transferències immediates entre usuaris mitjançant números de telèfon.
2. Els límits imposats per la aplicació de Bizum són els següents:
Límit de 60 operacions mensuals rebudes

Xifra mínima d'enviament de 0,50 euros
Diners màxims per operació a Bizum: 1.000 euros
Quantitat màxima que pots rebre al dia a Bizum: 2.000 euros
Número màxim d'operacions emeses per Bizum al mes: il·limitades
Número màxim de destinataris en una operació: 30 destinataris
3. Les operacions de transferència que superan els 10.000 euros al any s'han de declarar mitjà el model de pagament S-1 a Hisenda. Es
pot fer telemàticament.
4. Les sancions van dels 600 euros o fins el 50% del valor de la quantitat enviada. En cas dels 10.000 euros que superen el límit permès, la
sanció puja a 5.000 euros de multa.
Solució:
1. Bizum és un servei de pagaments mòbils a Espanya que permet als usuaris enviar i rebre diners a través dels seus telèfons
mòbils, sense necessitat de conèixer les dades bancàries de l'altra persona. Per utilitzar Bizum, els usuaris han de vincular el seu
número de telèfon mòbil amb el seu compte bancari i descarregar l'aplicació de Bizum al seu telèfon mòbil. Una vegada que s'ha
completat aquest procés, es pot enviar o rebre diners de forma ràpida i segura, fent servir només el número de telèfon mòbil del
destinatari o remitent. Bizum s'ha convertit en una forma molt popular d'efectuar pagaments a Espanya per la seva facilitat d'ús
i conveniència.
2. Els límits establerts per Bizum per fer operacions de pagament són: un màxim de 60 operacions rebudes al mes, els diners
màxims per operació són de 1.000 euros, la quantitat màxima que es pot rebre al dia és de 2.000 euros, i el nombre màxim de
destinataris en una operació és de 30 destinataris.
La xifra mínima per enviar és de 0,5 € encara que aquesta quantitat poden variar segons les entitats bancàries.
El nombre màxim d'operacions emeses per Bizum al mes són il·limitades.

3. Segons la Llei General Tributària, a partir d'una quantitat de 10.000 euros en una transferència per Bizum, és obligatori
declarar a Hisenda.
4. En cas de no complir amb la declaració de quantitats de diners enviades per Bizum, els ciutadans poden enfrontar multes de
l'Estat que van des dels 600 euros fins al pagament d'un 50% del valor de la quantitat enviada. Per exemple, si s'envien 10.000
euros sense declarar, la sanció podria ser de 5.000 euros.
Comentari:
Completa
Llegiu l'article següent Criptoarruinados: "Me quedan muy pocos bitcoins, casi nada, teníamos la vida solucionada y lo hemos perdido
todo" (20minutos.es) i juntament amb el material, responeu raonadament i amb les vostres paraules a les preguntes següents:
1. Què és una criptomoneda? En què s'ha convertit segons l'article?

2. Bitcoin és la primera criptomoneda, quan va ser creada? Anomeneu 3 criptomonedes més.
3. Segons l'article quina és la problemàtica amb les criptomonedes?
4. Què és un "bot d'arbitratge"?
5. Què és un esquema o estafa Ponzi i com funciona?
6. Què és el "diner fiat"?
1. Una criptomoneda és un mitjà digital d'intercanvi que utilitza criptografia forta per assegurar les transaccions, controlar la creació
d'unitats addicionals i verificar la transferència d'actius utilitzant tecnologies de registre distribuïts. Les criptomonedes s'han convertit
en un mitjà de risc ja que la falta de regulacions i intermediaris dins d'aquest mercat a derivat en atraure plataformes falses i a
estafadors.
2. La primera criptomoneda va ser creada el 2009 i es va anomenar Bitcoin. Entre les diferents criptomonedes podem trobar les
seguents:
Ether (ETH)
Binance Coin (BNB)
Tether (USDT
3. La publicitat enganyosa, les estafes, la falta de seguretat dins de les plataformes especialitzades, la desinformació de la població ja que
no analitzen ni estudien el mercat i es deriva a invertir d'una forma inadecuada i resulta en grans problemàtiques i pèrdues.
4. un programari que emet notificacions i ordres de compra i venda de forma automàtica que aprofita els moments adequats per obtenir
grans rendibilitats.
5. El esquema Ponzi és una operació fraudulenta d'inversió.
Aquesta estafa busca atraure a clients prometent grans beneficis a través d'una falsa inversió.
Funciona amb els mateixos guanys que s'obtenen dels primers inversionistes, els falsos interessos són generats gràcies als
diners aportats per ells mateixos o per altres nous inversors. El sistema funciona només si creix la quantitat de noves víctimes.
6. El diners FIAT són diners que no tenen valor per sí mateixos i que tampoc no estàn recolzats per reserves de metalls del seu emissor, el
seu valor existeix perquè la llei diu que té aquest valor.
Solució:
1. Una criptomoneda és una moneda digital que utilitza la criptografia per a garantir la seva seguretat i per a validar les
transaccions. Aquesta moneda funciona a través d'un registre descentralitzat anomenat blockchain, el qual registra totes les
transaccions de manera segura i immutables.
Les criptomonedes són úniques perquè no depenen de cap institució financera centralitzada per a funcionar, com ara bancs o
governs. En lloc d'això, les transaccions de criptomonedes són validades per la xarxa de la criptomoneda, i les persones poden
intercanviar les criptomonedes directament entre elles sense la necessitat d'un intermediari.
Segons l'article, de mitja de pagament quasi no es fa servir i s'ha convertit en un actiu especulatiu.
2. El Bitcoin va ser creat al 2009. Exemples de criptomonesdes són: Ethereum, Ripple i Litecoin.
3. Segons l'article hi ha 2 problemàtiques:
La poca regulació que hi ha amb les criptomonedes que fa que creixin les estafes.
Les plataformes que fan de "caixes de canvi" que estan fora del sistema financer i són poc transparents.

4. Un bot d'arbitratge és un programa informàtic que automatitza l'estratègia d'arbitratge en els mercats financers. Aquest tipus
de bot s'utilitza per aprofitar les diferències de preus entre diferents mercats o exchanges per obtenir beneficis.
El bot d'arbitratge analitza constantment els preus de diversos actius en diferents mercats i detecta les oportunitats
d'arbitratge que es presenten. Quan el bot detecta una oportunitat, compra l'actiu a preu més baix en un mercat i el ven a preu
més alt en un altre mercat per obtenir un benefici.
Els bots d'arbitratge són utilitzats per molts inversors i traders per aprofitar les fluctuacions del mercat en temps real i obtenir
beneficis en mercats cada vegada més competitius i ràpids. No obstant, també comporten riscos, com ara la pèrdua de capital si
l'estratègia d'arbitratge no funciona com s'esperava o si el mercat experimenta canvis imprevisibles.
5, Una estafa piramidal, també coneguda com a estafa Ponzi, és un esquema fraudulent en el qual els promotors prometen grans
guanys als inversors a canvi d'invertir en el negoci o esquema. L'esquema sol funcionar de la següent manera:
Els promotors atrauen inversors oferint rendiments sorprenents en un curt període de temps.
Els inversors inicials reparteixen la informació del negoci i atrauen a més inversors.
Els nous inversors aporten més diners, que s'utilitzen per pagar als inversors anteriors i crear l'aparença que el negoci és
rentable.
Els promotors de l'esquema desvien els diners per a beneficis personals i finalment, l'esquema col·lapsa quan ja no hi ha
suficients nous inversors per a pagar als inversors anteriors.
Això significa que només els promotors originals obtenen beneficis significatius i la majoria dels inversors perden els seus
diners.
6. El diner fiat és la moneda que no té valor intrínsec en si mateixa, sinó que el valor està basat en la confiança dels usuaris en la
seva capacitat de ser acceptada com a mitjà de pagament i com a unitat de mesura de valor. Aquest tipus de diners es diu que
són "fiat" perquè no estan basats en cap mercaderia física, com l'or o la plata.
El diner fiat és emès pel govern central o pel banc central del país, i el seu valor està establert per les decisions polítiques i
econòmiques dels governs i les institucions financeres. Els governs i bancs centrals poden controlar la quantitat de diners fiat
que circula en l'economia, cosa que els permet mantenir el valor del diners i controlar l'inflació.
Comentari:
Parcialment correcte
Determineu si es tracta d'un actiu, d'un mercat, d'un intermediari financer bancari o intermediari financer no bancari:
Banc comercial Intermediari financer bancari 
Companyia de factoring Intermediari financer no bancari 
Gestora de fons de pensions Intermediari financer no bancari 
Borsa de València Mercat 
Obligacions de Decathlon Intermediari financer no bancari 
Dipòsit referenciat Intermediari financer bancari 
La resposta és parcialment correcta.
Heu seleccionat correctament 4.

La resposta correcta és: Banc comercial → Intermediari financer bancari, Companyia de factoring → Intermediari financer no
bancari,
Gestora de fons de pensions → Intermediari financer no bancari, Borsa de València → Mercat, Obligacions de Decathlon →
Actiu, Dipòsit referenciat → Actiu.
Correcte
Una empresa sol·licita un préstec de 60.000 € per una nau a 5 anys, amortitzable pel sistema francès a retornar en pagaments anuals.
Rep les dues ofertes següents, que no comporten comissions ni despeses:
a) Banc 1 ofereix un tipus del 0,90 % efectiu mensual.

b) Banc 2 ofereix un tipus d'interès nominal anual del 3 %.
Calculeu la TAE dels préstecs dels 2 bancs.
(Introduïu el resultat en tant per cent, però sense incloure en el camp del resultat l'expressió "%". Utilitzeu una coma "," per separar la
part decimal. Arrodoniu a 2 decimals, per exemple: 12,34)
TAE banc 1) : 11,35

check_circle %
TAE banc 2) : 3,00
check_circle %
TAE = (1 + ik)k – 1 → aquesta fórmula és per trobar un interès efectiu anual (TAE) si es té un efectiu k ( ik)
ik = Jk / k → aquesta fórmula és per trobar un interès efectiu ik quan tenim un interès nominal (Jk )
⎡⎛ 0,90 ⎞⎟ 12 ⎤
a) TAE = ⎢ ⎜⎜ 1+ ⎟ −1 ⎥ ×100 = 11,35 %
⎣⎝ 100 ⎠ ⎦
b) TAE = ( ( 1+ 0,05/1)1 -1)*100 = 3 %
Completa
1) Apunteu els resultats que us han donat de l'exercici del càlcul de la TAE de 2 préstecs de 2 bancs.
2) Segons el resultat de l'apartat 1, indiqueu quina oferta hauria d'escollir l'empresa i el perquè:
3) Si les TAE de l'exercici fossin d'un dipòsit en comptes d'un préstec, indiqueu quina oferta hauria d'escollir l'empresa i perquè:
1) TAE banc 1 =11,35% TAE banc 2 = 3,00%
2) La empresa hauria d'escollir la oferta del banc 2, ja que la TAE és menor i per tant pagarà menys interessos.
3) Si es tracte d'un dipòsit hauria d'escollir la oferta del banc 1 ja que la TAE és major i per tant guanyaria més interessos.
Solució:
2) Comentari: Hauria d'escollir l'oferta amb una TAE menor, ja que pagarà menys interessos pel préstec.
3) Comentari: Hauria d'escollir l'oferta amb una TAE major, ja que guanyaria més interessos pel dipòsit.
Comentari:
Correcte
Quin serà el capital final que es rebrà al venciment si s'inverteix 11000 EUR a un tipus nominal del 8 % trimestral durant 9 trimestres.
(Introduïu el resultat sense separador de milers, i una coma "," per separar la part decimal, per exemple 1234,50)
Resposta:
13146,02 check_circle
C n = C o × (1+i 4) n ⎮⎮⎮⎮
⎫
⎮⎮ ⎛⎜ 8 100 ⎞⎟ 9
j 4 ⎮⎮ n⎬ C = 11000 × ⎜
⎜ 1+ ⎟⎟ = 13146,02
i4 = ⎮⎮ ⎝ 4 ⎠
4 ⎮⎭ ⎮
La resposta correcta és: 13146,02
Correcte
Quin capital rebrà una inversora al final del venciment d'un dipòsit de 5720 EUR a un tipus d’interès efectiu mensual del 1,71 % i durada
de 10 semestres?
(Introduïu el resultat sense separador de milers, i una coma "," per separar la part decimal, per exemple 1234,50)
Resposta:
15820,32
check_circle
⎛ 1,71 ⎞⎟ 10 ×6
C n = C o × (1+i 12 ) n ×6 = 5720× ⎜⎜ 1+ ⎟
⎝ 100 ⎠
La resposta correcta és: 15820,32
Completa
Una empresa té obert un compte corrent a Banc Ric, SA. Durant el mes de març ha fet els moviments següents:
Data operació Data valor Concepte Import €

01/03/23 ? Saldo anterior 950
07/03/23 ? Xec d’una altra entitat a compensar 2000
13/03/23 ? Càrrec targetes de crèdit 800
15/03/23 ? La vostra ordre de transferència 3000
16/03/23 ? Ingrés en efectiu 2500
16/03/23 ? Rebut de l’aigua 500
30/03/23 ? Pagament comissions a comercials 1000
a) Calculeu les dates valor. Teniu la taula de la norma de valoració en les operacions bancàries al material paper.
b) Calculeu la liquidació a 31 de març de 2023, utilitzant el mètode hamburguès, suposant que l’entitat aplica un 0,22 % anual als saldos
creditors i cobra un interès del 16 % pels saldos deutors. Cobra 4 comissions; una comissió de manteniment fixa de 20 euros/mes, una
comissió descobert de 30 € per cada descobert, una per despeses de correu de 0,3 € al mes i 0,12 per apunt. La retenció és del 19
%. Feu servir any civil. (adjunteu en l'espai corresponent un full de càlcul amb les fórmules financeres i poseu els càlculs en el
qüestionari)
a) Dates:
Càlculs:
Interès deutor: 16%

Interès creditor: 0,22%
Retenció: 19%
Comissió de manteniment: 20 EUR
Comissió de descobert: 30 EUR

Despeses per correu: 0,30 EUR
Despeses per apunt: 0,12 EUR
b) Full de càlcul adjunt
M08B1_EAC2_Mariona exercici 10.xlsx
Solució:
a)
Data operació Data valor Concepte Import €

01/03/23 01/03/23 Saldo anterior 950
07/03/23 08/03/23 Xec d’una altra entitat a compensar 2000
13/03/23 13/03/23 Càrrec targetes de crèdit 800
15/03/23 15/03/23 La vostra ordre de transferència 3000
16/03/23 16/03/23 Ingrés en efectiu 2500
16/03/23 16/03/23 Rebut de l’aigua 500
30/03/23 30/03/23 Pagament comissions a comercials 1000
https://www.iberpay.es/es/pagos/operativa-del-snce/horario-y-calendario/
b)
Càlculs:
Interès Deutor = NC Deutor * i/365
Interès Deutor = 850* 0,16/365 = 0,37 €
Interès Creditor = NC Creditor * i/365
Interès Creditor = 41.950* 0,0022/365 = 0,25 €
Retenció = 0,25*0,19 = 0,05 €
Solució: El saldo final és de 98,81 €.
Comentari:
Perfecto
Completa
La Kadija vol invertir els seus estalvis de 20.000 € i el banc li ofereixen un dipòsit estructurat amb garantia de capital. Li pagaran al cap de
3 anys i mig la major de les següents quantitats:
1) El 109 % de la seva inversió.
2) L'import dipositat més el 25 % de la revalorització positiva de l’índex NASDAQ.

a) Calculeu quins interessos cobrarà en les dues opcions si al cap dels 3 anys i mig l’índex borsari s’ha revalorat un 15 %.
b) Digueu quina és la millor opció i calculeu la TAE de la millor opció.
c) Tributen els beneficis dels dipòsits? Cerqueu a internet i expliqueu els trams. Adjunteu el link d'on heu tret la informació.
Nota: Escriviu tots els procediments del càlcul per arribar al resultat final.
a) Amb la opció 1 els interessos que cobraria serien=20.000·109%=21.800-20.000=1.800€

Amb la opció 2, els interessos que cobraria=0,25·0,15= 0,0375
20.000·0,0375=750€
b) La millor opció seria la primera ja que cobraria 1800€ yi amb la segona només 750€ d'interessos.
La TAE de la millor opció és= (Cn/Co)^n-1=(21.800/20.000)^3,5-1=35,20%
c) Si tributan ja que són considerats rendiments de capital mobiliari i s'inclouen a la base imposable del estalvi.
https://www.helpmycash.com/cuentas/cuanto-se-lleva-hacienda-de-lo-ganado-en-una-cuenta-de-ahorro-o-en-un-deposito-y-de-los-
regalos/#:~:text=Los%20beneficios%20obtenidos%20gracias%20a,imponible%20del%20ahorro%20y%20tributan.
Solució:
a)
1) El 109 % de 20.000 € són 21.800 €, doncs 20.000 * 1,09 = 21.800 €. És a dir, cobraria uns interessos de 1.800 €.
2) Per la revalorització de l'índex cobrarà: 0,25 * 0,15 = 0,0375 que aplicats als 20.000 € resulten uns interessos de 750 €.
b) L'opció 1) és la millor opció.
Per calcular la TAE: Cn=C0·(1+ik)n --> 21.800=20.000·(1+i)3,5
TAE o i = (21.800/20.000)^(1/3,5) - 1 = 0,024927 --> 2,49 %
Solució: Per tant, optarà per l’opció 1) que li suposa cobrar més interessos i la TAE és del 2,49 %
c) Si obtens beneficis amb el teu dipòsit bancari has de pagar impostos a través de l'IRPF. L'Agència Tributària preveu els tipus
següents per al benefici de l'estalvi:
Els primers 6.000 euros, a un 19 %.

Els 44.000 euros següents, a un 21 %.
A partir de 50.000 euros, a un 30 %.
A tall d'exemple: si guanyes 20.000 euros, pagaràs un 19 % pels primers 6.000 euros i un 21 % per la resta; és a dir, el total serà
1.140 euros més 2.940 euros.
Link: https://www.caixabank.cat/particular/cultura-financera/diposits-bancaris.html#
El ahorro tributa entre el 19% y el 23% (expansion.com)
Comentari:
Per calcular la TAE: Cn=C0·(1+ik)n --> 21.800=20.000·(1+i)3,5 
TAE o i = (21.800/20.000)^(1/3,5) - 1 = 0,024927 --> 2,49 %
Completa
Liquideu el compte pel mètode hamburguès de l'empresa SUD, SA, si sabeu que:
El saldo creditor del compte puja a 3.200 euros
La suma dels Números Comercials Deutors és de 70.000 €

La suma dels Números Comercials Creditors és de 120.000 €
Interès pels saldos deutors = 7,5 %
Interès pels saldos creditors = 0,25 %

Impost retingut = 19 %
Comissió manteniment = 10 €
Comissió despeses de correu = 0,3 €

Comissió per descobert = 22 € (hi ha hagut 1 descobert)
a) Ompliu el quadre de liquidació.

b) Heu de desenvolupar els càlculs, no serà vàlid només posar el resultat final. Feu servir l'any civil.
a)
Moviments Números Comercials

Concepte Deure Haver Saldos Dies Deutors Creditors
Tancament Totals
Saldo creditor 3.200 70.000 120.000
Interés deudor 14,38 3.185,62
Interés acreedor 0,82 3.186,44
IRPF 0,155 3.186,28
Comissió de manteniment 10,00 3.176,28
Comissió de gastos de correu 0,30 3.175,98
Comissió de descobert 22,00 3.153,98
SALDO FINAL 3.153,98
b) Càlculs:
Interès Deutor = NC Deutor * i/365=70.000·(7,5%/100)/365=14,38€
Interès acreedor =NC acreedor* i/365=120.000·(0,25,%/100)/365=0,82€
Retenció = 0,82*0,19=0,1558€
El saldo final 3.152,98
Solució:
a) Saldo creditor de 3.200 €
b) Càlculs:
Interès Deutor = NC Deutor * i/365

Interès Deutor = 70.000* 0,075/365 = 14,38 €
Interès Creditor = NC Creditor * i/365
Interès Creditor = 120.000* 0,0025/365 = 0,82 €
Retenció = 0,82 * 0,19 = 0,16 €
Comissió manteniment = 10*1 mes = 10 €
Comissió despeses de correu = 0,3*1 mes = 0,3€
Comissió per descobert = 22*1 descobert = 22€
Liquidació final = Saldo creditor - interès deutor + interès creditor - retenció fiscal - comissions = 3.153,98 €
Solució: El saldo final és de 3.153,98 €
Comentari:
Completa
Calculeu l’import de l'operació de canvi de moneda estrangera dels apartats següents. Apliqueu 21 % d'IVA si cal.
a) La Berta ha fet un viatge a Estocolm i li han sobrat 300 SEK. Ella acut a una entitat bancària per realitzar el corresponent canvi de
moneda. Els tipus de canvi i les comissions que li aplica l’entitat són els següents:
Bitllets
Tipus compra tipus venda
Corones sueques 10,638 SEK/€ 10,459 SEK/€
Comissió 0,5 % mín. 10 €
b) L’empresa SAC, SA ha rebut un xec de 25.000 dòlars americans d'un proveïdor dels EEUU. Acut a una entitat bancària i el tipus de
canvi que aplica a aquesta divisa és pel comprador de 1,34 USD/EUR i pel venedor de 1,23 USD/EUR. La comissió que s’aplica a les
compravendes de divises és del 0,5 % amb un mínim de 100 €.
A)
Amb la venta de las 300 SEK, la quantitat d'euros que el banc l'hi pagarà seràn =300*1/10,638=28,20
La comisió que el banc cobrarà per vendre les coronas serà de =300·1/10,638·0,005=0,14
L'import que obtindrà la Berta per la venta de les coronas serà de =28,20-0,14=28,6
B)
La quantiat d'euros que la empresa obtindrà amb el canvi de xec serà =25.000*(1/1,34)=18.656,75€
Comissió=25000*(1/1,34)·0,005=93,28€
L'import que finalment obtindrà la empresa serà de El importe que finalmente obtindrà la empresa serà de=18.656,72-
93,28=18.563,43€
Solució:
a) El banc compra a la Berta les corones que li han sobrat, li aplica el tipus comprador: 300 SEK * 1 €/10,638 SEK = 28,2 €
Calculem la comissió: 300 SEK * 1 €/10,638 SEK * 0,005 = 0,14 € < 10 €, per tant, li cobrarà 10 €
Total: 28,2 € - 10 € = 18,2 €
Solució: Per canviar 300 SEK, el banc li cobrarà 10 € i el canvi són 28,2 €. Li ingressarà 18,2 €
b) Compra div - comissió
1 USD = 1/1,34 €
L'empresa pagarà : 25.000 USD x 1/1,34 EUR/USD= 18.656,72 €
Comissió: (25.000 USD x 1/1,34 EUR/USD x 0,005) = 93,8 < min de 100 €
Total : 18.656,72 - 100 = 18.556,72 €
No s'aplica IVA
Comentari:
Compte amb les comissions, les tens malament en els dos exemples. Hi ha mínim.
Completa
L'empresa PAC, SA té un contracte de gestió de cobrament de les seves factures amb l’entitat Banka. Té una factura per 3.500 € iun
pagaré amb un nominal de 20.000 €.
En el contracte signat amb el banc s’especifica que s’aplicarà una comissió de gestió de cobrament del 0,6 % del nominal per les factures i
un 0,35 % per qualsevol altre efecte comercial, amb un mínim de 60 € (en tot cas) i, pel concepte “Altres despeses”, 2 € per cada
document.
Quin serà l’efectiu que li ingressaran al compte pels dos documents? Apliqueu IVA del 21 % si cal.
Factura
La comissió de gestió de cobrament de la factura serà=3.500*0,006=21<60, se cuentan 60€
Comissió amb IVA=60*1,21=72,60€
Pagarés
La comissió per la gestió de cobrament del pagaré=20.000·0,0035=70>60 se cuentan los 70€

Comissió amb IVA=70*1,21=84,70€
Comissió de altres despeses=2*2=4,00€
L'efectiu que l'hi ingressaran a la empresa per els dos documents=3.500+20.000-72,60-84,70 - 4=23.338,70€
Solució:
Factura de 3.500 €:
Comissió: 3.500 * 0,006 = 21 €, com no arriba al mínim de 60 €, se li cobrarà 60 € + 21 % IVA
IVA: 60 * (1 + 0,21) = 72,6 €
Concepte "Altres despeses":
1*2€=2€
Efectiu que li ingressaran al compte: 3.500 - 72,6 - 2 = 3.425,4 €
Pagaré de 20.000 €:
Comissió: 20.000 * 0,0035 = 70 €
IVA: 70*(1+0,21) = 84,7 €

Concepte "Altres despeses":
1*2€=2€
Efectiu que li ingressaran al compte: 20.000 - 84,7 - 2 = 19.913,3 €
TOTAL efectiu: 3.425,4 € + 19.913,3 € = 23.338,7 €
Comentari:

◄ PRACTICA L'EQUIVALÈNCIA DELS TIPUS D'INTERÈS!
Salta a...
QÜESTIONARI TIPUS TEST EAC2 ►

Qüestionari Pràctic EAC2 - Revisió de L'intent

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Qüestionari Pràctic EAC2 - Revisió de L'intent

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Qüestionari Pràctic EAC2 - Revisió de L'intent

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

24/4/23, 15:15 Qüestionari pràctic EAC2: Revisió de l'intent

/ UF2: Productes del mercat financer i d'assegurances / Qüestionari pràctic EAC2

Començat el dimarts, 28 de març 2023, 17:52

Presentació i resultats d'aprenentatge

Presentació i resultats d'aprenentatge

La puntuació màxima assignada a cada activitat s’indica a l’enunciat.

Detalla els aspectes específics dels productes i serveis existents en el mercat.

Forma i data de lliurament

1 Puntuació 0,20 sobre 0,50

a) Quines operacions són pel banc?

2 Puntuació 0,40 sobre 0,40

Quins són els subjectes intervinents en aquest servei financer?

Empresa PIC, SA Ordenant 

3 Puntuació 0,40 sobre 0,40

2. Els límits imposats per la aplicació de Bizum són els següents:

Límit de 60 operacions mensuals rebudes

El nombre màxim d'operacions emeses per Bizum al mes són il·limitades.

4 Puntuació 0,60 sobre 0,60

1. Què és una criptomoneda? En què s'ha convertit segons l'article?

5. El esquema Ponzi és una operació fraudulenta d'inversió.

5 Puntuació 0,40 sobre 0,60

Banc comercial Intermediari financer bancari 

Companyia de factoring Intermediari financer no bancari 

Gestora de fons de pensions Intermediari financer no bancari 

Borsa de València Mercat 

Obligacions de Decathlon Intermediari financer no bancari 

Dipòsit referenciat Intermediari financer bancari 

La resposta és parcialment correcta.

Heu seleccionat correctament 4.

6 Puntuació 0,50 sobre 0,50

a) Banc 1 ofereix un tipus del 0,90 % efectiu mensual.

TAE banc 1) : 11,35

7 Puntuació 0,30 sobre 0,30

1) TAE banc 1 =11,35% TAE banc 2 = 3,00%

8 Puntuació 0,55 sobre 0,55

La resposta correcta és: 13146,02

9 Puntuació 0,55 sobre 0,55

La resposta correcta és: 15820,32

10 Puntuació 1,25 sobre 1,25

Data operació Data valor Concepte Import €

Interès deutor: 16%

Comissió de manteniment: 20 EUR

Comissió de descobert: 30 EUR

Despeses per apunt: 0,12 EUR

b) Full de càlcul adjunt

M08B1_EAC2_Mariona exercici 10.xlsx

Data operació Data valor Concepte Import €

Interès Deutor = 850* 0,16/365 = 0,37 €

Interès Creditor = NC Creditor * i/365

Interès Creditor = 41.950* 0,0022/365 = 0,25 €

Retenció = 0,25*0,19 = 0,05 €

Solució: El saldo final és de 98,81 €.

11 Puntuació 0,80 sobre 1,00

1) El 109 % de la seva inversió.

2) L'import dipositat més el 25 % de la revalorització positiva de l’índex NASDAQ.

b) Digueu quina és la millor opció i calculeu la TAE de la millor opció.

a) Amb la opció 1 els interessos que cobraria serien=20.000·109%=21.800-20.000=1.800€

b) L'opció 1) és la millor opció.