LITERATURA MEDIEVAL I

FILOLOGIA CATALANA

Pàgina 1
 LITERATURA MEDIEVAL I
FILOLOGIA CATALANA

AVALUACIÓ:

INTRODUCCIÓ
La narrativa catalana medieval, que abasta els segles XI al XV, és un ric testimoni literari que
reflecteix la diversitat cultural i social de l'època. Aquesta producció literària es distingeix per la
seva varietat de gèneres, incloent-hi l'èpica, la lírica i la prosa. La influència de la poesia
trobadoresca, amb l'expressió de l'amor cortès, és notable en aquest període.

Ramon Llull, com a figura destacada, va contribuir de manera significativa a la narrativa catalana
medieval amb la seva obra literària i filosòfica. A més, l'entorn històric, marcat per les croades i la
convivència de cultures diverses, va influir en les temàtiques i estils d'aquesta narrativa.

Aquesta producció literària no només va servir com a expressió artística, sinó que també va
contribuir a la definició de la identitat catalana i va deixar un llegat influent en el desenvolupament
posterior de la literatura a Catalunya i a la península Ibèrica.

1. RAMON LLULL:
Ramon Llull, un pensador medieval català, va abordar la tasca de demostrar fets teològics relacionats amb el
cristianisme mitjançant l'ús de la raó i la lògica. En contrast amb molts dels seus contemporanis, Llull va
evitar recórrer als arguments d'autoritat, preferint en canvi un enfocament més racional. Aquesta metodologia
es desvia del model prevalgut a l'època, on els autors anteriors eren citats com a fonts d'autoritat, amb els
seus arguments essent considerats vàlids simplement perquè provenien de fonts reconegudes.

Ramon Llull, en les seues obres, va buscar la unificació entre les religions musulmanes, jueva i cristiana
mitjançant el seu mètode innovador anomenat "Ars" (Art). Aquesta metodologia, concebuda com un sistema
lògic i simbòlic, va ser clau per explorar la veritat i demostrar les veritats teològiques, amb l'objectiu de
fomentar la comprensió interreligiosa.

L'"Ars" reflecteix la aspiració de Llull de crear una "ciència universal", basada en la combinatoria de
principis, per abordar qüestions teològiques i filosòfiques i trobar un terreny comú entre les creences
religioses diverses.

Pàgina 2
 LITERATURA MEDIEVAL I
FILOLOGIA CATALANA
Mitjançant la integració del Quadrivium, amb disciplines com aritmètica, geometria, música i astronomia,
Llull va incorporar relacions geomètriques, principis aritmètics i proporcions musicals a l'"Ars", expressant
així les seves idees amb profunditat.

A més, va enfortir les seves habilitats amb el Trivium, que incloïa gramàtica, retòrica i dialèctica, per
expressar i defensar les seves idees amb claredat i eficàcia, fent ús del poder persuasiu de la retòrica. Aquesta
síntesi de disciplines va ser fonamental en la contribució de Llull a la comprensió interreligiosa i a la seva
destacada producció literària i teològica.

Aparició de deu, escriu Llibre de la contemplació en Déu, destaca per explorar temes místics i teològics. Va
ser la primera obra escrita en català.

BREVICULUM
Còdex miniat que conté 12 il·lustracions de grans dimensions de la Vita coetanea , executades cap a
1325 per iniciativa de Tomàs Le Myésier, un seguidor del beat vinculat a la cort de França.

IMATGE I: DIVISIÓ EN TRES FRAGMENTS

Es marca 3 objectius:
-La conversió d’infidels mitjançant la lectura del millor llibre del mon que
tracta els erros dels infidels.
-La construció de monestirs per formar a misioners educant-los amb eixe
llibre.
-Predicar ell mateix arrabant si és necessari al martiri.

Sobretot predicava als musulmans. Amb aquests objectius LLull comença a formar-se. Abans d’aquests
espisodis, LLull deruia tindre una precedent educació litrerària. Mentre estava escriuvint, Jesucroist se li va
apareixer quan estava escrivint una cançó amorosa de tradició trovadoresca. No es conserva cap d’aquestes
cançons.

Amb la finalitat de formar-se, estudia Árab per poder aplegar i convencer als infidels musulmans. Per tant les
primeres obres que escriu Llull son en Arab, no obstant no se’n conserven. Aquesta formació autodidacta,
dura aproximadament set anys. Després de la seua conversió, va entrar en contacte amb diferents centres
intel·lectuals que van aportar-li coneixements en els seus peregrinatges.

No hi ha dades expecifiques respecte a la seua formació, no obstat constinua estudiante. Te elements de

filosofia platònica, aristotelica, corrents que barregen i recicla la obra d’altres autors precedents per contruïr
la seua filosofia propia.

Pàgina 3
 LITERATURA MEDIEVAL I
FILOLOGIA CATALANA

EPISODI IV: LA IL·LUMINACIÓ DE RANDA.

Llull ja va escriure abans de la il·luminació i els 7 anys de formació. Els especialistes diviedixen la seua
porducció en quatre etapes:

ETAPES DE L’ART

1. Etapa preartística (1271-1274). Abans de la sistematització de l'Art, Ramon treballa en la Lògica del
Gatzell i en el Llibre de contemplació en Déu, obra monumental que conté la major part dels
elements fonamentals del pensament de Llull.
- Llibre de contemplació en Déu, esta fomada per 8-9 volums amb la finalitat d’esciure el Millor llibre de
predicació dels infidels. Aquesta obra replega els precedents i principis fonamentals que marcaran la creació
seues posteriors obres.

2. Primera fase de l'Art (1274-1289). L'Art abreujada d'atrobar veritat/Ars compendiosa inveniendi
veritatem fixa per primer cop les Figures i els Alfabets del mètode de Ramon: és l'obra central del
‘primer cicle’ d'aquesta fase.
- Escriu literatura per aplegar als seus objectius, aplegar als infidels per salvar les seues ànimes.
Posterioirment s’enadona de que el receptor de l’obra no aplegava a entendre la complexitat de la seua
filosofia en l’obra. Amb la finalitat de corregir aquesta situació, en el ‘segon cicle’, es va adaptar creant
l’obra: L'Art demostrativa (1283). Va dismimnuir la complexitat de la comprensió reelaborant el
sistema al voltant de L'Art de la primera fase, que s’anomena també ‘quaternària’.

3. Segona fase de l'Art (1290-1308). L'Ars inventiva veritatis fixa els principis en divuit i els presenta en
dues sèries de nou (la denominació de ‘fase ternària’ l'ha inspirada el submúltiple menor d'aquestes
xifres).
- Llull va consolidant aquesta nova proposta amb la Taula general (1294) i l'Arbre de
ciència (1295-1296), fins l'Art general última (1305-1308) i l'Art breu (1308).

4. Etapa postartística (1308-1315). Llull centra la seva atenció en la formulació d’una ‘nova’ lògica,
expressada en una sèrie d’opuscles polèmics, sobretot durant l'estada a París de 1309-1311. Després
d'haver estat escoltat al concili de Vienne, va continuar produint obres a Mallorca, a Sicília i a Tunis

LLIBRE DE CONTEMPLACIÓ
El Llibre de contemplació en Déu (1271-1274) ocupa set volums de les Obres Originals de Ramon
Llull (ORL) i prop de 1200 pàgines d'atapeïda tipografia a dues columnes a les Obres Essencials (OE). És la
base de totes les seues obres posteriors.

Pàgina 4
 LITERATURA MEDIEVAL I
FILOLOGIA CATALANA
L’organització de l’obra depèn d’una sèrie de recursos numerològics que projecten sobre la macroestructura
(llibres, capítols, distincions) i sobre la microestructura (paràgrafs dels capítols) unes xifres simbòliques,
entre les quals insistentment s'infiltra el tres de la Trinitat divina: hi ha 365 capítols, un per cada dia de l'any,
materialment relligats en 3 volums, els quals engloben en realitat 5 llibres i aquests, 40 distincions. Cada
capítol té 30 paràgrafs numerats, dividits en 10 grups.

Els continguts dels cinc llibres de la nostra obra són: la creació i la naturalesa de Déu; el Déu fet home i la
Redempció. En el tercer llibre la descripció de la vasta realitat natural a través de les finestres que són els
sentits externs (vista: en Llibre de contemplació projecta la seua visió de la societat), oïda, olfacte, gust,
tacte) i interns (cogitació, apercebiment, consciència, subtilesa, fervor).

En Llibre de la intenció Llull defineix què és la intenció, la va escriure en la primera etapa del ARS, el va
dedicar al seu fill. A més en Doctrina pueril. Llull és un símbol Clàssic, entre moltes disciplines. Exposa de
manera clara i sencilla la descripció de la intenció. Li interessa el món material com a punt de partida de
poder conèixer el món intel·lectual.

Entre aquest capitols trobem dels més importants de la llengua catalana, (CAPITOLS REPLEGATS EN
L’AULA VIRTUAL) els capítols estan numerats segons l’estructura esmentada anteriorment.

En el CAP 112: critica l’estament de dels cavallers.

- Més avant escriurà El Llibre de l’ordre de cavalleria on desenvolupa el seu cirteri i visió de la cavalleria.
Martorell reciclarà aquest llibre per construir la seua escriptura Tirant lo Blanch.

PRIMER PARÀGRAF:
- Introdueix la contemplació a Déu, Invocació.
- Descriu la funció teorica i ideal del que haurien de
complir els cavallers.
SEGON PARÀGRAF:
-Descriu la realitat de la com son els cavallers i quien fets
mostren el seu comportament erroni.
TERCER PARÀGRAF:
-Esmenta el desviament, la desordenació dels fets i la
utopicitat d’aquesta idea.

- Llull reflexa una de les Claus del seu pensament en aquesta obra, introduïnt així aquesta idea en totes les
seues posterioris obres.

Pàgina 5
 LITERATURA MEDIEVAL I
FILOLOGIA CATALANA

💡 Les intencions🗝 :

- 1ª INTENCIÓ: Aquest concepte fa referencia a la finalitat, allò que justifica la existencia. Alló que deuria
de ser. DEU CREA AL ÉSSER
- 2ª INTENCIÓ: desviació de la primera intenció. En la major part dels casos te connotació negativa.

La presencia de les dos no són incompatibles, poden coexistir. No obstant, han de seguir aquesta ordenació,
doncs la inversió de l’ordre les definiria com a pecat.

• La primera intenció de ésser huma és conèixer i estimar a Déu. Recordar, entendre (=conèixer) i
estimar a Déu. Dimensió intel·lectual + dimensió afectiva.
- Aquesta idea la hereta de Sant Agustí, ell parla de que en l’ésser humà l’ànima racional es caracteritza per
tindre tres potències: la memòria, l’enteniment i la voluntad.
- Se pot estimar sense entendre=LA FE.
- Per a Llull estem obligats a conèixer deu, entendre a Déu i a estirmar-lo.
- A més, també estem obligats a racionalitzar al màxim la fe el màxim possible.

PARÀGRAF 4: Diferència entre cavallers d’un món i d’altre.

PARÀGRAF 6: Cavallers mundans lluiten entre ells i es deshonren.

PARÀGRAF 10: Alternaliva contra

les croades. En conte de matar als
infidels, aplicar el martitri i safricar-se
u mateix. Primera corada en 1099 per
la crida del Papa per recuperar Terra
Santa.
- Aquest paràgraf parla del fracàs dels que van intentar conquerir-la. Llull prefereix enviar missioners i no
soldats.
- Els missioners formats, segons el seu llibre, són cavallers celestials. Persegueixen les injustícies I
segueixen els ideals de Déu.
- Paral·lelisme entre la cavalleria celestial i del món nomal. Els cavallers espirituals no porten armes reals.
Amb les croades, es crea aquesta imatge dels cavallers espirituals. Els que acudeixen a les croades havien
de tindre aquesta doble dimensió.
- Ideal per constriuir la cavalleria: perseguir les insjusticies i seguir els ideals de Déu.
- Per a LLul, fer una croada militar ha d’anar lligada amb enviar missioners que intervinguen en la
conversió, sempre a través de la paraula, amb la finalitat de recuperar la Terra Santa.

PARAGRAF 18: “Sars del diable” són els encarregats de sometre a condemes als enemics.

Pàgina 6
 LITERATURA MEDIEVAL I
FILOLOGIA CATALANA
CAPÍTOL 118.
PARAGRAF 1: Lloar a déu. Enúncia com va
començar la joglaria en favor de Déu.

PARAGRAF 2: comença per una oració

adversativa, reflexa el canvi de la joglaria.

- Reflexa que el món ha perdut el romb, i lo pitjor és que ningú s’enadona.

- Perspectiva regresionista del món. S’imaginen la pèrdua del mon perfecte, resultat d’una regresió.
- El pensament medieval considera que el món està envellint, de manera similar a les etapes vitals del ésser
humà. Els autors són profetes dels temps finals.
- Idea de que qualsevol temps passat fou millor. Per culpa del pecat, el dimoni s’apropia del món. Busquen
tornar al món a aquest estat ideal original.
- Poder comunicatiu dels joglars per transmetre aquestos interessos. Aparició de la joglaria espiritual.

• Primer model que hi ha de la literatura de la introspecció, de la reflexió. Trau idees que conté en el seu
interioir i introdueix en llibre de la contemplació elements autobiografics. Innova en l’época. La
motivació d’escriure es perquè creu en la seua capacitat de ser model de les masses.

BLANQUERNA, RAMÓN LLULL.

PERSONATGES:
ELBAST I ALOMA: Elbast i Aloma són els pares del protagonista i la primera part està protagonitzada per
ells.
BLANQUERA: Tota la història se centra en el personatege principal de Blanquerna.
RAMON LO FOI: desdoblació del autor en el personatge fictici. Està boig.
- Els personatges que acompanyen a blanquerna en la reforma universal de la societat són de caràcter
abtsracte, també estan carcateritzats per no tindre nom.

TRAMA:
- Blanquerna vol dedicar-se a ser hermità de Déu i dedicar-se a ell. Diverses circumstancies fan que deixe
este camí, les situacions s’ho impedeixen.
- Es nombrat bisbe i posterioirment el nomenen Papa de Roma. En aquest moment centra les bases per
estabilitzar la situació del estat ideal.
- Pèrsonatge que se dedica a reformar la societat cristiana. Busca actuar des de dintre de la societat cristiana
per poder servir d’exemple. Reflexa l’ideal de societat en una novel·la narrativa utòpica.

- Posteriorment es retira i es dedica a ser hermità, i escriu un llibre per a altres hermitanys anomentat Amic i
Amat. L’amic simbolitza l’ànima del creient, i el amat representa Déu. Té un to místic i fictici, el

Pàgina 7
 LITERATURA MEDIEVAL I
FILOLOGIA CATALANA
personatge escriu aquesta obra dins de la novel·la. Llull pretén presentar una reforma universal. Està
descrita en l’ambientació d’una ciutat de manera molt realista.
• El protagonista d’aquest capítol és un canonge (els que estàn darrere del bisbe, gestionen els actes
religiosos i l’administració). Aquest personatge és un ideal tópic de la bondat, i ajuda al personatge de
blanquerna a establir les reformes per contruir l’estat ideal.
• Blanquerna estableix una sèrie de carrecs que deurien de realitztzar els canonges, els càrrecs en funció de
les benaventurances.
• Aquesta va passant per diversos estaments que donen forma a l’estructura. Per tant es divideix en set
capitols. Assenta les bases de la reforma necessaria per establir l’ideal, després dimiteix del seu càrrec de
Papa.

CAPITOL I: La persecució.
• TEMA: Canonge: perseguix injusties i és perseguit denunciar les injusticies.
• TRAMA:
- Canonge entra en una taberna i compra vi. Primer es possen en el lloc de la resta, es fica a beure amb ells
i guanya la seua confiaça. És una estratègia per aplegar a les persones de mal viure.
- Aquestes es converteixen en un exèrcit que acompanya a canonge per tota la ciutat.
- En els gremis el obrador i tenda estaven en el mateix espai. Amaguen el obrador per a que no es veja com
treballen.
- Donen la imatge de actuar amb poca transparència. Es considera una injustícia que fa que aquest canonge
actue. Va a l’autoritat de la justicia per dinunciar la situació.
- Es comencen a organitzar escandals públics és la estrategia que empren, hetedoroxa, que és la acció que
transcorre en la durada de tot el capítol.

• INTERPRETACIÓ:
- El episodi compara als drapers burjessos integrats en la societat i tenen la justicia de la seua part amb els
personatges perseguit de la justicia, apartas de la societat. En aquest capitol li dona la volta a la situació.

- Capgira el reflex de la societat amb aquest contrast, jugant en la tranparència i la opaquicitat. Els que estan
ben considerats són els que oculten, i els que estan mal considerats són els transparents que actuen bé.
Fica en evidència els prejudicis del que tenim com a primerament correcte i la realitat.

- El batlle també és un servidor de l’ordre públic. El rei com a instància suprema és qui finalment estableix
que a partir d’eixe moment, els drapers han de treballar a la llum, per no tindre la possibilitat de treballar
a amagades. És la sentencia justa que imparteix.
- Qui està foi? És la pregunta que planteja el Rei al Canonge. El rei vol saber perquè el canonge havia dit
estes paraules. Ell serveix a la justicia. El canonge argumenta que si existeix el joc de daus, és perquè el
rei permet el joc de daus. Per tant, que si el rei considera que és delicte, el rei s’ha de penjar a ell mateix.

Pàgina 8
 LITERATURA MEDIEVAL I
FILOLOGIA CATALANA
Ell és la casusa del joc de daus, perquè no el prohibeix. La estratègia de canonge és semblar ser boig per
fer savis als altres.

ALTRES OBRES CLAU DE RAMÓN LLULL.

Per a Llull la literatura és la seua segona intenció. La seua primera intenció és difondre el missatge de
reforma i la conversió dels infidels. Busca establir la base per contruir la societat ideal, era la seua finalitat i
ho feia a través de la literatura.

LLIBRE DE MERAVELLES:
A banda de Blanquerna, va escriure Llibre de Meravelles, és pot definir com l’altra cara o antítesi de
Blanquerna.
- Blanquerna es pot considerar una novela utòpica, fictícia.
- En Blanquerna, el personatge aconseguix el seu propòsit.
- En llibre de meravlles, Félix és encarregat per son pare abans de morir, recòrrer el món meravellant-se de
tot. Per a Llull merravellar-se és polisèmic. Es presenten situacions anòmales, possa en evidència els mals
que observa i sentència la societat que veu.
- Aquesta és una crítica que enfoca a través de la ficció des de la perspectiva del personatge.
- Félix representa el tópic del homo viator, personante viatger.
- Félix es troba meravelles de tots els tipus: la naturlessa, qualsevol situació, animals… (El llibre de les
bèsties).
- Troba personatges més savis dels quals es meravella quan resolen les seues curiositats.
- Llull és autorreferencial, cita obres seues anteriors, en aquesta apareix el personatge de Blanquerna.
L’hermità fan servir l’exemple (narració breu que s’ha d’interpretar).
- Félix ha d’arribar a la resposta per si mateix, el hermità l’encamina per trobar-la a través del diàleg i
l’intercanvi.
- No dona cap resposta directa, la dona mitjançant els exemples, el conte dins de altre conte, és latent en tot
l’obra. Finalitat didàctica d’esforçar-se per entendre. Quan més obscura és la sentència, més altament
entén l’enteniment, que entén la sentència.

EL LLIBRE DEL GENTILIL I EL TRES SAVIS.

- Aquest llibre pertany al gènere literatri del diàleg.
- L’obra es forma entre els personatges que donen títol a la mateixa, un gentil i tres savis.
- Els sasvis són els representats de les tres religions monoteistes, coneixen molt bé la seua religió pròpia. El
gentil que no era d’una religió monoteista, se lis considerava algú inferior.
- Gentil té angoixa existencial, té el perfil del homo viator. No creu en Déu, per tant té angoixa existencial.
- No li troba sentit a l’existència. Per tant, abandona el seu poble per trobar la respota i es troba als tres
savis.
- Ells li expliquen els fonaments de la seua religió: jueu, cirstianisme, i muslmà, en aquest ordre.
- El gentil es fa una idea de la religió més pròxima a ell.

Pàgina 9
 LITERATURA MEDIEVAL I
FILOLOGIA CATALANA
- Els savis no volen saber quina és la resposta perquè distorsionarà el debat i diàleg del debat que mantenien
els savis, saber quina és la millor religió.

2. SANT VICENT FERRER:

—————————————————————————— 1350-1419
Sant Vicent Ferrer va ser una figura de notorietat intel·lectual i religiosa durant el segle XIV i principis del
XV. Les seues predicacions es distingiren per tenir un caràcter apocalíptic, anticipant la fi del món. Aquesta
dimensió profètica caracteritza molts dels seus sermons, reflectint una preocupació constant pel destí últim
de l'humanitat. A més, Sant Vicent es destacà per la seua versatilitat, demostrant habilitats teatrals en el seu
estil poètic, el que captivava l'audiència i facilitava la divulgació el seu missatge religiosa, especialment entre
els més desfavorits econòmicament.

Abans de les seves experiències místiques, Sant Vicent també deixà una empremta en el pensament filosòfic
amb obres sobre qüestions metafísiques i lògiques. El seu tractat "De suppositionibus", escrit en llatí, és un
exemple d'aquesta faceta intel·lectual, explorant la naturalesa de les suposicions i oferint classificacions i
exemples per a una millor comprensió. Aquest text, encara que escrit fa segles, continua sent d'interès per a
acadèmics i filòsofs contemporanis, especialment a Amèrica.

La seua influència no es limità al àmbit religiós i filosòfic, sinó que també va transcendir a la cultura popular,
especialment a través dels relats de miracles que se li atribuïen. Aquests miracles, que han passat a formar
part de la tradició cultural i festiva, són commemorats en festes i representacions, com les que es duen a
terme a Algemesí. L'adoració popular a Sant Vicent Ferrer també es manifesta en la creació d'altares i
representacions teatrals al carrer, que rememoren els seus actes miraculosos.

Malgrat la seva mort fa segles, la influència de Sant Vicent Ferrer perdura fins als nostres dies, especialment
a través dels sermons que es conserven en manuscrits. No obstant això, s'ha de tenir present que aquests
documents poden haver sofert alteracions i pèrdua d'informació al llarg del temps. Les edicions dels seus
sermons sovint incorporen errors, tot i els esforços per preservar-ne la autenticitat. Els desafiaments inherents
a la transmissió escrita poden haver afectat la seva integritat, especialment en el cas del llatí, on els sons
palatals no tenen assignació específica en l'alfabet. Això porta a una reciclatge de lletres de l'alfabet llatí per
a representar aquests sons, provocant una alternança ortogràfica en les edicions que segueixen l'ortografia
original. A més, és comú trobar anacoluts i incoherències sintàctiques, ja que els sermons eren inicialment
discursos orals que van ser reproduïts per escrit. Aquesta transformació del discurs oral al text escrit pot
donar lloc a alguns errors i incongruències en el contingut dels manuscrits preservats.

Durant les seues predicacions, Sant Vicent era acompanyat per una comitiva de penitents, que simbolitzaven
el seu compromís amb la penitència i la purificació espiritual. Aquesta pràctica de penitència pública i
flagel·lació servia com a preparació psicològica per a les seves sermons, generant un estat d'ànim receptiu

Pàgina 10
 LITERATURA MEDIEVAL I
FILOLOGIA CATALANA
entre l'audiència. Amb habilitats oratòries excepcionals i un domini de la comunicació no verbal, Sant Vicent
captivava i influenciava la seva audiència, utilitzant els gestos i la paraula per a transmetre el seu missatge
religiós i despertar la consciència moral dels seus seguidors. Així, el seu llegat perdura no només en els seus
escrits, sinó també en la memòria col·lectiva i les tradicions populars que encara avui mantenen viva la seva
figura i el seu missatge.

SERMONS DE SAN VICENT

Els sermons de Sant Vicent Ferrer exhibien una estructura clara i ben definida, contenint una rica acumulació
d'informació i podent estendre's en durades considerables. A més, eren àmpliament copiats per altres autors
contemporanis, consolidant-se com un model considerat ideal en termes d'estructura retòrica.

Solien abordar temes recurrents, com la imperativa necessitat de complir amb els preceptes cristians i
adoptar una vida plenament consagrada a la fe. Aquestes temàtiques s'organitzaven entorn de qüestions
específiques, destacant la crítica contínua a pràctiques considerades no cristianes, com ara la consulta a
adivins, força estesa en la societat de l'època i vehementment condemnada com a pacte amb el dimoni. A
més, s'insistia en la importància de santificar els diumenges com a dies dedicats a Déu, reforçant aquests
arguments amb exemples històrics i narracions per tal d'il·lustrar-los i facilitar-ne la comprensió per part de
l'audiència.

El predicador s'assegurava que cadascuna de les parts del sermó estiguessin enllaçades amb el tema central
de manera coherència i consistència, utilitzant una frase temàtica com a eix estructurador i identificador del
discurs. A més, recorria a recursos retòrics com les semblances, que proporcionaven comparacions per
explicar esdeveniments o idees complexes d'una manera més vivencial i comprensible. Aquesta estructura
retòrica recordava una xarxa, on cada element d'una part s'emparellava amb un equivalent en una altra,
establint una coherència i una fluïdesa lògica en el desenvolupament del missatge.

Els sermons també incloïen cites d'autoritat per reforçar les argumentacions i el tema principal exercia la
funció de fil conductor, guiant tota l'exposició i assegurant la cohesió del sermó en el seu conjunt. Així, la
brillantor de Sant Vicent Ferrer com a orador i comunicador es manifestava no només en la profunditat dels
seus continguts, sinó també en la seva magistral organització i presentació.

ESTRUCTURA DEL SERMÓ

DESCRIPCIÓ:
Els sermons de Sant Vicent Ferrer no sempre seguiren una mateixa composició, sinó que les seves
disposicions es trobaven recollides en un llibre d'estructures teòriques conegut com "Artes predicandi de l'ars
d'Eiximenis".

Aquesta obra proporcionava els mecanismes per al desenvolupament de l'art de la predicació, tot i que Sant
Vicent no en seguia literalment aquesta estructura, en va seguir la seva essència. Aquests sermons

Pàgina 11
 LITERATURA MEDIEVAL I
FILOLOGIA CATALANA
s'anomenen sermons de sants o, de manera més tècnica, sermons de tipus hagiogràfic, ja que s'inspiraven en
la vida de sants (hagiografia).

• THEMA: El tema del sermó era una frase en llatí extreta dels evangelis, els quals formen part del Nou
Testament i van ser escrits pels evangelistes sobre la vida de Jesús.
- La lectura d'un fragment dels evangelis era una pràctica comuna en les misses, i Sant Vicent citava sovint
la Bíblia en els seus sermons.
- Aquells que no entenien el llatí havien de recórrer a traduccions, i els teòlegs actuaven com a
intermediaris en aquest procés.
- Aquesta situació, però, va donar lloc a heretges que aprofitaven aquesta manca de comprensió. Malgrat
que hi havia diverses traduccions clandestines, l'única versió considerada oficial era la versió llatina, i la
Inquisició perseguia qualsevol incompliment d'aquesta norma.

• INTRODUCTIO TEMHATIS:
- La introducció del tema del sermó acostumava a finalitzar amb una pregària de l'Ave Maria i contenia una
breu referència a la importància de la predicació del dia o al contingut que abordaria el sermó, actuant
com una introducció genèrica per trencar el gel.
- Sant Vicent utilitzava dos tipus d'introduccions: una primera més detallada centrada en la Mare de Déu i
una segona introducció més general, coneguda com a preintroducció temàtica, que exposava més
detalladament el contingut del tema i acabava amb la divisió temàtica, utilitzant un recurs retòric
memotècnic conegut com a homeotelèuton, en què les divisions acabaven amb una frase similar a la que
les iniciava.
- A més, convidava tots els assistents a pregar l'Ave Maria com a cloenda de la introducció.

• DIVISIÓ TEMHATIS: Divisió del tema.

- Consistia en un esquema que enumerava les diferents parts que el predicador considerava rellevants,
utilitzant una divisió rimada en què el final de totes les parts coincidia.
- Aquesta tècnica, coneguda com a divisió rimada, facilitava la memorització per part del predicador, ja que
les parts eren més fàcils de recordar.

• DILATATIO: desenvolupament detalllat de cada part de la divisió. Part central del sermó, era la més
important per reportar pels escrives.

• EPILOGUS: conclusió del sermó.

BEATE MARIA MAGDALENA.

- El sermó específic dedicat a Santa Maria Magdalena se centra en la narració dels episodis rellevants de la
vida d'aquesta santa, una figura que emergeix dels Evangelis i que era coneguda com a important
personalitat religiosa en la seva època.

Pàgina 12
 LITERATURA MEDIEVAL I
FILOLOGIA CATALANA
- Maria Magdalena és una santa que apareix puntualment en la Bíblia i que esdevé un símbol destacat en el
context de les reflexions sobre la figura femenina, una qüestió recurrent en l'època medieval.
- En el sermó, es descriu i es respon al model tradicional de la dona pecadora, convertint Maria Magdalena
en un exemple rellevant d'aquesta representació.

• THEMA: Evangeli segons Sant Lluc, capítol setè. Després de tractar el tema, els copistes no van
considerar necessari anotar més. Aquestes formes es repeteixen en tots els sermons. Són recopilades per
servir de model a altres predicadors que ja tenen coneixements de llatí, per tant, les (..) identifiquen
l'omissió per part del copista.

• INTRODUCTIO TEMHATIS: La introducció del sermó sobre Maria Magdalena és breu en comparació
amb altres sermons, però torna a repetir el tema.
- Es comença amb una introducció que es centra en la descripció de la vida de Maria Magdalena i el context
en què va viure.
- S'utilitzen dues introduccions: la primera és més detallada i està dedicada a Maria, mentre que la segona
és una introducció més general que precedeix la introducció temàtica.
- Aquesta última explora més en detall el tema i acaba amb la divisió temàtica, que fa referència al tema
principal del sermó.
- Aquesta tècnica retòrica, coneguda com a homeotelèuton, implica divisions amb un final que coincideix
amb el principi, per a facilitar-ne la memorització.

• En aquest sermó, s'introdueix la idea del referent cultural de la cultura cristiana de la geografia del més
enllà, que es va desenvolupar més enllà de l'edat mitjana. Es diferenciaven dos espais delimitats i clars:
l'infern i el cel. Fins a l'arribada de Jesucrist, tots els ànimes anaven a l'infern, però era un infern on no es
patia, conegut com a l' "Infierno de los justos" o limbo. Aquest era l'espai on es trobaven els sants, esperant
que Jesucrist vingues per rescatar-los i portar-los al cel.

• El sermó presenta els dos models de santedat per aconseguir accedir al cel. Primerament, es parla del
model de puresa femenina, exemplificat per la Verge Maria, que es considera el paradigma de la puresa
femenina gràcies a la seva virginitat. D'altra banda, es tracta el model de la penitència, representat per
Maria Magdalena, una pecadora que, mitjançant la seva penitència i conversió, pot aconseguir la santedat.
Així, el sermó exposa com aquests dos models femenins ofereixen camins diferents per arribar al cel, tot
il·lustrant les diverses facetes de la santedat en la cultura cristiana.

• DIVISIÓ TEMHATIS: Divisió del tema en 5 parts.

- En aquest sermó sobre la vida de Maria Magdalena, es desenvolupa en cinc parts que fan referència a cinc
episodis significatius de la seva vida. Cadascuna d'aquestes parts s'explica de manera paral·lela:

Pàgina 13
 LITERATURA MEDIEVAL I
FILOLOGIA CATALANA
Primer episodi: Caiguda en el pecat
- S'aborda la figura de Maria Magdalena com a una dona de bona família que cau en els pecats. Es
desmenteixen els mites sobre els pecats de Maria Magdalena i s'expliquen els diverses pecats que va
cometre, inclús arribant a enumerar gairebé tots ells.
- S'ofereix una narració detallada de la vida d'aquest episodi, destacant els moments clau i les decisions que
va prendre Maria Magdalena.
- Es fa una aplicació pràctica d'aquest episodi a la vida quotidiana, mostrant com les experiències de Maria
Magdalena poden ser rellevants per a les persones en la seva pròpia lluita contra el pecat i la redempció.
- FALTA ACABAR ANÀLISI DELS EPISODIS, SETMANA QUE VE EN CLASSE….
- Ultilitza exemples i nacions breus relacionant la història que està contant amb el tema central del sermó.
- Empra les semblances I similituds (comparacions) per establir connexeions amb el punts interessats.

ALTRES ELEMENTS A DESTACAR QUE HI APAREIXEN

- En el sermó sobre la vida de Maria Magdalena, Sant Vicent Ferrer fa servir diversos recursos retòrics per
mantenir l'atenció de l'audiència i reforçar el seu missatge:

- Preguntes Retòriques: Utilitza preguntes retòriques per captivar l'atenció de l'auditori i fomentar la
reflexió sobre els temes abordats en el sermó. Aquest recurs és comú entre els predicadors per mantenir
l'engagement de l’audiència.
- Anacoluts: Empra anacoluts, és a dir, incohències sintàctiques, per crear un efecte de sorpresa o destacar
certes expressions. Això pot afegir dramatisme al discurs i reforçar el seu impacte emocional.
- Cites d’Autoritats: Introdueix cites d'autoritats, especialment de la Bíblia, utilitzant-les com a suport per
al seu argument i per demostrar l'autoritat de les seves idees. Això també serveix per aprofundir en el
significat del text bíblic i mostrar la seva rellevància en el context del sermó.
- Interpretació dels Textos Bíblics: Sant Vicent Ferrer interpreta els textos de l'Antic Testament, veient-los
com a prefiguració dels esdeveniments del Nou Testament. Utilitza aquests "secrets" per desxifrar els
missatges ocults dels passatges bíblics i oferir una comprensió més profunda de les ensenyances
cristianes.
- Tècnica del Homeotelèuton: Empra la tècnica retòrica del homeotelèuton, que consisteix en divisions
amb un final que coincideix amb el principi, facilitant-ne la memorització. Aquest recurs ajuda a
estructurar el sermó i a reforçar la seva cohesió interna.

ALTRES OBRES
- Fragment del Llibre de l’apocalipsi: sermó predicat en la festivitats dels difunts. Beati Mortiu Domino.
Tracta l’aspecte del destí de les animes dels xiquets que moren sense batetjar. Per explicar-ho en este sermó
concret introdueix una semblança: En el regne de Déu no pot heretar qui no és fill de Déu I la semblança de
que el Regne de França no el pot heretar un fill bastard del rei.

Pàgina 14
 LITERATURA MEDIEVAL I
FILOLOGIA CATALANA

3. FRANCESC EIXIMENIS:
—————————————————————————— 1331-1409
Francesc Eiximenis, contemporani de Sant Vicent Ferrer, va néixer a Girona entre els anys 1327 i 1332, en el
si d'una família burgesa benestant. Tot i la seva procedència gironina, va passar la major part de la seva vida
a València, on va esdevenir una figura d'importància cabdal tant en els cercles eclesiàstics com en els àmbits
de la política i el poder.

Com a membre de l'orde dels Franciscans, Eiximenis va rebre una sòlida formació intel·lectual, la qual va
completar amb estudis a prestigioses universitats com Oxford, potser també París, i Tolosa de Llenguadoc,
gràcies al mecenatge de la casa reial. Aquests anys d'aprenentatge no només van contribuir al seu
desenvolupament acadèmic sinó que també van permetre que realitzés diversos viatges per Europa, potser en
qualitat de pelegrí, que l'acostaren a ciutats com Colònia, Florència, Avinyó i Roma. La seva consagració
eclesiàstica es va produir a Barcelona el 1352.

De retorn a Catalunya, Eiximenis ja era un frare amb una reputació consolidada, fet que va propiciar el seu
encàrrec per part de l'Ajuntament de Barcelona per a l'ensenyament, la predicació i la realització de diverses
gestions polítiques. No obstant això, va ser a València on va assolir el seu màxim esplendor, traslladant-se-hi
el 1383 i residint-hi fins al 1408. Durant aquest temps, va escriure la major part de les seves obres, entre elles
algunes dedicades expressament a la ciutat de València, reflexant l'ideal de la ciutat cristiana perfecta des
d'una perspectiva política. Aquesta dedicació a la ciutat valenciana no només evidencia la seva influència en
els cercles governamentals sinó també la importància que tenien les seves figures eclesiàstiques en la societat
de l'època.

A València, Eiximenis també va exercir com a predicador, conseller dels reis - destacant en qüestions com el
Cisma d'Occident - i conseller i assessor de l'ajuntament. La seva relació amb el papa Benet XIII, amb qui
mantenía excel·lents lligams, va culminar amb el seu nomenament com a bisbe d'Elna i patriarca honorífic de
Jerusalem el 1408. Malauradament, la seva mort a Perpinyà l'any següent va truncar les seves aspiracions
episcopals, tot i que la seva influència perdurà durant molts anys després.

Francesc Eiximenis emergeix com una figura cabdal en la vida intel·lectual i política de la València
medieval, deixant un llegat que encara avui perdura en l'àmbit de la teologia i la filosofia política.

ALTRES OBRES:
- L'obra extensa i significativa de Francesc Eiximenis, encara que en gran part inèdita, destaca per la seva
diversitat temàtica i la seva profunditat teològica, essent un recurs valuós per a l'educació tant religiosa
com civil dels laics. Entre les seves obres llatines, destinades a un públic universitari o eclesiàstic, cal
esmentar l'Ars praedicandi populo (anterior al 1383), una Summa theologica (de la qual només es
conserva un fragment breu), el Pastorale (1398), el Psalterium alias laudatorium (1404), l'Expositio in
Pàgina 15
 LITERATURA MEDIEVAL I
FILOLOGIA CATALANA
psalmos poenitentiales i altres obres que, tot i estar perdudes o tenir una atribució dubtosa, revelen la
profunda erudició i pensament escolàstic de l'autor.

- El llegat d'Eiximenis no només es limita al públic acadèmic o eclesiàstic, sinó que també s'estén a tots els
sectors de les classes urbanes benestants, així com als cercles reials, nobles i eclesiàstics. La seva prosa,
caracteritzada per la seva qualitat i eloqüència, serveix com a exemple de narració d'exemples i escenes
costumistes, reflectint el seu domini del llenguatge popular.

- Més enllà de les seves contribucions específiques al pensament teològic i escolàstic, les obres d'Eiximenis
tenen una importància cabdal en la comprensió de la societat, la cultura i la literatura catalanes dels segles
XIV-XV. A més, la seva influència s'estén fins als autors més reconeguts d'aquesta època, com ara Metge,
Turmeda, March i Martorell, entre altres, evidenciant la creixent presència de conceptes teològics i
escolàstics en la prosa i la literatura catalanes d'aquell temps.

• LLIBRE DELS ANGÉLS.

- Entre les obres significatives de Francesc Eiximenis, cal destacar el seu tractat sobre els àngels, un tema
d'interès creixent durant l'època medieval. En aquest llibre, Eiximenis explora la naturalesa dels àngels
com a éssers espirituals i immaterials, creats per Déu i capaços d'intervenir en els afers humans de manera
similar als sants. Aquesta obra, que reflecteix la creixent popularitat del culte als àngels en aquella època,
va ser traduïda a diverses llengües europees com el castellà, el francès, el llatí i el flamenc, ampliant així
la seva difusió i influència.

- El "Llibre dels àngels" (1392) no només promou el culte als àngels sinó que també critica els vicis de la
societat contemporània, difonent els principis morals i ètics cristians. Aquesta dualitat entre la devoció als
àngels i la crítica social caracteritza moltes de les obres de Eiximenis, que busquen no només inspirar la
religiositat sinó també promoure la reflexió ètica i el comportament moral.

- D'altra banda, "La Vita Christi", escrita anteriorment al 1403, és una biografia de Crist que originalment es
va concebre en llatí però que, a petició de Pere d'Artés, funcionari de la cort de Martí I, va ser finalment
redactada en català. Aquesta obra, tot i no ser tan àmpliament difosa com el "Llibre dels àngels", ofereix
una visió detallada de la vida de Jesucrist, destinada a inspirar la fe i la devoció entre els lectors.

• REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA

- El "Regiment de la cosa pública" de Francesc Eiximenis és una obra cabdal que aborda l'organització
política de la societat des d'una perspectiva cristiana, centrant-se en com dirigir el govern des d'aquesta
òptica. Aquest tractat va ser dedicat als governants de València, una ciutat governada en aquell temps per
una aristocràcia urbana composta per nobles i la burgesia de classe alta, entre els quals es destaquen els
Centelles i els Vilaraguts.

Pàgina 16
 LITERATURA MEDIEVAL I
FILOLOGIA CATALANA
- Aquesta obra forma part d'un projecte editorial més ampli, que constitueix el nucli principal de la
producció literària de Eiximenis. En aquest projecte, l'autor busca proporcionar una visió integral sobre
diverses qüestions que afecten la societat i el govern, tot inspirant-se en els principis i valors del
cristianisme. El "Regiment de la cosa pública" representa, doncs, un aspecte fonamental d'aquesta empresa
més gran, oferint una guia detallada sobre com dirigir els afers públics des de la perspectiva de la fe i la
moral cristianes.

- A través d'aquest tractat, Eiximenis no només proporciona consells pràctics per als governants de
València, sinó que també reflecteix la seva preocupació per la justícia, l'equitat i el benestar de la societat
en general. Així, l'obra emergeix com un testimoni de la seva profunda implicació en els afers públics i el
seu compromís amb la construcció d'una comunitat harmoniosa i moralment fonamentada, en consonància
amb els principis del cristianisme.

LO CRESTIÀ
"L'obra de Francesc Eiximenis, coneguda com a Lo Crestià, es presenta com una enciclopèdia divulgativa
escrita en català amb l'objectiu de proporcionar coneixement als laics, especialment als ciutadans de
València. Eiximenis, un intel·lectual teòleg, adapta el saber per a un estrat específic de la societat: l'elit
urbana que governava la ciutat en aquell moment.

Els laics, tot i tenir desitjos de formació i accés a la cultura, sovint es veuen limitats per la barrera lingüística,
ja que el llatí, llengua del coneixement intel·lectual, roman fora del seu abast. Així, Eiximenis esdevé un
intermediari entre aquest saber exclusiu i els ciutadans, adaptant les idees perquè siguin accessibles a aquells
que no tenen accés als textos llatins.

Tot i que l'obra de Eiximenis havia de constar de 13 volums, només es van escriure 4. No obstant això,
aquests volums són extensos i profunds, reflectint la vasta erudició de l'autor. En la introducció de la seva
enciclopèdia, Eiximenis explica les raons que el van portar a escriure, destacant la seva intenció de
proporcionar coneixement i formació als ciutadans.

D'aquest ambiciós projecte, només es coneixen el Primer, el Segon, el Terç i el Dotzè volum. El Regiment de
la cosa pública, escrit abans que la resta de l'obra, forma part del Dotzè volum. A més, és probable que
Eiximenis utilitzés part del material recollit per escriure altres obres, com el Llibre de les dones, que també
exposa els principis fonamentals de la fe cristiana.

L'estructura de l'obra de Eiximenis segueix els patrons pròpis de les obres escolàstiques, influïda
principalment per les idees d'Aristòtil, referent en ciència i coneixement durant aquell temps. La metodologia
de l'autor incideix en la necessitat d'entendre les causes per comprendre la realitat, submergint-se en el
coneixement del món i la fe. Així, Lo Crestià emergeix com una mostra excepcional de l'enginy i la

Pàgina 17
 LITERATURA MEDIEVAL I
FILOLOGIA CATALANA
profunditat teològica de Francesc Eiximenis, així com la seva dedicació a l'educació i formació dels
ciutadans de València i més enllà.

Eiximenis descriu la seua obra seguint el esquema de les causes aristoteliques. Aixi presenta els 4 volums.
CAUSES ARISTOTÈLIQUES QUE ADAPTEN LES ESCOLES ESCOLÀSTIQUES
1. CASUSA EFICIENT
2. CAUSA MATERIAL.
3. CAUSA FORMAL
4. CAUSA FINAL
- SUMAE, obra de tipus enciclopedica medieval amb temes organitzats de manera estructurada dibulgativa.

- PROLEG DE LO CRESTIÀ.
En la seva obra, Francesc Eiximenis adopta un estil de redacció senzill i comprensible, amb un fort fonament
en la Santa Escritura i la veneració als sants. Tot i això, cal tenir en compte que, en la cultura medieval, el
significat dels textos bíblics no es limitava a la interpretació literal, sinó que era una qüestió de profunditat i
simbolisme. Així, Eiximenis no es restringia a una traducció literal dels textos, sinó que els interpretava
segons el seu significat més profund i simbòlic, adaptant-los per al seu públic.

En relació amb altres teòlegs de la seva època, Eiximenis es presentava com un intel·lectual orgànic, que es
movia dins de l'estatus quo del moment però amb una teoria pròpia i distinta. En el seu dotzè llibre, es
planteja la qüestió de la política des d'una perspectiva cristiana, basant-se en les idees d'Aristòtil,
especialment en la seva obra "De Civitate Dei". En aquest tractat, reflexiona sobre com organitzar la societat
des d'una perspectiva política cristiana, influït per les tragèdies de l'època com el saqueig de Roma, i
argumenta la necessitat de reconstrucció terrenal de la ciutat cristiana, el Paradís celestial.

El pròleg de l'obra d'Eiximenis és un testimoni fascinant de l'evolució de les capes socials en l'accés al
coneixement. En aquest context, es llegeixen àmpliament les obres de Sèneca i altres filòsofs clàssics, tot i
que hi ha una certa resistència a la idea que els laics puguin llegir aquests tractats i estudis de filosofia i
teologia.

• LLIBRES:
- PRIMER LLIBRE: que es la religio cristiana. I com ha sigut el començament de les questions bàsiques
de la societat crsitiana. Inici, estructuració de la gerrarquia socials.
- SEGÓN LLIBRE: La tentació com a motiu i origen de la caiguda de l’estament ideal perfecte que deu ha
possat a la seua criatura. Com afrontar els motius de tenmptació.
- TERCER LLIBRE: Descriu els tipus de pecats (PECATS CAPITALS, més habituals en els que cau el
Home. Explica que la temptació te un valor postiu també, perque si no caus en la temptació enforteixes la
virtud. Si caus en la temptació caus en el pecat, no has pogut desenvolupar la virtud.

Pàgina 18
 LITERATURA MEDIEVAL I
FILOLOGIA CATALANA

• TIPUS DE PECATS (malicia):

- Pecat en gerneral: que es el pecat i la teproa d’on porcedeix.Exprén al màxim cadascún dels pecats per
analitzar-los.
- Pecat en particular/ en especial:
- ORIGINAL:
- VENIAL: més suau. Si morts en aquest pecat no vas al l’infern directament.
- MORTAL: Carnals (la gola, luxuria, peresa, exiria=peresa espritual (depresió, melancolía
espiritual, t’anula capacitat d’actuar i fer res) i espirituals (malicia, enveja, sovervia o banitat, ira).

El primer pas que Francesc Eiximenis pren en la seva obra és definir el fenomen que tractarà, en aquest cas,
el pecat de la gola. A continuació, sintetitza les diverses derivacions d'aquest pecat, proporcionant exemples
concrets com l'ús moderat del vi o altres aliments. A partir d'aquí, Eiximenis passa a explorar les costums
alimentàries, comparant-les entre diferents països i cultures.

En els seus capítols, ofereix als catalans normes de conducta específiques a la taula, educant-los sobre la
conducta adequada i exemplar. Aquest enfocament reflecteix la seva preocupació per la moralitat i la virtut, i
com a teòleg, busca guiar a la societat cap a una vida més espiritual i virtuosa. Tot això es deriva del tema
central del capítol: el pecat de la gola. A través d'aquesta exploració dels costums alimentaris i la conducta a
taula, Eiximenis busca inculcar una consciència més profunda sobre els pecats de la gola i la importància de
la moderació i la virtut en tots els aspectes de la vida quotidiana.

Es Costums de taula medievals formals consistien en compartir els plats de la taula.

Defineix la gula com inmoderat ús execesiu del menjar. Eiximenis té l’ideal del mejar és la moderació. Al
capitol 115 introdueix la història d’un monjo golafre que finalment és castigat. Eiximenis destina diversos
capitols a la critica de la golafritat. Són textos de carcater anticlericat, reponen a un esteriopttip de tardició
popular i clerical que encara perdura.

- DOTZÈ: [escrit a Barcelona entre 1385-1386]. València: Llambert Palmart, 15-III-1484. Tractat polític en
què s'estudien els principis fonamentals del govern de les ciutats i de les comunitats. Dividit en dos
volums que apleguen nou-cents set capítols, distribuïts en vuit parts.
En la introducció a la seua enciclopedia parla de les causes de l’escriptura de la seua obra.

PRÀCTICA. CAPÍTOL 163: SEGÓN LLIBRE

En el pròleg de la seva obra, l'autor delineia el programa que té previst per a tot el volum, dividint-lo en
diversos llibres que tracten temes específics. En el primer llibre, l'autor es proposa explorar la xxxxx. En el
segon llibre, es planteja abordar el tema de la temptació, mentre que en el tercer llibre es centrarà en el pecat.

Pàgina 19
 LITERATURA MEDIEVAL I
FILOLOGIA CATALANA
Aquesta lluita constant contra la temptació és un tòpic medieval ampliament tractat, i en aquest volum,
l'autor s'endinsa en les diverses motivacions o causes que atrauen la temptació.

En aquest capítol en concret, l'autor es dirigeix a les temptacions dels homes, tot mostrant alguns dels
arguments que han estat transferits a través de la nostra tradició cultural, els quals tenen un discurs misògin.
Aquest discurs, que Eiximenis hereta d'altres autors, s'endinsa en les situacions en què les dones són
considerades motiu de temptació per als homes.

En les seves investigacions, Eiximenis recull molts conceptes de la filosofia aristotèlica, especialment en
relació amb la matèria i la potència. Segons Aristòtil, els elements passius són representats per la matèria,
mentre que la forma, que porta la potència a l'acte, són els elements actius. Aquesta tradició grega
considerava que el naixement d'un ésser fort havia de ser un home, mentre que el naixement d'una femella
era considerat una mena de mascle imperfecte. Eiximenis incita aquesta idea implícita en el capítol introduint
la referència a Aristòtil amb la frase "Mullier est mas occasionatus".

Això representa una potent peça del discurs misògin, ja que justifica la inferioritat de la dona mitjançant
aquests discursos, que estan reforçats per la ciència de l'època. Eiximenis, com a divulgador, transmet idees
tradicionals del seu temps, i en aquest capítol, es reflecteix clarament la visió de la dona com a temptació
pels homes.

La tesi que planteja l'autor és la següent: La dona és considerada una temptació natural pels homes, és a dir,
aquesta temptació no és simplement cultural, sinó que forma part de l'essència de l'home caure en la
temptació de la dona. L'autor transmet a través de la seva obra la idea que la temptació és inherent a la
naturalesa de l'home i que cal tenir molta precaució enfront d'aquesta temptació, ja que és una de les més
fortes a les quals es pot enfrontar. Així, utilitza aquest capítol per fer reflexionar als lectors sobre aquesta
realitat i sobre la tendència natural a la qual estaven exposats.

D'altra banda, en la seva obra també es reflecteix una certa incomprensió respecte a la dona i les seves
conductes fisiològiques. La percepció de la dona com a perillosa, no només per la seva imatge heroica, sinó
també per factors com la menstruació, era un tema tabú que generava rebuig i por cap a ella. Aquesta
incomprensió i por sorgeixen de la manca de coneixement i comprensió sobre el cos de la dona. Aquestes
idees, que provenen de la tradició popular, encara es troben arrelades en la societat actual i continuen
emergint en les nostres tradicions i percepcions contemporànies.

PRÀCTICA. CAPÍTOL 43: SEGÓN LLIBRE

Al capítol 43 podem vore com eiximenis tracta el tema de la dona desde la malicia de la dona que porta al
pecat. Està molt present les diferencies argumentals de la naturalessa quant a l’opossat entre els dos sexes,

Pàgina 20
 LITERATURA MEDIEVAL I
FILOLOGIA CATALANA
considerant evidentment que en la descripció de na naturalessa del home seria la correcta, el terme no
marcat. I el femení s’ix de la norma que esta marcada pel model masculí.

- Primerament, expressa que la dona no es ferma, canvia facilment d’opinió. És un Tòpic característic que
se li atribueix a la dona.
- La segona raó és la complexió del cos natural de la dona. La complexió replega una part de la fisiologia
del cos humà depednrà dels humors que dependrà de les complexions. Aquesta és la temàtica que domina
en la dona. Parla d ela rapidessa en la que la dona canvia el humor, és molt perillós nd’enfadar a la dona,
justifica els seus canvis mitjançant la complexió. Justifica la mateixa idea amb diferents arguments dels
exposats en la primera. La dona té una perillositat maligna, plena de malicia, millor no acostar-se.
- La quarta raó és l’atribució externa del ser femní. Són reverses/contràries a l’home, a la norma encarnada
per Déu. El cos del home ben fet deu ser tot lo contrari al de la dona, aquest model de triangle invertit
encara perdura. Considera que el model normatiu havia de ser el masculí, de nou, indica que per natura el
model del home és el adequat. Menjar terra, els dessitjos i antuix de les embarassades impulsius. Les
embarassades de femeies tenen dessitjos extranys i contraris als habituals. Una xiqueta et porta desde el
vendre mateix als dessitjos contraris al natutal. Aquesta idea tenia un ressó natural.
- La cinquena raó era que la “e” era la contraria a la “a”. És la reversa a la primera lletra que el home diu
quan naix. Eva i Adam. El primer pecat es va remetre per una dona, segons la biblia, quan jesus s’encarna
en el ventre de Maria, li va fer la salutació del “Ave Maria” es la inversió de Eva, s’està invertint el pecat
de Eva. Maria és la missantgera que contribueix a netetjar el pecat de Eva.

En aquests capitols eiximenis reflexa les diferencies i contrarietats entre el home i la dona, a més també es un
dels temes que tracta en totes les seues obres, sobretot en llibre de les dones.

Pàgina 21
 LITERATURA MEDIEVAL I
FILOLOGIA CATALANA

4. JAUME ROIG:
—————————————————————————— 1331-1409

Misoginia com a un dels pirnicplas temes de Jaume Roig. Espill el llibre de les dones seguix completament
aquesta temàtica. La carcateristica primcipal d’aquest text és que es mostra com una mena d’atac cap a les
dones. Te certa intenció didàctiva per previndre del perill que poden suposar les dones. Hi h aun advertiment
previ en el proleg fent referència a questa idea. Actualment es considera que és una questió lingüística
humorista. Està centrada en el jo portagonista que amb estil humoristic i exegerat tracta les seues vivències i
experiencies de la seua quotideanetat en relació a les dones. La recepció de l’obra en la seua forma mètrica
va ser posterioirment al segle 16-17 molt imitada, en aquesta epoca si que podria tindre una finlaitta
didactica, no obstant actualment es questiona aquesta finlalitat. Una obra literaria havia de ser util i alhora
divertit, aquest és el topic prodesse out deleitare que apareix en diverses obres medievals, la preswencia
d’aquest topic en la época comportava el seu exit en diverses ocacions.

L’ESPILL
S’escriu en 1460, en vida de l’autor es considera només un manuscrit, no es va difondre molt. Es presenta
com una mena de ficcio autobiografica, amb un jo que conta les desventures amb les dones que han Passat
per la seua vida. Té un prefasi introductori de 4 parts on presenta la seua pbra. La narrarció de l’espill també
es presenta en 4 Llibres

PRIMER LLIBRE: presenytació del periode de joventut de la seua vida. COmparteix les desvent8ures amb
les dones. Primerament la seua Mare que li tira de casa, episodes on es barregen situacions hmoristiques i
exagerades.

SEGÓN LLIBRE: Conta les aventures en matrimoni. Es casa en diverses dones i totes li concedeixen el mal.
El tercer llibre té un canvi de direcció en la narrativa, se. Li apareix en un somniu el rei salomó, li dona una
lliço moral, li adverteix que no ha d’estimar a les dones, ha de abandonar-les i dedicar-se a la contemplació
de déu.

QUART LLIBRE: enviudta decideix seguir els Consells del rei i es dedica a la contempació i devoció
variada en contrraposició als Llibres anterioir. A través de la contemplació divina de la Verge maria.

Pàgina 22
 LITERATURA MEDIEVAL I
FILOLOGIA CATALANA
Tetrasilabs aparaiats apunta cap a un genere humoristic i de entreeniment, era una forma caracteristica
d’aquests temes. Eñl acat cap a les dones també reflecteix un text didactic, no obstant la seua finalitat és
d’entreteniment.

La visió moral de salomó s’ha imterpretat com a un element necessari en la estructura del obra, si la llegim
com una mena de parodia del sermó medieval. Seguia la seua estructura, la qual era molt operatuiva en els
sermons parodics, els sermons eren textos de Consum popular, estructura textual faciment assimilable per
introduir altres textos. El rei sallomo defensa uns valors molt carcateristics de la soceitat medieval.

CANTIC DELS CANTICS

Llibre de tematica amorosa que tracta la representació de la Verge maria. Destaca entre totes les altres, la
meua estimada destaca entre totes les altres.

PRIMER LLIBRE: DE SA JOVENTUT

- DE LA FADRINE AB SA MARE
Estructura metrica de tetrasilabs apariats, rimats dos a dos. Forma metrica obliga a fer interferencies en la
sintaxi per concordar la rima mitjançant hiperbatons.

TRADUCCIÓ:

Aleshores la ajuda de Déu, jo entonant el meu espill i norma, mantenint l’estil breu, deixaré de banda la
meua infantessa. La meua mauressa i joventut, la passí en servitud , desheredat, expulsati fugint pels camps.
Vivint els meus millors anys amb prou suors, perills, treballs, ferides i talls. comencà la mort del meu bon
pare. Ell amb ma mare visqué poc de temps, mai ens ha vist menjar i ni festejar. El seu mal viure i mala sort,
va ser així per alguns mals i malalties, i no vaig a dir quals per respecte a ma mare. Ell va fer testament com
ella volia, i va fer testament a favor d’ella i no em deixa res. Ella volgué un notari. Sense necessitat de fer
invertari va fer de lo seu hereva univeral. De mi, el seu fill, va deixar a ma Mare com a tutora però no
curadora dels seus bens (no tenia cap bé). Com a illegitim soles me queda de la herencia del pare 5 sous. I
publilcat el testament de seguida em renegà. No m’abrigà de res del dol, menaní sense traure res de profit.
EM va deixar sense res quan me va expulsar fora de casa, diguent-me que m’afanyés.

El seu pare va morir jove de una malaltia. Pot ser que la mare li contagiara alguna enfermetat sa mare. La
mare va fer que el pare deixara d’hereva universal a s’ha mare, i no li deixà res.

Pàgina 23