Cincies Socials

Geografia i Hist˜ria

BLOC I: GEOGRAFIA
1 ESO

marjal
 2
El relleu i els continents

CONTINGUTS
1. La formació dels continents
i del relleu
2. El modelatge del relleu
3. Àfrica
4. Àsia
5. Amèrica
6. Oceania. L’Antàrtida
7. Europa
8. L’Espanya peninsular
9. L’Espanya insular
10. Comunitat Valenciana

AMPLIA I DESCOBREIX
L’Himàlaia: una serralada mítica

30 Unitat 2
 Una roca de 9 km de contorn
La muntanya Uluru, també coneguda com a Ayers Rock, és
una formació rocallosa d’arenisca situada al centre d’Austràlia.
És un dels monòlits més grans del món, ja que té 9 km de con-
torn i 348 m d’alçada. S’erigeix sobre una immensa planície
desèrtica, en la qual destaca el seu perfil, accentuat per la in-
tensitat del seu color.

RESPON
 Digues si les afirmacions següents són vertaderes o
no i explica per què.
— El relleu és una cosa estàtica perquè des que es va
originar no ha canviat.
— L’aigua, la temperatura, el vent... són agents que
modifiquen el relleu. L’ésser humà, en canvi, no el
pot modificar.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Coneixement i interacció amb el món físic
• Identificar i descriure els principals elements del relleu.
• Localitzar en un mapa els principals elements del relleu
mundial, europeu, espanyol i valencià.
Tractament de la informació i competència digital
• Utilitzar buscadors d’internet per a obtindre informació, i
processar-la de manera crítica i reflexiva.
Aprendre a aprendre
• Elaborar esquemes a partir de la informació d’un text.
Muntanya Uluru (Austràlia).
• Elaborar croquis d’un paisatge.

El relleu i els continents 31

 1. La formació dels continents i del relleu
L’escorça és la capa més superficial de la Terra i està consti- PLEC

tuïda per continents i fons oceànics. La distribució dels

continents i el relleu de la superfície terrestre i dels fons
marins han anat variant amb el pas del temps.

1.1. La formació dels continents

La distribució dels continents i dels oceans ha anat variant.
L’explicació d'aquest fet es troba en l’anomenada teoria de
la deriva continental i en la teoria de la tectònica de pla-
ques, que ha integrat l’anterior.
— El 1912, Alfred Wegener plantejà la seua teoria de la de-
riva dels continents, segons la qual els continents van
estar units en el passat, fa uns dos-cents milions d’anys,
en un únic bloc de terra anomenat Pangea. Aquest bloc
únic va començar a trencar-se en fragments o plaques,
que es van anar desplaçant molt lentament i això pro-
vocà la gradual separació o deriva dels continents.
— A mitjan segle xx, es plantejà la teoria de la tectònica
de plaques, segons la qual la litosfera està fragmentada
en diverses plaques rígides, les anomenades plaques
tectòniques. Aquestes plaques, que corresponen aproxi-
madament a un continent, subcontinent o oceà, floten
sobre el mantell i es desplacen lentament, a una mitja-
na de cinc centímetres per any. Aquest moviment es
continua produint en l’actualitat.
FALLA

La deriva dels continents

Mentre estem ací asseguts, els continents caminen a la de-

riva, com fulles en un estany. Gràcies als sistemes de localit-
zació per satèl·lit podem veure que Europa i Amèrica del
Nord s’estan separant aproximadament a a la velocitat que
creix l’ungla d’un dit... uns dos metres en una vida humana.
Traducció de B. Bryson, Una breve historia de casi todo.
RBA, 2004.

1.2. La formació del relleu

Podem definir el relleu com les desigualtats que hi ha a la
superfície terrestre.
El relleu actual és el resultat d’uns agents interns o forma-
dors i d’uns agents externs o modeladors. Aquest pro-
cés de formació del relleu s’anomena orogènesi. Aquest
nom prové del grec, óros, que significa ‘muntanya’ i gènesi,
‘principi o naixement’.
Els agents interns estan causats per l’energia interna de la
Terra. Són la tectònica de plaques, els plecs, les falles, els
volcans i els terratrèmols.

32 Unitat 2
Plaques, plecs i falles ERUPCIÓ VOLCÀNICA

Les plaques tectòniques originen alguns dels principals ele-

ments del relleu terrestre: la separació de plaques genera
dorsals oceàniques* o, si és en un continent, rifts*; el xoc de
plaques dóna lloc a fosses marines o serralades, i el moviment la- RIU DE LAVA CRÀTER
Els materials expulsats són
teral provoca grans falles que es converteixen en zones d’activi- gasos, cendres i lava o ma-
tat sísmica i volcànica. terial incandescent.

A una escala menor, la força de l’energia interna de la Terra es pot

CON
plasmar en les deformacions i les fractures de la superfície:
— Si la pressió es produeix sobre roques amb una elevada plas-
ticitat, s’origina un plec o ondulació dels estrats de roques.
XIMENERA
— Si la pressió actua sobre materials rígids, s’origina una falla o
fractura en la qual els dos blocs de materials resultants es des-
placen l’un respecte de l’altre.

Volcans i terratrémols
Les manifestacions més espectaculars de l’energia interna de la
Terra són els volcans i els terratrèmols.
MAGMA
Els volcans són obertures o clevills de l’escorça terrestre a través El magma rep les pressions provocades pel moviment de les plaques i, a
través de la ximenera, ix pel cràter.
dels quals ix material de l’interior de la Terra, com lava, gasos,
cendres i fragments de roca. L’eixida de material rep el nom
d’erupció volcànica. En solidificar-se, aquests materials poden TERRATRÉMOL
formar diferents paisatges o fins i tot illes, com en el cas de les
EPICENTRE
illes Canàries. Punt de la superfície terrestre al
qual arriben les ones sísmiques.
Els terratrémols o sismes són moviments subterranis bruscos
provocats pel fregament de les plaques que causen ruptures en
l’escorça terrestre. Si es produeixen davall de la mar, s’anomenen
sismes submarins* i poden provocar una onada gegant o
tsunami.
Si els terratrémols són molt violents, provoquen canvis impor-
tants en el relleu i tenen conseqüències fatals per als éssers vius.
L’aparell utilitzat per a registrar la intensitat de les ones sísmiques
causades per un terratrémol és el sismògraf. Les dues escales
més utilitzades per a mesurar la seua intensitat són l’escala de
Richter i l’escala de Mercalli. La primera mesura en graus la
magnitud de la quantitat d’energia alliberada en el punt d’origen
HIPOCENTRE
(hipocentre). Comprén dels 0° als 9°. La segona mesura la intensi- Punt de l’interior de la Terra on s’inicia el
tat dels efectes destructors del sisme sobre la superfície terrestre. terratrémol que genera les ones sísmiques.

1. Quins són els efectes de la tectònica de plaques sobre la
R superfície terrestre?
2. Llig el text de la pàgina anterior i explica com la tecnolo-
gia actual ha permés confirmar la teoria de la deriva dels
continents. A quina velocitat es desplacen?
ACTIVITATS
5. Quines diferències hi han entre un terratrémol, un sisme
submarí i un tsunami? Quines escales es poden utilitzar
per classificar-ne la magnitud i la intensitat?
6. Per què diem que els terratrèmols tenen efectes devasta-
dors sobre els éssers vius?

3. Explica què és un plec i què és una falla. 7. Explica el significat de l’afirmació següent .
A «No es pot evitar que hi haja un terratrémol o una erupció
4. Fes un dibuix en el qual expliques les diferents parts d’un volcànica, però sí es pot procurar que els seus efectes des-
volcà. tructius siguen mínims».

El relleu i els continents 33

 2. El modelatge del relleu
2.1. Com es modela el relleu?
Com hem vist, els anomenats agents externs modelen el re-
lleu, mitjançant l’erosió*, el transport i la sedimentació dels
materials. Els principals agents externs són:
— L’aigua. És l’agent extern més actiu.
• Les ones i els corrents marítims actuen sobre el litoral:
desgasten els penya-segats, transporten arena, formen
golfs...
• L’aigua de la pluja excava la superfície de les roques; es
filtra, dissol les roques i forma coves. També pot dissoldre
i arrossegar determinats components dels sòls.
• Els rius excaven valls i canons i arranquen materials, es-
pecialment en el curs alt, que es depositen en el curs baix Penya-segat a la Costa Brava.
i formen planes al·luvials i deltes.
• El gel. L’aigua depositada als clevills o els forats de les ro-
ques, en gelar-se, augmenta de volum i exerceix una
pressió sobre les roques que pot provocar que es tren-
quen.
— El vent transporta partícules, per exemple d’arena o argila,
que impacten sobre les roques i en van polint i arredonint
la superfície. A més, pot formar grans acumulacions de ma-
terials, com és el cas de les dunes dels deserts.
— La vegetació excava amb les seues arrels els sòls i les ro-
ques, i ajuda així a disgregar-los. No obstant això, no hem
d’oblidar que la vegetació és també la principal protecció
contra l’erosió de sòls i vessants, ja que mitiga l’efecte ero-
siu de l’aigua i del vent.
— La temperatura també influeix en els processos d’erosió.
Per exemple, la dilatació produïda per la calor del dia i la
contracció que provoca el fred durant la nit tenen com Grand Canyon del Colorado (Estats Units).
a conseqüència l’esquerdament de les roques.

Els éssers humans i la seua acció sobre el relleu

Els éssers humans han transformat des de sempre el medi en el
qual han viscut. A mesura que s’han produït avenços tècnics,
aquesta transformació ha sigut més gran.
La construcció de ciutats, carreteres, aeroports i altres infraes-
tructures, així com l’explotació de pedreres i mines, la construc-
ció de pantans o de ports, el desviament de rius... són exemples
de com l’ésser humà modifica el medi de manera directa.
Però també pot influir-hi de manera indirecta. Així, per exem-
ple, la desforestació provoca un augment de l’erosió i, a més, la
falta de vegetació repercuteix de manera negativa sobre la pro-
ducció d’oxigen, les pluges i les temperatures.
Dessert de Tadrart Acacus (Líbia).

34 Unitat 2
2.2. Les principals formes del relleu
Muntanya. Elevació natu- Serralada. Sèrie de muntanyes
Vall. Depressió o zona de menor al- ral del terreny de gran altura. unides entre si.
titud, entre muntanyes. Pot haver sigut
causada per un riu o una glacera.

Altiplà. Plana elevada

Plana. Superfície plana sobre el nivell de la mar.
o amb poques ondulacions.

Golf. Entrada de la mar Ria. Entrada de la mar

Península. Terra en- en el tram final d’un riu.
voltada de mar per totes en la costa. Les badies
bandes, menys per una. tenen forma arredonida i
són més xicotetes.

Arxipèlag. Conjunt d’illes relati-

vament pròximes i que tenen algu-
na relació entre si.
Cap. Porció de terra
de la costa que entra
en la mar.

Istme. Porció estreta de terra

que uneix una península
amb la resta del territori.
Illa. Porció de terra envoltada d’aigua.

ACTIVITATS
8. Recorda què vol dir orogènesi. 13. Observa la fotografia i identifica les formes de relleu que
— Pots deduir què significa orografia? Si necessites ajuda, hi apareixen.
pots consultar un diccionari.

9. Resumeix en un esquema els principals agents externs i

R interns que intervenen en la formació i el modelatge del
relleu.

10. Observa les fotografies de diferents accidents de relleu

A de la pàgina anterior i valora quin factor extern ha influït
principalment en la seua configuració.
— Explica de quina manera actua cada factor extern.

11. Per què pot dir-se que l’ésser humà és també un agent
modelador del relleu?
— Quines conseqüències pot tindre aquest fet?

12. Defineix els termes següents: cap, muntanya, península,

ria i vall. Consulta un atles i busca cinc exemples de ca-
dascun d’aquests accidents del relleu a Europa.

El relleu i els continents 35

 3. Àfrica
El continent africà té part del seu territori a l’hemisferi nord
i una altra part a l’hemisferi sud. Té una extensió de
30 249 096 km2, per aquest motiu és el tercer continent
més gran del món.
L’equador travessa el continent africà aproximadament per
la meitat, motiu pel qual la major part del seu territori es
troba a la zona tropical.

3.1. El relleu africà

El relleu africà es caracteritza fonamentalment per la
presència d’altiplans que ocupen bona part de la seua ex- Desert de Kalahari (Botswana).
tensió, solcats de cubetes o zones enfonsades de grans di-
mensions en les quals s’han depositat sediments, i fosses o
enfonsaments provocats per la fractura del terreny.
Les principals unitats del relleu africà són:
— L’altiplà septentrional, en el qual es troben el gran de-
sert del Sàhara i les cubetes del llac Txad i dels rius Nil i
Níger. Al nord-oest es troba la serralada de l’Atles, for-
mada per muntanyes joves que superen els 4 000 m.
— L’altiplà sud-oriental, en el qual es troba la fossa tectò-
nica més gran del món: la vall del Rift. És una vall estre-
ta i molt profunda, de més de 4 000 km d’extensió, que
forma part de la regió dels Grans Llacs.
A la zona de la vall del Rift es localitzen les cimes més
elevades del continent, d’origen volcànic, com és el cas
del Kilimanjaro (5 895 m).
— L’altiplà meridional,, en el qual es localitzen els de- La muntanya Kilimanjaro (Kenya).
serts de Namíbia i de Kalahari, i les muntanyes Dra-
kensberg.
— La cubeta del Congo, que està situada a la part occi-
dental de la zona equatorial del continent.

3.2. Costes i illes

La costa és fonamentalment poc retallada, i la plana lito-
ral que s’estén entre els oceans i els altiplans és molt es-
treta.
Hi destaquen alguns accidents com ara el golf de Guinea,
a l’Atlàntic, la península de Somàlia, a l’Índic, i el cap de
Bona Esperança, el punt més meridional del continent.
Entre les illes, sobreïxen Madagascar, Zanzíbar, les illes
Maurici i Reunió, i els arxipèlags de les Comores i les Sey-
chelles, a l’oceà Índic. A l’oceà Atlàntic es troben l’illa de Ma-
deira, les illes Canàries i l’arxipèlag de Cap Verd. Platja Font de la Plata (illes Seychelles).

36 Unitat 2
40º

Estret de Gibraltar
I. Madeira Cap
Bon MAR ME
s D IT E R R À
t l e Golf N IA
30º I. Canàries A Toubkal de Sirte
4 165 m
Desert
Tr ò pi c d e de Líbia Cubeta
Cà nc er
del
Cap Nil
Blanc Massís
d´Ahaggar Massís

MA
20º
de Tibesti
S

RR
À H Desert

OJ
Cap A R A de Núbia
Verd

A
en I. Socotra
fd ´Ad
10º
Cubeta Gol Cap
del Txad Massís PENÍNSULA Guardafui
Cubeta
del Níger Etiòpic DE SOMÀLIA
Massís
de l´Adamaua
I. Bioko
O

Golf de

Rift
Equador
Guinea Cubeta
C

0º Kenya
del Congo

del
5 199 m
E

OCEÀ ÍNDIC

l
Va l
À

Kilimanjaro
I. Ascensió 5 895 m
I. Zanzíbar I. Seychelles
A

Golf de

ng s
T

Benguela

hi ye
a
10º I. Comores
uc n
L

M unta
À

bic
N

ar
am

asc
de
T

oç
Des míbia

dag
eM
Na
I C

e rg

20º
ert

ld

Ma
I. Maurici
sb

Tròp ic de Cap rico rn Desert

na

de Kalahari I. Reunió
Ca
en
ak
Dr
s
ye

30º N n
n ta
Mu 0 500 1 000 1 500 2 000 km

Cap de Bona Esperança

20º 10º 0º 10º 20º 30º 40º 50º 60º

14. Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina

R 53, les principals unitats del relleu africà i situa-les en un
Ahaggar - Atles - Drakensberg - Kilimanjaro
Sàhara - vall del Rift
ACTIVITATS
mapa mut.
17. Com són les costes africanes? Quins accidents del litoral
15. Completa l’afirmació següent amb tres adjectius que et s’hi poden destacar?
permeten definir com és el relleu africà.
18. Per quins països africans passa la línia de l’equador? I les
«El relleu africà és ...................................................... , .................................................... i línies dels tròpics?
......................................................... .»
19. Fixa’t en les fotografies de la pàgina anterior i inventa’t
16. Amb l’ajuda del mapa polític d’Àfrica de l’annex cartogrà- A una història que tinga lloc en els tres escenaris naturals
fic, digues en quins països es troben els accidents geo- que hi apareixen. Si necessites més informació, pots con-
gràfics següents. sultar una enciclopèdia.

El relleu i els continents 37

 4. Àsia
L’Àsia és un continent massís, en un dels extrems del qual
es troba Europa, de la qual està separada per les munta-
nyes dels Urals i el Caucas.
És el continent més gran, amb 44 032 038 km2, i el més po-
blat. Al seu territori es troben grans contrastos geogràfics i
paisatgístics. Així, algunes zones, com ara l’Àsia monsònica,
són conegudes per les pluges torrencials, mentre que d’al-
tres, com ara la península Aràbiga, destaquen per ser zones
desèrtiques.

4.1. El relleu asiàtic

A l’Àsia es troben les màximes altituds de la Terra, entre les
Paisatge pla a Cambodja.
quals destaca l’Everest, i també les depressions més pro-
fundes, com la mar Morta.
Les principals unitats del relleu asiàtic són:
— Les planes: destaca la Gran Plana Siberiana, que està
situada al nord del continent. També hi ha altres planes
importants d’origen fluvial, com la del Iang-Tsé (la Xina)
i la del Ganges (l’Índia).
— Els altiplans centrals, com ara l’altiplà del Tibet, el
més elevat del món, i el de Pamir. En aquesta zona cen-
tral elevada també es troba el desert de Gobi i l’altiplà
de Mongòlia.
— Les depressions, algunes de les quals estan ocupades
sovint per mars interiors i llacs, i situades a la zona cen-
tral del continent. Les més importants són la depressió
de la mar Càspia, la de la mar d’Aral i la de la mar Morta,
que és la més profunda de la Terra, ja que es troba a 395
m davall del nivell de la mar.
— Les muntanyes joves, que s’estenen d’est a oest per Altiplà de Mongòlia.
l’Àsia central. Són serralades molt elevades, com
l’Himàlaia. Les serralades orientals s’estenen de nord
a sud a l’oceà Pacífic, formant arxipèlags com els del
Japó i les Filipines.

4.2. Costes i illes

Les costes del nord de l’Àsia solen estar cobertes de gel bona
part de l’any. Les de l’est i el sud són retallades i hi abunden
les penínsules, com les de Kamtxatka i Corea, a l’est, o les
d’Aràbia, de l’Hindustan, d’Indoxina i de Malacca, al sud.
A l’oceà Índic es troben el golf Pèrsic i el de Bengala.
La costa està envoltada per moltes illes. La majoria són d’o-
rigen volcànic i s’hi produeix una important activitat sísmi-
ca. Destaquen, entre les de majors dimensions, els arxipè-
lags del Japó i les Filipines, d’origen volcànic, situats a
l’oceà Pacífic, i altres illes, com les de Java, Sumatra, Borneo
i Sri Lanka, a l’oceà Índic. Serralada de l’Himàlaia.

38 Unitat 2
 80º 80º Cercle Polar Àrtic 60º 40º
160º
O C E À0ºG L A C I A L À R T I C Estret de Bering

I.
180º

Ale
20º 160º MAR DE LA SIBÈRIA
ORIENTAL
40ºTerra del Nord 140º MAR DE

utiane
60º 120º Illes de la BERING
80º 100º
Nova Sibèria

PE AM
es

s
NÍ TX
K
ny ga

N S AT
a
t n M
un rra de unt

UL KA
MB i Tx any

A
Altiplà de la er es

ls

DE
sk

ra
Sibèria Central i MAR
Cap Lopatka

U
D´OKHOTSK

I. K
S I B È R I A

ls
Plana

de
de la I. Sakhalin

urils
Sibèria Occidental s
anye
MA

da
Munt ovoi
Sta n
RM

ala

I C
M
AR

d ´ Alti
ED

CA A

Serr
NE

A n pl Hokkaido
UC
ITE

at à
GR

òl ARXIPÈLAG
AS

IA
R

El T ia

Í F
JAPONÉS
lada
A
RÀ

a
S e r r at a i
SP I

ure

ÚR
MAR Honshu 20º
N

Al MAR DEL
MA R C À

D´ARAL
IA

NX
MONGÒLIA JAPÓ
Canal

C
Fuji Yama

MA
de Suez i PENÍNSULA
Gob 3 376 m
t de DE COREA
Se l Zag

Altiplà
de

20º e r

A
de l´Iran D e s
rra

MAR DE LA Ryukyu

P
XINA
lad os

Altiplà
ROJA

ORIENTAL
Desert Golf de Pamir
r
a

IM Altiplà Plana
H

d´Aràbia Pèrsic
us

del Tibet del Iang-Tsé

ÀL
nd

À
AIA
l´I

Pl
MAR

an
de

E
PENÍNSULA de
ll

lG Everest Taiwan
Va

D´ARÀBIA an
g e 8 848 m

C
s
MAR D´ARÀBIA Fi

O
PENÍNSUL A l
Hainan 0º
DE Golf de

ip
I. Socotra Bengala Golf de
L´HINDUSTAN Tonquín

in
0º PENÍNSULA

es
D´INDOXINA
I. Lacadives I. Andaman
L
NA
ID LA

Golf de
IO

O
M DE

Siam MAR DE
CÈLEBES
NA MAR

Ceilan
C
ER

Cap Comorín
PE M
D

E
E

I. Nicobar
N AL
ÍN A

À I. Maldives
SU CC

XI

Í N
LA A

N
A

Borneo Cèlebes
R

D I
X

S
IP

C
um
È
LA

at

MAR DE JAVA
ra

20º
G

Bali Timor
M

0 1 000 2 000 3 000 4 000 km Java 20º

A

MAR DE TIMOR
LA

80º 100º 120º 140º

I

20. Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina

R 53, les principals unitats del relleu asiàtic i situa-les en un
23. Com són les costes del continent asiàtic? Hi ha diferèn-
cies entre les costes del nord i les de l’est i el sud? ACTIVITATS
mapa mut.
24. Quina característica té bona part de les illes asiàtiques?
21. Busca els topònims següents en el mapa i digues de quin Quins són els arxipèlags més extensos?
accident geogràfic es tracta.
25. Elabora un programa per a un viatge turístic per una illa
Aleutianes - Altai - Bengala - Sri Lanka A o arxipèlag del continent asiàtic.
Fuji Yama - Kurils - Okhotsk - Pèrsic
Sumatra - Urals - Zagros — Has d’informar de les principals característiques del
relleu que es trobaran en el viatge.
22. Una riba de la mar Roja banya el continent asiàtic. Quin — Pots destacar també tots aquells aspectes geogràfics
continent banya l’altra riba? que consideres interessants.

El relleu i els continents 39

 5. Amèrica
El continent americà s’estén des de l’oceà Glacial Àrtic fins a
l’oceà Glacial Antàrtic. Les seues costes est i oest estan banyades,
respectivament, per l’Atlàntic i el Pacífic.
El seu ampli territori, de 42 217 063 km2, té una forma molt allar-
gada que pot dividir-se en dos subcontinents: Amèrica del Nord
i Amèrica del Sud, units per l’istme d’Amèrica Central. També for-
ma part del seu territori Groenlàndia, la segona illa més gran del
món després d’Austràlia.

5.1. El relleu americà

El relleu americà té una distribució similar als dos subcontinents,
Llac Moraine al Parc Nacional de Banff, a les muntanyes Rocalloses (Canadà).
amb tres grans unitats de relleu:
— Una llarga línia de muntanyes situada a l’oest, des d’Alaska
fins a la Terra del Foc. Les serralades més importants són: al
nord, les Muntanyes Rocalloses; al centre, la Sierra Madre, i,
al sud, els Andes, on es troba el pic més alt d’Amèrica, l’Acon-
cagua (6960 m).
Aquestes serralades són muntanyes joves formades pel xoc
de dues plaques tectòniques que provoquen una gran activi-
tat sísmica a la zona.
— Els massissos* muntanyosos de la zona atlàntica, que són
muntanyes més velles i menys elevades que les de l’oest. Al
nord es troba la serralada dels Apalatxes i, al sud, el massís de
la Guaiana i l’altiplà del Brasil, que més que muntanyes són
antics escuts* que s’han elevat per moviments interns.
— Les grans planes, que ocupen la part central, entre la línia de
muntanyes de l’oest i les de l’est. Aquestes planes estan recor-
regudes per grans rius, com el Mississipí, al nord, i l’Amazones,
al sud.
La gran plana de la Pampa (Argentina).
Cal destacar també que la part central del continent és una zona
amb nombrosos volcans, molts dels quals estan actius. Per la
seua altitud, destaquen el Popocatépetl (5 452 m) i l’Orizaba
(5700 m), els dos a Mèxic.

5.2. Costes i illes

Les costes americanes són, en general, molt accidentades.
Al litoral àrtic hi ha diverses penínsules i illes, com ara Reina Isa-
bel, Victòria, Baffin...
Al nord del litoral atlàntic destaquen la península del Labrador,
que tanca la badia de Hudson, i la península de Florida. En
aquesta àrea es troben les grans illes de Terranova i Groenlàndia.
Al litoral atlàntic de l’Amèrica Central es troben el golf de Mèxic i
la península de Yucatán, així com nombroses illes: Cuba, Jamai-
ca, Puerto Rico...
A l’extrem sud del continent es troba l’illa de la Terra del Foc i el
cap d’Hornos.
A l’oceà Pacífic destaquen la península d’Alaska i la de Califòrnia. Illa de la Terra del Foc (Argentina i Xile).

40 Unitat 2
 160º 140º 120º 100º 80º 60º 40º 20º

80º I. Ellesmere
OCEÀ GLACIAL
ÀRTIC
Illes de la Reina Elisabet GROENLÀNDIA
Badia de
Baffin

MAR DE BERING
Punta Barrow
I. Victòria I. Baffin

Estret de Bering

Estret de Davis
ALASKA Cercle Polar Àrtic
McKinley
6 194 m M
60º UN Badia
de Hudson

TA
Golf
s d´Alaska

N
e PENÍNSULA
ian

YE
le ut LA GRAN DEL LABRADOR
I. A PLANA

S
Terranova

RO
s
t xe

CA
a la
Nova Escòcia
Ap

LLO
l s
de
a
40º ad
al

SES
r
S er
Conca
del Mississipí O
C

Sie
PENÍNSULA PENÍNSULA
DE CALIFÒRNIA DE FLORIDA

rra
Golf

E
I. Bahames

À
de Mèxic

Ma
I. Hawaii Tròpic de Càncer
Cap San Lucas Orizaba Cuba I. Antilles

A
d
5 700 m PENÍNSULA

re

TL
20º DE YUCATÁN
Hispaniola
Jamaica Puerto Rico

À
Popocatépetl

N
5 452 m MAR CARIB

TI
C
Ma Roraima
Istme de Panamà
la G ssís d 2 180 m
uai e
ana
Arx. de Colón Equador
0º (I. Galápagos)
SERR
Plana a
nic
Amazò Cap
OC

São Roque
Altiplà de
AL
EÀ P

Mato Grosso
AD

là il
A DELS ANDES

20º
tip as
Desert Al l Br
ACÍFIC

N d´Atacama de Tròpic de Capricorn

Ojos del Salado
6 863 m

0 1 000 2 000 3 000 4 000 5 000 km Aconcagua PAMPA

6 960 m
40º
IA
ÒN
AG
PAT

I. Malvines
Estret de Magallanes Terra del Foc
Cap d´Hornos I. Geòrgies del Sud
Estret de Drake

60º
OCEÀ GLACIAL ANTÀRTIC
ACTIVITATS
26. Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina 29. Imagina’t que has de fer un viatge, en línia recta, des del
R 53, les principals unitats del relleu americà i situa-les en mont Roraima fins al mont McKinley.
un mapa mut.
— Indica quins són els principals accidents geogràfics
27. Busca en el mapa els topònims següents i digues quins que trobaries pel camí.
accidents geogràfics són: Atacama, Bahames, Carib, Mato
Grosso, McKinley, Ojos del Salado i Pampa.
30. Fixa’t per on passen les línies de l’equador i dels tròpics, i
28. Busca en el mapa l’estret de Bering. De quin continent se- A explica quines deuen ser les zones més càlides del conti-
para Amèrica aquest estret? nent. I les més fredes? Per què?

El relleu i els continents 41

 6. Oceania. L’Antàrtida
6.1. Oceania
Oceania és un continent format per un conjunt de més — Els xicotets arxipèlags dispersos per l’oceà Pacífic. S’a-
de vint mil illes, la majoria d’origen volcànic o coral·lí, grupen en tres grans conjunts: la Micronèsia, situada al
disperses a l’oceà Pacífic. Oceania té una extensió de Pacífic central; la Polinèsia, situada a la zona més orien-
8 942252 km2. tal del Pacífic, i la Melanèsia, entre la Micronèsia i Aus-
A Oceania podem destacar: tràlia.
• Les xicotetes illes de la Micronèsia i la Polinèsia.
— Austràlia, l’illa més gran del món. El relleu d’Austràlia es
Algunes illes són d’origen volcànic i tenen altituds
caracteritza pel predomini de les planes i les terres
elevades; en algunes encara hi ha volcans actius,
desèrtiques. A l’est destaquen les muntanyes de la
com a Hawaii. També són molt freqüents els anome-
Gran Serralada Divisòria.
nats atols, esculls o barreres de corall que solen tin-
— Altres illes grans. Al sud d’Austràlia destaquen les illes dre una forma circular o el·líptica, amb una llacuna
de Tasmània, que es considera una prolongació de la interior d’aigua salada.
Gran Serralada Divisòria, i de Nova Zelanda, país for- • Les illes de la Melanèsia. A aquestes illes hi ha una
mat per l’illa del Nord i l’illa del Sud, dividides per l’estret gran activitat sísmica, per aquest motiu es coneixen
de Cook. com el «cinturó del Pacífic». Açò passa perquè estan si-
Al nord d’Austràlia es troba Nova Guinea, que és la tuades en una zona en què entren en contacte dues
tercera illa més gran del planeta, després d’Austràlia i plaques tectòniques. El relleu d’aquestes illes és de
Groenlàndia. formació recent.

ILLES MARIANNES ILLES HAWAII

Kauai
10º
I C
C Í F
P A Oahu
Maui
E À I. CAROLINES
ILLES
C MARSHALL Hawaii
O I. PALAU
M I C R O N È S I A
I. Moluques
Borneo

ES
PÒ
0º I. GILBERT
Puntjak Djaja Nova M

RA
Cèlebes 5 030 m Arxipèlag E I. NAURU
Irlanda I. Phoenix

DE
de Bismarck Bougainville L Equad
or 0º
Nova Nova A

S
Guinea Santa IL
Bretanya LE

EQ
Isabel S
N I. ELLICE
I. de la Sonda S P O

UA
I. Trobriand Malaita L
Timor I
A

TO
LO

10º Cap York Arxipèlag Guadalcanal È

M

de la Louisiade I. TOKELAU

RI
San Cristobal
S

S
Ó

MAR DE TIMOR

AL
Golf de MAR DEL I. Wallis I
A
I

Carpentària i Futuna
S
OCEÀ CORALL Espíritu I. SAMOA
Santo NOVES
ÍNDIC
A

HÈBRIDES I. MARQUESES
10º
GR

P O L IN
20º AUSTRÀLIA I. COOK È S IA
FRAN
AN

Nova CESA
Gran Desert I. TONGA
de Sorra Caledònia
SE

I. FIJI
I.

Muntanyes MacDonnell
H am er sl ey
RR

TU

M un ta ny es Gran Conca I. DE LA
AL

AM

Artesiana SOCIETAT
AD

Muntanyes Musgrave
OT
A DI V ISÒ

Gran Desert 20º

30º de Victòria I. Norfolk Trò p
i c de
Cap
r ic o
I. AUSTRALS rn
Gran Badia
RI

I. Kermadec
Australiana
A

Cap
Naturalista Alps
Australians I. Nord
N O VA
40º
O C MAR DE ZELANDA
E À TASMÀNIA Mt. Ruapehu
Í N D 30º
Tasmània ls 2 797 m
I C ona
I. Sud ridi Estret de Cook
N M
e
ps
Al I. Chatham
0 500 1 000 1 500 3 000 km
50º

110º 120º 130º 140º 150º 160º 170º

42 Unitat 2
6.2. L’Antàrtida
Té una extensió de 14 107 637 km2. Per les seues extremes
condicions climatològiques, ja que està permanentment
gelat, és un continent deshabitat. Actualment només s’hi
localitzen algunes bases científiques.
És el continent amb l’altitud mitjana més elevada del pla-
neta: es creu, perquè no està completament explorat, que
és d’uns 2600 m. El centre del continent està constituït
per un altiplà de quasi 3200 m d’altitud, recobert per una
gruixuda capa de gel. En sobreïxen algunes cimes, com el
mont Vinson (5140 m), el mont Sidley (4181 m) o l’Erebus
(3 794 m).
A l’Antàrtida hi ha enormes glaceres* que descendeixen
lentament de les muntanyes fins a la mar i que han anat
erosionant les serralades del continent. La glacera Lambert
és la més gran del món.
A mitjan segle xx es van descobrir al subsòl de l’Antàrtida
jaciments minerals (carbó, ferro, molibdé, or i urani), la qual
cosa va fer que diversos estats reclamaren el continent per
motius econòmics. Però el tractat de Washington o An-
tàrtic, de 1959, va declarar el continent territori internacio-
nal i va limitar-hi l’activitat humana a la investigació cientí-
fica amb finalitats pacífiques.

L’exploració de l’Antàrtida
Entre 1772 i 1775 el britànic James Cook
va navegar al voltant de l’Antàrtida per
primera vegada, però els exploradors no
es van endinsar en aquest continent fins
al segle xx. El 1911, es van organitzar dues
expedicions simultànies per arribar al Pol
Sud: l’expedició del noruec Roald
Amundsen va ser la primera d’aconse-
guir-ho, per davant de l’expedició britàni-
ca de Robert F. Scott.

Roald Amundsen al Pol Sud.

31. Observa el mapa d’Oceania i classifica els arxipèlags se-

güents segons pertanyen a la Micronèsia, la Melanèsia o
la Polinèsia.
Carolines - Fiji - Mariannes - Marqueses - Marshall
Nova Caledònia - Salomó - Samoa - Tonga
32. Llig atentament el text següent.
A «Per als europeus, Oceania representa els confins de la
Terra. Hi ha influït que Austràlia fóra l’últim continent a
ser descobert, si n’excloem l’Antàrtida; a més, Nova Ze-
landa se situa als antípodes* de la península Ibèrica. La
imatge que els occidentals han tingut d’aquestes terres
està molt relacionada amb alguns identificadors del pai-
satge: les barreres coral·lines, les illes volcàniques, deter- ACTIVITATS
minades espècies vegetals, determinades espècies de la
fauna, etc.».
— Per què, per als europeus, Oceania representa els con-
fins de la Terra?
— Quina imatge tenen els europeus d’Oceania?
33. Per què l’Antàrtida és un continent deshabitat?
34. Explica les principals característiques del relleu de l’An-
R tàrtida.

El relleu i els continents 43

 7. Europa
El continent europeu està situat a l’hemisferi nord i consti-
tueix una gran península a l’extrem occidental del continent
asiàtic.
Europa, amb 10 396 421 km2 d’extensió, és el segon conti-
nent més xicotet, després d’Oceania.

7.1. El relleu europeu

El relleu del continent europeu és predominantment pla i
té una altitud mitjana baixa, de només 340 m.
Les principals unitats de relleu europees són:
— Els altiplans i els massissos antics. Al nord d’Europa,
Gran Bretanya i la península Escandinava, no trobem Les Dolomites, als Alps italians.
grans altures, ja que són muntanyes velles que van estar
cobertes de gel durant milers d’anys i que han patit una
intensa erosió. Entre les muntanyes velles destaquen la
serralada dels Urals, el massís Central Francés i les serra-
lades Escandinaves.
L’altiplà més important és el de la península Ibèrica (la
Meseta), que té una altitud de 600 m sobre el nivell de la
mar i està dividida pel Sistema Central.
— Les planes centrals. Bona part del territori continental
està ocupat per la Gran Plana Europea que, en forma
de mitja lluna, s’estén des del nord d’Alemanya fins a
Rússia.
Les zones més baixes són les depressions dels Països
Baixos i la desembocadura del Volga a la mar Càspia. En
el cas dels Països Baixos, un terç del país està davall del
nivell de la mar i s’han construït nombrosos dics* per a
controlar les aigües de la mar i guanyar terreny.
— Les serralades alpines. A Europa no hi ha serralades Paisatge de Yorkshire (Regne Unit).
de gran altitud, encara que cal destacar el Caucas, els
Alps i els Pirineus, formats per muntanyes joves situa-
des al sud del continent. Les cimes més altes són l’El-
brus (5 642 m), al Caucas, i el Montblanc (4 807 m), a la
serralada dels Alps.

7.2. Costes i illes

La costa del continent europeu és molt irregular, amb
nombroses penínsules i golfs profunds.
Destaquen les penínsules de Kola, Escandinàvia i Jutlàn-
dia, al nord; la de Bretanya, a l’oest, i la Ibèrica, la Itàlica i la
Balcànica, al sud.
També forma part d’Europa un important nombre d’illes,
entre les quals destaquen Gran Bretanya, Irlanda i Islàn-
dia, a l’oceà Atlàntic. A la mar Mediterrània es troben
Còrsega, Sicília, Sardenya, Creta, Xipre i l’arxipèlag de les
Balears. Les illes de la mar Egea són nombroses i de di-
mensions xicotetes. Costa de Cornualles (Gran Bretanya).

44 Unitat 2
 40 º 32 º 24 º 16 º 8º 0º 8º 16 º 24 º 32 º 40 º 48 º 56 º 66 º 64 º

Cap Nord
MAR DE BARENTSZ 58 º

Islàndia

A
ANC
Kebnekaise
2 117 m PENÍNSULA
DE KOLA

BL
Hvannadalshnúkur LAPÒNIA

s
2 119 m

ave

R
MAR
58 º
MA
DE

din

VA
O C E À NORUEGA

NA

ia
I. Fèroe

an

òtn
DI
sc
A T L À N T I C

AN

B
E

Se
Galdhopiggen

A
de
es
I. Shetland

SC
2 469 m

rra
E
lad

G o lf
A E

P
I. Hèbrides

lad
O

rra
nd ia

SUL
I. Òrcades Finlà R
es

Ben Nevis

Se
. de

ad
iqu

1 344 m G U

PENÍN
Ca
na
E

els
tàn

l MAR 50 º
Gotland
de

A
Bri

DEL
lN

Cade

Ur
N
ord

A
Illes

NORD

als
MAR

ol s
L

ga
50 º PENÍNSULA
na

l V re
rd
i DE BÀLTICA P

d eA l t u
o JUTLÀNDIA
Penina

Cap Mizen . J N

A Ru
St
A

lt s
l de
C an a

ip
R
G

là

sp ó
ia
Cà s i
Canal de la Màn s

la r e s
ere
ega
I. del Canal
l·líf
eta

de e p
Punta de Sant Mateu
sM a

D
B R E TA N YA ye
tan ts Tatr Altures del
Mon
Su
n C Donets
Mu
de
Gerlachovsky a
MAR
ts
MA 42 º
RC Mont Blanc 2 655 m

rp
MAR
Fin Cap AN
TÀ Massís 4 807 m D’AZOV

at
42 º iste
Serr BR PS Grossglockner CÀSPIA
rre
. Can ICA Central AL PENÍNSULA CAUCAS

Est
s
3 797 m DE
t Al
Siste àbricaPIR

r.
Pelvoux CRIMEA

de
INE Paringul Mare Elbrus
m 4 103 m A Bazardjuzju
ps

Ke
a US 2 518 m 5 642 m
p Bal MAR NEGRA 4 466 m

rt
Ca M
Di

x
p Aneto cans
Ib

Ro da AR
e

Sistema Central
nà
èri

ca 3 404 m AD
n

Còrsega

or
ric
c

A RI
in

IB È R IC

sf
ÀT
ÍN S U L A

Bò
Vesuvi
s

PEN c IC Olimp
èti Sardenya
s

1 282 m A
emaB PENÍNSULA
2 919 m MAR DE
Es Sist I. Balears MAR ITÀLICA
MÀRMARA
tr et Mulhacén TIRRENA
MA

de 3 479 m PENÍNSULA 34 º
Gib
raltar Sicília
R

MAR DELS
EG

34 º
JÒNICA BALCANS
Etna
EA

3 323 m
M

A Punta Anamur
Malta C. Matapan
R Rodes
À S I A
Xipre
À F R I C A M E Creta
DI T
E R R À N
N I A

I. Canàries
Teide
3 715 m 0 250 500 750 1 000 km

35. Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina

R
— Observa el mapa i digues on se situen les costes més ACTIVITATS
53, les principals unitats del relleu europeu i situa-les en retallades i on les més lineals.
un mapa mut.
39. Traça una línia imaginària de Reykjavík, la capital d’Islàn-
36. Observa el mapamundi de l’annex cartogràfic i explica A dia, a Atenes, la capital de Grècia.
per què alguns autors afirmen que Europa pot conside-
Imagina’t que has de fer un viatge entre les dues capitals
rar-se un subcontinent dins del continent asiàtic.
i digues quins són els principals accidents geogràfics que
te trobaries pel camí.
37. És molt elevada l’altitud mitjana del continent europeu?
Per què? — Utilitza el mapa polític d’Europa de l’annex cartogràfic
i indica també en quins estats es troben aquests acci-
38. Com són les costes europees? dents geogràfics.

El relleu i els continents 45

 8. L’Espanya peninsular
La península Ibèrica està situada a l’extrem sud-occidental
del continent europeu i només els 14 km de l’estret de Gi-
braltar la separen de l’Àfrica.

8.1. El relleu peninsular

El relleu peninsular és molt accidentat. Hi destaca especial-
ment l’elevada altitud mitjana, 660 m, molt superior a l’eu-
ropea i només superada per la de Suïssa. Aquesta altura és
deguda a l’existència de la Meseta, que ocupa gran part del
territori amb una altitud de 600 m, i a les serralades amb ci-
mes que superen els 3 000 m d’altitud.
Les principals unitats del relleu són: Picos de Europa (Cantàbria).

— La Meseta, un altiplà que ocupa la zona central.

— Els relleus interiors són el Sistema Central, que traves-
sa la Meseta d’est a oest i la subdivideix en la Subme-
seta Nord i la Submeseta Sud, i els monts de Toledo,
que la travessen i separen les conques dels rius Tajo i
Guadiana.
— Els relleus perifèrics que circumden la Meseta. Al nord,
es troben les muntanyes de Lleó i la serralada Cantàbri-
ca; a l’est, el Sistema Ibèric, i, al sud, Sierra Morena.
— Els relleus exteriors són el massís Galaic, les muntanyes
Basques, els Pirineus, el Sistema Bètic i el Sistema Medi-
terrani.
— Les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir són fosses
en forma triangular, la primera oberta cap a la Mediter-
rània i la segona, cap a l’Atlàntic.

8.2. Les costes Paisatge de la Meseta (Zamora)

Espanya té molts quilòmetres de costa i, com que diverses

cadenes muntanyenques es troben prop de la costa,
aquesta és en part accidentada.
Les costes cantàbriques són les més accidentades. Hi
abunden els penya-segats, i les platges solen ser xicotetes.
Les costes atlàntiques tenen dos trams: la costa atlàntica
gallega i la costa atlàntica andalusa.
— Al nord-oest, a Galícia, la costa és molt retallada i la mar
penetra formant ries.
— A la costa atlàntica del sud-oest, la costa és baixa i les
platges són extenses i d’arena fina. Alguns terrenys
baixos són envaïts per l’aigua de la mar i formen zones
pantanoses que s’anomenen aiguamolls*.
Les costes mediterrànies són, en general, rectilínies, enca-
ra que hi ha excepcions, com ara la Costa Brava, situada al
nord del litoral mediterrani, i algun tram de la costa anda-
lusa, com ara la zona del cap de Gata. Platja del Monsul, al cap de Gata (Almeria).

46 Unitat 2
 10º 8º 6º 4º 2º 0º 2º 4º
ta Ve MAR CANTÀBRICA F R A N Ç A
Cap os r Golf de
Ortegal C Cap de d
Biscaia

a
Peñas Cap d’Ajo
s
ta
Al Europa
s os de Torre Golf de
ía Pic Cerredo Muntan
yes Mont Perdut Pica d’Estats Lleó
R

Cap 2 648 m
Bas Aneto 3 143 m
Finisterre LADA CANTÀBRICA q ue P 3 355 m
RRA s 3 404 m ANDORRA
SE I R

eó
Massís

pos
Torre de Cadí Cap de Creus

Ll
Rí a

Galaic I N E 2 561 m

rava
de
U S

Cam
42º
s Ba

es
ny Serra De

ni

ta B
ra
i xa s

ta pre

de
42º de la
Mu
n Moncayo
ss it er

r ra
Demanda

s
2 313 m ió ed

Co
de

Tie
l’E M
a
Submeseta bre e m
i st a
Nord S ad
L ma aur
RA r r a s taD
NT ada S. C o
CE G u

SI erra
d’ S. d Delta de l’Ebre
MA S. de

ST la
Al
C

e Gúdar
A L

ers
T E

at
EM d
SIS dos

ba
T I

s tr
Menorca 40º

ng
Cap

rr
Gr e IB Peñarroya

aro
e
a

as
S. de 2 019 m de Formentor

Ma
de È
T U G

í
Co RIC

ls T
40º
À N

P. d’Almanzor Golf de

El
2 592 m Submeseta nc

de
a València Puig Major

sta
1 445 m
Sud
A T L

Co
Monts de Mallorca s
e Tole ar
P O R

l up do Eivissa le
Gu
a da
s Ba
S. d
e
La Manxa Cap
Ille
O C E À

de la Nau Formentera

ca
38º
rena
a Mo

lan
ra
err gu

IA
Si Se

ta
de

C os
uadalquivir

N
La Sagra
S.

el G 2 381 m

À
ó d Cap de Palos
s si M A BÈTIC

R
re STE
ep SI Mulhacén

R
3 479 m
E
D

Veleta
de C o
la
3 392 m
Sier ra Nevada IT
D
st lum

Golf de
a

E
L

Cadis Cap de Gata

del S
ol M N
sta
Cap
Co AR 36º
36º Trafalgar Pta. d’Europa Illa d’Alborán M
t de Gibraltar ALGÈRIA
E stre Pta. Almina
0 100 200 300 km
I. Chafarinas

Lanzarote MARROC
Illes Canàries
La Palma 670 m
2 423 m Tenerife Fuerteventura
Teide
La Gomera 3 715 m 807 m

1 487 m
1 501 m 1 949 m Gran Canària
El Hierro

ACTIVITATS
40. Resumeix en un esquema, seguint el model de la pàgina 42. A què es deu l’elevada altitud mitjana de la península Ibè-
R 53, les unitats principals del relleu peninsular i situa-les rica?
en un mapa mut.
43. Explica què vol dir la frase:
41. Localitza en el mapa les cimes següents i digues a quin
sistema muntanyós pertanyen. «A la península Ibèrica les principals unitats del relleu te-
nen una disposició perifèrica.»
Aneto - Mont Perdut - Mulhacén
Peñarroya - Almanzor - La Sagra
44. Observa en el mapa la costa de Galícia i la costa de Valèn-
Torre Cerredo - Veleta A cia. Quines diferències hi observes?

El relleu i els continents 47

 9. L’Espanya insular
9.1. Les illes Balears
Les illes Balears són la part emergida de la prolongació
del Sistema Bètic i estan formades també per materials
més antics, que són especialment visibles a l’illa de Me-
norca.
L’arxipèlag està format per cinc illes i nombrosos illots, i
presenta escasses elevacions:
— A l’illa de Mallorca destaquen tres unitats de relleu: la ser-
ra de Tramuntana, amb la cima del Puig Major (1445 m);
les serres de Llevant i la depressió central, en la qual des-
taca el Puig de Randa (549 m).
— Menorca és una illa plana. L’elevació més destacada és
el Toro (378 m).
— Eivissa i Formentera formen les Pitiüses. El relleu d’Ei-
vissa es caracteritza per turons i pujols de poca altura,
arredonits per l’erosió, i amples valls. Formentera és una
illa plana formada per dos xicotets massissos, la Mola i
Puig Guillem.
Les costes de l’arxipèlag balear són de diferents tipus: en
general, predominen les costes altes i rocalloses, amb pe-
nya-segats i cales, però també hi ha zones de costes baixes
i rocalloses, així com extenses platges d’arena fina que for-
men dunes en la part interior.
També podem destacar la presència d’albuferes*, com la
de la badia d’Alcúdia, a Mallorca, o la d’Es Grau, a Menorca.
Platja a la zona del cap Formentor (Mallorca).
48 Unitat 2
9.2. Les illes Canàries
L’arxipèlag canari és d’origen volcànic i està situat a l’oceà
Atlàntic. En produir-se la separació de les plaques africana
i sud-americana, es van obrir clevills a la superfície terrestre
que van permetre l’eixida de material volcànic, el qual, en
contacte amb l’aigua marina, es va solidificar.
L’arxipèlag està format per set illes principals i sis illots. Les
illes Canàries són l’única zona d’Espanya que actualment
presenta activitat volcànica.
L’origen volcànic del relleu canari ha donat lloc a diverses
formes de relleu característiques:
— Els lajiales, terrenys volcànics de superfície llisa.
— Els malpaíses, terrenys de superfície rugosa, aspra i ne-
grosa.
— Els roques, elevacions solitàries formades per material
que va tapar un conducte d’eixida de la lava.
— Les calderes, depressions de forma circular envoltades
de muntanyes.
La costa canària és predominantment alta i escarpada, amb
penya-segats; les platges solen estar situades a la desem-
bocadura dels barrancs i són amples i arenoses.
A l’illa de Tenerife es troba la cima més alta d’Espanya, el
Teide, de 3715 m.
Parc nacional de Timanfaya (Lanzarote).
 1º 2º 3º 4º

I l l e s B a l e a r s
Cap de sa
Cavalleria
Menorca
40º
Cap de Formentor el Toro
Cap 357 m
Puig Major
Badia d’Artrutx
1 445 m
na d’Alcúdia
ta
un
am
Mallorca Tr

t
an
de

lev
rra
Se

eL
sd
Sant Salvador
509 m

rre
Badia

Se
de Palma

Cap de ses Salines

Cabrera
Eivissa A
Punta Grossa I
39º N
Sa Talaiassa
À
475 m R
R
E
Punta de ses Portes I T
D N
E
M
Formentera R
Cap de
Barbaria M A
0 90 km
30 60
El Teide és un volcà format a partir d’erupcions
successives.

18º 17º 16º 15º 14º

Alegranza Roque
I l l e s C a n à r i e s Roque del Oeste del Este
Montaña Clara
Graciosa
Peñas del
Lanzarote Chache
670 m
29º
Massís de
T I C
La Palma À A T L À N Timanfaya
O C E
Punta Pechiguera Badia
Roque de los La Bocaina d’Àvila
Muchachos Punta del Corralejo
2 423 m Lobos
Caldera de Punta de la Ballena
Taburiente
Massís Punta d’Anaga
d’Anaga Tenerife
Fuerteventura
Punta de Fuencaliente Vall de
Punta de Teno la Orotava Massís de
Dorsal de la Betancuria
La Gomera Teide
Esperanza
Gran Canària
3 715 m
Punta del Roque
Las Cañadas Punta de Sardina
Garajonay del Teide Jandía
1 487 m Vall Punta de 807 m
28º Barranc del d’Agaete Caldera de Jandía
Infierno Punta de la Aldea Punta del
El Hierrro Punta de la Rasca Pic de Bandama Matorral
Punta de Guanche las Nieves Barranc de
1 949 m Guayadeque

Malpaso
1 501 m Punta de Maspalomas N
Punta de la Restinga
0 80 km
ACTIVITATS

45. Digues quines són les principals característiques del re- 47. Observa atentament les dues imatges de la pàgina ante-
R lleu de les illes Balears. A rior i descriu el tipus de paisatge que es mostra en cadas-
cuna.
46. Explica el procés de formació d’origen volcànic de les illes
R Canàries. — Digues de quin tipus de costa es tracta.

— Quines són les formes de relleu característiques d’ori- — Identifica-hi algunes de les formes de relleu d’origen
gen volcànic d’aquest arxipèlag? volcànic.

El relleu i els continents 49

 10. Comunitat Valenciana
El rellleu de la Comunitat Valenciana destaca
pel contrast que hi ha entre l’interior i la costa
i entre les zones de muntanya i de plana. El li-
toral pla, ocupat per cultius de regadiu i nuclis
de població més grans, oculta freqüentment
rts
la diferència existent amb les terres munta- Els Po
nyoses de l’interior de la Comunitat.
rat
a est
el M
10.1. El relleu interior Ser
ra d Mola d’Ares
1 318 m

lló
Punta
de

te
La muntanya mostra dos conjunts fonamen-

as
Serra del Desert Capicorb

C
tals de relleu: al Nord de la Comunitat, la serra- de les Palmes

de
Racó Penyagolosa
lada Ibèrica que domina des de Morella fins al

a
d’Ademús 1 813 m

an
riu Xúquer i al Sud les serralades Bètiques.

Pl
Cap
Calderón d’Orpesa

La
1 839 m
L’altura mitjana del nostre territori arriba als Espadà
1 099 m
500 m d’altitud, encara que cap pic supera els
2 000 m. En la serralada del Maestrat es troba Serr
Columbrets
la muntanya més emblamàtica de la Comuni- a d'E
spad
à
tat Valenciana, el Penyagolosa de 1 813 m d’al-

I A
Se

tura, considerada popularment la més eleva-

rra

Atalaya
d'

da, però el punt més alt de la Comunitat és

R À N
1 157 m
Ut
iel

Foia de
el pic de Calderón de 1 836 m situat al Racó La Plana Bunyol Golf
d’Utiel de València
d’Ademús, província de València.

E R
Les planes són d’origen al·luvial, és a dir, són el
Serra de Marté L’Albufera

I T
producte del pas dels rius i del depòsit dels s
Martés
1 086 m L'Horta
materials que han anat transportant i sedi-

E D
mentant. Ocupen menys espai que les zones Cap de Cullera
s

Ribera
nt

M
muntanyoses i són molt fèrtils, la qual cosa fa
fre

del
Co

Xúquer
que siguen molt valuoses per a l’agricultura.
de

R
ll
Va

En les planes és molt freqüent trobar aigua- Caroig

A
1 126 m

M
molls *, com a conseqüència de les filtracions
sa
de les aigües, tant subterrànies com maríti- ros ola Cap de
r r a G Mari Sant Antoni
mes. Se a de
rr La Marina Cap de
Se a
Montcabrer
itan la Nau
1 389 m d’A
10.2. El relleu de costa Serra de la
Carrasqueta Se
rra
Aitana
1 558 m Penyal d’Ifac
Maigmó Badia d’Altea
A la costa s’alternen les zones de penya-se- 1 296 m
aigmó
ad eM Punta de la Bombarda
gats i rocoses, com els caps de Cullera, la Nau, Serr Badia de Benidorm
Sant Antoni i el penyal d’Ifac, amb les zones S
Cr err
ev a d Cap de l’Horta
arenoses, més extenses. També destaquen ille e
nt
les costes de cordó litoral, que tenen una bar- Golf d’Alacant

rera d’arena paralel·la a la costa, com la marjal Cap de Santa Pola

de Castelló, l’ Albufera de València i el Fondo Illa Plana o de Tabarca
d’Elx. Les platges poden ser d’arena, com la
costa del golf de València, molt valorades pel Cap Cerver
turisme, o de cantals, com la província de Cas-
Cap Roig
telló.
N
A la Comunitat Valenciana pertany l’arxipèlag
dels Columbrets a la província de Castelló i l’i- 0 25 50 km
lla Plana o de Tabarca a la província d’Alacant.

50 Unitat 2
10.3. Illes de la Comunitat Columbret Gran
Valenciana Illot Montcolibre
Les illes Columbrets es troben a només 52 km de la costa Illot la Senyoreta
de la província de Castelló, enfront del cap d’Orpesa. Estan
Illot la Illot Bauzà Illot Mascarat
formades per quatre grups d’illes diferents. Destaca l’illa
Ferrera
Major o Montcolibre, que té forma de ferradura. IIlot Valdés
És un dels arxipèlags més interessants de la Mediterrània Illot Navarrete
occidental, tant pel seu origen volcànic, com per les pobla-
cions d’aus que hi niuen. Per això, aquestes illes han sigut
declarades parc natural.
L’aïllament de les illes ha provocat l’aparició d’espècies que
només existeixen en aquestes, com la sargantana dels Co-
Illot Pedra Joaquim
lumbrets. A més, també són importants les aus marines. Illot la Foradada
Antigament hi destacava la gran quantitat d’escurçons, IIlot Méndez Núñez
però van ser exterminats al llarg del segle passat.
L’abundància de riquesa submarina és aprofitada pels pes-
cadors, que utilitzen mitjans artesans. Són abundants els
meros, les escórpores, les cabres i les llagostes.
Una altra illa de la Comunitat Valenciana és l’illa Plana o de
Tabarca, situada només a 4 km del cap de Santa Pola. A l’i-
lla hi ha poca vegetació, a causa de l’escassetat de pluja i
dels vents forts. Pel que fa a la fauna, destaquen les aus
acuàtiques, sobretot la gavina argèntia. En les aigües prou
càlides, viuen espècies interessants com ara l’eriçó, l’estrela
Illot del Bergantí
de mar, el mero, la llagosta o la tortuga careta. Antigament Illot Churruca
s’hi podia trobar la foca mediterrània, però el 1 925 va de- N

saparéixer l’últim exemplar. L’activitat tradicional són les Illot Cerquero 0 500 1000 m

salines.

Illes Columbrets (Orpesa, Castelló).

ACTIVITATS

48. Escriu el nom i l’altura de cadascun dels pics de la Comu- 50. Entra en la pàgina web de la Conselleria de medi ambient
R nitat Valenciana en ordre creixent. @ de la Comunitat Valenciana, selecciona les illes Colum-
brets, i dins de la secció medi ambient, tria la informació
49. Busca els següents topònims en el mapa i digues quin ac- sobre la vegetació i fauna i fes un resum sobre això.
A cident geogràfic és.
— http://parquesnaturales.gva.es/espnaturales.htm
Orpesa - Penyagolosa - Calderón
Columbrets - Atalaya - Utiel - Ifac
Carrasqueta - Altea - Tabarca - Alacant

El relleu i els continents 51

 AMPLIA I DESCOBREIX
L’Himàlaia: una serralada mítica
A la serralada de l’Himàlaia hi ha les cimes més
altes de la Terra, catorze de les quals superen els
8000 m d’altitud; la més alta de totes és l’Eve-
rest, amb 8850 m. L’Himàlaia està situat a l’Àsia;
els seus 2500 km de longitud i 350 km d’am-
plada recorren el Pakistan, l’Índia, el Nepal, el
Tibet, la Xina i Bhutan. A les seues munta-
nyes naixen rius tan importants com l’Indus
i el Ganges.

Com es va formar?
L’Himàlaia és la cadena muntanyenca més jove del
planeta. Fa uns cinquanta milions d’anys, la placa
continental índia va xocar amb la placa continen-
tal euroasiàtica. Com a fruit del xoc, es va produir
un gran plegament que va elevar la mar que ocu-
pava la zona i va donar origen a la serralada.
Com que es continua produint fricció entre les
plaques, la serralada creix uns dos mil·límetres
a l’any a la cima de l’Everest i es desplaça cap
al nord uns dos centímetres a l’any.
Viure a l’Himàlaia
L’Himàlaia és, per als pobles que hi
habiten, una divinitat o bé la residèn-
cia dels déus. Així, l’Everest és consi-
derat «la deessa del cel» o «la deessa
mare del món». La duresa de les
seues condicions climàtiques, el fet
que encara hui se’n desconeguen
molts dels racons o la quantitat de
morts entre els muntanyencs que han
intentat escalar-lo ha donat origen a
històries i llegendes que tenen l’Himàlaia
com a escenari.
Les expedicions d’escaladors i la seua repercussió
mediàtica han popularitzat alguns aspectes de la
vida dels habitants d’aquestes muntanyes.
Segur que has sentit a parlar dels xerpes, els
portadors acompanyants dels escaladors
que suporten amb una major facilitat la
falta d’oxigen de les altures. De fet, els
xerpes, el nom dels quals significa ‘gent
de l’est’, són un poble acostumat a co-
merciar d’una vall a una altra. Els iacs
són el seu mitjà de transport, uns mamí-
fers de pèl llarg que poden arribar a pesar
quasi 1000 kg i que tenen una gran resis-
tència.
Dels xerpes es diu que saben parlar a la mun-
tanya i que creuen que poden determinar
quan la muntanya els serà propícia per a iniciar
l’ascensió a les cimes.

El ieti
La llegenda més popular associada a l’Himàlaia és, sens dubte, la del ieti o «abominable home de les neus». Els testimonis
d’alguns xerpes i escaladors parlen d’unes enormes petjades o de la trobada a les altures amb un ésser de gran envergadu-
ra, bípede i cobert de pèl. Per a alguns investigadors podria tractar-se d’un primat especialment adaptat a les dures condi-
cions del lloc. Uns altres han aventurat que podria ser d’algun ésser anterior a l’Homo sapiens sapiens en l’escala evolutiva. Per
a uns altres, el ieti és poc més que una al·lucinació produïda per la falta d’oxigen.

52 Unitat 2
SÍNTESI
• Per a resumir la primera part de la unitat, pot ser útil l’esquema següent.

Continents
Agents Tectònica de expliquen
formadors són plaques la formació de
Plecs, falles,
EL
volcans i terratrémols
RELLEU Aigua,
Agents vent,
modeladors són vegetació,
temperatura

• Per a resumir l’estudi dels continents, t’oferim aquest model d’esquema que pots adaptar i completar en cada cas.

Depressions/ ..................................................................
planes ................................................................

..................................................................
Relleu Altiplans ................................................................

Muntanyes ..................................................................
(cimes) ................................................................

........................

..................................................................
Caps ................................................................

..................................................................
Costes Golfs ................................................................

..................................................................
Illes ................................................................

VOCABULARI
Aiguamoll. Terreny baix i pantanós inundat per les ai-
gües de la mar.
Albufera. Llacuna situada prop de la costa, en una zona
de terres baixes, formada per l’entrada d’aigua de la mar
i separada d’aquesta per un banc d’arena.
Escut. Massa de roques d’una gran antiguitat que consti-
tueix el nucli del continent.
Glacera. Massa de gel acumulada en la part alta de les
muntanyes.

Antípoda. Lloc de la Terra que està situat diametralment
oposat a un altre.
Dic. Mur construït per tal de contindre l’aigua.
Dorsal oceànica. Serralada submarina que solca les pla-
nes abissals i que pot sobreïxir de la mar, donant lloc a illes.
Erosió. Desgast produït a la superfície terrestre pels
agents externs naturals (aigua, vent...) o per l’acció hu-
mana.
Massís. Relleu muntanyenc i d’altiplans amb límits ben
definits.
Sisme submarí. Moviment sísmic que afecta les aigües
de la mar i en provoca una agitació violenta.
Rift. Fissura en la superfície continental en forma de
vall produïda per la força divergent d’una placa tectò-
nica.

El relleu i els continents 53

ACTIVITATS
INVESTIGA: Formes de relleu espectaculars
1. Algunes formes de relleu són espectaculars per la seua configuració i dimensions, pel paisatge en què es troben, etc.
— Formeu grups de treball i prepareu una animació informàtica (tipus PowerPoint) sobre algun dels accidents geogràfics se-
güents:
@ Buscadors
Grand Canyon del Colorado - volcà Etna - vall del Rift
península de Kamchatxa - Ayers Rock http://es.wikipedia.org
http://www.google.es
— En l’animació han d’aparéixer la localització geogràfica, algunes imatges il·lustrati-
http://maps.google.es
ves i una explicació breu sobre les característiques de l’element treballat. Podeu con-
sultar algunes webs, com les que s’indiquen.

TREBALLA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. El relleu terrestre és estàtic o varia al llarg del temps? Per què?
2. Observa els mapes de relleu de la unitat i completa el quadre següent amb els accidents geogràfics més destacats.

Àfrica Amèrica Àsia Oceania Europa

Serralades
i cimes
Planes
i depressions
Illes
Penínsules

3. Un croquis és un dibuix esquemàtic que tan sols representa les línies principals i prescindeix dels detalls. Per als geògrafs, el
croquis és útil a l’hora d’analitzar paisatges, formes de relleu, etc.
— Fixa’t en la fotografia i completa el croquis que se n’ha fet.
— En la imatge apareix una vall, una muntanya i una serralada. Situa aquestes formes del relleu en el croquis i defineix-les.

4. Elabora un esquema amb les principals unitats de relleu de la Comunitat Valenciana.

54 Unitat 2
 AVALUACIÓ
1 Explica quins són els agents formadors i els agents modeladors del relleu. Després, observa atentament la imatge i enu-
mera els principals agents que han degut d’influir en el modelatge del relleu que es mostra.

2 En un mapa mut de la península Ibèrica, situa les unitats del relleu següents: Pirineus, depressió Central, Picos de Europa,
golf de València, delta de l’Ebre, Sistema Bètic, cap de la Nau,Penyagolosa.

3 Classifica les unitats de relleu següents segons el continent a què pertanyen i situa-les en el mapa.

1. Muntanyes Rocalloses 8. Himàlaia 15. Golf de Mèxic

2. Desert del Sàhara 9. Gran Desert de Victòria 16. Cap de Bona Esperança
3. Pirineus 10. Península del Labrador 17. Golf de Bengala
4. Península dels Balcans 11. Península Aràbiga 18. Caucas
5. Desert de Gobi 12. Península Ibèrica 19. Península Escandinava
6. Urals 13. Andes 20. Serralada Divisòria
7. Península de Somàlia 14. Estret de Bering

4 Digues a quins continents

pertanyen les illes i els arxipè-
lags següents, i situa’ls en el
mapa.

a) Nova Zelanda
b) Islàndia
c) Sicília
d) Antilles
e) Japó
f ) Madagascar
g) Illa Victòria
h) Illes Filipines
i) Nova Guinea
j) Java

El relleu i els continents 55