Trastorn per estrès potstraumàtic

Malaltia mental desencadenada per una situació aterridora, sigui perquè l'hagis vist o
experimentat. S'estima que un 3,9% pateix aquest trastorn al món.

Trauma Psicològic: Parlem d’un trauma psicològic quan ens referim a una situació que
afecta la persona i aquesta queda afectada psicològicament.
Els traumes més freqüents són assetjo, Abús físic, psicològic o sexual, etc

Hi ha diferents tipus de traumes psicològics:

- Trauma agut: Es tracta d’un sol esdeveniment estressant o perillós
- Trauma crònic: Exposició repetida i prolongada a esdeveniments altament
estressants
- Trauma complex: Exposició a diversos esdeveniments traumàtics.
- Trastorn d’estrès posttraumàtic complex: És el resultat d'un trauma psicològic
complex. Aquest és un terme nou i que molts psicòlegs no diagnostiquen. És
semblant al PTSD tradicional, però la seva causa és diferent i sol ser més
complicat de tractar perquè els seus símptomes són més graus i prolongats.

Comorbiditats: El 80% d’individus amb PTSD són més propensos a presentar un altre
trastorn mental. El PTSD és una de les malalties mentals que més poden causar altres,
doncs és molt comú que aquesta vagi acompanyada d’altres patologies com:
- Trastorn d’ansietat.
- Abús o dependència a substàncies.
- Trastorns dissociatius.
- TCA.
- Depressió.
- Fòbia social i altres tipus.
- Agorafòbia.
- TOC.
- TLP.
Inclús es poden presentar amb malalties físiques com:
- Malalties autoimmunes.
- Síndromes metabòliques.
- Malalties cardiovasculars.
- Obesitat.
- desregulació de mecanismes d’inflamació.
- Diabetis tipus 2.
Símptomes: Els símptomes es divideixen en 4 tipus:
- Records intrusius:
- Records recurrents, involuntaris i angoixants del fet traumàtic.
- Reviure el fet traumàtic com si hagués succeït una altra vegada
- Somnis pertorbadors o malsons sobre el fet traumàtic
- Sofriment emocional grau o reaccions físiques a alguna cosa que et recordi el
fet traumàtic.

- Evasió
- Tractar d’evitar pensar o parlar sobre el fet traumàtic.
- Evitar llocs, activitats o persones que et recordin el fet traumàtic.

- Canvis en reaccions físiques i emocionals

- Espantar-te fàcilment.
- Estar sempre en alerta de perill.
- Conductes autodestructives.
- Problemes per dormir.
- Dificultat per concentrar-se.
- Irritabilitat, rebequeria d’ira o conductes agressives.
- Sentiments aclaparadors de culpa o vergonya.

En nens menors de sis anys, es poden incloure els símptomes següents:

- Recrear el trauma o aspectes d’aquest a través del joc
- Somnis aterridors que podrien o no incloure aspectes del fet traumàtic.

Símptomes dissociatius

És molt comú que amb el TEPT els individus presentin episodis dissociatius que es
caracteritzen per períodes de temps on l’individu perd la connexió amb l’entorn, els seus
records, comportament i identitat. Aquests episodis solen deixar una sensació de
desorientació a l’individu. Es podria comparar amb quedar-se empanat a classe, però a un
nivell que arriba a interrompre la teva vida diària.
A l’hora de viure un trauma dissociar acaba sent una eina que fa servir el cervell per
oblidar-se dels esdeveniments traumàtics, però acaba tornant-se en una seqüela dolenta a i
comença a intervenir a la vida diària.

Es diferencien 4 tipus de trastorns dissociatius:

- Despersonalització: Sentiment de desaferrament, com si un mateix fossi un
observador extern del mateix procés mental o corporal.
- Desrealització: Experiència persistent d’irrealitat de l’entorn.
- Amnèsia dissociativa: Les persones amb trastorns dissociatius poden tenir
pèrdues de memòria o llacunes mentals. Aquests poden ser progressius o poden
donar-se en atacs i no necessàriament és la pèrdua dels records del trauma.
- TID o trastorn d’identitat dissociatiu: Aquests es caracteritza per la fragmentació
de la persona en diferents alters o identitats per bregar amb el trauma.
 Origen

❖ A la Grècia clàssica es fan referències a símptomes relacionats amb el trauma de

soldats sobrevivents de batalles.

➢ Com els malsons descrits per Hipòcrates i els símptomes mencionats per
Heròdot en el seu tractat sobre la batalla de marató .

❖ Durant la Revolució Francesa el Metge Philippe Pinel (pare de la psiquiatria

moderna) va proposar la hipòtesi per explicar els símptomes dels soldats

➢ Pinel va descriure la “Neurosi cardiorespiratòria” i els estats posttraumàtics

com “idiotisme”
➢ Termes que posteriorment es van relacionar amb “Neurosis de guerra”

❖ Al segle XIX apareixen dues figures importants P.Janet i S.Freud.

➢ Janet va publicar diversos llibres on descrivia a pacients amb fenòmens

psicopatològics que es podien explicar per traumes. Aquest es referia a
“Emocions Vehements” perquè aquestes durant el procés traumàtic els
impedien l’experiència, donant lloc a la memòria traumàtica que es
dissociava de la consciència i la voluntat.
➢ Freud defenia que l’origen de la neurosi eren els traumes passats que eren
memòries que es mantenia al llarg del temps afectant la persona.

❖ A 1915 un article de “The Lancet” va descriure el terme “Shell Shock” referint-se a

les reaccions que els soldats tenien en les guerres o el fet de ser testimoni d’elles. El
definien com una perduda de memòria, visió, gust, i olfacte.

❖ El psicoanalista Kardiner va tractar a molts veterans de la Primera Guerra Mundial,

publicant nombrosos articles.

➢ Va descriure la “neurosis de guerra” com una fisioneurosi on el trauma

desencadenava símptomes somàtics i psicològics.
➢ Després de la Segona Guerra Mundial aquest autor va destacar la
importància del tractament precoç als pacients per prevenir les neurosis.

❖ A dins de la psiquiatria militar es van fer moltes aportacions importants, sobretot a la

Segona Guerra Mundial.

➢ Es van començar a implementar sistemes de detecció de possibles

patologies als soldats abans d’anar a les batalles
➢ Aquests professionals també es trobaven al camp de batalla per facilitar la
recuperació dels soldats.
➢ Es van elaborar moltes investigacions sobre víctimes de l’holocaust i les
seves famílies que van aportar per l’enteniment del trastorn i la seva base
biològica.
 ❖ L'any 1980 l’associació psiquiàtrica americana (APA) va incloure el trastorn d’estrès
postraumatic a la tercera versió del DSM resultat de la guerra de Vietnam que a
pesar de les mesures preventives la gran majoria dels soldats van necessitar suport
després de la guerra (Síndrome post-Vietnam).

➢ Es va introduir que els pacients de TEPT no sol eren veterans de guerra, sinó
persones, víctimes d’abús domèstic, abandonament parental, víctimes de
desastres natural, etc.

Diagnòstic

No hi ha uns passos estrictes per diagnosticar aquest trastorn però probablement el metge
farà el seguen per diagnosticar-te:

1. Examen físic per comprovar que cap altre problema físic està causant els símptomes
2. Avaluació psicològica que inclou una anàlisi dels teus signes o símptomes i
l'esdeveniment o esdeveniments que et van portar a ells
3. finalment l’ús dels criteris del DSM-5.

Tractaments

No hi ha tractaments fixos perquè en ser un trastorn tan complex els tractaments que
serveixen per a uns pacients no serveixen per a uns altres.
● Teràpies psicològiques
○ Terapia conductual cognitiva: Es basa en la idea que els nostres
pensaments influeixen en les nostres emocions i comportaments i que podem
canviar els nostres pensaments i comportaments per millorar la nostra salut
mental. Aquesta és la més eficaç
Els dos tipus de TCC més efectius pel TPT són:
■ Terapia del procés cognitiu: Que consisteix a ensenyar a avaluar i
modificar els pensaments dolorosos que es tenen des que es va sofrir
el trauma
■ Terapia d’exposició prolongada: Que funciona a través
d’exposicions repetides a pensaments, sentiments i situacions que
s’han estat evitant per ajudar a suportar-los.
 ● Medicaments
○ Antidepressius:
Inhibidors de selectius de la recaptació de la serotonina que impedeixen o
endarrereixen la recaptació de serotonina al cos i així queda més quantitat
pel cos perquè la faci servir.
■ Sertralina (Zoloft)
■ Paroxetina (Paxil)

○ Ansiolítics:
No se solen utilitzar perquè no alleugereixen molt els símptomes i poden
arribar a ser addictius pel pacient. Si s’utilitza, gairebé sempre es fan servir
benzodiazepines, aquests tipus de medicaments calmen o seden a la
persona eleven el nivell del neurotransmissor GABA al cervell
■ Diazepam (Valium)
■ Bromazepam (Lexatin)
■ Lorazepam (orfidal)

Factors de risc

● Vivència d’un trauma.

● Tenir altres problemes de salut mental.
● Tenir feina a un lloc que augmenti el risc d’exposició a situacions traumàtiques.
● Tenir familiar amb problemes de salut mental.
● Tenir addiccions.
● Aïllament social.
● Patiment de malalties cròniques.
● Pertinença a grups socials oprimits (dones, persones LGTB, neurodivergents,
immigrants, etc).

Neurobiologia
★ Parts del cervell afectades:
○ Escorça prefrontal: Aquesta fa un paper crucial en diverses funcions
cognitives d’alt nivell com la funció executiva, cognició social, regulació
emocional i la regulació de l'eix HPA (regula les reaccions a l'estrès i
processos corporals com la digestió, el sistema immunitari, etc).
■ S’han trobat canvis en les neurones d’aquesta part com la contracció
de les dendrites i una menor ramificació.
■ Reducció de la grossor
■ Menor activitat frontal durant processos de codificació.
○ Amígdala: Estructura vinculada a les emocions, amb un paper crucial en la
detecció d’amenaces i esdeveniments emocionals relacionats amb
l’adquisició i expressió de la por condicionada. Aquesta part es capaç de
reproduir la resposta al trauma molt més tard de quan hagi passat.
■ S’ha trobat major mida, presència de dendrites i espines.
■ Increment del flux sanguini.
 ○ Hipocamp: Estructura relacionada amb la memòria l’aprenentatge i les
emocions. Principal objectiu dels glucocorticoides que el fan més sensible a
nivells alts d’estrès, acceleren l’envelliment i l'atròfia de l’àrea
■ Estudis han vist menys volum de l’hipocamp.

○ Eix Hipotalàmic - Hipofisiari - Adrenal: Aquest és un sistema del nostre

cos que s’activa quan estem davant estrès. Aquest sistema allibera
hormones anomenades glucocorticoides que ens ajuden a bregar amb
l’estrès en proporcionar energia i ajuda a regular el nostre metabolisme, cor i
sistema immunitari, entre altres funcions corporals importants.
■ S’ha trobat que en persones amb TEPT aquest sistema pot funcionar
de manera diferent, per exemple, en un estudi fet a dones que havien
patit violència de domèstica tenien nivells més alts de cortisol a la nit i
més baix pel dia.

★ Alteració del sistema nerviós autònom: Diversos estudis han investigat com el
sistema nerviós simpàtic es veu afectat, centrant-se en una activació excessiva i una
resposta adrenèrgica augmentada.
○ Augmenta la producció de noradrenalina que és una hormona que augmenta
la freqüència cardíaca, el fluix de sang als músculs i l’alliberació de glucosa.
Aquesta afectació pot significar més possibilitats de patir malalties
cardiovasculars i desordres metabòlics.
○ També la noradrenalina juga un paper important a la memòria, sobretot en
relació amb els glucocorticoides.
Quan hi ha molta noradrenalina i baix nivells de glucocorticoides la resposta
a la por condicionada augmenta, el que pot contribuir als malsons o
flashbacks.

Conseqüències a llarg termini

● Aparició de trastorns mentals

● Aïllament social
● Problemes laborals o acadèmics
● Abandonament social
● Pensaments suïcidis o el suïcidi
● Insomni

Casos
Comentaré les diferents respostes al trauma dels personatges de la sèrie de “The Boys”

- Resposta dissociativa i ansiosa (Hugie)

- Resposta agressiva (Butcher)
- Regressió (Homelander)