96
96-97,primaverade
Los nuevos significados del cambio en la educación
Michael Fullan
Barcelona: Octaedro, 2002
Jaume Carbonés
En els documents centrats en les reformes educati-
ves o en els processos de canvi i miilora a les escoles és
forca habitual que els diferents autors se centrin en un
conjunt de lamentacions i retrets respecte a allb que
volen canviar o bé que l'interks el posin a defensar el
que es vol imposar de nou. En general, diríem que cos-
ta trobar plantejaments seriosos, allunyats de modes
del moment, en que s'analitzi, d'una manera profes-
sional i a partir de la investigació i la reflexió tebrica, els
processos del canvi educatiu. 13er que es fa difícil de
canviar determinades practiques a les escoles?Per que
ofereix resistencies la introducció de noves idees sobre
allb que fem?Aquestes i moltes dtres preguntes les po-
sa a debat Michael Fullan, investigador canadenc. Nin-
gú com ell, fins ara, no ha aprofundit tant en l'estudi
dels mecanismes afavoridors i les resistencies sobre el
canvi en l'educació.
El llibre que presentem, Los nuevos significados del
cambio en la educacidn, s'estructura en tres parts ben
diferenciades, perb interrelacioi?ades.A la primera, es
proporciona el marc general per reflexionar sobre el
canvi educatiu i quines actuacions s'haurien &iniciar,
sense detallar que signifiquen aquells canvis per als
mestres, els directors o els pares. Aixb és el que es fa ala
segona part del llibre, on s'analitza que és el que sabem
sobre el paper dels diferents agents del canvi, i es posa
especial emfasi en el paper del rnestre. Notem aquí un
cert pessimisme en l'autor, ja que ens fa evident que la
SUPOrtS vol. 8, núm. 1 , p.
--2004
innovació és un factor entre molts d'altres que han de
ser abordats pels educands i les polítiques educatives
no afavoreixen precisament aquells canvis, sin6 que
vénen, moltes vegades, a posar-hi entrebancs. Pocs de
nosaltres en la situació actual -ens diu l'autor-, esta-
ríem prou motivats o capacitats per comprometre'ns
en un procés de canvi efectiu. Tot i aquest cert aire, que
penso que pretén ser més un posat afavoridor de la re-
flexió que no pas una lamentació sense possibilitats
d'actuació, la segona part del llibre s'acaba analitzant
quin és el rol del director com a agent dissuasor o facili-
tador del canvi, i el d'aquells agents com inspecció, i
assessors externs que poden ser tan importants per ala
reforma com el mateix director.
A la tercera part, l'autor abandona l'ambit més lo-
cal per situar-se en un pla més nacional. Quin Cs el pa-
per dels governs en les reformes educatives? Quins
han de ser els canvis que s'han d'introduir en la foñ-
mació del professorat? 1, finalment, quines són les
orientacions que s'haurien de tenir en compte? Totes
aquestes qüestions situen el llibre en una referencia
obligada per a tota la comunitat educativa. Tots hi po-
dem trobar elements que ens portin a la reflexió i ens
situ'in, si volem, ales portes del canvi educatiu. Nomes
ens caldra no oblidar que tot canvi implica pkrdua,
ansietat i lluita, i que el principal problema d'avui a
les escoles no és precisament l'absencia d'innova-
cions, sinó més aviat la presencia de massa projectes