PLANIFICACIÓ NORMATIVA

Tema 1- les diferents normes del ordenament jurídic

1. Constitució
Es la norma que el propi legislador es dota a si mateix com vertex de l’ordenament, les seguents
normes li deuen jerarquia jurídica. Totes les normes que es dictin en el nostre país han de
respectar la CE. La decisio de tenir una norma al capdemunt es una decisió conjuntural. Norma
de decisió política, poder constituent. Totes les normes que anteriors contraries a ella, si hi ha una
contradicció de contingut es deroga, si ha una contradicció de jerarquia no es deroga. Sobre les
normes posteriors: es declara la inconstitucionalitat.

El control de constitucionalitat de les normes: TC: estadístiques 2022: 8591 assumptes (36
recursos d’inconstitucionalitat; 27 qüestions d’inconstitucionalitat; 8529 recursos
d’empara); no s’han plantejat al 2022 con ictes de competències (any 2021:2).
E cacia suprema de la norma constitucional.
- Control de la constitucionalitat de les normes:
Si una norma queda derogada per la CE, esta subjecte al control de tots els jutges. La
inconstitucionalitat, no. Nomes existeix quan el TC veu que una norma es contrària, tenen dos
camins: recurs inconstitucionalitat (el recurrent, creu que una llei posterior a la CE es contrària) i la
qüestió de inconstitucionalitat (la formula un jutge quan ha d’aplicar una sentència i veu que ha
de aplicar norma inconstitucional, no aplica sentència). Quan el jutge planteja la qüestió el procès
s’atura.
Recurs sobre liquidació plusvalia, i creu que va contra una llei, planteja qüestió a Tribunal
competent. Pero com no es contrària a la CE sinó a un reglament, el procès no s’atura.

2. Constitucionalitat
Forma part de la pròpia CE I queda contaminada del mateix rang:
- Estatuts autonòmia i lleis ciutats autònomas (Ceuta i Melilla)
- Llei organica
- Lleis transferència de la
Encara que no siguin constitució tenen el mateix rang
La CE contempla poder legislatiu bicameral i els estaututs d’autonomia tinguin poder pròpi. El
parlament de les CCAA son unicamerals, aqui a Catalunya amb 135 diputats.

3. Lleis i normes amb força de llei

- Lleis estatals: poden ser organiques i ordinàries. Les lleis son organiques quan afecten a
determinades materies previstes expresament a la CE.
Art 81 de la CE: Son leyes orgánicas las relativas al desarrollo de los derechos fundamentales y de
las libertades públicas, las que aprueben los Estatutos de Autonomía y el régimen electoral
general y las demás previstas en la Constitución.
Son les que desenvolupen els drets fonamentals.
fi
fl
No es una llei de reserva, si una part es org I una altra no, pot fer una llei org regulant materia org i
no org. Quan pasa això no fan congelació, de rang. La llei organica pot ser modi cada per una llei
ordinària posterior, nomes en parts on la llei organica no sigui pròpia d’aquesta.
La llei organica, regula aspectes organiques de la constitució. La llei organica es tramita com llei
ordinaria (control esmena per esmena, Congres- Senat-Congres), pero al nal hi ha votació pel
congres en majoria absoluta, (projecte si ve del govern i proposició si la presenten dipuats/
senadors o 500.000 rmes), sobre text del projecte. Vot de qualitat del president, nomes funciona
en majories senzilles., no en majories quali cades.
Curoum: nomes per la valida constitució de les sesions.
només hi ha en l’àmbit estatal a nivell autonòmic no n’hi ha. Particularitats que afecten a la
matèria que regulen i al procediment d’aprovació: drets fonamentals, règim electoral,
llibertats públiques. Aquestes matèries són importants en positiu i en negatiu. No és
correcte que una matèria que no està subjecte a aquesta reserva de llei orgànica es reguli
per aquesta. el procediment d’aprovació és que requereix la majoria absoluta per
l’aprovació, modi cació o derogació.

Llei ordinària estatal: llei que es fruit d’una competència plena o compartida. La llei orgànica per
la materia es sempre una llei de l’Estat, quan estic amb materia de llei org la competència es del
parlament estatal. En canvi la llei ordinaria, el parlament del estat necesita juti car que te
competencia per fer-ho: pot ser plena o compartida, depenent dels estatuts d’autonomia. Si es
plena estem en materia que no hi ha llei autonomica i si es compartida, en una mateixa materia
pot haver-hi llei del estat I de la autonomia.
regulen totes les matèries que no estan reservades per la llei orgànica. Procediment
ordinària de la cambra. Relació basadaen el criteri de competència, no es tant una relació
de jerarquia.
i. Caràcter estatal
ii. Caràcter autonòmic
CCAA: no pot fer llei d’expropiació excepte per regular quastions organitzatives pròpies o regular
casos on expropiació incideix en competències autonòmiques.
Competencia legislativa compartida, estat regula bases d’una matèria i CCAA amb llei regula el
desenvolupament de les bases. La relació entre bases estat i llei desenvolupament, perque es
una relació de competència, jerarquia. Estat no pot fer la regulació total de la matèria, si regula
mes enllà de les bases = inconstitucional. La CCAA no pot alterar bases estat = inconstitucional i
més enllà de les seves competències.
Art. 149.3 de la CE: Las materias no atribuidas expresamente al Estado por esta Constitución
podrán corresponder a las Comunidades Autónomas, en virtud de sus respectivos Estatutos. La
competencia sobre las materias que no se hayan asumido por los Estatutos de Autonomía
corresponderá al Estado, cuyas normas prevalecerán, en caso de con icto, sobre las de las
Comunidades Autónomas en todo lo que no esté atribuido a la exclusiva competencia de éstas. El
derecho estatal será, en todo caso, supletorio del derecho de las Comunidades Autónomas.
fi
fi
fi
fl
fi
fi
fi
La llei ordinària nomes pot regular materia ordinària.
Entre llei estatal i autonòmica no hi ha relació de jerarquia.

- Lleis autonòmiques:
El esquema que fa el estat Espanyol, les lleis normals que son les que aproven comisions o ple, el
tractament es similar.
Hi a ha dues qüestions addicionals, la ILP no demana 500.000 rmes sinó 50.000. i existeix en
l`àmbit catala que regula les consultes referendaries, Referendació: Consultes populars: no
incideixen en actes legislatius.referendàries (Llei 4/2010, de 17 de març): STC 51/2017 declara
inconstitucionals ats 10 a 30: el referèndum d’àmbit autonòmic és contrari a la CE (no en àmbit
municipal). No referendàries (llei 10/2014, de 26 de setembre): STC 31/2015 declara

inconstitucionalitat alguns arts. Pot tenir àmbit autonòmic. Existeix registre públic de consultes
populars; controlat a Cat per la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries
Estatuts d’Autonomia: norma particular del sistema espanyol. Cada CCAA té la seva
“norma suprema”. S’aproven com a llei orgànica però tenen una consideració diferents, un
grau superior. La CE i els Estatuts formen el que s’anomena bloc de constitucionalitat.
- Competència legislativa compartida: relació llei estatal i llei CCAA
- Disposicions estatals amb rang de llei
Les Disposicions estatals amb rang de llei I Disposicions autonòmiques amb rang de llei no hi ha
relació jerarquica. son una serie de normes que aprova el govern de l’estat (poder executiu), pero
tenen força de llei perquè la Ce ho reconeix.

són disposicions que neixen del poder executiu però que són validades pel poder legislatiu.
iii. Reial decret llei (estatal) / Decret Llei (autonòmic): s’aproven perquè
hi ha una situació d’urgent necessitat. Exemple: desastrenatural. No
puc esperar a la tramitació parlamentaria. Problema és que hi ha
un abús d’aquests no sempre ajustant-se a que
Es pot controlar la constitucionalitat del RDL? Sí, com a disposició amb rang llei es susceptible al
recurs de constitucionalitat les persones que poden posar aquests recursos poden demanar al
TC que es pronuncií per raons de fons o de forma . la constitució diu que quan hi ha
extraordinària necessitat urgència, si el govern ho fa quan no hi ha extraordinària necessitat, està
anant en contra de la constitució

Control de legalitat: la llei no pot ser il·legal, serà insconstitucvioanl, no illegal, no es pot predicar
mai la il·legalitat de rdl, un decret llei no es pot impugnar mai davant del tribunal de justicial . no hi
ha recurs davant del TC.

Real decret llei: esu una norma que el govern de l'estat ( CONSELL D EMINISTRES) DICTA UNA
NORMA EN CASOS D'EXTRAORDINÀRIA NECESITA, no pot afectar a totes les matèries, té un
camp limitat segons l’article 86.1.
fi
La Ce la tolera perque es una potestad subjecte a determinats controls; control polític, un cop
aprovat es sotmet al congrés de diputats, el qual l’ha de rati car per majoria senzilla, pot dir que
si (consolidació), pot dir que no (la no convalidació té efectes post no convalidació) té 30 dies o
pot dir si pero no (convalidem pero o tramitem com projecte, és a dir, recti cació), control
constitucionalitat, es aquell on es decideix si el real decret llei es constitucional o no, en cas de
inconstitucionalitat, els jutges el presenten al tribunal constitucional i control de legalitat, aquest
no és possible, ja que la llei no pot ser ilegal, pero si inconstitucional.

la iniciativa també prové de l’executiu però perquè hi ha un encàrrec

previ del poder legislatiu (delegació legislativa) per tal d’aprovar una
norma que el que fa es refondre normes que ja existien en una
determinada matèria però sense incorporar grans novetats. És la
actualització d’una norma que jaexistia prèviament.

Primer hi ha una llei de delegació ( xa els objectes, els criteris,

l’abast) que es divideix en llei de bases ( llei de delegació estableix
unes bases que el decret legislatiu haurà de respectar, les corts
generals diuen govern fes-me una norma de circulació però
respectant una sèrie de bases, de normes que haurà de respectar el
govern al decret legislatiu, que direm text articulat) i llei ordinària (es
faculta al govern a fer una refosa, no es d’aplicació directa, ns que
es publiqui al BOE i quedaran derogades totes aquelles
disposicions que vagin encontra d’aquesta)

Els efectes del decret legislatiu: quan les corts fan la llei de bases,
es publica al BOE, però no es d’aplicació directe, s’ha de esperar
que surti el decret legislatiu, quan això passa, és d’aplicació directa
i te força de llei, per tant derroca totes les aplicacions que tinguin
rang de llei

Tipus de control:

• Polític: no hi ha per regla general, si es ex-ante si, posterior

no, a no ser que la norma ho digui

• Constitucionalitat: com es una norma amb força de llei,

passarà com al decret llei, però per raons de fondo i de
forma no perquè si el DL no respecta la llei de delegació el
DL no te força de llei, i com que no te força de llei, és il·legal,
ha perdut el rang que tenis. Si és il·legal, ho pot controlar
qualsevol tribunal judicial.

• Judicial:
fi
fi
fi
fi
Decret legislatiu: es una norma que dicta el govern, i té força de llei pero es basa en que
prèviament les corts han fet una llei de delegació receptícia, pot ser una llei de bases o llei
ordinaria.
- llei de bases: serie de bases que el govern haurà de respectar alhora de fer el decret legislatiu
(text articulat).
“Competència compartida l’estat fa la llei de bases i les ccaa fa la llei de desenvolupament”
- llei ordinaria: quan encarrega al govern refondre diferents textos que hi ha al ordenament sobre
una determinada materia. 2 tipus, els que no tenen capacitat de legislar i els que sí que tenen
capacitat d'harmonitzar, completar entre els textos que es reformen.
Decret que es fa a partir d’una llei de bases (text articulat), la llei de delegació xa els límits i
criteris, tinguen en compte que no pot afectar a materia de lleis organicas ni modi car la llei de
bases. i no podrà establir disposicions retroactives. lA LLEI HA DE SER EXPRESA PER UNA
MATERIA CONCRETA, no e spot delegar permanentment, s’esgota quan s’ha utilitzat i tampoc es
pot subdelegar.
Efectes decret legislatiu:
- Un cop aplicat al BOE es d’aplicacio directe, i tot allò que vagi en contra queda de costat.
• Control dels Decrets Legislatius
◦ polític: 82.6. CE: les lleis de delegació poden establir fórmules de control
◦ De constitucionalitat: TC
◦ De legalitat: TTJJ: excés de delegació (ultra vires); competència; forma

- Jerarquia normativa interalleis: hi ha relacio de competencia 2 excepcions, entre llei de lestat

de competencis compartida i llei de la ccaa; i en cas de llei de bases
- Tractats internacionals:
• son normes juridiques, regulen materies que tenen els seus efectes. Acords sigat entre
diferents estats i org internacionals que regula de frma expresa determinades questions i
forma part d el’ordenament juridic. Si el trcatat esta frmat per l’estat espanyol forma part
de tractat espanyol.
3 tipus tractatas
• Reforma prèvia CE si el tractat té estipulacions contràries (95.1)
• autoritzacio corts generals: s’ha de donar per llei organica, en els casos de que
satribueixin a un org intern l’exercici de competencies constitucionolas. Per una org
expresa s’han d’autoritzar els tractats que afectin a la integritat territorial. Un cop signat
perque s’incorpori fa falta el compliment de determinats requisits, la signatura del cap de
l’estat, referendament del tractat pel ministre, publicacio BOE, amb això el tractat forma
part de l'òrgan intern. Posteriorment la modi cació dle tractat nomes podra fer se
mitjançant el procediment explicit del tractat. Ocupen un rang entre la constitució i la llei.
- El Dret de la UE:
• Reglament: s’apliquen de forma directa sobre els EEMM. Això implica que no hi
ha diferencia entre EEMM en la regulació d’una determinada matèria. Exemple: en
matèria de protecció de dades.
fi
fi
fi
 • Directives: busca arribar a un mínim comú entre els EEMM. Estableix uns
paràmetres comuns però cada país ha d’adaptar aquella normativa al seu
ordenament jurídic. Això es fa mitjançant la normativa de transposició per tal
d’aplicar-se sobre l’Estat membre. Aquesta transposició dependrà del país, de qui
tingui les competències legislatives. Requereix aquest procediment d’adaptació al
dret intern. A diferencia del reglament no és d’aplicació directa però en alguns
casos es pot aplicar de forma directa, per exemple quan a transcorregut un temps i
un EEMM no ha adaptat el seu ordenament a la directiva. Ara bé, aquesta directiva
ha de ser molt explicita i directe.
Primera característica: no te un abats general quan surt, només per l’Estat membre al que es
dirigeix, té una obligatorietat parcial , diu només el resultat que s’ha d’aconseguir , a l’hora de fer
la directiva s’ha d’establir un termini perquè l’estat pugui aconseguir els resultats desitjats. No te
efectes directes,. La directiva té efecte sobre la llei de transposició, si passa el termini de
transposició i no s’ha fet el que no s’havia de fer hi ha un incompliment del dret comunitari pel
qual l’estat port ser sancionat . a part d’aquesta sanció te un efecte útil (es produeix ns i tot
abans del venciment del període de transposició ) i efecte directe (quan s’ha fet adaptació
ine cient) pot ser vertical (entre estat i ciutadà ) aquí prima el dret europeu al dret nacional i
horitzonta

4. Reglaments
- Concepte, naturalesa i fonament:
La diferencia amb totes les normes que havíem vist nsara provenen del poder
legislatiu, mentre que els reglaments provenendel poder executiu. No hi ha cap
intervenció del poder legislatiu, éspurament executiu. És una norma, dictada pel poder
executiu (no son reglament els “reglaments” de les cambres Legislatives) , en virtut d’una
competència pròpia amb rang inferior a la llei (ha de respectar tot allò que digui la llei). El
reglament és aquell acte que tingui aquestes quatre característiques, es digui com es
digui. El reglament pot ser il·legal i inconstitucional, son controlables pel tribunal de justícia.
Si podrà ser impugnat per qualsevol personal davant el tribunal de justícia cosa que no es
podia fer amb cap llei o amb força de llei excepte amb
Característiques del reglament com a norma:
• Generalitat (el reglament de cas concret)
• Vocació vigència inde nida (el reglaments de necessitat i els actes generals)
• Inderogabilitat singular
• Publicitat.

- Reglaments de l’Estat
- Reglaments de la CA
- Reglaments locals
- Altres reglaments
- Relació entre reglaments i lleis
fi
fi
fi
fi
27/02/2023

2.2. REGLAMENTS DE L’ESTAT: L 39/2015; Llei 40/2015; i LG (L 50/1997, de 27 de novembre)

-Tipologia

ÒRGAN ART DEFINICIÓ FORMA

President Govern 2.2.j ; 10.1.3, 24.2.1 LG En matèries de la seva Reial Decret
competència
Consell Ministres 128 L 39 Potestat reglamentària Reial Decret
general
Ministres 61.a L 40 Potestat reglamentària Ordre Ministerial
domèstica
6; 61.j L 40 Impartir instruccions a C i r c u l a r s i
òrgans depenents Instruccions
Ministre Hisenda i DF 6ª L 39 Desenvolupament Llei 39 Ordre Ministerial
AAPP
Autoritats inferiors SSEE 6; 62.2.b L 40 Impartir instruccions a C i r c u l a r s i
Sots SSEE 63.1.d L 40 òrgans depenents Instruccions
DG CCA 71.4 L 40

- Extensió de la potestat reglamentària: 129.4 L 39: Las habilitaciones para el desarrollo

reglamentario de una ley serán conferidas, con carácter general, al Gobierno o Consejo de
Gobierno respectivo. La atribución directa a los titulares de los departamentos ministeriales o
de las consejerías del Gobierno, o a otros órganos dependientes o subordinados de ellos,
tendrá carácter excepcional y deberá justificarse en la ley habilitante.
- el CM té potestat reglamentària genèrica: no requereix autorització expressa
Confereix potsestat al consell de ministres, al govern. Auqte organ es el unic que te la potestat
reglamentaria generica. Els ministres poden dictar reglaments? Si en dues opcions:
- els Ministres ostenten potestat reglamentària domèstica
- Potestat domèstica (autooriganització o matèries internes del departament).
Regula temas de autoorganització o materies internes del departament. Fruit
d’aquesta potestat domestica no veurem un reglament que s’apliqui al ciutadà.
Se li reconeix amb bastanta extensió pero cap al ciutadà no (nomes si s’el
habilita amb alguna norma, llei especial habilitant).
- Genèrica només quan excepcionalment ho justifiqui una llei habilitant
- La potestat reglamentària impròpia; circulars i instrruccions: art 6 L 40: es considera
una potestat reglamentaria impropia, i el exercici es fa a partir de ciruculars i
instruccions que l’autoritat que l’aprova dirigeix a funcionaris del mateix departament.
 Te una vocació reglamentaria, i es destina només al inferior jerarquic, interpretacions
internes de instruccions superiors. No són autenticament reglaments.
- Destinataris: inferiors jeràrquics
- Incompliment: no afecta a validesa (possible responsabilitat disciplinària)
- Publicitat potestativa
- Exemples: ministeri Justicia (https://www.mjusticia.gob.es/es/ciudadania/estado-
civil/circulares-instrucciones)
Ministri de justícia (https://www.interior.gob.es/opencms/es/servicios-al-ciudadano/
normativa-antigua/instrucciones/)
- Jerarquia intrareglamentària: art. 24.2 LG. Els reglaments es someten jerarquicament els uns
als altres.

ÒRGAN ART DEFINICIÓ FORMA

President 39.2 L 13/2008 Autorització Decret

expressa en
norma amb rang
de Llei
Consell Executiu 68.1 EA; 3.2; 26.e; Potestat Decret
32.c; 139.1 L reglamentària
13/2008 genèrica
Conseller 39.3 L 13/2008 Potestat domèstica Ordre

2.3. REGLAMENTS DE LA CA: L 39/2015; Llei 40/2015; EA Cat 2006; Llei 26/2010; Llei 13/2008

- Tipologia

- tensió i jerarquia intrareglamentària: ídem.

2.4. REGLAMENTS LOCALS: LBRL 2/1985; LMRLCat Dleg 2/2003

- Reconeixement potestat reglamentària local: 137 CE; 4 LBRL; 8.1.a LMRL. Esta
reconeguda a la CE. Hi ha reconeixement constitucional i normatiu. Es indispensable
que les entitats locals puguin gaudir de una potestat reglamentaria per dur a terme la
pels seus propis interessos. Urbanisme es un clar exemple. Es una potestat
reglamentaria derivada, no es originaria. Els regalments es subjecten jerarquicament al
les normatives superiors de l’estat o la Generalitat.
- Justificació: principi d’especialitat
-Tipologia:
 - Potestat reglamentària ordinària: art. 22.2.d; 33.2.b LBRL; 52.2.d LMRL: : l’aprovació
d’ordenances és competència del plenari. Correspon al ple de la respectiva corporació.
- Actes generals de l’Alcaldia: els reglaments de necessitat
- Els Bans de l’Alcaldia: 221.1.e i 124.4.g LBRL; 53.f LMRL: naturalesa d’indole menor:
ss. TS. 3.3.82 i 30.10.84.
- Denominació:
- Bans: tenen una naturalesa d’indole menor i no poden Establir obligacions en caracter
parlamentari similar a intruccions i circulars
- Ordenances:
- Decrets
- Reglaments
- Límits de la potestat reglamentària local: per posar remei a ordre públic pero no son normes
que formin part del ordenament jurídic.
- Límit competencial: competencia en materia
- Límit jeràrquic: no poden anar en contra de reglaments estatals ni autonòmics. Potestat
reglamentària derivada.
2.5. ALTRES REGLAMENTS
Manifestació del govern d’autoorganització de la cambra, autentiques lleis i nomes poden ser
enjuiciades per el TC. Es diuen reglaments pero són lleis.
- Reglaments de les cambres legislatives,
- Són manifestació del genèric poder d'autoorganització.
- Pel que fa a les Cambres (estatal i autonòmiques), no es tracta de reglaments sinó
d'autèntiques lleis que procedeixen dels òrgans legislatius; per tant, només poden ser
jutjats pel TC
- Reglaments d’òrgans comissionats (DP; SC; homònims a CCAA) i d’òrgans constitucionals
(TC; CGPJ; CR), Els reglaments dels comissionats i dels òrgans constitucionals són normes
secundàries, que admeten impugnació davant dels TTJJ (JCA).

2.6 RELACIÓ ENTRE REGLAMENTS I LLEIS

- EXECUTIUS: tenen per objectiu de desenvolupar les previsions establertes en una
determinada norma de rang legal; i entren dins la potestat reglamentària genèrica (no
domèstica). Volen desenvolupar una llei. Hi ha lleis amb varios reglaments de
desenvolupament, un reglament secundum legenm (Las prácticas o usos reiterados que
consisten en establecer cómo las leyes deben ser interpretadas no han de considerarse
propiamente costumbres, sino operaciones de ejecución o aplicación de las leyes; tales
costumbres interpretativas no tienen ningún contenido normativo distinto del de la propia ley
 que desarrollan. En consecuencia, no son costumbres porque carecen de contenido normativo
propio).
- INDEPENDENTS: no són desenvolupament de normes amb rang de llei (matèries no
reservades). Praeter legem (independent) : no estan prohibits ni tampoc garantits, poden
existir porque la CE no en fa la prohibció expressa I tenen el limit de la reserva material.
(«Procede la determinación de qué clase de costumbre ha sido aplicada en la sentencia
recurrida a partir de la distinción doctrinal entre las que son contrarias a la ley ('contra legem'),
las que se limitan a interpretar de un modo determinado una disposición legal o costumbre
conforme con la ley ('secundum legem') y las que regulan situaciones sobre las cuales no
existe ley alguna ('extra legem' o 'praeter legem’)»)
- IL·LEGAL i ANORMAL : necesitat i sobre materies deslegalitzades.

Reglaments executius reglament executiu estricte: d’execució

secundum legem i desenvolupament de les lleis
concepte ampli
Reglaments independents no estan prohibits
praeter legem poden existir
s i n o h i h a r e s e r v a m aterial
R e g l a m e n t s c o n t r a il·legals
legem anormals reglaments de necessitat
sobre matèries deslegalitzades

2.7. LA JERARQUIA COM A LÍMIT DE LA POTESTAT REGLAMENTÀRIA: 37.1 L 39/2015; 24.2

LG;
A. FONT DE LA JERARQUIA: no pot anar en conytra d’una jerarquia superior. CE i normes lleis en
segon lloc reglaments de normes superiors. I el reglament ha de respectar ppis generals del dret.
- CE/ BLOC C/ LL/ NNFL/: cas especial del RCA contra llei estatal preconstitucional en matèria
de competència de la CA.
- Reglament de jerarquia superior
- Principis generals del DA
B. SIGNIFICAT DE LA JERARQUIA: no puc anar en contra d’una norma superior
-significat formal: si la norma diu blanc, el reglament no pot dir negre.
- Significat material: no ampliació de restriccions ni reducció de situacions favorables. La norma
inferior no pot reduir aspectes positius ni augmentar els negatius
2.8. LES MATÈRIES RESERVADES COM A LÍMIT DE LA POTESTAT REGLAMENTÀRIA

A) CONCEPTE DE RESERVA: Atribución a la ley de la regulación de una determinada materia,

consignada expresamente en la Constitución.
B) CLASSES DE RESERVA:
- En funció de la font: CE/LO/Lo
 - En funció de forma: reserva expressa (aquella que es produeix sense regulació de la
materia nomes produeix reserva de rang), implícita o tàcita (congelació de rang, es
produeix quan una norma d’un determinat rang regula una materia).
- El contingut no orgànic d’una llei orgànica: Ss TC 5/1981 i 737/1983. Si hi ha reserva,
aquesta norma pot regular mat reservada o més enllà tot I que no hi ha congelació de
rang. A traves de llei ordniaria es podran cambiar coses de la llei organica perque no si
alguna part no era materia reservada.
- En funció del contingut:

FORMAL EXPRESSES Sólo por ley podrá..." pe. art. 23.2 LG:
e xaccions, taxes, etc
IMPLÍCITES "los demás casos establecidos en la
ley”
MATERIAL TÀCITES La congelació de rang; no és autèntica
reserva perquè norma del mateix rang
la pot alterar

- reserva nominal: de contingut mínim: LPRESUP: STC 74/2011, de 19 de maig: el seu

contingut no és lliure, ja que la CE marca:

• contingut mínim: preceptiu: necessari i indispensable (no pot estar a altres lleis); pel
cas de la L de Presup aquest contingut és el fixat a l’art. 134.2 CE

• contingut possible: facultatiu; pel cas de la L de Presup serien aquelles previsions

que guardin relació directa amb les previsions d’ingressos o habilitacions de
despesa, o que siguin complement per a la millor intel·ligència o execució més
eficaç del pressupost.

• contingut vedat: la resta: ha de ser objecte de lleis normals-

C. EFECTES DE LA RESERVA: exigeix que la norma amb rang faci la regulació material; per
exemple, en matèria tributària (reserva art. 25 CE) s’exigeix que la llei reguli el fet imposable en un
grau màxim de concreció (i d’altres elements del tribut, amb grau d’exigència regulatòria diferent).
La norma corresponent a la materia, ha de fer la regulació material de la mateixa.

• impedeix reglament independent:

• en casos de reserva formal; però el reglament sí podrà concretar o desenvolupar

reglament preexistent.

• en casos de reserva material ja no existeixen, per se, reglaments independents

• possibilitat de reglament executiu

 • en cas de reserva formal, requisits:

• regulació legal de la matèria: reguli en sentit de fer regulacio

normativa dels aspectes basics de la materia en questió

• habilitació legal a reglament executiu (no en blanc):

• facultat d’innovació reglamentària limitada: si innova pero qüestions

de detall, secundàries

• flexibilitat en casos de subjecció especial: una adminsitrat es

relaciona mab la administració per algun fet en el que participa la
seva voluntat. (Funcionaris).

• en cas de reserva material, sense altra limitació que el respecte a la llei.

• NO EFECTES RETROACTIUS: les reserves no produeixen mai efectes retroactius (S.TC

42/87, de 27.04). Inclòs s'admet que el reglament postconstitucional independent en matèria
reservada es limiti a aplicar el sistema preestablert a l'objecte particularitzat de la seva pròpia
regulació material (S.TC 15/81, de 7.07). Aquí el reglament no innova
D. RESERVA DE LLEI I POTESTAT REGLAMENTÀRIA LOCAL EN MATÈRIA SANCIONADORA
Ss TS 25 mayo 2004 y 29 de septiembre de 2003: mediante Ordenanza local... se pueden tipificar
válidamente las infracciones y sanciones, que han de ser de carácter pecuniario, cuando ello sea
una garantía indispensable para su cumplimiento, siempre que al hacerlo no se contravengan las
Leyes vigentes, y únicamente en los casos en que no se haya promulgado Ley estatal o
autonómica sobre la materia, y en los que los Ayuntamientos actúen en ejercicio de competencias
propias que… tengan el carácter de nucleares y lleven anejas potestades implícitas de regulación,
y respetando los principios de proporcionalidad y audiencia del interesado, así como ponderando
la gravedad del ilícito y teniendo en cuenta las características del ente local. Els reglaments locals
poden tipificar infraccions adminstratives quan es tracti de incompliment en les seves
competencies.
2.9 DESLEGALITZACIÓ DE MATÈRIES
-concepte: matisa jerarquia normativa va dirigida a un òrgan administratiu per alterar o derogar, via
reglament, les lleis deslegalitzades
- fonament: necessària intervenció del poder executiu en l’adaptació de l’ordenament jurídic vigent.
- Límits:
• relació cronològica: primer llei deslegalitzant i despres reglament.
• inexistència de reserva formal a favor de norma de jerarquia superior a la deslegalitzant:
• si no existeix reserva, no hi ha impediment a la deslegalització.
 • si existeix reserva, la llei deslegalitzant haurà de contenir regulació (és a dir, ha de
complir els requisits de la reserva), remetent al reglament el desenvolupament.
• jerarquia vr. llei deslegalitzant.
• deslegalització en blanc:
• subjectiva: possible, però infreqüent
• objectiva: possible, si no hi ha matèria formalment reservada

2.10 REGLAMENT DE NECESSITAT

-concepte: matisa jerarquia normativa i matèries reservades; son d'urgència i necessitat, però a
diferència del D.LL. tenen caràcter transitori (no normes).

• supòsits:
• situacions generalitzades: 116 CE i 1 a 3 LO 4/81, d'1 de juny, sobre estats d'alarma,
excepció i setge: (delcaració formal)

LLEI DESLEGALITZADA LLEI DESLEGALITZANT REGLAMENT

degradada per

modifica

• concepte: quan circumstàncies extraordinàries fessin impossible el manteniment de

la normalitat a través dels poders ordinaris de les autoritats competents.
• mesures que es poden prendre: la llei no precisa: declarat l'estat, les autoritats
competents adoptaran les mesures necessàries per assegurar el restabliment de la
normalitat.
• qui és l'autoritat competent: la llei no precisa quina és l'autoritat competent, que
entenem pot ser estatal o autonòmica, en virtut dels preceptes de distribució de
competències.
• límits: drets fonamentals no suspesos i dret a indemnització
• provisionalitat

DE RANG A favor de qualsevol norma d’un

rang determinat
DE NOM a f a v or d ’ u n a n o r m a c o n c r e t a
dins un determinat rang

• situacions sectorials: els Decrets de sobreexplotació i els Decrets de sequera en la

normativa d’aigües; mesures sanitàries (COVID: Ley 3/2020, de 18 de septiembre, de
medidas procesales y organizativas para hacer frente al Covid-19 en el ámbito de la
administración de justicia)
 • la normativa sí regula les autoritats competents i les mesures concretes que es
poden prendre.
• la normativa concreta acostuma a regular la necessitat de contramesura per
aixecar els seus efectes; però segueix sent provisional, en el sentit que
l’aixecament dels efectes ha d’entendre’s com mesura declarativa (no constitutiva)
de la desaparició de la situació de necessitat.
• Les mesures sanitàries que impliquen restriccions de drets que afecten a
destinataris identificats individualment requereixen autorització del JC (art. 8.6 LJ);
la STC 70/2022 declara nuls els arts 10.8 i 11.1.i que donaven competència als TSJ
i al TS en altres supòsits per autoritzar aquestes mesures
• situacions particulars: llei corcuera. Donen a alatres autoritats potestat per intervenir el
ordre públic
• LO 1/92, de 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana: arts. 14, 15 i 16:
succeeix idènticament el mateix, però per situacions no generalitzades: tant
concepte, com mesures, com autoritat, com a límits.
• L Mpal. Catalunya: art. 53.1.m (comp Alcalde: Adoptar personalment i sota la seva
responsabilitat, en el cas de catàstrofe o d'infortunis públics o de greu perill
d'aquests, les mesures necessàries i adequades, i donar compte immediat al ple);
pot imposar multes: 237.2 (quantia diferent segons habitants: des de 150,25 fins a
1.803,04 €.
• característiques:
• provisionalitat: no de frorma permanent per tant, no son reglaments.
• responsabilitat. En cas d'AL, quí?

STC 70/2022, de 2 de junio: “La exigencia, contenida en el cuestionado art. 10.8 LJCA, de
autorización judicial para que puedan ser aplicadas las medidas generales adoptadas por las
administraciones competentes a fin de proteger la salud pública, supone atribuir a las salas de lo
contencioso-administrativo de los tribunales superiores de justicia una competencia que desborda
totalmente la función jurisdiccional de los jueces y tribunales integrantes del poder judicial (art.
117.3 CE), sin que pueda encontrar acomodo en la excepción prevista en el art. 117.4 CE”

La declaració d’inconstitucionalitat no afecta a art. 8.6 perquè aquest es refereix a mesures

sanitàries acordades en actes singulars i que afecten a persones individualitzades