Resum Relacions Internacionals A.

Vancells

RESUM TEMES 1-6

TEMA 1. Les RRII com àrea d'estudi
- Les relacions internacionals: les relacions que s’estableixen entre actors de
diversos països/estats/nacions.

- Les Relacions Internacionals: la disciplina que estudia (científicament) aquestes

relacions.
1919 → primera càtedra de Relacions Internacionals a la Universitat de Gal·les
(Aberystwyth). → Woodrow Wilson

Context històric
- I Guerra Mundial (1914-1918) → guerra total (15 milions de morts)
- Societat de Nacions
- Inici globalització // Colonialisme i imperialisme // primeres ONG, comerç
- comunisme vs. feixisme
- proposta pacifista Lenin i Wilson
- Període d’entreguerres // crisi 29’ //
Context acadèmic
- Relacions Internacionals és el producte científic recent d’una preocupació antiga
- acadèmics europeus emigrats als EUA

● Ontologia: què
● Epistemologia: com
● Teleologia: per a què

RRII per acabar amb la GUERRA i aconseguir la PAU (no amb les guerres colonials)

PRIMER DEBAT
→ realistes vs. idealistes // guerra inevitable vs. guerra evitable // por vs. cooperació

TEMA 2. Les grans tradicions de pensament

- Hedley Bull: Quina és la naturalesa de la societat internacional?

Martin Wight diferencia 3 tradicions de pensament en les RRII (Hedley Bull → Hobbes)
● Realisme - Nicolás MAQUIAVELO i Thomas HOBBES→ anarquia
● Revolucionisme - Immanuel KANT → emancipació
● Racionalisme - Hugo GROCIO → ordre

Tradició HOBBESIANA: la política de poder

- Absència d’una autoritat central (Leviatan) → Anarquia internacional
- Inseguretat
- Interès nacional
- Autoajuda basada en la precaució i en l’augment del poder
- Ni legalitat ni moralitat internacional
Resum Relacions Internacionals A. Vancells

- Guerra constant // pau = període entre guerres

- Hi ha acords, però per l'interès nacional

Tradició KANTIANA: Pau perpètua

- Valors universals
- Caràcter cooperatiu pur
- Possibilitat d’aprenentatge
- Individus creen quelcom comú superior als estats → emancipació
- Elits promouen els conflictes ideològics (nacionalismes, identitats polítiques i
religioses). Marx.
- Imperatius morals

Tradició GROCIANA: La societat internacional

- Solidaritat, normes i restriccions internacional
- Ordre internacional
- Política de poder sí però també ordre
- Guerra amb normes i pot o no ser justificada
- Hi ha anarquia, però es pot mitigar amb l’acció col·lectiva
- Entre les altres dues tradicions

TEMA 3. Aproximació teòrica a les relacions internacionals

Una teoria científica és un marc conceptual o un conjunt de principis que es fa servir per
explicar i predir fenòmens observables. Es basen en evidència empírica i es poden revisar o
modificar a mesura que es disposa de noves evidències.
 Resum Relacions Internacionals A. Vancells

Ens fan avançar i es pot fer un símil amb les lents, n’hi ha diverses i hi pot haver debat.
Tipus:
- Explicatives: causes // perquè i en quines circumstàncies // Com i quan?
- Prescriptives o normatives: com actuar // assumpció prèvia de moralitat
- Interpretatives o constitutives: trobar un sentit // busquen el perquè?

També distingim entre teories globals, explicació a escala sistèmica o teories parcials, en
l'àmbit regional (Estatal, Continental, etc.).

3 nivells d’anàlisi 3 imatges (Kenneth Waltz)

- Macro, l’estructura - Primera: explicació en l’actor personal
- Meso, els estats - Segona: explicació en els estats
- Micro, els individus - Tercera: explicació en el sistema internacional

Un paradigma és un conjunt de creences, teories, mètodes i pràctiques compartides per

una comunitat científica en un moment particular. Són el mapa mental que han adoptat els
teòrics en l’intent de comprendre les relacions internacionals.

Els científics que treballen dins un mateix paradigma comparteixen certes suposicions
fonamentals sobre la naturalesa del món i com han de dur a terme la investigació. Hi ha
canvis de paradigmes (paradigma shifts).

Es parla de tres paradigmes, el realista, el transnacionalista (pluralista o de la

interdependència) i l’estructuralista (marxista, de la dependència).

Realisme Transnacionalista Estructuralista

Imatge del món Taula de billar Xarxa o teranyina Pop policèfal alimentat
(conflicte i anarquia) (interdependència)​ per tentacles
(dominació)

Objecte d’estudi La seguretat Agenda àmplia (comerç, Relacions

(nacional) medi ambient, salut global, centre-perifèria,
etc.) dominadors-dominats

Unitat d’anàlisi L’estat (racional i Societat internacional El sistema econòmic

unitari) formada per una pluralitat (capitalista) global
d’actors (estats, empreses,
ONG, etc.)

Visió de canvi Lleis perennes, Canvi possible y progrés Model estable i continu
repetició (estàtic) (evolució)​ fins a la ruptura
(revolució)​

Es consideren 4 debats en les RRII:

PRIMER DEBAT: Realistes vs. Idealistes

- Període d’entreguerres
Resum Relacions Internacionals A. Vancells

- Idealistes: Guerra evitable // Cooperació i institucions per mantenir la pau // Com ha

de ser el món
- Realistes: Guerra inevitable // Com és el mon

SEGON DEBAT: Tradicionalistes vs. cientistes

- 1950-1960
- Qüestions epistemològiques (com) i metodològiques (quin mètode)
- Tradicionalistes: base filosòfica
- Cientistes: base empírica

TERCER DEBAT: Interparadigmàtic

- 1970 i 1980
- Contraposició d’opinions incompatibles sobre el món
- Qüestions ontològiques (què)

QUART DEBAT: Racionalistes vs. Reflectivistes

- finals de 1980
- Contraposició entre racionalistes (neorrealisme i neoliberalisme) i reflectivistes
(teoria crítica, constructivistes, postestructuralistes, postmoderns, feministes,
postcolonials)
- 2 debats
a. Les RRII han d'explicar o entendre? // ànima de les RRII
b. comparteixen pressupòsits // es diferencien en
➔ neorealistes → guanys relatius
➔ neoliberalistes → guanys absoluts

TEMA 4. Realisme

Context històric GUERRA FREDA

Unitat d’anàlisis Estat com a actor racional → estatocentrisme

Problemàtica d’estudi Seguretat nacional

Imatge del món Taula de billar

Visió de l’estat Estat Unitari

Visió del canvi No possibilitat de progrés = estàtic

Predominant fins als 60.

Diverses teories: equilibri de poder, teoria de la pau hegemònica, etc...
- Conceptes clau: anarquia, poder i seguretat.
Anarquia: absència d’una autoritat central
Poder: capacitat d’un actor d’obligar a un altre a realitat una cos que ell voluntàriament no
realitzaria
Resum Relacions Internacionals A. Vancells

Seguretat: element primordial, la supervivència d’un estat pot està en perill. Capacitat de
defensar-se, de no ser vençut.

CARACTERÍSTIQUES
- No autoritat central → Conflicte estat natural RRII → guerra sempre (la pau en
excepcions) → Preservar la seguretat nacional
- Estatocentrisme, estats racionals, unitaris i posicionals (millora en relació amb els
altres)
- L’interès propi és el condicionant basat en la precaució
- Sí que hi ha aliances, però són temporals, només duren mentres afavoreixen als
que les integren.
- Història cíclica, sentit tràgic de la història i impossibilitat de progrés.

Hereu de la tradició de pensament Hobbesiana, i de pensadors com Tucídides i Maquiavel.

EVOLUCIÓ DEL REALISME

Els anys d’ENTRE GUERRES

Sorgeix com a reacció al idealisme i al liberalisme internacional

Critica
- harmonia d’interessos
- principis morals universals
Pretén descriure el món tal com és, no tal com hauria de ser

Post-SEGONA GUERRA MUNDIAL

Amenaça bombes atòmiques, fracàs de l’esperit de ginebra.

Cal armar un marc conceptual per donar resposta als desafiaments de la guerra freda.
- Morgenthau n’és el màxim referent. Afirma que la naturalesa humana és la voluntat
de dominar l’altre.
També defineix el següent com a bases del realisme polític:
- La sobirania dels estats és el que fa que els Estats siguin “iguals” formalment, però
el poder és el que els diferencia
- El que guia les relacions internacionals és el concepte d'interès definit en termes de
poder
- Els principis morals (universals) que s'apliquen als individus no poden aplicar-se a
l'acció estatal.

Ell crearà la teoria d’equilibri de poder

● Reconeixement mutu de l'existència de diverses potències i de l’existència d’unes
relacions de força;
● El poder serveix per mantenir l'estabilitat en el sistema; l’equilibri de poder evita que
un dels estats domini a la resta; per por, principalment
● L'equilibri s'aconsegueix a través de: (a) l'augment del propi poder com a reacció a
l'augment del poder de l'altre; (b) aliances.
● Dues possibles estratègies: balancing (equilibrar) i bandwagoning (seguidisme)
● La pau s’aconsegueix amb l’equilibri.
Resum Relacions Internacionals A. Vancells

En aquest mateix període, John H. Herz, teoritzarà el dilema de seguretat

● Un estat millora la seva seguretat →
● Un altre ho percep com una amenaça i augmenta la seva seguretat→
● El primer rep com una amenaça l’acció del segon i augmenta encara més la seva
força
● Es crea així un cercle d’inseguretat i conflicte potencial

Segona GUERRA FREDA (finals dels 70s)

Context: positivisme científic, fi del període de distensió, cursa d’armament, cada cop més
països posseeixen l’armament nuclear, acostament dels EUA a la Xina

Sorgeix el NEOREALISME de Kenneth Waltz

- És un trencament en la forma de fer teoria

- L’explicació del comportament internacional d’un estat en un determinat moment es
troben en la tercera imatge, és a dir, en el sistema internacional.
- L’estructura del sistema internacional determina el comportament dels estats
- La naturalesa del sistema no canvia, ho fan les capacitats dels estats
- Existència de sistemes uni, bi i multimodals → Sistema bipolar més estable

Realisme hegemònic de Robert Gilpin

● Sistema on un estat és l'hegemònic envers els altres
● Proporciona més ordre
● Desafia la teoria d’equilibri de poder
● Percep l’hegemonia dels Estats Units (pax americana) com una hegemonia benigna
per les seves característiques internes (liberal, democràtica, etc...)
● Va ser creada al i pels Estats Units

FI DE LA GUERRA FREDA

- Noves idees, nous debats

- Hegemonia estatunidenca

Realisme defensiu: seguretat, no perdre

Realisme ofensiu: poder, guanyar

EL REALISME NEOCLÀSSIC

- Reconeix que el sistema internacional configura el comportament de l'estat, però

també considera les variables domèstiques (com la percepció dels líders i les
limitacions internes de l'estat)
- Assumeix que la presa de decisions és complexa i pot implicar els intents dels líders
d'equilibrar els imperatius nacionals i internacionals i estudia les interaccions entre
nivells d'anàlisi.

La POST-POSTGUERRA FREDA
Resum Relacions Internacionals A. Vancells

- 2001: Els Estats Units atacats a casa seva i per un actor que no és un Estat
- 2008: l’auge de la Xina comença a ser evident. Avancem cap a un ordre multipolar?
És inevitable l’enfrontament entre Xina i els EEUU?
- 2022: invasió russa d’Ucraïna i risc de conflicte nuclear

TEMA 5. Liberalisme

Context històric - Període d’entreguerres → idealisme

- Distensió → transnacionalisme
- Segona guerra freda i dubtes sobre l’hegemonia dels
Estats Units → Neo-institucionalista
- Fi de la guerra freda → liberalisme neoclàssic

Unitat d’anàlisis Pluralitat dels actors internacionals (ONG, actors subestatals,

organitzacions internacionals…)

Problemàtica Problemes derivats de l’activitat humana en un món

d’estudi interdependent i altament desenvolupat

Imatge del món Xarxa o Teranyina = INTERDEPENDÈNCIA

Visió del canvi Sí possibilitat de progrés = no sentit tràgic

Hereva del pensament grocià i del paradigma transnacinalista

Diferents moments, com ja veurem
- Conceptes claus: interdependència, institucions i cooperació
Interdependència: situació en què els estats o altres actors internacionals depenen
mútuament els uns dels altres. Pot ser bilateral o multilateral i pot adoptar diverses formes,
inclosa la interdependència econòmica (per exemple, el comerç). La interdependència és
sovint asimètrica.
Institucions: “conjunts persistents i connectats de regles (formals i informals) que
prescriuen rols de comportament, constrenyen l’activitat i modelen expectatives”. Les
organitzacions internacionals són un tipus d’institució.
Cooperació: Un tipus de procés que es dona també en l’àmbit internacional en el qual dos
o més actors treballen plegats per assolir objectius compartits. La integració és la forma
superior de cooperació.

CARACTERÍSTIQUES
- sí anarquia però conflicte evitable
- existeix la cooperació
- Interdependència afavoreix cooperació
- Connexió entre alta i baixa política
- importància d’altres actors rellevants
- influència de les institucions sobre els estats per afavorir la pau
- xarxes de comunicació entre actors
- possibilitat de progrés històric
Pensadors com Groci, Ricardo, Locke, i fins i tot Kant.
Resum Relacions Internacionals A. Vancells

EVOLUCIÓ DEL LIBERALISME

Idealisme (Període d’entreguerres)

Període d’entreguerres
- creació de mecanismes de seguretat col·lectiva per afavorir la pau (SDN)
- visió normativa (com evitar guerres)
Persones com Woodrow Wilson, Alfred Zimmern, Jane Adams…

La seguretat col·lectiva és un concepte, a vegades entès com a teoria. Acords a través dels
quals els estats renuncien a la guerra en les seves relacions recíproques i a respondre
col·lectivament en cas que un d’ells sigui agredit perquè algú hagi incomplert aquest
compromís. Serveix per acabar amb el dilema de seguretat.

Transnacionalisme (1970)
Es considera un segon començament
- Als 70 augmenta la distensió, les comunicacions, i sorgeix la globalització.
- Afavoreix liberalisme
- que estava hivernant des del fracàs per la IIGM
Autors: Robert Keohane i Josep Nye

Neo-Institucionalisme (Segona guerra freda)

Resposta al neorealisme,
Accepten anarquia, racionalitat i forma de recerca del neorrealisme
Distancien en
- Institucions poden modificar comportament dels estats (ONG) → estats no unics
actors rellevants
- neorealistes = guanys relatius (més que l’altre) // neo-institucionalistes=guanys
absoluts (més per tots)
- neorealistes = institucions com a eines de poder // neo-institucionalistes =
institucions com a espais de cooperació
Alguns autors: Robert Keohane i Andrew Moravcsik.

Institucionalisme neo-clàssic (fi guerra freda)

Nou impuls globalització
Recuperació agenda transnacional
S’obren espai de contacte amb les aproximacions constructivistes
 Resum Relacions Internacionals A. Vancells

Època Actors Institucions Argument clau

Idealistes Període Estats Instruments que Compromisos La interdependència

entre GG mitiguen l’anarquia legalment fa la cooperació
vinculants i possible i necessària.
organitzacions

Transnacionali 1970 Pluralitat Producte de la Acords, legalment La interdependència

stes cooperació, actors vinculants o no, fa la cooperació
autònoms i marcs per organitzacions possible i necessària.
la cooperació. internacionals i
marc multilaterals.

Neoinstitucion 2na GF Estats Instruments que Règims La interdependència

alistes modifiquen el medi internacionals. fa la cooperació
estratègic en què els possible i necessària.
estats prenen
decisions sobre si
cooperar o no.

Liberales Fi GF Pluralitat Arg. trans+ Arg. trans. + èmfasi La interdependència

neo-clàssicos institucions com a en la faceta fa la cooperació
promotores de ideacional de les possible i necessària.
normes institucions.

TEORIES

Teoria de l’harmonia d’interessos

- Estats comparteixen interessos
- Cooperen mitjançant diplomàcia, les negociacions, i les organitzacions
- Premissa liberal, benefici individual = benefici col·lectiu
- Norman Angell “The Great Illusion”

Teoria de la pau democràtica

- Democràcies tenen menys tendència a la guerra
- Democràcies són previsibles, fruit de l’elecció, transparents, no tiranies personals.
- Forma de regular la guerra és augmentant les democracies
- Inspirat en Kant i Tocqueville
- Autors com Michael Doyle, Bruce Russett, R.J. Rummel o Dean Babst

Tª del neofuncionalisme
Resum Relacions Internacionals A. Vancells

- Evolució respecte al funcionalisme de Mitrany dels anys 40.

- Èmfasi en el procés d'integració funcional, on la cooperació en una àrea pot conduir
a la cooperació en altres àrees, aprofundint la integració.
- La integració regional es pot assolir de manera incremental mitjançant la cooperació
en qüestions específiques, que condueix a una integració política més profunda.
- Permet generar hipòtesis de causalitat que poden ser confirmades o refutades
partint d’un treball empíric
- La integració europea ha aportat, en bona part, aquesta base empírica. Un dels
pioners és Ernst B Haas

Teories (neo)institucionalistes

- Destaca el paper de les organitzacions internacionals, les regles i les normes en la

configuració del comportament de l'estat.
- Es distingeix de l’institucionalisme clàssic en l’acceptació d’algunes premisses
neorealistes (estats com actors racionals, anarquia del sistema, mètode científic) per
poder-hi debatre més fàcilment. Ja hem vist que el principal punt de fricció és que els
neorealistes pensen en guanys relatius i els neoinstitucionalistes en guanys absoluts
- Institucions internacionals proporcionen un marc de cooperació, faciliten la resolució
de disputes i ajuden els estats a coordinar les seves accions en una sèrie de
qüestions, des del comerç fins a la seguretat.
- Ja hem vist que un dels autors de referència és Robert Keohane.
- Des del constructivisme també s’han generat teories institucionalistes.

Intergovernamentalisme liberal
- Estats negocien i cooperen en funció dels seus interessos nacionals.
- Estats tenen un paper central en la presa de decisions dins les organitzacions
internacionals
- La cooperació es produeix mitjançant negociacions intergovernamentals i la recerca
de beneficis mutus
- Andrew Moravcsik

TEMA 6. Aproximacions crítiques

6.1 Constructivisme

Context històric Anys vuitanta i post-guerra freda

Unitat d’anàlisis Actors com a actors socials

Problemàtica d’estudi Normes

Imatge del món Escacs (a cada peça s’ha li atribueixen unes normes)

Soregeix per
- insatisfacció debat neo-neo
- gir lingüístic ccss
Context
- Invasió Afganistan pels EUA
Resum Relacions Internacionals A. Vancells

- Fi guerra freda
- Economia mercat
Subratlla el caràcter social dels actors, els quals actuen segons el seu entorn social.

- Conceptes claus: normes, processos socials i actor-estructura

Normes (escrites o no): Pautes de conducta que marquen les accions i decisions dels
actors. S’entén com el que és normal.
Processos Socials: Els estats formen les seves preferències a través de les seves
interaccions amb els altres estats.
Actor-Estructura: Què és més important? El constructivista defensa que allò important és
la interacció entre els actors i l’estructura (es constitueixen mútuament).

- Les estructures normatives o ideacionals són tan importants com les materials.
- Les identitats formen els interessos i amb els interessos les accions
- Agents i estructures es constitueixen mútuament
2 tipus de normes
● Normes Constituents:
- no prescriuen comportaments concrets
- regulen identitats i preferències
- escacs= les regles no et diuen quines jugades has de fer
- els escacs són escacs per les regles que el regeixen
● Normes Reguladores
- regulen com actuem
- prescriuen comportaments concrets per tipus d’actors concrets
- ex: manual conduir permet i prohibeix fer algunes maniobres

*Veure quadre pàg. 117 per debat actor-estructura*

6.2. Teories crítiques

6.2.1. Post-Estructuralisme
- Considera que no podem conèixer la part material, la realitat sempre està mediada
per representacions i la representació és poder.
- Les idees sobre la naturalesa humana estan fortament lligades a projectes polítics
- històrics concrets.
Només hi ha perspectives de com veure el món.
L'objectiu d’aquest corrent consisteix a veure el caràcter històric de les representacions
(caràcter contingent) i les diferents visions alternatives possibles.
- El poder i el coneixement es constitueixen mútuament.
El postestructuralisme qüestiona com ha arribat a ser vist com a natural i inevitable
privilegiar els relats centrats en l'estat de la política mundial. Com algunes idees arriben a
dominar.
Crítica al p-E segons David Campbell:
● No s'interessa a estudiar el món real
● Ignora actors clau com els estats
● Acaba fent relativisme moral
Resum Relacions Internacionals A. Vancells

6.2.2. Teoria Crítica

- Política emancipadora
- Qüestionament de la societat moderna
- Anàlisi de les estructures que construeixen dominacions.
Marx “Els filòsofs no han fet més que interpretar el món de diverses maneres; però del que
es tracta és de transformar-lo. “
● Escola de Frankfurt (Jürgen Habermas)
● Aproximació Gramsciana (Robert Cox)

6.2.3. Teories Feministes

- El gènere (masculinitat, feminitat, altres) és l'expectativa construïda socialment que
les persones percebudes com a membres d'una categoria biològica tindran
determinades característiques.
- Producte i productor alhora.
- És una relació de poder
El feminisme en RRII busca aixecar el vel de la ceguera de gènere de la disciplina

Recordatori
• Constructivisme: Normes, Identitat, Processos
• Postestructuralisme: Llenguatge, Representació, Poder
• Teoria Crítica: Emancipació
• Teories Feministes: el gènere com a relació de poder