Sistemàtica F.

Martina Tristany Casas

BOTÀNICA AGRÍCOLA, PART DE SISTEMÀTICA

1r GEAA_2022
F. Martina Tristany Casas
Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

TEMA 10 - ESPERMATÒFITS

Tenen un Cicle Digenètic diplo-haploide 2n>2

Esporòfit (2n): planta adulta

Esporòfilꞏle mascuí (2n): estam
Esporòfilꞏle femení (2n): carpel
Esporangi masculí (2n): sacs polꞏlinics
Esporangi femení (2n): primordi seminal
Micròspora (n): gra de polꞏlen
Macròspora (n): celꞏlula mare del sac embrional

CARACTERÍSTIQUES
1. Cicle haplodiplobiòntic (diplohaplont)
2. Gametòfit format per unes poques cèl·lules i viu dins l’esporòfit
3. Aparició d’òrgans portadors dels esporòfils: les flors.
4. Fecundació de l'ovocèl·lula dins l’esporòfit, gràcies al desenvolupament del tub
pol·línic
5. Desenvolupament de la llavor. Estructura que incorpora l’embrió, assegura la
descendència i la disseminació
Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

GIMNOSPERMES

- Grans grups molt heterogenis ( homogeni a Coníferes)

- Plantes llenyoses monoiques o dioiques, reduïdes a òrgans
masculins (sacs pol.línics) o primordis seminals.
- Absència d’ovari (i per tant de fruits). Primordi seminal nu
- Xilema format per traquèides (absència de vasos)
- Floema sense cèl·lules acompanyants
- Nombre de cotilèdons variable: 2-20
- Arbres perennifolis
(uns pocs de fulla caduca Larix, Taxodium)
- Brots normals o macroblasts (de creixement llarg)
- Algunes especies mostren braquiblasts (brots de creixement
limitat)
- Gametòfit reduït i intern a l’esporòfit
- Fecundació per tub pol·línic (o excepcionalment per
espermatozous).
- Absència de doble fecundació. Endosperma haploide
format a partir del gametòfit.
- La llavor (primordi seminal) es presenta lliure o en grups
(estròbils) acompanyada cada una d’una bràctea.
 Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

FAMILIA GINKGOÀCIES
- Arbres caducifolis, dioics, molt primitius.
- Natural del nord de la Xina (es cultiva a la Xina i el Japó)

- Les fulles són peciolades, flabel·lades (forma de Bano) i amb nervació dicotòmica (no hi ha
nervacions vasculars principals).
- Creixen sobre braquiblastos.

- Els cons masculins es disposen en aments (sense pétals) i el femenins son drupàcies, amb dos
òvuls del que només un és fértil.
- Pol·linització anemòfila. Polinització pel vents, El pol·len origina una tub que penetra en la nucel·la i
allibera dos espermatozous que neden –per la gota pol·linitzant - fins l’ovocèl·lula (dura mesos). La llavor
es troba envoltada per tres capes – l’externa és carnosa

Ginkgo: Ginkgo biloba

(arbre ornamental)

FAMILIA CICADÀCIES
- Arbres molt primitius (fòssils vivents) amb aspecte de palmera
- Poc creixement secundari, conus vegetatiu només es troba a l’extrem de la tija
- Desenvolupament anual d’un nou verticil de fulles
- Arbres dioics. Fulles pinnades (nervi principal marcat amb les ramificacions en nervis secundaris, terciaris…),
en disposició en roseta helicoïdal
- Cons masculins amb escames que porten els sacs pol·línics, cons femenins reduïts a fulles amb
un gran primordi seminal.
- Pol·linització anemòfila
- Arbres ornamentals sensibles al fred

Cycas revoluta
(arbre ornamental, sensible al fred)

FAMÍLIA PINÀCIES
Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

- monoics , perennes, resinífers

- fulles aciculars(a) o lineals (b) sobre macroblasts (1) de creixement il·limitat o
braquiblasts (2) creixmenet limitat i portadors de fulles aciculars.

Les flors masculines s’agrupen en un eix on s'insereixen nombrosos estams,

Les flors femenines estàn disposades helicoidalment en estròbils

- cada flor consta d’una esquama (forma d’escata) estèril i a la seva axil·la
una esquama seminífera.

Avet → Abies alba Pícea → Picea abies

2 estries a la cara inferior Acícules sense estries a la cara inferior

Pi blau de l'Himàlaia → Cedrus deodara Larix decidua

5 ascícules molt llargues i baboses en Fulles sobre macro i braquiblast
cada braquiblast sobre macroblast
Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

Pi blanc → Pinus halepensis Pi pinyoner → Pinus pinea

Pi roig → Pnus sylvestris Pi negre → Pinus uncinata

escorça rojenca

FAMÍLIA CUPRESSÀCIES
- monoics o dioics
- perennes i resinífers

Ginebre → Juniperus communis Taxodi → Taxodium distichum

Pneumatòfors (órgans respiradors)

Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

FAMÍLIA TAXÀCIES
- perennes i dioics
- fulles linears
- cons masculíns en aments

Angiospermes - TEMA 11

Cicle diplo aplof, gametofit i esporofit, gametofit domina

dins l’ovari trobem els primordis seminals, la part haploide són les cèlules del sac embioonal
Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

Sistema conductor (xilema i floema) es troba molt desenvolupat

Dicotiledònies
- presenten cambium vascular que permet el creixmeent secundàri, és un
meristema que permet el creixement en la tija i la radícula amb gruix.
- Nervació pennada, peciolades.
- 4 verticils (nèixen al mateix nivell) calze, corol·la, androceu i gineceu
- tetràmeres o pentàmeres

Monocotiledònies
- no presenten cambium vascular, els sistemes conductors estàn dispersos en el
parènquima sense una disposició definida.
- nerviació paral·lela, beina que envolta la tija
- 3 verticils, perigoni, androceu i gineceu
- trímeres

- palmeres son meristemes apicals, cas particular de monocotiledònies que inclou tot el que
parlem de palmeres (NO es poden agrupar com a arbres pel seu camvium vascular)
Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

FAMÍLIA PAPAVERÀCIES hi ha + males herbes que cultius ROELLES, VERMELLES I LILES,

- Plantes annuals
- Secretores de làtex, fulles alternes i dividides

Estructura floral
2 sèpals que protegeixen 4 pètals
dispersió pel vent, anemocòria
Gineceu super, 2 o + carpels soldats
Fruit amb càpsula amb dehiscència (s’obren de forma natural)

PLANTES ARVENSES = males herbes

Roselles → Papaver rhoes papaver dubium papaver hybrida papaver somniferum
(s’obté morfina del seus alcaloides )

FAMÍLIA FAGÀCIES
arbres caducs Fulles simples

Roure → Quercus
roures de fulla marcessent i perenne Azina i Carrasca → Quercus ilex

Alzina surera →
Quercus suber
Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

FAMÍLIA BETULÀCIES
arbres monoics i caducs
anemofília

Avellaner → Corylus avellana

FAMÍLIA QUENOPODIÀCIES
no presenta flors vistoses
cestes espècies viuen en ambients salins
Flors actinomorfes (simetria)
Pol·linització anemòfila

Fruit suber en aqueni

s’ha optimitzat el teixit del floema que és per on circulen els sucres (remolatxa de sucre)
- Fulles carnoses i comestibles
- Hipocòtil (eix de l’embrió o planta per sota l’eix dels cotilèdons) inflat

Espinacs → Spinacia oleracea

PLANTES ARVENSES

FAMÍLIA AMARANTÀCIES
- plantes C4
- moltes son plantes arvenses, algunes de les quals en forma de cultiu
- moltes inflorescències, molta capacitat reproductiva

amaranthus retroflexus amaranthus hipocondriacus per farines (alternativa al gluten)

Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

FAMÍLIA POLIGONÀCIES per la forma del fruit

- males herbes i algun cultiu
- herbes annuals o pluriannuals

Fulles amb beina membranosa característica, formada per la unió de 2 estípuels (òcrea)

Plantes cultivades
Fajol → Fagopyrum esculentum

Plantes arvenses (males herbes)

Polygonum aviculare (passa camins) molt abundant a tot tipus de conrreu i per la òcre es pot reconèixer,
té braquies blanquinoses i Polygonum convolvulus

Rumex obtusifolius (llengua de bou): important pel fet de que s’adapta molt bé al maneig del
cultiu (cicle semblant al cultiu) tenen capacitat de desenvolupar hipocòtil i té moltes gemmes
Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

FAMÍLIA CUCURBITÀCIES
interés en els seus fruits, tenen circells que les permet enfilar-se, en alguns com el fruit és
molt voluminós s'estenen per terra.
Flors unisexuals (pistil o estam), actinomorfes (simetria), monoiques

Ovari ínfer per sobre, neix la corola i el calze

- Fruit en pepònide:
Fruit amb pericarp endurit i mesocarp carnós. Placentes molt desenvolupades

síndria → Citrullus lanatus Meló → cucumis melo

Cogombre → Cucumis sativus Carbassa i carbassó → Cucurbita pepo

Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

FAMÍLIA CRUCÍFERES = Brassicàcies

- Fulles esparses (helicoidalment sobre la tija) i sense estípules (4)
- Flors hermafrodites, actinomorfes, d’estructura constant
- Flor cruciforme, 4 fulles en forma de creu
- Androceu (conjunt d’estams) amb nectaris a la base dels estams
- peus hermafrodites

- Fruits en càpsula bilocular amb un septe (envà que parteix) i sosté les llavors
Tipus de fruit:
1. Síliqua (fruit allargat L > 3A)
2. Silícula (fruit curts L < 3A)
3. Loment: fruit articulat i fragmentació transversal
4. Indehiscent i amb una sola llavor

PLANTES ARVENSES mostassa silvestre

Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

PLANTES CULTIVADES
Col silvestre → Brassica oleracea

- Coliflor o bròquil són inflorescències molt desenvolupades

Col de brussel·les → Brassica oleracea

- Són les gemmes desenvolupades d’una planta

Nap → Brassica napus var. napobrassica

- mengem l’estructura radicular, que fa la funció de reserva

(plurianual)

Colza → Brassica napus ssp. oleifera Camelina → Camelina sativa

es cultiven per l’oli de les llavors

Mostassa negra → Brassica nigra Rave → Raphanus sativus

Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

FAMÍLIA ROSÀCIES
Fulles disposades en esparsa a la tija, simples o compostes, amb estípules a la base.
Flors grans i vistoses, pol·linització entomòfila (insectes)
Flors regulars, hermafrodites
Ovari ínfer (epignia), semiínfer (perígina) o súper (hipògina)
a partir d’aquí apareixen diferents cultius

ROSÒIDES
Nombrosos carpels i lliures sobre un receptacle
Fruit en pluridrupa (Rubus) pluriaqueni (Fragaria) o contenint núceles (Rosa)
molts ovaris, cada capel és un ovari

Esbarzer → Rubus ulmifolius pluridrupa

cada granet d’aquests ve d’un ovari, flor amb molts ovàris

independents aglomerats

Roser silvestre → Rosa sp. Maduixera → Fragaria sp. pluriaqueni

la maduixa és un fruit sec, els fruits

son els punts negres, i lo rojenc és el
receptacle el que menjem

diferencia entre mora d’esbarzer i maduixa (pregunta d’examen)

pluridrupa i maduixa pluriaqueni
Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

PRUNÒIDES cirerer presseguer albercoquer

ovari super
Fruit carnós en drupa (Prunus)
És un sol carpel (part femenina) que fa un fruit si només hi ha un carpel només hi ha un fruit
ovari únic fa un fruit amb una sola llavor préssec, cirerer → ‘’pinyol’’

Aranyoner → Prunus spinosa

s’aprofita la drupa per a triturar-ho i afegir-ho al alcohol

Albercoquer → Prunus armeniaca

Prunera → Prunus domestica
Préssec → Prunus persica
Ametller → Prunus dulcis: ametller, el fruit de l'ametller és una drupa, aprofitem la llavor
Cirerer → Prunus avium

MALÒIDES
ovari infer
Fruit tipus pom la part que mengem prové del receptacle floral, la part que no mengem és
l’ovari amb la llavor, es poden observar les restes d’estams i fulles

Poma → Malus domestica

Perer → Pyrus communis

Codonyer → Cydonia oblonga
Nesprer → Eriobotrya japonica
Atzeloler → Crataegus azarolus (fruit ornamental)
Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

FAMÍLIA FABÀCIES
- en diem lleguminoses pel tipus de flor o papilionàcies pel tipus de flors
- fulles alternes amb 3 folíols (fulles d’una fulla composta)
- reduir-se a tres folíols (trifoliolada) trèvol
- simples
- poden acabar amb circell en lloc del folíol

5 fulles, 2 de gran plegades de

costat (estàndard)

Subfamília Mimosòides
Nombrosos estams

Subfamília Cesalpinòides
zigomorfes, sense simetria

Subfamília Papilionòides

FRUIT
- monocarpelar (1 carpel, part femenina)
- dehiscència té lloc per 2 valves, s’obrirà per la sutura del carpel i pel nervi dorsal,
dins trobem les llavors

Fruit indehiscent en núcula (amb una llavor) en Medicago, Trifolium

Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

Subfamília Cesalpinòidies:
flor zigomorfa
Garrofer → Ceratonia siliqua:

fruit (garrofa, la flor té pocs estams o 1 ovari

Alfals

trepadella

Subfamília Papilionòidies:
les cultivem per obtenir el gra
Cigrons → Cicer arietinum
Llenties → Lens culinaris
Mongetes → Phaseolus vulgaris
Pèsols → Pisum sativum

altres es cultiven i es seguen amb verd, son plantes farratgeres

Trèvol → Trifolium repens

Alfals→ Medicago sativa
Trepadella → Onobrychis viciifolia

FAMÍLIA RUTÀCIES
flors hermafrodites
Ovari super, 4-5 carpels
* K4-5 C4-5 A8-10 G(4-5)
ovari súper, format de 4-5 carpels,
Fruit sec dehiscent en càpsula (Ruta) o carnós en hesperidi (Citrus)
- es forma el fruit hesperidi, fruit carnós, la carnositat no es troba al mesocarp, quest
és eixut i l’endocarp està plé de líquid

Taronger → Citrus sinensis

Llimoner → Citrus lemon
Lima → Citrus aurantiifolia
Mandariner → Citrus reticulata
Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

FAMÍLIA LABIADES
la inflorescència fa pisos, i a cada nivell fa moltes flors, la flor és zigomorfa

K(5) [C(5) A4] G(2) fulles oposades

entomofília
Flor hermafrodita i zigomorfa
Calze bilabiat amb 5 pètals 2 formen el
superior i 3 l’inferior

Androceu amb 2 estams llargs i dos més curts

Estams neixen sobre els pètals
Ovari bicarpelar, però es divideix en 4 porcions

Romaní → Rosmarinus officinalis

Espígol → Lavandula angustifolia
Menta →Mentha sp.
Timó → Thymus vulgaris
Orenga → Origanum vulgare
Alfàbrega → Ocimum basilicum

FAMÍLIA OLEÀCIES
Fulles oposades
Fruit en drupa (oliver) o sàmara (freixer) →
l’oli del fruit s’obté del fruit, no de la llavor

Oliva →Olea europaea

Freixer → Fraxinus angustifolia
Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

FAMÍLIA SOLANÀCIES MOLT IMPORTANT

Fulles alternes i amb mida i forma variada
Flors solitàries o agrupades en inflorescències cimoses (eix principal acaba amb una flor)
Flors hermafrodites i pentàmeres. Androceu soldat a la corola
* K(5) [C(5) A5] G(2)
Fruit carnós en baia o en càpsula dehiscent

Patata → Solanum tuberosum

ens mengem els tubercles
a partir del tubercle mare, es formen nous estolons, en el moment que la
planta emergeix, els punts d’inici de tuberització augmenten
NO deixem que la planta fructifiqui,

Albergínia (berenjena)→ Solanum melongena

Aquí volem el fruit

Tomaquera → Lycopersicon esculentum

Baia comestible

Pebrot →Capsicum annuum

Tabac →Nicotiana tabacum

Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

FAMÍLIA VITÀCIES
Flors petites hermafrodites i agrupades en raïms
* K(5) C(5) A5 G(2)
Fruit carnós en baia comestible

Vinya → Vitis vinifera

FAMÍLIA UMBEL·LÍFERES (= APIÀCIES)

Inflorescencia en umbela composta
Ovari infer, sepals, petals i estams neixen sobre l’ovari
Flor actinomorfa, en alguns casos, zigomorfa
Fruit sec, poden presentar agullons

Api →Apium graveolens

Julivert → Petroselinum crispus

Pastanaga →Daucus carota

(rel napiforme comestible)

Xirivia → Pastinaca sativa

Fonoll → Foeniculum vulgare

Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

FAMÍLIA ASTERÀCIES (= COMPOSTES)

Inflorescència en capítol (conjunt de flors disposades de formes molt concretes)
- Capítol és una inflorescència (conjunt de flors)

b: bràctees (fulles sota la corola)

r: receptacle, sobre el qual es situen moltes flors de diferents tipus
ff: flors floculades
fl: flor ligulada

Flors epígines (ovari ínfer)

TIPUS DE FLORS:
- Regular o flóscul (forma de tub)

els estams passen per dins el tub de la corola

- flor ligulada, en forma de llengüeta, degut a l’expansió

lateral dels pètals, zigomorfa
De vegades son només femenines o estèrils

El fruit (cípsela¡la) , és sec, indehiscent en forma d’aqueni (dent de lleó) i amb una sola llavor.

l’Ovari arriba a ser un fruit, molt variat:

- plomall: vilà a i b
- arestes: c
- res d
Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

TIPUS DE CAPÍTOLS

son vistoses per atraure el polinitzador,

son halógames, el polen ha de venir
d’una planta diferent, més diversitat
genètica

flors que destina la planta a produir per

tal de només atraure als polinitzadors

Girasol → helianthus annuus

- té un capítol molt gran per lo petita que és (creix molt ràpid)

Pataca → Helianthus tuberosus

Enciam → Lactuca sativa

Xicoira → Cichorium intybus

Escarola → Cichorium endivia
Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

Carxofera → Cynara scolymus

- de la carxofa ens mengem el capítol, molt abans
de que s’obri el capítol es cull (la part central del
cor, és el futur receptacle, i els filets son les
futures flors)

Cardo, herba de col → Cynara cardunculus

totes les flors amb capítol de flor ligulada, tenen làtex.

Dent de lleó → Taraxacum officinale

Card →Cirsium arvense

que es trova en el camp d’arrels que s’extenen (propagació)
Cards: plantes molt nitrofiles, llocs on hi ha vestià surten molt
fàcilment, les malves també

Anacyclus clavatus: margarita en mala herba

Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

Monocotiledònies

FAMÍLIA POÀCIES (= GRAMÍNIES) molt important

plantes annuals, majorment herbàcies
l’arrel primaria que es forma del embrió es desfà ràpid, i es formen altres arrels adventicies
que es formen noves (no provenen del embrió)

l’ordi i el blatl són fruits, anomenats cariópsides

la plúmula (tija petita) buscarà la superfície del sol, primer surt el coleòptil (primera fulla, en
forma de beina cilíndrica que sobresurt, per l’interior d’aquest surten les fulles definitives).
primer surt la fulla i els meristemes apicals (on surten les fulles) a mida que va pujant amunt es
va formant la canya, amb nusos i entrenusos
- entrenusos buits i nusos plens.

El coleòptil obliga a sortir la primera fulla per dins el coleòptil, tot el blanquinós està per sota
el sòl. A la base del coleòptil es formen les arrels adventícies, aquestes seran les definitives
de la planta, totes les seminals desapareixen, el coleòptil desapareixerà però les arrels
adventícies es quedaran.

La filotaxi (posició de les fulles) de la planta surt als 180 graus, el limbe és senser, fulles molt
llargues amb nervis paral·lels.
Entre el limbe i la beina, hi ha una zona de transició, la lígula i la acícula (2 petites
exxpancións laterals que envolten la canya)
La ligula pot ser membranosa
Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

A la base de l’eix principal de la planta fan fillols, aquests s’ajuntan i acaben fent una mata,
com l’ordi i el blat, algunes gespes també.

Inflorescències
ESPIGA: un eix que porta flors sèssils, sense peduncle
PANÍCULA: flors pedicelades, i pengen

- pugen des de dins de l'eix podem veure com es va formant dins la beina l’inici de la
futura inflorescència,

És necessari un òrgan reproductor masculí estams i femeni carpels, ovari, les gramínies no
tenen ni calze ni corol·la, si que tenim la flor,
estructura:
- Al androceu hi ha 3 estams (únic element que ajuda a veure que les gramínies pertanyen a les
monocotiledònies),
Els estams els porten 3 anteres, els filaments son llargs i els situen a l’exterior, ja
que es polinitzen pel vent (al·logama) tenen molt polen

- ovari 2 carpels fusionats, hi ha 2 estigmes (part on reben el polen)

- les bràctees (glumel·la), una es posiciona més amunt que l’altra

- PÀLEA glumel·la superior
- LEMMA glumel·la inferior (lemma)

Al llarg del eix, l'estructura de la inflorescència d’una gramínia és l’espiga, aquesta està
dividida amb diferents espiguetes.

- una flor, 3 estams i ovari

A la seva base de l’espigueta hi ha 2 bràctees, son estèrils, anomenades glumm

el conjunt de flors formen espiguetes

Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

al cas de la panícula, cada espigueta hi ha diferents flors a cada unitat que penja
- dins l’espigueta hi haurà 2 grans
- cada espigueta té 3 flors, on una és estèril

cada bulto de l’espiga és una flor, hi ha moltes flors

- a cada espigueta el blat, tenim 3 flors
- cada espigueta pot tenir un numero de flors diferents

cada flor, té un ovari, cada ovari serà un gra

P2 → 2 bractees annomenades grumel·les

Panís, les flors masculines (es situen al cap de munt) i les flors femenines (a baix a la canya, a l’axila de la
fulla) cada filament (molt llarg) és l'estigma d’una flor
- panís monoica

No podem separar la coberta de la llavor és un tipus de fruit, annomenat cariòpside

hi ha molta desproporció entre la part embrionaria (endosperma) i l’embrió
- acomula molt endosperma, midó, això és clau per a fer el pa

Gran capacitat de fer fillols i créixer

en diàmetre → utilitzades per a fer
gespes
Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

Subfamilies:

- Pooides: blat, ordi, sègol

- Panicoides: panís , sorgo

Subfamília Orizòidies: arròs

Subfamília Cloridòidies: grama
Subfamília Poòidies: blat, ordi, sègol, civada
(cereals d’hivern)
Subfamília Panicòidies: canya sucre, panís, sorgo, mill
(cereals d’estiu)

ordi 6 carreres
Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

1. avena
2. ordi 2 carreres
3. ordi 6 carreres
4. blat dur
5. blat fariner
6. triticale

Ordi primera planta que es domestica

Espiga amb diferents nusos, per on s'insereixen 3 espiguetes (amb 1 sola flor), 3 a un costat
i 2 a l’altre, on 2 laterals són estèrils.
Queden 2 carreres.
Els ordis de 6 carreres: 3 línies de grà d’un costat i de l’altre, totes són fertils.

Blat
Espiga i a cada nus surten les espiguetes, les espiguetes consten de 2 glumes amb 3 flors,
3 grans.
blat farine (T. aestivum)
blat dur (T. turgidum var.
durum)
Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

Triticale : X Triticosecale
Adaptació del fred (sègol) i producció blat

Civada
2 espiguetes amb 2 flors fèrtils
- avena sativa (cultiu)
- avena sterilis (mala herba)

Arròs Oryza sativa Melca (sorgo) Sorghum bicolor

Panís: Zea mays Canya de sucre Saccharum officinarum

Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

A la canya de sucre, s’utilitza el floema per a l’obtenció de sucre

Rye Grass

SUBFAMÍLIA ORIZÒIDES
Oryza sativa (arròs salvatge)

Margall Cogula
Sistemàtica F. Martina Tristany Casas

FAMÍLIA LILIÀCIES
Bulbs amb diferent morfologia
Hi ha una tija amb una gemma terminal que fa l’eix floral. Sota la tija es desenvolupen
gemmes (bulbils)

Bulbs amb diferent morfologia:

- Tunicats: bulbs format per les bases de les fulles a mena de túniques
- Esquamosos: els catàfiles a mena d’esquama es mostren de forma
imbricada (jacint, Lilium)

P(penigori, part interior i exterior són idèntiques, no parlem de calze i corola)

* P3+3 A3+3 G(3)

Ceba → Allium cepa

Porro → Allium
ampeloprassum

All → Allium sativum

Esparraguera → Asparagus officinalis

All de bruixa → (camps de cereals)