BIOMEDICINA-LA SANG

1. MEDI INTERN S
És el conjunt de líquids interns que envolten les cèl·lules d’un organisme, i que permeten l’intercanvi de les
substàncies. El medi intern està format per:

PLASMA INTERSTICIAL SANG LIMFA

Líquid que “banya” o envolta les
cèl·lules i d’on treuen els nutrients i
O2 per fer la respiració cel·lular.
Líquid format per cèl·lules
vermelles i blanques amb funció
majoritàriament de transport,
defensiva i de regulació tèrmica i
circula per artèries i venes.
Líquid que transporta substàncies
“perilloses” de circular per la sang
com greixos i substàncies de rebuig
i van per l’interior dels vasos
limfàtics.

2. LA SANG S
La sang és un teixit conjuntiu especialitzat format per cèl·lules immerses en una matriu líquida (plasma sanguini),
representa un 8% de la massa corporal, ocupa un volum aproximat de 5 L i circula per l’aparell cardiovascular, les
seves funcions són:

→Transport de substàncies
→Defensa
→Regulació de l’organisme

2.1 ELS COMPONENTS DE LA SANG .

Format per dues parts:

→ Una part líquida; el plasma que ocupa el 55% del volum total de la sang.
→ I l’altra part de diferents formes, que inclou les cèl·lules sanguines i plaquetes, 45% del volum total.

2.1.1 PLASMA SANGUINI

Líquid grogós de pH neutre, 91% d’aigua, 7% proteïnes i la resta aminoàcids, glúcids, vitamines… Els ions i les
proteïnes són molt importants per mantenir el pH de la sang i la pressió osmòtica. La seva funció principal és
transportar substàncies, se’n pot separar la proteïna que intervé en la coagulació, el fibrinogen; la resta és el
sèrum sanguini.

2.1.2 CÈL·LULES SANGUÍNIES

A banda del plasma, la resta de components de la sang són les cèl·lules sanguínies que són les següents:

1) ELS GLÒBULS VERMELLS, ERITRÒCITS O HEMATIES .

Es troben en una quantitat aproximada de 5 milions per mm3 de sang. Tenen forma bicòncava i es diferencien per
la falta de nucli i el color vermell. El 70% de la seva massa el constitueix un pigment: l’hemoglobina, una
proteïna que conté ferro i que és capaç de fixar i transportar oxigen o diòxid de carboni. La presència de certes
glicoproteïnes a la superfície dels eritròcits és específica per als individus; així es distingeixen els grups sanguinis
A, B, AB i 0. Quan una persona té un dèficit de glòbuls vermells es diu que pateix anèmia; una falta de ferro o de
vitamina B12 a la dieta en pot ser la causa.

2) ELS GLÒBULS BLANCS O LEUCÒCITS .

Quantitat aproximada de 7.000 per mm3. Són poc abundants (1% de les cèl·lules sanguínies). Participen en la
resposta immunitària reconeixent i neutralitzant invasors. Són cèl·lules nucleades, i es diferencien les unes de les
altres per la forma del nucli i la distinta afinitat amb certs colorants. Es distingeixen tres tipus de glòbuls blancs o
leucòcits:

1
 GRANULÒCITS

Presenten un nucli lobulat. Al citoplasma hi tenen grànuls específics que permeten diferenciar-los en:

- Eosinòfils: contenen enzims proteolítics i es tenyeixen en eosina.

- Basòfils: que contenen heparina, histamina, àcid hialurònic i serotonina.
- Neutròfils: són els més abundants i contenen enzims proteolítics.

LIMFÒCITS MONÒCITS

Cèl·lules amb un sol nucli esfèric, que ocupa bona part Intervenen en la lluita contra les infeccions, gràcies a
del citoplasma. La seva funció és de defensa de la seva capacitat fagocítica.
l’organisme.

3) LES PLAQUETES O TROMBÒCITS .

Són corpuscles sense nucli, fragments cel·lulars. Tenen forma irregular i són petits. Es produeixen per la
fragmentació de cèl·lules situades a la medul·la roja dels ossos. Tenen una vida mitjana de deu dies. Intervenen en
els processos de coagulació de la sang i ajuden a mantenir el seu bon estat de fluïdesa. Quan es produeix una
ferida, les plaquetes es trenquen en fregar amb les vores dels vasos trencats i alliberen una substància, la
trombina que transforma el fibrinogen del plasma en una substància anomenada fibrina, que forma fibres
diminutes. Aquestes fibres atrauen els glòbuls vermells i s’inicia la formació d’un coàgul, que evita que surti més
sang i que hi entrin microbis. Després, el coàgul s’endureix i forma una crosta que protegeix la ferida mentre la pell
es regenera.

2.2 HEMATOPOESI .
Les cèl·lules sanguínies procedeixen totes d’un precursor comú: una cèl·lula mare hematopoètica. Aquestes
cèl·lules es troben en la medul·la òssia (moll de l’os).

Aquestes cèl·lules tenen la capacitat de dividir-se i diferenciar-se fins a donar cèl·lules específiques.

Una cèl·lula mare hematopoètica es divideix en dos, una cèl·lula idèntica i una cèl·lula mare diferenciada (mieloide
o limfoide).

2.3 GRUPS SANGUINIS .

A la superfície dels eritròcits hi ha unes molècules adherides (antígens) que permeten identificar les cèl·lules com
a pròpies.

● SISTEMA ABO: Poden presentar antígens A i/o B o cap (grup 0).

● SISTEMA RH:

Si presenten l’antigen D a la superfície grup Rh

Si no tenen antigen D a la superfície grup Rh-

Quan aquests antígens entre en contacte amb una sang diferent s’estimula la formació d'anticossos per eliminar
les cèl·lules foranes.

2
Per identificar el grup sanguini d’una persona es pot analitzar la seva sang, posant-la en contacte amb diferents
anticossos (anti-A, anti-B i anti-Rh). El grup sanguini es podrà visualitzar amb l’aglutinació dels glòbuls vermells.
En presència dels antígens A, B i/o Rh es formaran grànuls (reacció d’aglutinació) quan estiguin en contacte amb
el seu anticòs. Si no es forma grànuls en cap cas es tractarà del grup sanguini O.

3. SISTEMA CIRCULATORI S
Format pel cor, la sang i els vasos sanguinis. Funcions:

- Transportar oxigen.
- Distribuir els nutrients.
- Transportar els productes de rebuig i substàncies nocives a
ronyons o fetge.
- Distribuir les hormones.
- Protegir l’organisme fent circular leucòcits i anticossos.

En el cos hi ha dos circuits sanguinis: el pulmonar i el general.

CIRCUIT PULMONAR O MENOR :

La sang va del cor als pulmons, on expulsa el diòxid de carboni i

absorbeix l’oxigen, i retorna al cor. Va de l’artèria pulmonar a les
venes pulmonars.

CIRCUIT GENERAL O MAJOR :

La sang va del cor cap a la resta de teixits proporcionant nutrients i

oxigen a les cèl·lules. Després retorna al cor. Va de l’artèria aorta a les venes caves.

→DOBLE: La sang passa 2 vegades pel cor per fer un circuit sencer

→COMPLETA: Mai hi ha barreja de sang oxigenada amb sang sense oxigenar

→TANCADA: La sang mai surt dels vasos sanguinis, sempre circula per ells.

4. ELS VASOS SANGUINIS S

Conductes de parets elàstiques per on circula la sang. Poden ser artèries, venes i capil·lars.

LES ARTÈRIES . ELS CAPIL·LARS . LES VENES .

Vasos sanguinis que surten del cor. Parets Vasos sanguinis molt Vasos sanguinis que porten la
molt gruixudes i elàstiques per aguantar la fins que connecten sang al cor. Té 3 capes: a
pressió de la sang després del batec. La artèries amb venes. diferència de les artèries, la
paret té 3 capes: Només tenen una
capa mitjana no és tan gruixuda
capa d’endoteli per
Capa externa (adventícia): formada per permetre l’intercanvi i, per tant, no suporten tanta
fibres elàstiques i de col·lagen. de substàncies pressió. El flux va en contra de
(gasos, nutrients, la gravetat, per evitar que hi
Capa mitjana: teixit muscular. substàncies de hagi un retrocés de la sang
rebuig). tenen unes vàlvules (vàlvules
Capa íntima: teixit endotelial.
semilunars).

3
PRINCIPALS VASOS SANGUINIS .

ARTÈRIA AORTA: Surt del ventricle esquerre amb sang oxigenada.

VENA CAVA SUPERIOR: Recull sang procedent del cap, coll, extremitats
superiors i tòrax fins a l’aurícula dreta.
VENA CAVA INFERIOR: Recull sang procedent de l’abdomen i extremitats
inferiors fins a l’aurícula dreta.
ARTÈRIES PULMONARS: Transporten la sang des del ventricle dret als
pulmons.
VENES PULMONARS: Transporten la sang des dels pulmons a l’aurícula
esquerra.

5. EL COR S
Òrgan buit que pesa aproximadament 270 g en els adults. Es troba a la caixa toràcica, entre els dos pulmons i per
sobre del diafragma. La contracció rítmica del cor permet l’evacuació de la sang cap a les artèries i l’entrada per
les venes. Artèries i venes constitueixen la circulació pulmonar i la circulació sistèmica.

5.1 ESTRUCTURA I ANATOMIA DEL COR .

La paret del cor està formada per tres capes:

PERICARDI MIOCARDI ENDOCARDI

que consta de dues membranes Múscul cardíac. Situat a la zona

entremig de les quals hi ha el líquid Teixit encarregat de més interna. Capa
pericàrdic de protecció. Actua de bombar la sang, està d’endoteli que
barrera contra les infeccions i manté format per recobreix l’interior
el cor al seu lloc. cardiomiòcits. de les cavitats.

El cor consta de quatre cavitats, formades per dos envans perpendiculars entre si

- dues cavitats a la part superior, les aurícules,

- i dues a la part inferior, els ventricles.

Es diferencien pel gruix de les parets: mentre que a les aurícules les parets són fines i es poden
replegar si no contenen sang, als ventricles són molt gruixudes, i s’hi diferencien trabècules musculars a
l’interior, especialment al ventricle esquerre. La meitat dreta i la meitat esquerra del cor no es
comuniquen.

→ Cada aurícula es comunica amb el ventricle del mateix costat per mitjà de vàlvules que només deixen
passar la sang en un sentit, de les aurícules als ventricles.

- A la banda esquerra hi ha la vàlvula mitral o bicúspide, formada per dues làmines,-

- I a la banda dreta, la vàlvula tricúspide, que està constituïda per tres làmines.

La sang s’expulsa del cor a través de les artèries que surten dels ventricles, a través de les vàlvules
sigmoides o semilunars (vàlvula aòrtica i pulmonar) que impedeixen el retrocés de la sang cap al cor

4
IRRIGACIÓ DEL COR .

Per nodrir les cèl·lules cardíaques, el cor està irrigat per artèries coronàries que provenen de
ramificacions de l’artèria aorta. Quan hi ha un infart de miocardi hi ha un bloqueig en aquestes artèries.
La sang retorna a l’aurícula dreta a través de les venes caves.

5.3 EL CICLE CARDÍAC .

El cor funciona com una bomba realitzant moviments de relaxació i entrada de sang (diàstole) seguits de
moviments de contracció i expulsió de sang (sístole). El cicle cardíac (batec) presenta tres etapes:

DIÀSTOLE SÍSTOLE AURICULAR SÍSTOLE VENTRICULAR

Les parets de les aurícules i
ventricles es relaxen i aspiren
la sang que arriba per les
venes. Les vàlvules
sigmoidals estan tancades,
impedint que la sang no
retrocedeixi.
Les parets de les aurícules
es contrauen, s’obren les
vàlvules auriculoventriculars
(mitral i tricúspide) i la sang
passa als ventricles.
Les parets dels ventricles es contrauen, les
vàlvules auriculoventriculars es tanquen,
s’obren les vàlvules semilunars i la sang del
ventricle esquerre passa a l’artèria aorta, cap a
la resta del cos, i la del ventricle dret a l’artèria
pulmonar, cap als pulmons.

ELECTROCARDIOGRAMA FREQÜÈNCIA CARDÍACA

És l’enregistrament de l’activitat elèctrica del cor en
el temps, els impulsos elèctrics estimulen les fibres
musculars del miocardi per contraure i induir la
sístole.
El pols és la dilatació de les artèries degut a l'onada de
sang que rebem a cada batec, la freqüència. Cardíaca és
el nombre de possessions per minut que podem mesurar
amb el pols la normal és entre 60 i 100 però pot variar.

5
5.3 LA CIRCULACIÓ DE LA SANG .

CIRCULACIÓ ARTERIAL→ Força que exerceix la sang quan surt del cos a través d de les artèries a mesura que
la sang avança la pressió disminueix.

INTERCANVI CAPIL·LAR→ Els capil·lars permeten intercanvi de substàncies com O i CO₂ nutrients i substàncies
de rebuig i plasma.

SISTEMA LIMFÀTIC→Sistema de circulació obert que conté limfa. Retorna a la sang gran part del plasma,
transporta greixos a l'intestí i produeix anticossos.

RETORN VENÓS→ Vàlvules perquè la sang pugui fluir en contra de la gravetat, si aquestes no funcionen la sang
retorna a la vena i s'acumula.

5.4 PATOLOGIA DE L’APARELL CARDIOVASCULAR .

MALALTIES CARDIOVASCULARS .

→ Malalties que afecten el cor o els vasos sanguinis, principal causa de mort a gran part del món.

FACTORS DE RISC→

● Tabac, dietes no saludables, obesitat, alcohol…

● COLESTEROL→ és un lípid que es transporta per la sang. El colesterol bo (HDL) es transporta al fetge on
s'elimina. El dolent (LDL) envia el colesterol a les cèl·lules per formar membrana que si s'acumula pot
arribar a tapar artèries.
● HIPERTENSIÓ ARTERIAL→ Quan la pressió arterial és superior a la normal de forma persistent

PROVES DIAGNÒSTIQUES→

● Electrocardiograma
● Mesura de la pressió arterial
● Anàlisi de sang

MALALTIES VASCULARS .

AFECTACIÓ DE VASOS

● ANEURISMES→ Protuberància d'una artèria o vena a causa d'un debilitament de les parets dels vasos.
● VARIUS→ Dilatació de les venes anormal a causa de problemes amb el retorn venós normalment a la
cama.

OBSTRUCTIVES

● EMBÒLIA→ És un element que es mou a través del vas fins a un mes prim fins que es tapona el pas i
això fa que no arribin nutrients.
● TROMBOSI→ Formació d'un coàgul a l'interior d'un vas que impedeix la circulació.
● ATEROESCLEROSI→ Formació de plaques de greix a les parets dels vasos que si s'acumulen dificulta o
impedeix el flux sanguini.

ICTUS

→ Lesió en el cervell per la pèrdua de flux sanguini el dany depèn de la zona. Dos tipus: Hemorràgic i isquèmic.

MALALTIES CARDÍAQUES .

INSUFICIÈNCIA CARDÍACA→ Incapacitat del cor de bombar sang correctament.

6
ARRÍTMIES→ Alteració en el sistema elèctric del cor.

VALVULOPATIES→ Mal funcionament de les vàlvules del cor:

→ Estenosi: les vàlvules tenen dificultat d'obrir-se.
→ Insuficiència: les vàlvules no es tanquen suficient.

CARDIOPATIA ISQUÈMICA→ Malaltia al cor causada per una disminució del reg sanguini.

TRACTAMENTS
→ Medicaments
→ Cirurgia: Angioplàstia, marcapassos i bypass

MALALTIES DE LA SANG .

ANÈMIA→ És una afecció que s’origina quan es produeix una quantitat inferior a la normal de globus vermells o
aquests no funcionen correctament, produint una falta d’oxigen a l’organisme.

TIPUS: Ferropènica, megaloblàstica, talassèmia i falciforme

HEMOFÍLIA→ És un trastorn de coagulació hereditari en el que la sang no coagula correctament.

LEUCÈMIA→ Tipus de càncer de la sang produït per un augment de glòbuls blancs a la medul·la òssia.

TIPUS: Aguda limfoblàstica, aguda mieloblàstica o cròniques.

ANÀLISI DE SANG .

Per a què serveix? Per fer un seguiment i control evolutiu de malalties, per detectar factors de risc o per arribar a
un diagnòstic.

PROCEDIMENT

1. Es desinfecta la zona de la pell

2. Es col·loca una goma al braç perquè les venes s’inflin de sang.
3. Amb l’ajuda d’una xeringa s'extrau la sang
4. S’extreu i la goma i es retira la xeringa
5. Es pressiona amb un cotó damunt de la ferida
6. En alguns casos també es col·loca un opòsit per evitar el tacat de sang i l’aparició d’hematomes

TUB ÚS

VERMELL Química, immunologia, banc de sang, derivats

GROGA hormones, nivells plasmàtics, marcadors tumorals

LILA hematologia, biologia molecular, líquids biològics,

hemoglobina glicosilada.

CELESTE Proves de coagulació

NEGRA VHS

GRIS Glicèmia i àcid làctic

VERDA Proves bioquímiques, Electròlits Plasmàtics, marcadors

virals