TEMA 7.

LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1902)

1. Les claus d’un nou sistema
El rei (Alfons XII) estava estudiant a una acadèmia militar (Sandhurst) a la Gran Bretanya
exiliat.
→ Martínez Campos fa un cop d’estat (Insurrecció / Pronunciament) i proclama a Alfons
XII com a rei d’Espanya. Per tant, s’acaba la república i torna la monarquia.
La Restauració ja feia anys que s’estava preparant.
→ Cánovas del Castillo (líder del partit conservador) va ser qui va preparar el terreny a
Alfons XII, ho va preparar tot per a la seva tornada.
→ En els plans de Cánovas no hi havia el pronunciament de Martínez Campos
→ Alfons XII abans de tornar fa un manifest (Manifest de Sandhurst) on deixa escrit que
la única solució dels problemes d’Espanya és la restauració de la monarquia.
→ Cánovas vol un nou model polític per a Espanya: Vol que desaparegui
l’intervencionisme militar en la vida política. Per això ha de:
1. Redactar una nova constitució
2. Pacificar el país

CONSTITUCIÓ DEL 1878

Marc legal; fixa els marges del què és legal i què no.

- És una constitució de caràcter conservadors que compta amb una àmplia declaració
de drets i llibertats. (els governs poden restringir alguns drets i llibertats).
- A Espanya hi ha separació de poders, però no és clara ja que la sobirania era
compartida entre les corts i el rei.
- Corts bicamerals → Senat/ Congrés dels diputats
- Els diferents governs escullen el tipus de sufragi (qui vota).
o Conservadors: Estableixen el vot censatari (només votaven els rics)
o Liberals: Estableixen el sufragi universal masculí (1890)
- La religió oficial d’Espanya és la catòlica (Estat confessional) L’estat dona diners a
l’església.
- Caràcter centralista (tot es decideix en 1 sol govern)

PACIFICAR EL PAÍS
Hi havia 2 guerres:
→ 1876 fi de la tercera guerra carlina
→ Espanya tenia un conflicte amb Cuba. Aquesta guerra (Guerra dels 10 anys) va
començar al 1868 i va acabar al 1878.
Comença amb un aixecament per part dels Cubans i acaba amb la Pau de Zanjón.
Els Cubans no tenien els mateixos drets que els espanyols de la península. Després del
conflicte Espanya promet moltes coses a Cuba (amnistia, abolició de l’esclavitud,
reformes...) però no les compleixen i Cuba va fer una altra insurrecció (Guerra Chiquita).
Posteriorment hi haurà una altra insurrecció (punts 5 i 6).

2. Bipartidisme i torn pacífic

Alternança dels 2 partits
Hi ha 2 partits
→ Partit conservador
→ Partit liberal Partits dinàstics (lleials a la corona)
Els dos partits son conservadors (però un més que l’altre)

CONSERVADOR LIBERAL
LÍDER Antonio Cánovas Paredes M.Sagasta
IDEOLOGIA - Sufragi censatari - Sufragi universal
- Immobilisme social masculí
- Desconfiança de - Reformisme social
l’ampliació de llibertats - Ampliació de drets i
- Estat confessional i llibertats
suport a l’església - Societat laica i
restricció de privilegis a
l’església
BASES SOCIALS Aristocràcia, alta burgesia i Mitjana burgesia i classes
jerarquia eclesiàstica mitjanes

Funcionament del torn dinàstic

El rei demana al partit que li toca que formi govern i tot s’ha de fer a través del torn
pacífic (evitant a l’exèrcit).
Recorren al frau electoral perquè això funcioni.
Compraven vots, coaxionaven als votants, caciquisme, votaven els morts... (TUPINADES)
Desenvolupament del torn de partits
Va començar amb Cánovas (conservadors)
Aquest sistema funcionava de manera regular fins que entra en crisi (1898) però això no
vol dir que s’acabi.
1885→ Mor Alfons XII→ Els dos partits firmen un pacte (Pacte del Pardo) on li donen
una garantia de continuïtat a Maria Cristina, també garanteix la continuïtat del sistema.
Quan es mor el rei els liberals agafen el relleu (govern llarg de Sagasta)
El govern liberal fa unes lleis: Sufragi universal masculí per homes de més de 25 anys
(1890). Però això no va acabar amb el frau electoral ni la corrupció. També es va abolir
l’esclavitud.
1897 Cánovas va ser assassinat i per això el sistema va entrar en crisi.
3. Les forces polítiques marginades del sistema
REPUBLICANS
Força electoral dividida i represaliada.
Els republicans es dividien en diferents grups (esquerres, dretes...)
El Partit Republicà Federal liderat per Pi i Margall
Aquests no volien un model centralitzat sinó que dins del país hi hagués diferents estats
(estat federal) però mai es va dur a terme.
Valentí Almirall també formava part d’aquest partit.
CARLINS
Tradicionalistes (ultraconservadors), catòlics. Són també una minoria i han estat
derrotats en les tres guerres carlines.
Acabaran formant part d’un partit polític anomenat Comunió tradicionalista→ Estan en
contra del sistema de la Restauració. No volen a Alfons XII perquè diuen que no és
legítim.
SOCIALISME
Tenen un partit (PSOE) liderat per Pablo Iglesias que defensava la participació en la vida
política. Aquest grup tenia poca influència a Catalunya.

5. La crisi d’ultramar
Cuba era coneguda com a la perla de les antilles.
Amb Cuba ja hi havia hagut guerres anteriorment (punt 1)
Després de la Pau de Zanjón els Cubans esperaven llibertat de poders, abolició de
l’esclavitud... però aquestes promeses no arribaven.
Sagasta es va mostrar favorable a les reformes i finalment va concretar l’abolició de
l’esclavitud. Cosa que no va agradar als empresaris que tenien negocis a Cuba.
Tot això va despertar el sentiment independentista als Cubans
→ José Martí liderava el Partido Revolucionario Cubano (partit independentista)
1891 es va aprovar l’Aranzel Cánovas (si Cuba vol pagar productes fora d’Espanya ha de
pagar impostos).
Aquest aranzel no agradava als Estats Units ja que Cuba era qui més negocis feia amb
ells i, per tant, els Estats Units es quedaven sense poder fer aquests negocis amb Cuba.
El president McKinley decideix protestar i amenaçar a Cuba de no comprar més
productes si Espanya no retirava l’Aranzel Cánovas.
1895→Hi ha un aixecament (Grito de Baire) a Cuba per part de José Martí i
s’insurrecciona.
Espanya envia l’exèrcit a Cuba per part del general Martínez Campos i més tard, portaran
al general Weyler perquè Martínez Campos no se’n surt.
Espanya envia 200.000 homes. Molts dels quals moriran per malalties tropicals, manca
de serveis sanitaris...
Davant d’aquesta mortalitat, Weyler és destituït i Sagasta decideix optar per una
estratègia de conciliació però no surt bé perquè ja és massa tard.
→ A partir d’aquí els Cubans volen la independència encara més.
A Filipines també hi va haver una insurrecció per part de José Rizel i aquesta insurrecció
acaba amb una pacificació temporal, però finalment acabaran sent independents igual
que Cuba.

6. Guerra contra Estats Units i perdia de les últimes colònies

Els Estats Units tenen interès per l’illa de Cuba, per això decideixen enviar un vaixell de
guerra (Maine) al port de l’Habana però aquest vaixell explota i s’enfonsa.
Els americans acusen als Espanyols d’haver enfonsat aquest vaixell. Amenacen al
espanyols amb un ultimàtum, però Espanya no li fa cas i esclata la guerra (1898).
Espanya perd la totalitat de la flota davant la superioritat americana.
Els americans envien una flota a Filipines també i Espanya finalment perd Cuba (Batalla
de Santiago de Cuba) i a Filipines (Batalla de Cavite).
Aquestes guerres acaben amb el Tractat de París on diu que Espanya ha de cedir a Estats
Units Cuba, Filipines i Puerto Rico. → Espanya perd aquestes 3 colònies.

7. Conseqüències de la crisi del 1898

CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES:
- Sistema de la Restauració. La guerra de Cuba suposa la fi del sistema de la Restauració
tal i com la coneixem fins al moment. No s’acaba la Restauració, però entrarà en crisi
a partir del “desastre del 98”.
- Aparició del regeneracionisme. Això vol dir que es regenera la vida política (canviar
caps, líders, acabar amb la corrupció, modernitzar espanya). Joaquín Costa (il·lustrat)
va ser el principal representant del regeneracionisme. El regeneracionisme no és un
corrent polític sinó que és una idea de pensament.
Costa diu: “Escuela, despensa y siete llaves al sepulcro del Cid” Això vol dir que és
important l’educació, el mejar i la població ben alimentada i cal enterrar al Cid (prou
lamentar-nos pel gloriós passat d’Espanya)
CONSEQÜÈNCIES MORALS:
- Perdre la guerra és un impacte moral. La població està commocionada i se sent
humiliada. La premsa parlava d’una Espanya moribunda.
CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES: (van ser menors de les que s’esperaven)
- Aquí no hi va haver destrosses. La guerra és molt cara i quan s’acaba, deixes de tenir
aquella despesa. Però a la llarga es perd diners perquè es perd tot el que comprava
Cuba.
- Tots els beneficis que s’havien guanyat a Cuba, tornen a Espanya i s’originen nous
bancs.
- Els espanyols es van endeutar per fer la guerra i això fa que pugin els impostos. Es fa
una reforma de la hisenda. Per tant, augmenta la pressió fiscal i això a la gent no li
agrada.
Els catalans que van anar a Cuba i es van enriquir es diuen “indians”.

8. Actituds davant de la guerra

→ Els que defensaven la guerra
Els rics, que tenien negocis a Cuba estaven a favor de la guerra perquè no volien perdre
a Cuba.
→ Els que estan en contra de la guerra
Els pobres estaven en contra ja que no tenien diners suficients per pagar per no anar a
la guerra (sistema de les quintes) i, per tant, eren els pobres els que havien de lluitar i
morir.