Treballem per a viure – 9 març 2024

L’art com símbol de la humanitat

Pel que fa a la definició més estesa de art és: “una forma de expressió o manifestació
mitjançant la qual s’exposa alguna cosa imaginada amb recursos lingüístics, plàstics o
sonors”. No obstant això, l’art són moltes més coses. Amb ell la humanitat ha pogut
expressar-se i plasmar els problemes socials que hi havia, la imatge de la dona perfecta,
la quotidianitat de les persones al camp, la reflexió sobre la existència humana i,
també, la por a la mort.

Consegüentment, l’art té una solució per als problemes que patim ara mateix, ja que
(per la llei del pèndol) estem vivint a una societat capitalista, individualista, amb
guerres, no rural i oprimida. Es possible que hi haja un paral·lelisme amb la literatura
de principis del segle XIX? o amb el romanticisme?

En efecte, la literatura, la pintura, l’escultura, etc. són una sort de oracles que podem
consultar com va fer Edipo, són els llocs on pots sortir de la realitat com El Quixot, són
la expressió del mal d’amors com la pintura de Ofèlia i són una forma d’educació com
van ser les escultures de l’Edat Mitjana a les esglésies.

A més a més posseir coneixements sobre l’art perjudica molt a les grans potencies
mundials. Al sistema no li agrada que el poble puga accedir fàcilment al saber (n’es un
exemple clar el tancament del CCCC a la ciutat de València). Un país amb intel·lectuals
és un país rebel, feminista, amb ganes de lluitar i amb les coses clares.

Amb tot plegat (i com diria Kant) hem d’atrevir-nos a pensar i irremeiablement es fa de
braçet amb l’art i tots els seus ensenyaments.