Entre els canvis de topònims, en

destaquem 10

S'ha de dir Múnic (i no Munic) i Zúric (i no Zuric).

Són les muntanyes Rocoses (i no Rocalloses) i són els Carpats (i
no els Càrpats).
Seguint la grafia més pròxima a la llengua original, s'ha
d'escriure Chicago (i no Xicago), Shanghai (i
no Xangai), Hawaii (i no Hawai), Cambodja (i no Cambotja)
i Kenya (i no Kènia).
Bombai admet Mumbai com a forma secundària. També s'ha de
dir Pequín, però Beijing s'accepta com a forma secundària perquè,
tot i que no és la tradicional catalana, és una forma oficial molt
estesa.
La muntanya més alta d'Amèrica del Nord (Alaska) ja no es
diu Mount McKinley (tal com es va anomenar popularment durant
un segle) sinó Denali, tal com l'anomenaven els indígenes. Mentre
que la muntanya més alta de Nova Zelanda es diu mont Cook,
però la forma maori, Aoraki, també s'admet.
Les piràmides ja no són de Gizeh sinó de Guiza.
És Ulaanbaatar (i no UlanBator), així com és Turkmenistan (i
no Turcmenistan) o Azerbaidjan (i no Azerbaitjan).
És Montreal (i no Mont-real).
Topònims ucraïnesos: Kíiv (i no Kíev), Donbàs (i
no Donbass), Khàrkiv (i no Khàrkov), Luhansk, Krasnohrad (i
no Lugansk, Krasnograd) i Zaporíjia (i no Zaporíjjia).
També hi ha formes secundàries acceptades per motius històrics.
Per Regensburg (que és la forma autòctona alemanya) s'accepta
com a forma secundària Ratisbona. I les illes del canal de la
Mànega s'anomenen illes Anglonormandes,però es poden dir
també illes del Canal perquè en anglès són Channel Islands i en
francès Îles Anglo-normandes.