TEMA 4A

GEOMETRIA
PLANA:
LA RECTA

1
 TEMA 4 GEOMETRIA PLANA: LA RECTA

1. Vectors del pla

1.1. Magnituds escalars i vectorials
1.2. Vectors fixos
1.3. Vectors lliures
1.4. Operacions amb vectors
1.5. Espai vectorial
1.6. Subespais vectorials
1.7. Combinacions lineals. Sistemes de generadors.
1.8. Dependència i independència lineal
1.9. Base
1.10. Operacions amb components
2. Producte escalar de vectors
2.1. Definició
2.2. Propietats
2.3. Expressió analítica en una base ortonormal
2.4. Mòdul d’un vector i angle entre dos vectors
3. Coordenades d’un punt del pla
3.1. Coordenades
3.2. Components d’un vector determinat per dos punts
3.3. Punt mitjà d’un segment
4. Equacions d’una recta
4.1. Equació vectorial
4.2. Equacions paramètriques
4.3. Equació contínua
4.4. Equació punt pendent
4.5. Equació general o implícita
4.6. Equació explícita
4.7. Equació canònica
5. Posició relativa
5.1. Posició relativa de dues rectes
5.2. Condició de paral·lelisme
5.3. Condició de perpendicularitat
6. Feixos de rectes
6.1. Definició
6.2. Equació d’un feix de rectes secants
6.3. Equació d’un feix de rectes paral·leles
7. Angles
7.1. Angle entre dues rectes
8. Distàncies
8.1. Distància entre dos punts
8.2. Distància entre un punt i una recta

2
1. VECTORS DEL PLA
1.1. MAGNITUDS ESCALARS I VECTORIALS
DEFINICIONS:
(1) S’anomena magnitud escalar aquella característica que pot ser mesurada
mitjançant un únic valor numèric
(2) S’anomena magnitud vectorial aquella que pot ser mesurada mitjançant:
- valor numèric
- direcció i sentit

1.2. VECTORS FIXOS

DEFINICIÓ: Vector fix el podem definir com:

- segment orientat A B
- par de punts (A, B) on A és l'origen i B el final
 
Un vector fix té els següents elements: A B = u = (u1 ,...,u n )

- mòdul de A B és la longitud del segment  A B :
 
| A B |=| u |= u1 + ... + u n
2 2


- direcció de A B és la recta r a la que pertany A i B
- sentit

1.3. VECTORS LLIURES

   
DEFINICIÓ: Dos vectors fixes A B i C D són equipolents A B  C D si tenen el
mateix mòdul, direcció paral·lela i mateix sentit
PROPIETATS (de la relació d'equipolència)

1. Reflexiva A B  AB
   
2. Simètrica A B  C D  C D  A B
     
3. Transitiva A B  C D C D  E F  A B  E F

DEFINICIO: Vector lliure és cadascuna de les classes en que es classifica els

vectors fixos mitjançant la relació d'equivalència
V2 és el conjunt dels vectors lliures del pla
V3 és el conjunt dels vectors lliures de l'espai

3
1.4. OPERACIONS AMB VECTORS
Podem definir dues operacions:
- Suma de vectors
- Producte d'un vector per un escalar

1.4.1 SUMA DE VECTORS

 
DEFINICIÓ: Anomenem suma dels vectors lliures u i v , i la representem
 
per u + v , el vector lliure que s’obté :
 
- Prenem representants de u i v de manera que l’origen del
 
representant de v coincideixi amb l’extrem del representant de u

- Tracem el vector l’origen del qual és el representant de u i el seu

extrem és el del representant de v triats


v

u

 
u +v

Per sumar també puc fer servir regla del paral·lelogram :

 
- Prenem representants de u i v de manera que l’origen del
 
representant de v coincideixi amb l’origen del representant de u
- Tracem paral·leles a cadascú dels vectors per l’extrem de l’altre
- Tracem el vector l’origen és l’origen de tots dos i l’extrem el punt on
es tallen les paral·leles


u
 
u +v


v

4
PROPIETATS
1. Associativa
     
u +( v + w )=( u + v )+ w
2. Commutativa
   
u +v =v +u
3. Existència element neutre
  
u +0=0+ u = u
4. Existència element oposat
   
u +(- u )=(- u )+ u =0

1.4.2 PRODUCTE D’UN VECTOR PER UN ESCALAR


DEFINICIÓ: Anomenem producte d’un nombre real  per un vector lliure u (o

producte d’un vector per una escalar) , i el representem per u , el vector lliure
que té:

- Direcció: la mateixa que u

- Mòdul: el mòdul de u multiplicat pel valor absolut de 
 
| u |=||| u |

- Sentit: >0, llavors el mateix que u

<0, el contrari de u

PROPIETATS
1. Distributiva respecte a la suma d'escalars
  
(+)· u =· u +· u
2. Distributiva respecte a la suma de vectors
   
·( u + v )=· u +· v
3. Associativa respecte el producte d'escalars
 
·(· u )=()· u
4. Producte extern per la unitat
  
1· u = u ·1= u

     
NOTA: Restar dos vector u i v és sumar a u l’oposat de v : (-1)· v =- v

5
1.5. ESPAI VECTORIAL
DEFINICIÓ: Sigui V un conjunt no buit amb dues operacions:
- una interna : + (operant dos elements de V dóna element de V)
- una externa : · (operem un element de V i un altre d'altre conjunt i el
resultat és de V)
i R el cos commutatiu dels nombres reals.
Es diu que V és un espai vectorial real si es verifiquen els següents axiomes:
  
 u , v , w V ,R
VxV --------- > V RxV ------------→ V
     
( u , v ) ---------> u + v (, u ) ----------- > · u
1. Associativa 5. Distributiva respecte a la suma
d'escalars
        
u +( v + w )=( u + v )+ w (+)· u u=· u u+·u u
2. Commutativa 6. Distributiva respecte a la suma de
vectors
       
u +v =v +u ·( u + v )=· u +· v
3. Existència element neutre 7. Associativa respecte el producte
d'escalars
    
u +0=0+ u = u ·(· u )=()· u
4. Existència element oposat 8. Producte extern per la unitat
      
u +(- u )=(- u )+ u =0 1· u = u ·1= u

PROPIETATS:
(1) ·0=0

(2) 0· u =0
 
(3) · u =0=0 ó u =0
 
(4) (-1)· u =- u
   
(5) ·( u - v )=· u - · v
  
(6) (-)· u =· u -· u
 
(7) (-)· u =-· u

6
1.6. SUBESPAIS VECTORIALS
DEFINICIÓ: Sigui V un espai vectorial, sigui WV subconjunt no buit. W és un
subespai vectorial de V si W manté l'estructura d'espai vectorial amb les
operacions de V.

TEOREMA: Sigui u, v W i W V subconjunt no buit

 
W subespai vectorial de V  (1) u + v W
  
(2) · u W  u , v W i R

1.7. COMBINACIONS LINIALS. SISTEMES DE GENERADORS.

 
DEFINICIÓ: Sigui S={ u 1, …, u n} un conjunt de vectors d'un espai vectorial V.

Es diu que u V és combinació lineal dels vectors de S si  1, …, nR tq
   
u =1 · u 1+2· u 2+…+ n· u n

Exemple:

v

u

  
w = 2v + u

w

 
DEFINICIÓ: Sigui S={ u 1, …, u n} un subconjunt de vectors d'un espai
vectorial V. S'anomena subespai engendrat per S : L(S) al subespai
vectorial format per tots els vectors que són combinació lineal de S.

 
DEFINICIÓ: Sigui V un espai vectorial i U={ u 1, …, u n} un subconjunt de
vectors de V. Es diu que U és un sistema generador de V si tots els vectors
de V es poden posar com combinació lineal dels de U.

7
1.8. DEPENDÈNCIA I INDEPENDÈNCIA LINIAL
 
DEFINICIÓ: Sigui S={ u 1, …, u n} un sistema de vectors.
 
u 1, …, u n són linealment independents si i només si  1, …, nR tq
  
1 · u 1+2· u 2+…+ n· u n =0  1 =2=…=n=0

Dit d'altra manera : si cap d'ells és combinació lineal dels restants. Si

suposem que 0, suposem que és 1 (si no ho és reordenem), llavors
podríem aïllar u1 :
  
u 1=-2/1· u 2 -…- n/1 · u n

1.9. BASE
 
DEFINICIÓ: B={ u 1, …, u n} és base de V 
 
(1) u 1, …, u n són independents
(2) B és un sistema de generadors de V

DEFINICIÓ: S'anomena dimensió d'un espai vectorial finit al cardinal de

qualsevol de les seves bases. dim(V)

PROPIETATS:
(1) V={0}  dimV=0
(2) WV W subespai vectorial  dimW dimV

TEOREMA:
(1) En tot espai vectorial finit existeix almenys una base
(2) En un espai vectorial real V finit totes les bases tenen el mateix nombre de
vectors

NOTA:
(1) dim(V2 )=2 : Base del pla: 2 vectors de diferent direcció
(2) dim(V3 )=3 : Base de l'espai: 3 vectors no cooplanaris

 
DEFINICIÓ: Sigui V un espai vectorial i B={ u 1, …, u n} una base de V.

S'anomena components d'un vector u V a (1 , …, n ) amb els que
s'expressa com combinació lineal dels vectors de la base B
   
u =1 · u 1+2· u 2+…+ n· u n

8
DEFINICIÓ:
(1)Si els vectors de la base són perpendiculars dos a dos, direm que formen
una base ortogonal
(2)Si a més els mòduls dels vectors de la base són 1, llavors es diu que es
tracta d’una base ortonormal

1.10.OPERACIONS AMB COMPONENTS

Per operar dos vector en components han d’estar referits a la mateixa base, si
és així:
Suma de dos vectors
 
u + v =(u1,u2)+(v1,v2)=(u1+v1,u2+v2)
Producte per un escalar

 u =(u1,u2)=(u1,u2)

9
2. PRODUCTE ESCALAR DE VECTORS
2.1. DEFINICIÓ

DEFINICIÓ: Si tenim dos vectors u i v , de manera que les seves direccions

formen un angle . Anomenem producte escalar de u per v el nombre o

escalar que s’obté quan multipliquem els mòduls de u i v pel cosinus de l’angle
que formen

u·v = u ·v ·cos

Gràficament:
u

v

També podem dir que el producte escalar de dos vectors és igual al

mòdul d’un dels vectors multiplicat per la projecció de l’altre sobre el
primer

cos=|v| / projv
projv=|v|*cos
NOTA: Si els dos vectors formen un angle de 90º el seu producte escalar és zero;
llavors diem que els vectors són ortogonals

2.1. PROPIETATS DEL PRODUCTE ESCALAR

 
- Propietat commutativa u ·v = v ·u
  
- Propietat associativa del producte per un nombre  (u ·v ) = (v )·u
     
- Propietat distributiva u ·(v + w) = v ·u + v ·w

10
 2.2. EXPRESSIÓ ANALÍTICA EN UNA BASE ORTONORMAL
Una altra expressió del producte escalar, l’obtenim a partir dels
components dels vectors
Per fer-ho en components hem de veure com es comporta el producte escalar amb
els elements d’uns base
 
Tenim una base ortonormal (perpendiculars i de mòdul 1) e1 , e2 ,
Els productes escalares que podem muntar són:
   
e1 ·e1 = 1 e2 ·e1 = 0
   
e1 ·e2 = 0 e2 ·e2 = 1

Llavors si fem el producte de dos vectors:

     
u = (u1 , u 2 ) = u1 ·e1 + u 2 e2 v = (v1 , v2 ) = v1 ·e1 + v2 e2
    
u ·v = (u1 ·e1 + u 2 e2 )· (v1 ·e1 + v2 e2 ) =
   
= u1 ·e1 ·v1 ·e1 + u 2 ·e2 ·v1 ·e1 +
   
+ u1 ·e1 ·v 2 ·e2 + u 2 ·e2 ·v 2 ·e2 +
=...= u1v1 + u 2 v2

Llavors: u·v = u1v1 + u 2 v2

A partir d’això podem plantejar com trobar un vector ortogonal a un altre donat:

Exemple: u = (2,3, )

Sigui v = (v1 , v 2 , ) vector ortonormal

Sabem que u·v = 0


u ·v = 2v1 + 3v2 = 0
Tenim infinites possibilitats, donant valors a una de les components tindrem l’altra En
−2
general v1 = v 2
3
 −2
v = (v1 , v1 )
3

11
2.3. MÒDUL D’UN VECTOR I ANGLE ENTRE DOS VECTORS
Donats dos vectors:
 
u = (u1 , u 2 ) i v = (v1 , v2 )
Sabem calcular el seu producte escalar de dues maneres

u·v = u ·v ·cos

u·v = u1v1 + u 2 v2
Aïllem el cosinus de l’angle
u1v1 + u 2 v 2
cos =  
| u || v |
Fent l'arcocosinus d'aquest resultat obtindrem l’angle que formen

12
3. COORDENADES D’UN PUNT DEL PLA
3.1. COORDENADES
 
Considerem O, u , v  com a sistema de referència, ja que permet determinar la
posició de qualsevol punt del pla
P


Al vector O P li diem vector de posició de P, llavor podem definir la coordenades
d’un punt

DEFINICIÓ: Les coordenades d’un punt P respecte del sistema de referència

O, u, v són els components dels vector posició de P en la base B= u, v

3.2. COMPONENTS D’UN VECTOR DETERMINAT PER DOS PUNTS

Donats dos punts A i B en un sistema de referència amb una base ortonormal

O
  
O A + AB = O B
  
Per tant A B = O B - O A , si ho mirem en components

A B =(b1-a1,b2-a2)

13
3.3. PUNT MITJÀ D’UN SEGMENT

M B

 
A B =2 A M
Operem i arribem: M=((a1+b1)/2, ((a2+b2)/2)

14
4.EQUACIONS D’UNA RECTA
4.1. EQUACIÓ VECTORIAL
Per determinar un recta necessitem un punt P i una direcció, aquesta direcció la

podem donar amb qualsevol vector u que tingui la mateixa direcció de la recta. El

vector u s’anomena vector director de la recta .
 
Considerem un sistema de referència ortonormal {O, e1 , e2 }


u X

  
OX = OP + OX
 
Fixem-nos: O X = u
Per tant:
  
O X = O P + u Equació vectorial de la recta
Si ho fem en components
P=(p1,p2)
X=(x,y)

u = (u1 , u 2 )
(x,y)= (p1,p2)+ (u1 , u 2 ) Equació vectorial de la recta en components

4.2. EQUACIONS PARAMÈTRIQUES

Treballem en components:
x=p1+u1
y=p2+u2 Equacions paramètriques de la recta

15
4.3. EQUACIÓ CONTÍNUA
Aïllem 
x − p1 y − p2
= =
u1 u2
Igualem:
x − p1 y − p 2
= Equació contínua de la recta
u1 u2

4.4. EQUACIÓ PUNT PENDENT

Si a l’equació contínua de la recta aïllem y-p2 ens queda
u2
y − p2 = ( x − p1 )
u1
Anem a veure qui és u2/u1

 u2
u1

tg=u2/u1
És la tangent de l’angle que forma la recta amb els eixos; això s’anomena
pendent de la recta m
Llavors: y − p 2 = m( x − p1 ) Equació punt-pendent de la recta

4.5. EQUACIÓ GENERAL O IMPLÍCITA

Si agafem l’equació contínua i traïen denominadors
x − p1 y − p 2
= u2(x-p1)=u1(y-p2) u2x-u2p1=u1y-u1p2
u1 u2
u2x-u1y+u1p2-u2p1=0
A=u2 B=-u1 C= u1p2-u2p1
Ax+By+C=0 Equació general, cartesiana o implícita de la recta

16
4.6. EQUACIÓ EXPLÍCITA
Aïllem la y en la general
y=-A/B x –C/B
A=u2 B=-u1 Llavors –A/B=-u2/-u1=m
y=mx+b Equació explícita de la recta

4.7. EQUACIÓ CANÒNICA

x=a
y=mx
y=b

Aquestes són les úniques rectes que no tallen en dos punts els eixos de
referència, per totes les altres

(0,b)

(a,0)
x y
+ = 1 Equació canònica de la recta
a b

17
5.POSICIÓ RELATIVA
5.1. POSICIÓ RELATIVA DE DUES RECTES
Quan tenim dues rectes al pla poden ser secants, paral·leles o coincidents

Secants paral·leles coincidents

Per veure quina és la posició relativa n’hi ha prou amb resoldre el sistema
format per llurs equacions, llavors:
- si té una solució són secants
- si no en té són paral·leles
- si en té  solucions són coincidents

18
5.2. CONDICIÓ DE PARAL·LELISME
DEFINICIÓ: Dues rectes són paral·leles si tenen la mateixa direcció

Vam dir que la direcció ve donada pel vector director, llavors:

 
u = (u1 , u 2 ) v = (v1 , v2 )
 
u i v han de ser proporcionals per tenir la mateixa direcció
 
u = v
en components
(u1 , u 2 ) =  (v1 , v 2 ) u1=v1 u2=v2

Aïllem  =u1/v1 =u2/v2

=u1/v1=u2/v2
Recordem A=u2 i B=-u1 per tant si ho mirem des de l’equació general
−B A
=
− B ' A'
Podem fer un quadre resum per a classificar la posició relativa de dues
rectes a partir dels coeficients de l’equació general
A B
 Secants
A' B '
A B C
=  Paral·leles
A' B' C '

A B C
= = Coincidents
A' B' C '

Exemple:
(1) Esbrina la posició relativa de les rectes r i s
r: 2x-3y+1=0 s: -3x+2y-2=0
2 −3 1
  Secants
−3 2 −2
(2) Calcula la recta paral·lela a 2x-3y+2=0 que passi per P=(1,1)
A B C
Per que passi =  podem agafar A’=A I B’=B, i després
A' B' C '
calcular C de manera que passi per P
2x-3y+C=0 2·1-3·1+C=0 C=1
2x-3y+1=0

19
5.3. CONDICIÓ DE PERPENDICULARITAT
DEFINICIÓ: Dues rectes són perpendiculars si els seus vectors directors
formen un angle de 90º

Llavors el seu producte escalar és 0

 
u · v =u1v1+u2v2=0
Recordem A=u2 i B=-u1 per tant si ho mirem des de l’equació general
 
u · v =u1v1+u2v2=(-B)(-B’)+AA’=AA’+BB’=0
Exemple:
(1) Esbrina si les rectes r i s són perpendiculars
r: 2x-3y+1=0 s: 3x+2y-2=0
2·3+(-3)·2=6-6=0 Són perpendiculars
(2) Calcula la recta perpendicular a 2x-3y+2=0 que passi per
P=(1,1)
Per que passi AA’+BB’=0 podem agafar A’=B I B’=-A, i després
calcular C de manera que passi per P
-3x-2y+C=0
-3·1-2·1+C=0 C=5
-3x-2y+5=0 3x+2y-5=0

20
6.FEIXOS DE RECTES
6.1. DEFINICIÓ
Hem dit que per determinar una recta necessitem un punt i una direcció (vector
director) si només en tenim un punt tindrem rectes per aquest punt, i si només
donem la direcció, en tenim  rectes paral·leles

Feix de rectes secants Feix de rectes paral·leles

6.2. EQUACIÓ D’UN FEIX DE RECTES SECANTS

Totes aquestes rectes passen pel mateix punt, l’únic que canvia és la direcció,
podem donar la direcció també mitjançant la pendents. Llavors totes les rectes
y-p2=m(x-p1)

6.3. EQUACIÓ D’UN FEIX DE RECTES PARAL·LELES

Aquí només canvia el punt pel que passa. Com abans hem vist al construir la
paral·lela, l’A i B no depenen del punt, només la C
Per tant: Ax+By+C=0 A i B fixes

21
7.ANGLES
7.1. ANGLE ENTRE DUES RECTES
L’angle entre dues rectes és l’angle agut entre els seus vectors directors, l’únic
que hem de veure és que el cosinus doni positiu per assegurar que l'angle és
agut

| u1v1 + u 2 v 2 |
cos =  
| u || v |
Si tenim la recta en forma general
| u1v1 + u 2 v2 | | AA'+ BB' |
cos =   =
| u || v | A + B 2 A' 2 + B' 2
2

22
8.DISTÀNCIES
8.1. DISTÀNCIA ENTRE DOS PUNTS
La distància entre dos punts és el mòdul del vector que formen

d(A,B)= | A B |
B

8.2. DISTÀNCIA ENTRE UN PUNT I UNA RECTA

La distància d’un punt a una recta es pot fer de dues maneres:
- mitjançant fórmula
| Ap1 + Bp2 + C |
d ( P, r ) =
A2 + B 2
- mitjançant construcció geomètrica
r
P

s
Donat P i r
1- Calculo la perpendicular a r que passa per P: s
2- Q=rs
3- d(P,r)=d(P,Q)

8.3. DISTÀNCIA ENTRE DUES RECTES PARAL·LELES

És la distància entre qualsevol punt d’una d’elles i l’altre

23
EXERCICIS GEOMETRIA PLANA

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

24
10.

11. Determina los valores de x e y para que se verifique:

a. 3(2, x) - 2(y, 2) = (4, 2)
b. 2(x, -2) + 2(1, -2) = (12, y)
c. 5(x, 0) – 3(1, y) = (7, 3)
12. Encuentra en cada caso lo que se pide:
a. Coordenadas de AB si A(3, 5) y B(1, -2)
b. Coordenadas de AB si A(0, -3) y B(1, 0)
c. Coordenadas de A si AB = (6, -7) y B(0, 4)
d. Coordenadas de A si AB = (0, -1) y B(5, 3)
e. Coordenadas de B si AB = (2, -3) y A(2, -1)
f. Coordenadas de B si AB = (4, -7) y A(3, 5)
13. Dados los vectores u=(2, 25) y v = (3, 4), obtén:
a. 2u+v b) u – v c) 3u + v d) 2u – 2v e)3(u + v)
14. Comprueba que los dos vectores u= 3i + j y v=4i - j son linealmente
independientes. Expresa el vector w=5i + 6j como combinación de u y v.
15. Expresa el vector AB como C.L. de u=(2, 3) y v=(1, 2), si A(-1,4) y B(5,8).
16. Para los siguientes de vectores indica si forman o no una base y, en
caso
afirmativo, determina las coordenadas del vector w=(4,-1) en esa base.
a. u=(1, 2) , v=(-2, 3) b) u=(2, 3) , v=(-5, 4)
b. u=(0, 4) , v=(2, 2) d) u=(2, 6) , v=(3, 9)
17. Dados los vectores u=(2, 3) y v=(0, 3), encuentra:
a. |u| b)|v| c) ang(u,v) d) u·v

18.

25
19.

20.

21. Encuentra x para que los vectores (-4,6) y (x, -3/5) sean ortogonales.
22. Encuentra x para que los vectores sean ortogonales:
a. (2, -1) y (x, 3) b) (x, 9) y (0, 2) c) (4, x) y (-2, 5) d)(7,-1) y (-
1,2x)
23.

24.

25.

26. Comprueba de forma vectorial que el triángulo de vértices A(1,2), B(5,1)

y
C(2, 6) es rectángulo en A.
27. El punt M(-1,2) és el punt mig del segment definit pels punts A i B. Si les
coordenades de B són B(2,5), quines són les coordenades d’A?

28.

29.

26
30.

31. Determineu les coordenades dels dos punts P i Q que divideixen el

segment definit per A(4,1) i B(-2,4) en tres parts iguals.
32.

33. Doneu totes les equacions de la recta que passa pels punts P(3,-1) i
Q(5,2).
34. Determineu l’equació de la recta que passa pel punt P(2,-1) i forma un
angle de 60º amb el semieix OX .
35.

36.

37.

38.

39. Quina és l’equació general o cartesiana de la recta que passa per

l’origen de coordenades i pel punt de tall de les rectes x + y – 1 =0 i x – y
+ 3 = 0?

40.

27
41.

42. Trobeu el valor de m per tal que les rectes r ≡ mx – 3y – 6 = 0 i r’ ≡ 7x –

y – 8 = 0 siguin paral·leles. Per quin o quins valors de m les rectes r i r’
es tallen en un punt?. Justifiqueu-vos.
43. Determineu les equacions de la recta paral·lela i perpendicular a r ≡ 5x –
3y + 1 = que passen pel punt P(-2,7).
44.

45.

46. Trobeu les equacions de les medianes i de les altures del triangle ABC
essent A(-4,2), B(1,7) i C(5,-2). Quines són les coordenades del
baricentre? I del ortocentre?
47. Donats els vectors u= (3,4) i v= (-3,1), es demana:
a. l’angle que determinen aquests vectors.
b. un vector ortogonal a u i de mòdul 1.
48. Donats els punts P(2,1) i Q(1.-3) i la recta r ≡ 4x – 8y + 7 = 0, es
demana: la distància d(P,Q). Les distàncies d(P,r) i d(Q,r).
Comproveu que els punts A(1,2), B(-2,3) i C(0,1) determinen un triangle.
És rectangle? Quina és l’àrea del triangle ABC.
49. Un paral·lelogram té per vèrtexs (-1,-3), (6,0) i (8,2). Determina el quart
vèrtex
sabent que hi ha tres solucions

28
50. La recta y+2=m(x+3) passa pel punt d’intersecció de les rectes
2x+3y+5=0 i
5x-2y-16=0 . Calcula m
51.

52.

53.

54.

55.

56.

29
 57.

58.

59.

60. Una empresa de lloguer de cotxes ofereix dos contractes diferents: A.-
50€/dia i
quilometratge il·limitat B.- 10€/dia i 0,10€ per quilòmetre. Un turista vol
fer un
viatge de 10 dies però no sap exactament quants quilòmetres ha de
recórrer.
Determina quin dels dos contractes li sortirà més econòmic en funció
dels
quilòmetres recorreguts i calcula quants quilòmetres ha de recórrer perquè els
dos contractes li resultin igual d’econòmics

30