UNITAT 1: NOMBRES REALS 4t ESO

1 Nombres racionals
El conjunt Q dels nombres racionals està format per tots els nombres que
a
podem escriure com una fracció , on a i b són nombres enters i b és diferent
b
de 0.

1.1 Pas de fracció a nombre decimal

Una fracció es pot escriure en forma decimal; per fer-ho, es divideix el
numerador pel denominador. Podem saber quin tipus de nombre decimal
obtindrem sense fer la divisió, fent la descomposició factorial del denominador
de la fracció irreductible de la fracció donada:
- Decimal exacte: Té un nombre limitat de xifres decimals. Els únics
nombres que troben en la descomposició factorial del denominador de la
fracció irreductible són el 2 i/o 5.
- Decimal periòdic pur: Una o diverses xifres es repeteixen indefinidament
(període), justament després de la coma. Els únics nombres que trobem
en la descomposició factorial del denominador de la fracció irreductible
són nombres diferents a 2 i/o 5.
- Decimal periòdic mixt: Una o diverses xifres es repeteixen
indefinidament (període), i estan precedides per una o més xifres que no
es repeteixen (anteperíode) . En aquest cas, en la descomposició factorial
del denominador de la fracció irreductible hem de trobar obligatòriament,
el 2 i/o 5, i a més, nombres diferents a 2 i/o 5.

Una fracció també pot donar lloc a un nombre enter, quan el numerador sigui
un múltiple del denominador.

EXEMPLE
1 Determina el tipus de nombre decimal que expressen aquestes
fraccions.

18 18
 18 és múltiple de 6  Nombre enter =3
6 6
7 7
 4 = 2 · 2 (=2 i/o 5 al denominador)  Nombre decimal exacte = 1,75
4 4
10 5 10
=  (=2 i/o 5 al denominador)  Nombre decimal exacte = 2,5
4 2 4
7 7
 9 = 3 · 3 (2 i/o 5 al denominador)  Nombre decimal periòdic pur = 0,777...
9 9
14 2 14
=  (2 i/o 5 al denominador)  Nombre decimal periòdic pur = 0,66...
21 3 21
7 7
 6 = 2 · 3 (=2 i/o 5 i 2 i/o 5 al denominador)  Nombre decimal periòdic mixt = 1,166...
6 6

1
 UNITAT 1: NOMBRES REALS 4t ESO

EXERCICIS
1. Sense fer la divisió, classifica aquestes fraccions en funció de si donen lloc
a nombres decimals exactes, decimals periòdics purs o decimals periòdics
mixtes.
5 5 4 3
a) b) c) d)
3 6 5 12
21 12 2 1
e) f) g) h)
7 36 12 15
2. Escriu dues fraccions que expressin:
a) Un nombre decimal exacte.
b) Un nombre decimal periòdic pur.
c) Un nombre decimal periòdic mixt.
1.2 Pas de nombre decimal a fracció
La fracció generatriu d’un nombre decimal és la fracció irreductible que verifica
que, si dividim el numerador entre el denominador, el resultat és aquest nombre
decimal.

EXEMPLE

2 Escriu en forma de fracció els nombres decimals següents:

a) Decimal exacte: x = 2,25
Es multiplica per 100 i s’aïlla x:
225 9
100x = 225  x = =
100 4

b) Decimal periòdic pur: x = 3,125125...

Multipliquem tots dos nombres per la unitat seguida de tants zeros com
xifres decimals té el període i es resten les dues equacions.

1.000x = 3.125,125125...
- x= 3,125125...
999x = 3.122

Aïllem x per obtenir la fracció buscada. Simplifiquem, si cal, per obtenir la

fracció irreductible.
3.122
x=
999

c) Decimal periòdic mixt: x = 3.40666...

Multipliquem tots dos nombres per la unitat seguida de tants zeros com
xifres decimals sumen el període i l’anteperíode: 1.000x = 3.406,666...
Multipliquem tots dos nombres per la unitat seguida de tants zeros com
xifres decimals té l’anteperíode: 100x = 340,666...

2
 UNITAT 1: NOMBRES REALS 4t ESO

Restem les dues equacions obtingudes:

1.000x = 3.406,666...
-100x = 340,666...
900x = 3.066

Aïllem x per obtenir la fracció buscada. Simplifiquem, si cal, per obtenir la

fracció irreductible.
3.066 1.022 511
x= = =
900 300 150
Els nombres enters, els decimals exactes i periòdics els podem expressar
mitjançant fraccions. Per tant, podem establir la classificació següent:

  Nombres naturals : 1,2,3...

 
 Nombres enters  Nombre zero : 0
  Enters negatius : 1,2,3...
 
Nombres racionals
  Decimals exactes : 0,25
 
 Nombres decimals  Decimals periòdics purs : 0,333...
  Decimals periòdics mixtes : 0,1222...
 

EXERCICIS
3. Calcula la fracció generatriu d’aquest nombres decimals:
a) 1,26555.... b) 2,343434.... c) 1,090909.... d) 2,25255255....

4. Calcula. Fes servir les fraccions generatrius: 0,2777.... + 2,333....

RECURSOS TIC Matemàtiques 4t ESO U1 1

2 Nombres irracionals
El conjunt I dels nombres irracionals està format pels nombres que no podem
expressar com una fracció, és a dir, els nombres racionals.
Els nombres irracionals tenen una quantitat il·limitada de xifres que no es
repeteixen de manera periòdica.

Els nombres irracionals més coneguts són:

- Arrels quadrades de nombres que no són quadrats perfectes, és a dir de
nombres que no tenen arrel exacta. Ex: 2 =1,414213..., 3 =1,732050...,
5 = 2,236067...,etc
- El nombre  , que és la raó entre la longitud de qualsevol circumferència i
el seu diàmetre:  =3,141592...

3
 UNITAT 1: NOMBRES REALS 4t ESO

- Nombres obtinguts fent servir regles de formació que garanteixin que

aquest nombre no tingui cap seqüència que es repeteixi periòdicament.
Ex: 1,01001000100001...  cada vegada hi ha un 0 més entre cada dos 1
consecutius.
EXEMPLES
3 Indica si aquests nombres són racionals o irracionals:
a) 9 =  3  Racional b) 13 = 3,605551275...  Irracional

4 De vegades, per escriure nombres irracionals fem servir regles de

formació. Escriu dos nombres irracionals obtinguts d’aquesta manera.
a) 1,02002000200002... b) 1,02022022202222...
EXERCICIS
5. Considera les arrels quadrades dels nombres naturals des d’1 fins a 20, i
indica quines arrels d’aquests nombres són nombres racionals i quines són
nombres irracionals.
6. Escriu dos nombres irracionals que no siguin l’arrel d’un nombre.

3 Nombres reals
El conjunt que formen els nombres racionals, Q, i els irracionals, I, s’anomena
conjunt dels nombres reals. Es representa amb la lletra R.

   Naturals
  Enters 
Racionals  Negatius
Re als  
  Decimals exactes i periòdics
Irracional

Relacions d’ordre
Donats dos nombres reals a i b , diem que a < b si b és més a la dreta que a
en la recta real.

EXEMPLE
5 Compara els parells de nombres següents:
2 3 2 3 8 9 1 1 2 3
a) i  - = - =- com que: - <0  <
3 4 3 4 12 12 12 12 3 4
140 140
b) 2i  2-= 1,41421... – 1,41414... = 0,000072... com que:
99 99
140
0,000072 > 0  2>
99

4
 UNITAT 1: NOMBRES REALS 4t ESO

EXERCICIS
7. Compara els parells de nombres següents:
5 6
a) i b) 3 i 1,73232....
6 7
8. Opera i indica quin tipus de nombre real en resulta:
1,33333....
a) 2,77777.... b)
3
9. Classifica aquests nombres en enters, decimals exactes, decimals periòdics
purs, decimals periòdics mixtes i irracionals:
a) 0,3333.... b) 39,58777.... c) 15,63 d) 0,1001001....
e) 0,010010.... f) 0,1010010.... g) 2 h) 16

4 Recta real
La recta numèrica en la qual representem els nombres reals (racionals i
irracionals) s’anomena recta real.
Per representar nombres irracionals hem d’utilitzar el Teorema de Pitàgores.
EXEMPLE
6 Representa a la recta real els nombres següents:
a) 5 = 12  2 2

b) 3 = 12   22
 2 = 12  12

Com podem observar en aquests exemples, hem de buscar dos nombres

enters que elevats al quadrat i sumats, donin el nombre que nosaltres busquem
( 5 ). Si no hi ha cap parells de nombres enters que compleixin això, ho
haurem de fer per passos, és a dir, trobant altres arrels que ens permetin
arribar al mateix lloc( 3 ).

5
 UNITAT 1: NOMBRES REALS 4t ESO

EXERCICIS
10. Representa els nombres reals següents a la recta:
11 8
a) b) 1,3333.... c) 1,25 d)
7 3
11. Observa aquesta recta real i escriu:

a) Dos nombres enters entre A i B.

b) Tres nombres racionals no enters entre B i C.
c) Tres nombres irracionals entre C i D.

12. Representa de manera exacta en la recta numèrica, mitjançant el teorema

de Pitàgores, aquests nombres irracionals:
a) 8 b) 11 c) 13 d) 15

5 Intervals
Un interval és un conjunt de nombres reals que es correspon amb els punts
d’un segment o una semirecta en la recta real.

Cada interval està determinat pels extrems, que en el cas de segments són dos
extrems, i en el cas de semirectes, un extrem.
Segons si els extrems hi estan inclosos o no ho estan, els intervals poden ser
oberts, semioberts o tancats.

Expressió
Nombre Símbol Significat Representació
algebraica
Interval Nombres compresos entre
(a,b) {x:a<x<b}
obert a i b.
Interval Nombres compresos entre
[a,b] {x:a  x  b}
tancat a i b, ambdós inclosos.
Interval Nombres compresos entre
(a,b] {x:a<x  b}
semiobert a i b, inclòs a.
Interval Nombres compresos entre
[a,b) {x:a  x<b}
semiobert a i b, inclòs b.
Semirecta
(-  ,a) {x: x<a} Nombres menors que a.
oberta
Semirecta Nombres menors o iguals
(-  ,a] {x: x  a}
tancada que a.
Semirecta Nombres majors o iguals
[a,+  ) {x: a  x}
oberta que a.
Semirecta
(a,+  ) {x: a<x} Nombres majors que a.
tancada

6
 UNITAT 1: NOMBRES REALS 4t ESO

El parèntesi, el cercle petit i els símbols < i > indiquen que l’extrem no
pertany a l’interval. Si l’extrem pertany a l’interval, ho indiquem amb un
claudàtor, el punt i els símbols  i  .
EXEMPLE
7 Expressa mitjançant intervals aquests conjunts de nombres reals:
a) Més grans que 0 i més petits o iguals que 2.
(0,2] = {x: 0 < x  2}

b) Més grans que -7 i més petits que -1.

(-7,-1] = {x: -7 < x < -1}

EXERCICIS
13. Expressa mitjançant intervals el conjunt de nombres reals que verifiquen
que:
3 2
a) Són més petits que . b) Són més petits o iguals que - .
4 5
14. Expressa amb desigualtats i representa els intervals següents en la recta
real:
a) (0, 10) b) (-  , -2)
15. Escriu l’interval que correspon als valors de x i representa’ls a la recta real.
a) 1 < x < 3 b) x  -2
16. Representa els intervals (-  , 8) i [2, +  ) en la mateixa recta i assenyala’n
mitjançant un interval els punts que pertanyen a tots dos.

6 Aproximacions
Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal
exacte amb un valor molt semblant al nombre donat.
Mètodes d’aproximació
Hi ha diversos mètodes d’aproximació:
 Truncament: Eliminem les xifres a partir de l’ordre que considerem.
 Arrodoniment: Eliminem les xifres a partir de l’ordre que considerem, i
augmentem en una unitat l’última xifra si la següent és més gran o igual
que 5.
 Per defecte: Si l’aproximació és més petita que el nombre inicial.
 Per excés: Si l’aproximació és més gran que el nombre inicial.
El truncament sempre és una aproximació per defecte, mentre que
l’arrodoniment és per defecte si la primera xifra que suprimim és més petita que
5 i per excés si és més gran o igual que 5.

7
 UNITAT 1: NOMBRES REALS 4t ESO

EXEMPLE
8 Aproxima el nombre 41,6357 als mil·lèsims, als centèsims i als dècims
per truncament, arrodoniment, per defecte i per excés.

41,6357 Truncament Arrodoniment Per defecte Per excés

Als dècims 41,6 41,6 41,6 41,7
Als centèsims 41,63 41,64 41,63 41,64
Als mil·lèsims 41,635 41,636 41,635 41,636
EXERCICIS
17. Aproxima als centèsims per truncament i arrodoniment: 24,1587

18. Amb l’ajut de la calculadora, escriu 3 en forma decimal i les

aproximacions per excés i per defecte als deumil·lèsims.
19. Escriu un nombre:
a) Decimal periòdic pur, amb arrodoniment als mil·lèsims de 5,677.
b) Decimal periòdic mixt, amb truncament als centèsims de 0,97.

7 Errors en l’aproximació
Sempre que fem una mesura, fem una aproximació, i aquesta comporta un
error. Aquest error pot ser de dos tipus:

L’error absolut, E a , és la diferència, en valor absolut (per garantir que doni un

valor positiu), entre el valor exacte i el valor aproximat.
E a = Vexacte  Vaproximat

L’error relatiu, E r , és el quocient de l’error absolut i el valor exacte.

Error .absolut Ea
Er= =
Valor .exacte Vexacte

L’error relatiu proporciona la magnitud de l’error que cometem quan el

comparem amb el valor exacte, i l’acostumen a expressar en tant per cent (el
multipliquem per 100). En aquest cas, s’anomena percentatge d’error.

EXEMPLE

9 Troba l’error absolut i el relatiu si considerem:

a) 4,2 m la longitud entre dos parets quan en realitat és de 4,27 m.
E a = Vexacte  Vaproximat = 4,27  4,2 = 0,07 m

Ea 4,27  4,2
Er= = = 0,016393442...  0,016  1,6 %
Vexacte 4,27

8
 UNITAT 1: NOMBRES REALS 4t ESO

b) 64 m l’altura d’un edifici quan en realitat és de 64,07 m.

E a = Vexacte  Vaproximat = 64,07  64 = 0,07 m

Ea 64,07  64
Er= = = 0,001092555...  0,0011  0,11 %
Vexacte 64,07

Com podem observar, l’error absolut és el mateix en tots dos exemples, però
l’error relatiu és considerablement més gran en el primer cas (donat a que té un
valor exacte més petit) i, per tant, l’aproximació és menys precisa.

EXERCICIS

20. Trobar l’error absolut i l’error relatiu que hem comès després d’arrodonir i
17
truncar als centèsims.
9
21. Troba l’error absolut i el relatiu que cometem:
a) Quan arrodonim 3,125 als mil·lèsims.
b) Quan trunquem 1,656565.... als deumil·lèsims.
2
c) Quan trunquem als dècims.
3

RECURSOS TIC Matemàtiques 4t ESO U1 1

EXERCICI COMPETENCIAL