Poema Àvia

En un terra de rios i boscos floreix un arbre, envoltat de colors i aromes inefables que ens
transporten a llocs singulars, on mai cap arbre de qualsevol altre territori pot arribar a
estar-hi, aquest arbre denominat ‘’Lapacho’’ col·loquialment, en les primeres instàncies de la
seva vida és petit comparat amb els grans cedres majestuosos que el rodejen, pero el
‘’Lapacho’’ no es queda enrere i creix, i floreix, creix i floreix fins a l’altura dels cedres, ara ja
arribat a aquest punt, pot presumir els seus colors vistosos i preciosos a tot el que sigui
afortunat de veure’l. I tot d’una un dia el cel s'ennuvola i tot cau sota les ombres de la
tempesta que s’aproxima, cauen raigs i trons, i el cel de manera despòtica en veure la
bellesa del ‘’Lapacho’’ decideix que ha de sacrificar-ho, és per això que li envia una rafaga
de raigs i trons que la creman i finalment queda consumida en carbó.