UNITAT 4

MAGMATISME

SUMARI

▶ Contingut

Roques líquides
Viscositat dels magmes
Localització dels magmes a les capes de la Terra
Formació del magma
Tipus de magmes
Estructures originades pels magmes

Muntanyes de foc
Anatomia d’un volcà
Productes volcànics
Estructures volcàniques
Fases de l’erupció d’un volcà
Tipus d’activitat volcànica
Altres fenòmens volcànics
Vulcanisme atenuat
Els volcans i la tectònica de plaques

▶ Activitats

La Terra és un veritable «planeta calent», no pas per
les temperatures que es registren a la superfície,
sinó per l’elevada calor interna que posseeix, que
en algunes zones del seu interior arriba a fondre
les roques i generar magmes.
En aquesta unitat veurem en quins llocs es formen
aquestes masses de roques foses, quins factors
determinen les seves característiques, com es clas-
sifiquen, el seu procés de solidificació i les estruc-
tures que originen.
 Els magmes

són poden tenir diferent poden solidificar-se a

roques foses composició l’exterior de la Terra l’interior de la Terra

barrejades amb que en condiciona i originar i originar

gasos la dinàmica de una erupció volcànica diferents estructures

com ara

que expulsa
que pot tenir diferents

tipus d’activitat lava piroclasts gasos batòlits lacòlits lopòlits filons i dics

formant un

volcà

hawaiana estromboliana vulcaniana peleana ultrapeleana


1. Roques líquides
La temperatura és un factor important en la geodinàmica in-
terna. En parlar de l’estructura de la Terra, hem vist que diver-
sos processos (calor residual de la seva formació, minerals
radioactius i fregament de plaques) generen energia calorífi-
ca que provoca importants augments de la temperatura en
determinades zones de l’interior del planeta.
El procés de fusió de les roques no és instantani. En un pri-
mer moment, coexisteixen minerals fosos amb d’altres de
sòlids, que tenen un punt de fusió més elevat. Finalment, es
forma una massa fosa que anomenem magma, que podem
definir com una barreja de minerals en estat líquid, bàsica-
ment silicats, amb una proporció elevada de gasos dissolts
(vapor d’aigua, diòxid de carboni, fluor, clor, etc.).
Quan el magma es troba a pressions elevades (a l’interior de
la Terra), els gasos es troben dissolts a la massa fosa. Només
quan la pressió disminueix, com passa en el cas d’una erup-
ció volcànica, els gasos se separen del magma. És el mateix
que es produeix amb una ampolla de cava. Mentre està tan-
cada, el gas està dissolt en el cava i no el veiem. En obrir-la,
la pressió disminueix de cop i el gas s’escapa del líquid i
forma bombolles.
Els magmes es troben a temperatures que poden oscil·lar
entre 700 i 1.500 °C. La presència dels compostos volàtils fa
disminuir notablement la temperatura de fusió de la mescla.
El quars, per exemple, que és un dels minerals més abun-
dants en els magmes, es fon a 1.713 °C quan es troba en
estat pur. Dins del magma es pot mantenir en estat líquid per
sota de 1.000 °C.
Quan un magma es refreda dóna lloc a roques ígnies, tam-
bé anomenades magmàtiques, que poden ser de diversos
tipus en funció del procés de solidificació que han seguit.
Les erupcions volcàniques són les manifestacions més espectaculars del
magmatisme.
MAGMATISME
1.1 Viscositat dels magmes
La viscositat és una propietat important dels magmes, ja que
està estretament relacionada amb el seu procés de solidifica-
ció i amb la dinàmica de les erupcions volcàniques. Hi ha
quatre factors que influeixen en la viscositat d’un magma:
Andesita (roca ígnia). Les roques ígnies tenen característiques molt diferents
en funció de la composició del magma i de les condicions en què s’ha solidi-
ficat.
Temperatura. Com més elevada, menys viscositat té el
magma.
Pressió. Comprimeix els minerals i fa el magma més dens
i viscós.
Gasos dissolts. Com més abundants, més fan augmentar
la pressió interna del magma, i això fa que sigui menys
dens.
Composició química. Com més abundant és el diòxid
de silici (SiO2) o sílice, més viscós és el magma. Això és
degut al fet que aquest compost forma minerals amb es-
tructures moleculars molt complexes.
1.2 Localització dels magmes a les
capes de la Terra
Tal com recordaràs de la unitat 3, a la Terra hi ha dues capes
en les quals es poden localitzar roques en estat fos, és a dir,
magma.
A la part més interna, el nucli extern està format per materials
metàl·lics en estat líquid. Curiosament, el nucli intern, encara
a una temperatura més elevada, és sòlid a causa de l’altíssima
pressió que hi ha.
A la part superior del mantell també hi ha una zona, situada
entre 70 i 200 km de fondària (astenosfera), en la qual hi ha
masses de roques que es troben a prop de les condicions de
fusió.
[ 77 ]
 UNITAT 4

A les zones més profundes de l’escorça terrestre també es Descens de la pressió. Quan una massa rocosa molt
poden formar magmes. calenta es veu sotmesa a un descens de la pressió, per la
formació d’una fractura o perquè ascendeix a zones més
superficials, es produeix la fusió. Aquest procés es localitza
a la part superior del mantell, en zones on els corrents de
convecció del mantell són ascendents, com ara dorsals,
rifts continentals i punts calents (hot spots), així com en els
plans de falles profundes.

Presència de fluids. L’aigua s’interposa entre les estructures

moleculars dels silicats fent disminuir el punt de fusió (efecte
d’hidròlisi), tal com passa amb els materials que es troben
impregnats d’aigua marina en les zones de subducció.

1.4 Tipus de magmes

En funció de la seva composició química, es diferencien qua-
tre tipus de magmes, segons el contingut decreixent de sílice
(SiO2):

– Magmes àcids. Amb més del 65 % de sílice.

– Magmes intermedis. 65-50 % de sílice.
El baix contingut en sílice d’alguns magmes fa que siguin molt fluids. – Magmes bàsics. 50-40 % de sílice.
– Magmes ultrabàsics. Amb menys del 40 % de sílice.

Atenent el seu origen, podem parlar de dos tipus de mag-

1.3 Formació del magma mes: els primaris i els derivats. Els magmes primaris són
aquells que conserven la composició de la roca que els ha
Hi ha tres processos que poden donar lloc a la formació del originat. Aquests magmes es poden haver format de dues
magma, tal com es pot veure a la fig. 1: maneres:

Augment de la temperatura. Una massa rocosa des- En el procés de formació de la Terra, i són, per tant, residus
cendeix a nivells de temperatura més elevada. Aquest pro- d’aquest moment.
cés es produeix a les zones de subducció.
Per fusió posterior de materials.
R1... Rn punt de fusió de cada roca
corba de fusió de les roques
Rn Hi ha dos grups principals de magmes primaris segons la
en absència d’aigua
zona de procedència:
corba de fusió de les roques
en presència d’aigua
Granítics. Contenen una elevada proporció de diòxid de
silici o sílice (SiO2) i procedeixen de la fusió de roques
pressió

3 R 1
Rz Ry de l’escorça continental.

2 Basàltics. Contenen poca sílice i poden ser de tres tipus:

R3
R2 – Toleítics. Són produïts a les dorsals oceàniques.
R1 Rx
– Alcalins. Contenen menys sílice que els anteriors i són
roques roques + magma més rics en sodi i potassi. Són característics del magma-
tisme intraplaca i dels punts calents.
temperatura – Calcoalcalins. Presenten una proporció més alta de cal-
ci i magnesi, i es presenten en les zones de subducció.
Fig. 1. Un magma es pot fondre de dues maneres: augmentant la tempera-
tura sense variar la pressió (1) o disminuint la pressió sense variar la tempe-
ratura (2). Si hi ha aigua a la roca, la línia que marca les condicions de fusió es A la unitat 3 (fig. 5) trobaràs un esquema dels diversos tipus
desplaça a zones de temperatures més baixes (3).
de límits entre plaques i el magmatisme associat.

[ 78 ]
 MAGMATISME

Experimentalment s’ha demostrat que els dos primers tipus

de magmes basàltics es poden formar a partir de les perido-
tites (roques que formen el mantell). Si l’ascensió és ràpida
i hi ha molta fusió, es formarà un magma toleític; en cas
d’ascensió lenta i poca fusió, es formarà magma alcalí. Els
magmes calcoalcalins provenen de la fusió de l’escorça oceà-
nica que s’enfonsa en les zones de subducció.

Els magmes primaris són més aviat rars, ja que amb molta
freqüència es produeixen processos de mescla, diferenciació
o assimilació en magmes primaris, que donen lloc a mag-
mes derivats o secundaris.
Els magmes basàltics flueixen formant grans colades. El refredament gradual
permet la formació de curioses estructures, anomenades calçades de ge-
gants, com aquestes d’un parc nacional d’Irlanda del Nord.

El procés de mescla consisteix en el fet que dos o més

magmes primaris diferents es barregen i donen lloc a un
magma secundari.
La diferenciació es produeix quan un magma es refreda a
poc a poc. Llavors alguns minerals comencen a solidificar-se
i la resta del magma canvia la seva composició original en
segregar-se aquests minerals de la fase líquida (fig. 3).
Finalment, l’assimilació té lloc quan els magmes reaccio-
nen amb les roques en què estan encaixats. Generalment,
aquest procés altera la seva composició química original.
1.5 Estructures originades pels
magmes
A excepció de l’aigua, la resta de components del magma
ocupen més volum quan estan fosos. Aquesta característica
fa que siguin menys densos que les roques que els envol-
ten i, per tant, que tinguin tendència a ascendir.
Diversos factors afavoreixen o dificulten l’ascensió dels mag-
mes:

Com més gran sigui la fondària a la qual es troba, més alta

serà la pressió i més li costarà pujar.

La presència de fractures afavoreix l’ascensió, a vegades

força ràpida, dels magmes.

L’elevada viscositat d’alguns magmes fa que la seva ascen-

sió sigui més lenta.

a b
diferenciació minerals poc densos

tetraedres aïllats dos tetraedres units

(olivina, granats) per un vèrtex (epidota)
assimilació assimilació
Oxigen
Silici
tetraedres formant anells
(turmalina, beril·le) cambra magmàtica

diferenciació

barreja de
minerals densos magmes

roca encaixant magma

c tetraedres formant cadenes senzilles o dobles (piroxens, amfíbols)

Fig. 2. a) Dibuix que representa un magma àcid en què abunden els cristalls.
En el detall a nivell molecular, nombrosos tetraedres de sílice formen estruc-
Fig. 3. A les cambres magmàtiques s’acostuma a produir la diferenciació del
tures moleculars complexes. A causa de tot això, la viscositat del magma és
magma per la solidificació diferencial dels minerals. Durant l’ascensió, sovint
molt gran. b) Magma bàsic: gairebé sense cristalls i amb pocs tetraedres de
els magmes reaccionen amb les roques encaixants i es produeix el procés
sílice que no formen estructures moleculars complexes; pot fluir amb facilitat.
d’assimilació.

[ 79 ]
 UNITAT 4

E En qualsevol cas, quan el magma troba zones més fredes, a

la superfície o a l’interior, se solidifica i origina roques mag-
màtiques, també anomenades intrusives, perquè s’in-
tercalen entre les roques preexistents. Segons les condicions
en què té lloc aquest procés, es poden formar estructures
i tipus de roques molt diferents.

Si la zona té fractures que no arriben a la superfície, el mag-

ma hi penetra, se solidifica en el seu interior i origina diverses
estructures (fig. 4) en funció de la seva forma i extensió:

Dics, sills o filons: quan se solidifica dins d’esquerdes.

Lacòlits: si aprofita els plans d’estratificació de les roques

existents, i se solidifica formant una estructura amb formes
de cúpula a la part superior.

En diverses zones dels Pirineus i de les serralades Litoral i Prelitoral afloren

batòlits granítics.
Lopòlits: la solidificació també té lloc en els plans d’es-
tratificació, però en aquest cas la massa de magma té
grans dimensions i adopta forma de plat.

Batòlits: són masses de magma més o menys globulars

de grans dimensions. La part superior acostuma a tenir
una forma semblant a una cúpula.

En tots aquests casos la solidificació té lloc a l’interior de la

Els filons es formen quan el magma se solidifica dins d’una esquerda.
Terra i es formen roques filonianes o roques plutòni-
ques, depenent de les seves característiques.
Una segona possibilitat és que el magma arribi a la superfície.
En aquest cas, es produeix una erupció volcànica, que pot
donar lloc a diversos tipus d’estructures formades per roques
volcàniques, tal com s’explicarà posteriorment.

flux piroclàstic lava dom i colada con d’escòries dics radials pitó plataforma de lava dics anulars
caldera de lava i caldera

estratovolcà dom

dic

lacòlit

sill

batòlit

magma

lopòlit
a) Vulcanisme actiu
a) Refredament i erosió

Fig. 4. Diferents estructures originades per la solidificació del magma.

[ 80 ]
 MAGMATISME

2. Muntanyes de foc
Les erupcions volcàniques són una manifestació de l’ac-
tivitat interna de la Terra. Són la prova més espectacular que
l’interior del planeta es troba a temperatures tan elevades
que les roques corticals o del mantell es poden arribar a fon-
dre. En aquest estat formen el magma que, pel fet de tenir
menys densitat que la roca que l’envolta, tendeix a pujar.
Si el magma troba una esquerda o una falla, el seva ascen-
sió serà ràpida, i si la fractura arriba a la superfície terrestre,
s’originarà un fenomen volcànic. Si no troba cap fissura, el
magma anirà fonent el sostre de la cambra magmàtica
i s’obrirà camí cap amunt a velocitats de l’ordre d’un metre
l’any. Amb el pas del temps s’anirà solidificant i formarà,
sota terra, un batòlit o altres formes semblants, com ja hem
vist en parlar del magmatisme. En aquest cas, parlem d’un
fenomen plutònic.
Els dominis del déu Vulcà
Els volcans són probablement els fenòmens geològics que
més s’han relacionat amb divinitats de tot tipus. La paraula
volcà procedeix del llatí. Els romans creien que el déu Vulcà
hi tenia una forja on fabricava eines per a altres divinitats.
Aquest taller es trobava sota algunes muntanyes que expul-
saven foc i fum, i per això les van anomenar volcans.
Cada any, el dia 23 d’agost els romans celebraven una festi-
vitat anomenada Vulcanàlia, en la qual es feien ofrenes al déu
Vulcà. Altres cultures tenen divinitats semblants, com el déu
Mafuie de Samoa o la deessa Pele de Hawaii.
De la mateixa manera, els volcans també s’han relacionat so-
vint amb éssers malignes. Dante, en la Divina comèdia, ens
presenta Llucifer en un tron situat en el centre d’un gran
cràter volcànic.

Els fenòmens plutònics no ocasionen cap risc mediambien-
tal, però sí que ho fan els volcànics.
Les erupcions no són fenòmens rars. Cada any uns 50 vol-
cans entren en erupció en algun lloc del món. Diem que un
volcà està actiu quan emet lava, gasos o mostra activitat
sísmica. Un volcà apagat o dorment és aquell que està in-
actiu des de fa temps, però que encara pot entrar en erupció,
mentre que un volcà extingit és el que ja no pot produir una
erupció mai més.
2.1 Anatomia d’un volcà
Quan el magma arriba a la superfície terrestre, se solidifica
i allibera els productes volàtils que portava dissolts. Les es-
tructures i els productes volcànics que formarà dependran
principalment de la seva viscositat. En general, tingues pre-
sent que els magmes més viscosos donen lloc a erupcions
més explosives. En qualsevol cas, l’estructura bàsica del
que anomenem edificis volcànics respon a l’esquema se-
güent:

cràter: obertura per on surten els productes volcà-

nics.

con volcànic: estructura formada per la deposició

de capes de materials volcànics sòlids.

con lateral o adventici: estructura secundària for-

mada per materials volcànics sòlids.

xemeneies laterals o adventícies: escletxes late-

rals per on pugen magma i gasos.

xemeneia central: escletxa per on pugen el mag-

ma i els gasos dissolts.

cambra magmàtica: espai on estan les roques

foses i els gasos suportant una pressió i una tempe-
ratura elevades.

Fig. 5. Estructura bàsica d’un edifici volcànic.

VOCABULARI
Erupció volcànica. Emissió de lava, gasos i elements piroclàstics a través de la xemeneia d’un volcà.
Magma. Massa de roques en estat de fusió que es troba a una elevada temperatura (entre 700 i 1.300 °C).

[ 81 ]
 UNITAT 4
2.2 Productes volcànics
Lava. Els magmes són mescles de roques foses amb una
important quantitat de gasos dissolts. Quan un magma
arriba a la superfície terrestre, es troba sotmès, de sobte, a
menys pressió. Aquest canvi volatilitza els gasos que conté
i dóna lloc a la lava, una massa formada per roques en estat
líquid juntament amb alguns minerals sòlids, però ja sense
gasos en solució. La temperatura de la lava acabada de
sortir del volcà oscil·la entre 900 °C i 1.200 °C depenent
de la seva composició i del contingut en gasos que tenia.
Els volcans poden expulsar tres tipus de productes: lava, gasos i piroclasts.
VOCABULARI
Lava. Material fos que surt dels volcans en el moment de l’erupció i forma colades que s’escolen pels vessants del volcà.
Piroclast. Material expel·lit a l’atmosfera durant una erupció volcànica.
[ 82 ]
La mobilitat de la lava també depèn de la seva composició.
Les laves bàsiques, com les basàltiques, tendeixen a fluir lliu-
rement i a formar extenses colades. Donen lloc a volcans
en escut, és a dir, amb poc pendent i amb una base molt
ampla. En contraposició, les laves àcides, riques en sílice, són
molt espesses, flueixen amb molta dificultat i se solidifiquen
a prop del con volcànic, fet que provoca volcans alts i de fort
pendent.
Gasos. El magma conté grans quantitats de gasos volcà-
nics en solució. Aquests s’escapen tot just quan el magma
arriba a la superfície, i formen grans columnes de gas
que poden arribar al límit superior de la troposfera.
El gas volcànic més abundant és el vapor d’aigua, que
constitueix entre el 60 % i el 90 % del total gasós. El vapor
d’aigua alliberat durant una erupció té dos orígens: una
part ve incorporada en el magma i l’altra és aigua superfi-
cial o subterrània que s’ha vaporitzat per l’ascensió de la
massa de roques foses. L’aigua no magmàtica es pot trobar
formant llacs en els cràters, aigües subterrànies o ser aigua
marina, en el cas de les erupcions sota el mar. La resta de
gasos són, per ordre d’abundància, CO2, H2S, SO2, SO3 i
HCl, entre d’altres.
Piroclasts. Són fragments de lava llançats a l’aire per la
inèrcia del magma que ascendeix i per les explosions pro-
vocades pels gasos, que arriben a solidificar-se totalment o
parcialment en ple vol. Poden ser materials nous o restes
d’antics materials arrencats de les parets de la xemeneia o
d’altres roques corticals preexistents. La quantitat de piro-
clasts expulsats per un volcà és més gran si el magma és
viscós. Segons les seves dimensions, es classifiquen en:
– Cendres. Són els piroclasts més fins i tenen diàmetres de
menys de 2 mm. El seu pes escàs fa que puguin ser trans-
portades pels vents fins a grans distàncies enfosquint el cel
d’àmplies zones. Les partícules més diminutes, de menys
de 0,6 mm de diàmetre, constitueixen la pols volcànica,
que es pot mantenir a l’atmosfera durant anys i endinsar-
se a l’estratosfera impulsada per alguna forta explosió.
L’abundància de cendres en un dipòsit volcànic és un indi-
cador d’un episodi piroclàstic en fase final.
Quan es produeix l’erupció es genera un fort corrent
d’aire calent que arrossega cendres i pols volcànica a
molta altura. Aquesta massa d’aire ascendent, amb un
elevat contingut de materials volcànics fins, s’anomena
columna eruptiva. En algunes ocasions, dins de les
columnes eruptives es generen llamps i llampecs.

– Lapil·li. Representa aquella fracció de materials incan-
descents expulsats que fan entre 2 i 50 mm de diàme-
tre i que s’acumulen en el con volcànic. A la Garrotxa
reben el nom de gredes i van ser explotades fins al final
de la dècada dels vuitanta, quan la zona va ser declarada
espai protegit.
– Bombes volcàniques. Són les partícules més grans
que agafen formes fusiformes a causa de la seva trajec-
tòria. Per la seva dimensió més gran, el refredament és
més lent i poden arribar al terra encara parcialment fo-
ses i solidificar-se més tard. Llavors formen el que es
coneix com a escòria volcànica. La presència de bom-
bes en dipòsits volcànics indica un episodi piroclàsic
bastant violent.
Un fenomen no gaire freqüent, propi dels volcans amb la
lava més viscosa, són els anomenats núvols roents o cola-
des piroclàstiques. En aquests casos, les bombolles de gas
s’acumulen a causa de l’elevada viscositat que els impedeix
sortir. Quan la pressió dels gasos supera la viscositat, el gas
surt de cop barrejat amb materials piroclàstics incandescents,
que cauen pels vessants dels volcans i destrueixen tot allò
que troben al seu pas. Aquests núvols es donen com a fenò-
mens individuals o bé en les darreres etapes d’una altra
erupció més violenta. En els dipòsits, aquestes colades es
detecten per l’abundància de cendres i restes de troncs cre-
mats.
núvol acompanyant col·lapse del dom
colada piroclàstica
Fig. 6. Formació d’un núvol roent o colada piroclàstica.
Un cas especial són els lahars, grans esllavissades o colades
de fang que es produeixen en els vessants d’un volcà. Són
fruit de la barreja de materials piroclàstics amb grans quanti-
tats d’aigua procedent de la pluja, de la fusió de neu o de
llacs. En el seu desplaçament enterren i engloben la vegeta-
ció i constitueixen una greu amenaça per a la població.
MAGMATISME
Un núvol roent, de prop de 4 km d’alçària, es precipita pel vessant del mont
Pelée, a la Martinica, el 16 de desembre de 1902. En poca estona va devastar
Saint-Pierre, on va causar més de 29.000 víctimes.
2.3 Estructures volcàniques
L’edifici volcànic que es forma quan té lloc una erupció de-
pèn en gran mesura de la viscositat del magma:
Les laves més fluides formen volcans en escut, que són
edificis molt més amples que no pas alts formats per
l’acumulació successiva de colades de lava.
Si el magma té una viscositat mitjana, el volcà allibera lava
i materials piroclàstics que s’acumulen formant un edifici
integrat per capes alternades d’aquests dos tipus de pro-
ductes. En aquest cas, parlem d’un volcà compost o es-
tratovolcà.
Quan la viscositat és elevada, no es formen colades de la-
va perquè aquesta no pot fluir. El volcà només allibera pi-
roclasts en les freqüents explosions que experimenta quan
està en erupció. En aquest cas, l’edifici volcànic és un con
d’escòries.
Els volcans amb el magma més viscós formen doms vol-
cànics, que són estructures abruptes situades sobre el
cràter. El magma és tan viscós que se solidifica dins de la
part superior de la xemeneia, de manera que l’estructura
resultant s’eleva de manera progressiva sobre aquest con-
ducte. Ocasionalment aquest tipus de volcans poden origi-
nar colades piroclàstiques.
Un tipus d’estructura que alguns volcans poden tenir és la
caldera. Es tracta d’una depressió de forma circular o
el·líptica de 2 a 20 km de diàmetre, que es forma a la part
superior de l’edifici volcànic o, a vegades, l’afecta en bona
part del seu volum. És una estructura generada per l’es-
fondrament de la cambra magmàtica després d’una gran
erupció. Quan la cambra magmàtica queda buida s’enfonsa
i origina la caldera. També es poden formar com a con-
seqüència d’alguna explosió molt violenta.
[ 83 ]
 UNITAT 4

a En funció de totes aquestes característiques, es poden definir

cinc tipus d’activitat volcànica, com veurem en l’apartat se-
güent. Malgrat aquestes diferències en la dinàmica eruptiva,
en termes generals, l’erupció d’un volcà es pot dividir en di-
verses fases:

1 Fase inicial. Comença amb l’expulsió de gasos pel cràter

que, de vegades, van acompanyats de petits tremolors de
terra.

b d

c e
Erupció volcànica en fase inicial.

Fig. 7. a) volcà en escut, b) estratovolcà, c) con d’escòries, d) dom i e) caldera.

2.4 Fases de l’erupció d’un volcà

La dinàmica d’una erupció depèn, com les estructures volcà-
niques, de la viscositat del magma.

El magma és com l’aigua mineral amb gas o el cava dins

d’una ampolla sense obrir. Conté molts gasos, però no els
veiem perquè estan dissolts en les roques foses. En el mo-
ment en què el magma està a prop de la superfície, li passa
el mateix que a l’ampolla d’aigua amb gas o el cava quan
l’obrim: el gas deixa d’estar dissolt a causa de la sobtada
baixada de pressió i forma multitud de bombolles que inten-
ten sortir del líquid i expandir-se.

Si el magma és fluid, les bombolles de gas s’escapen sense

problemes i l’erupció és tranquil·la. Si és viscós, els gasos
tenen dificultats per sortir, s’acumulen, provoquen explosions
que a vegades són molt violentes i expulsen materials sòlids
a molts quilòmetres de distància, o enderroquen part de Erupció volcànica en fase paroxismal.
l’edifici volcànic.

[ 84 ]
 MAGMATISME

2 Fase paroxismal. Els gasos surten, cada cop en quanti-
tats més grans i de forma més violenta com més viscós
sigui el magma. En aquest cas, és ara quan comencen les
explosions, amb l’expulsió de cendres i escòries, que es
van acumulant al voltant del cràter i donen lloc al con vol-
cànic.
El sòl s’esquerda i, finalment, surt la lava, que llisca per les
parets del con i forma colades de lava que seran més ex-
tenses com més fluid sigui el magma.
3 Fase terminal. Les explosions i emissions disminueixen
i es van fent menys freqüents fins que el volcà entra en
repòs. En aquesta fase es poden produir emissions gasoses
en fumaroles o altres fenòmens de vulcanisme atenuat.
Tenint en compte aquestes característiques, es poden dife-
renciar cinc tipus principals d’activitat volcànica. Tal com es
pot veure a la taula inferior, s’utilitza un índex, anomenat
d’explosivitat volcànica (IEV), que es calcula a partir de
diversos paràmetres, com el volum de material emès o
l’altura de la columna eruptiva. Aquest valor és de gran uti-
litat per a la previsió d’erupcions i dels riscos que generen
els volcans.
Antigament, els geòlegs classificaven els volcans segons el
tipus d’erupció, però ara se sap que hi ha diversos volcans
que fan erupcions amb característiques intermèdies entre
dues d’aquestes tipologies d’activitat, o bé que canvien les
seves característiques al llarg d’una mateixa erupció. Per tot
això, actualment és parla més aviat de tipus d’activitat volcà-
nica que de tipus de volcans:

Tipus hawaiana. La lava és molt fluida, es diposita en

capes i produeix colades força extenses. Això forma un con
ample i baix. Els edificis volcànics d’aquest tipus s’anomenen
volcans en escut. L’expulsió dels gasos és molt tranquil·la,
i per això l’IEV és baix. Neixen en el fons oceànic o al costat
d’un antic volcà submarí. El Mauna-Loa i el Kilauea, tots
dos a Hawaii, són exemples de volcans amb aquest tipus
d’activitat.

Erupció volcànica en fase terminal.

2.5 Tipus d’activitat volcànica

Hi ha diversos tipus d’activitat volcànica, en funció de la vis-
cositat del magma.

Com més viscós és un magma, més lentament flueix i més

dificultats tenen els gasos per sortir, fet que provoca explo-
sions freqüents i més abundància de materials piroclàstics.
Com que la lava és més densa, avança més a poc a poc i se
El volcà Kilauea (Hawaii) expulsa grans colades de lava fluida, característica
solidifica abans, i forma un con volcànic alt i amb un fort principal de l’activitat hawaiana.
pendent.

tipus d’activitat volcànica

% de piroclasts o colades piroclàstiques

denominació IEV predomini emissió edifici construït
respecte al total de materials emesos

hawaiana 0-1 0-3 colades de lava volcà en escut

estromboliana 1-2 40 colades i piroclasts volcà compost

volcà compost o con
vulcaniana 2-4 60 piroclasts i colades
d’escòries

peleana 4-8 99 colades piroclàstiques banyó volcànic

ultrapeleana 5-8 99 colades piroclàstiques caldera

[ 85 ]
 UNITAT 4

Tipus vulcaniana. Les erupcions vulcanianes generen co-

lades de lava espesses i lentes que s’allunyen molt poc del
cràter, que s’endureix ràpidament. Sota aquesta escorça
sòlida els gasos se n’acumulen i exploten amb més violèn-
cia i a intervals més llargs. Hi ha, en canvi, una abundant
expulsió de materials piroclàstics, principalment cendres
que provoquen immenses columnes eruptives. Els edificis
que formen són cons d’escòries, més aviat petits i alts. El
Cerro Negro, a Nicaragua, és un volcà amb aquest tipus
d’activitat. En l’anomenat vulcanisme plinià s’alternen les
erupcions estrombolianes i vulcanianes.

Tipus peleana. Les erupcions peleanes són extremament

destructives. La lava que emeten aquests tipus de volcans
és molt viscosa i no forma colades. Per sobre la xemeneia
es forma un banyó que tapa la sortida del cràter a l’exterior.
Sovint es formen núvols roents carregats de gasos i cendra
L’Etna (Itàlia) és un estratovolcà format per colades de lava i piroclasts. volcànica, que baixen pels vessants del con i que poden
arribar a velocitats de més de 100 km/h. El mont Pelée, a
la Martinica, és l’exemple més conegut d’aquest tipus
Tipus estrombolià. La lava emesa és menys fluida que d’activitat volcànica.
en el cas anterior. Això comporta que les colades siguin
menys extenses i els gasos es desprenguin en explosions Tipus ultrapeleana. Les erupcions ultrapeleanes són
moderades que poden ser rítmiques o quasi contínues. també de magma extremament viscós, però que no forma
L’edifici volcànic té forma de con alt, amb la base ampla. colades de lava; en canvi, origina colades piroclàstiques
Com el següent, és un estratovolcà, ja que l’edifici està molt grans i gairebé sempre grans calderes per esfondra-
format per capes de lava i piroclasts que s’han anat diposi- ment de la cambra magmàtica. Aquest tipus d’activitat vol-
tant. L’Stromboli, a Itàlia, i l’Ekla, a Islàndia, són dos volcans cànica és la més violenta i arriba a emetre una quantitat de
amb aquest tipus d’activitat. materials que supera els 100 km3.

El volcà de Dionisio Pulido

La nit del 20 de febrer de 1943, la família de Dionisio Pulido, un camperol de l’estat de Michoacán (Mèxic), es va despertar sobresaltada
per un sisme. Poc temps després, una estranya resplendor vermella procedent del seu camp de blat de moro els va cridar l’atenció. Un
bombament del terreny amb una gran esquerda al mig començava a expulsar lava.
Acabava de néixer el volcà Paricutín, que és conegut pel fet de ser el primer con volcànic que els científics van poder estudiar des del
seu inici fins a la seva extinció, en un indret on abans no hi havia hagut mai cap fenomen d’aquest tipus. Malauradament, la seva
erupció va destruir dos pobles que hi havia a la rodalia i 4.500 persones van perdre la casa, tot i que no hi va haver víctimes mortals.
En l’esquema de sota pots veure el creixement del Paricutín, que va ser molt ràpid al principi i més lent després, durant els 9 anys
i 12 dies que va estar actiu. En total va expulsar uns 3.600 milions de tones de lava i piroclasts.

març del 1952

volcà Paricutín febrer del 1946
N
424
altitud final: 2.808,6 m febrer del 1944 2.800
metres sobre el nivell del terreny original

desembre del 1943

393 juliol del 1943
maig del 1943 2.700
metres sobre el nivell del mar

març del 1943

293 27 de febrer del 1943
23 de febrer del 1943 2.600
242
200
2.500
130

94
vall de Cuiyusuru 2.400
altitud inicial 2.384 m
0
poblat de Paricutín casa de Dionisio Pulido 0 200 m 2.300

[ 86 ]

Un cas especial són les erupcions freatomàgnetiques,
que es produeixen quan hi ha una entrada d’aigua a la cam-
bra magmàtica. Aquesta aigua es vaporitza ràpidament
i s’afegeix als compostos volàtils que ja porta el magma,
de manera que fa augmentar notablement la violència de
l’erupció. N’és un bon exemple l’erupció del Krakatoa de
l’any 1883.
Colada piroclàstica durant l’erupció del volcà Mayón (Filipines) en una fase
d’activitat peleana.
2.6 Altres fenòmens volcànics
Les colades fissurals es generen en la part més superficial
del mantell superior. Aquestes colades es produeixen quan
un magma extremament fluid puja cap a la superfície terres-
tre (fig. 8a). Com a resposta a la pressió que produeix, s’obren
centenars de fissures per les quals s’allibera la lava. Aquestes
fissures poden arribar a fer 25 quilòmetres de longitud i 15
metres d’amplada.
antigues colades vapor d’aigua
de lava i piroclasts
antics dics
fissures
Fig. 8a. Emissió d’una colada de basalt a través d’una extensa fissura. Fig. 8b. Trencament del sostre d’una cambra magmàtica i alliberament de cendres fluïdals.
MAGMATISME
Tanmateix, aquestes colades són un dels fenòmens volcànics
que la tectònica de plaques no ha pogut explicar totalment.
Un dels motius és que mai no s’han vist en directe. Les cola-
des fissurals de basalts continentals poden donar lloc a grans
altiplans, com el del Deccan, a l’Índia, o el Karoo, al sud-est
d’Àfrica, que són el resultat de llargs períodes d’erupcions
i ocupen unes extensions superiors a 500.000 km2, amb
gruixos de basalt de fins a 1.500 m.
Un altre fenomen volcànic és l’alliberament d’onades piro-
clàstiques (fig. 8b). Es produeix quan el magma silícic acumu-
lat en una cambra magmàtica s’allibera i surt a l’exterior mit-
jançant una forta explosió que crea grans fractures. Els gasos
en expansió arrosseguen a través de les fractures una mescla
seca i turbulenta de pedra tosca i cendra que acaba arrasant
tot el paisatge. Després, el sostre de la cambra magmàtica
s’esfondra i dóna lloc a una caldera.
2.7 Vulcanisme atenuat
En zones volcàniques actives, o bé en aquelles on els vol-
cans estan a prop de l’extinció o es troben inactius des de fa
temps, es poden trobar emissions d’aigua calenta, de gas o
de fang. Aquest conjunt de fenòmens s’anomena vulcanis-
me atenuat.
Fonts termals. Moltes zones volcàniques, o amb gradient
geotèrmic elevat, posseeixen fonts de les quals brollen ai-
gües a temperatures elevades. Les masses de magma si-
tuades en profunditat escalfen les aigües subterrànies
i generen aquest tipus de fonts. Hi ha fonts termals molt
famoses, com són les d’Islàndia, les de les illes del nord de
Nova Zelanda o les del parc nacional de Yellowstone, però
també n’hi ha a Catalunya, a Caldes de Malavella (Selva),
Caldes de Montbui (Vallès Oriental) i Caldes d’Estrac (Ma-
resme), entre d’altres.
piroclasts
fractures cons
còniques d’escòries
cambra magmàtica
[ 87 ]
 UNITAT 4
Fumaroles submarines. Són fonts termals submarines
situades generalment a prop de dorsals oceàniques o punts
calents. Aquestes aigües brollen a 350 °C i contenen com-
postos rics en sofre, que són la base de curiosos ecosiste-
mes organitzats al voltant de bacteris quimiosintètics. Les
primeres fumaroles submarines es van descobrir a prop de
les Galápagos, però després s’han descrit en moltes altres
zones.
Guèisers. Són fonts periòdiques de vapor d’aigua i aigua
calenta que poden arribar a diferents altures sobre el sòl.
El vapor s’acumula a una pressió elevada dins d’un cam-
bra, fins que surt pel petit forat de comunicació amb
l’exterior, acompanyat per l’aigua. Es coneixen famosos
guèisers a Islàndia i al Parc Nacional de Yellowstone (Es-
tats Units).
Volcans de fang. Són fonts per on brolla fang molt fluid
i calent. Són força freqüents en zones volcàniques.
Fumaroles. Són petites obertures que emeten gasos, com
ara vapor d’aigua i òxids de sofre. A vegades, en sortir a
l’exterior, els gasos passen a fase sòlida i dipositen en su-
perfície cristalls de sofre o altres substàncies. Són freqüents
a la majoria de volcans inactius.
Els guèisers i les fumaroles són dues manifestacions típiques del vulcanisme
atenuat.
[ 88 ]
2.8 Els volcans i la tectònica
de plaques
La situació dels volcans a la Terra no és aleatòria, sinó que
està relacionada amb la tectònica de plaques. Els fenò-
mens de col·lisió, fricció i separació de plaques són els res-
ponsables de gran part de l’activitat volcànica. Per això la ma-
joria de volcans es troben a prop de límits entre plaques.
Els volcans, doncs, es concentren principalment en dos
d’aquests tipus de límits: les zones de rift i les zones de
subducció.
En les zones de distensió entre plaques, els volcans omplen
les fissures de les plaques divergents amb colades de lava
i generen, d’aquesta manera, nova escorça oceànica en les
dorsals oceàniques. Aquests volcans són coneguts com
volcans de rift. Els exemples més coneguts es troben a Is-
làndia i al Rift-Valley de l’Àfrica oriental, com el Nyiaragongo
(Congo), que va patir una forta erupció l’any 2002. En les
zones de rift hi ha uns 250 volcans actius. És molt probable
que en els últims 10.000 anys molts volcans desconeguts
hagin entrat en erupció silenciosament en el fons marí, al
llarg de les dorsals oceàniques.
En les zones de convergència de plaques, es poden donar
zones de subducció, on una placa oceànica s’enfonsa sota
una placa continental que és més gruixuda. La placa que
s’enfonsa es fon, i d’aquesta manera es forma una serralada
costanera on abunden els volcans, com, per exemple, els
Andes.
També hi ha zones de subducció quan col·lideixen dues pla-
ques oceàniques. En aquest cas es forma un arc d’illes volcà-
niques.
Tots els volcans de l’anell de foc de l’oceà Pacífic i del cinturó
volcànic mediterranoindonesi pertanyen al conjunt de volcans
de subducció. Hi ha al voltant de mil volcans de subducció al
llarg de les vores convergents, i cada any uns quaranta poden
entrar en alguna fase d’activitat eruptiva.
El Kilimanjaro és un gran volcà de la zona del rift d’Àfrica. Amb 5.916 m, és
la muntanya més alta d’aquest continent.
 MAGMATISME

Els volcans del centre del Pacífic també es relacionen amb la

tectònica de plaques mitjançant la teoria dels punts calents.
Segons aquesta teoria, hi ha zones de l’astenosfera en què
les temperatures són més elevades. Això genera extenses
acumulacions de magma, que puja seguint corrents convec-
tius procedents possiblement de prop del nucli terrestre, que
poden travessar la placa litosfèrica que hi ha al damunt per
alguna fissura. Al llarg del temps geològic, cada cop que una
placa s’ha mogut sobre un punt calent, han nascut nous vol-
cans, mentre que els més antics i els que s’han apagat
s’allunyaven en la direcció del moviment de la placa, trans-
portats per aquesta.

Les Hawaii són un bon exemple d’illes volcàniques formades

a partir de punts calents.

Només hi ha cinquanta volcans actius de zones de punt ca-

lent distribuïts pel món, però molts es caracteritzen per la
freqüència de les seves activitats eruptives, amb una mitjana
Volcà Tolimán, als Andes.
d’unes cinc erupcions anuals.

rift de la dorsal arc d’illes

fossa serralada oceànica fossa volcàniques rift continental

3
2
1
4
corrents
convectius 3
corrent local
discontinuïtat ascendent
subducció de Mohorovicic
subducció

corrents
convectius

Capes de la Terra Capes de la Terra Moviment de les plaques de la litosfera

segons la composició segons les propietats
mecàniques Corrents convectius a l’astenosfera

escorça continental Forces de distensió entre plaques

litosfera (rígida i sòlida) Forces de compressió entre plaques

escorça oceànica

mantell litosfèric Magma i zones de fusió

part del mantell superior astenosfera (capaç de fluir) Sediments dins les fosses oceàniques

Fig. 9. El vulcanisme més violent o explosiu el trobem a les zones de subducció sota els continents, com és el cas del Saint Helens, a les Rocalloses, o sota els oceans,
en els arcs insulars, com a les Filipines o al Japó. Estan representats en la il·lustració amb els números 1 i 4, respectivament. El vulcanisme menys explosiu i fissural cor-
respon als punts calents, representat amb el número 2, com és el cas de Hawaii; a les dorsals oceàniques representat amb el número 3, com és el cas d’Islàndia; o als
rifts continentals, que són zones de distensió representades amb el número 5, com és el cas del Kilimanjaro o, fins i tot, de la zona d’Olot.

[ 89 ]
 UNITAT 4

Les muntanyes més grans del sistema solar

L’erupció d’un volcà provoca la formació d’una muntanya. Tot i que l’Everest, la muntanya més alta de la Terra, no és un volcà, no és
tampoc la més gran en volum i amplada. La muntanya més gran de la Terra és el volcà Mauna Kea, de Hawaii, que s’eleva des de
6.000 m de fondària sota l’oceà Pacífic fins a 4.205 m d’altitud. És un extens volcà en escut amb una base de 150 km d’amplada.
Però el Mauna Kea no és, ni de bon tros, el volcà més gran del sistema solar. El Mont Olympus, de Mart, amb els seus 24.000 m d’alçària,
és el volcà més gran i alhora la muntanya més alta del sistema solar.

Volcà Mauna Kea (Hawaii). Mont Olympus (Mart).

Figura 10
Mart volcà Mont Olympus (25.000 m)

25.000

60 km

20.000
altitud (m)

15.000

10.000

5.000

0
la Terra 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 140 150
km
10.000
Everest (8.848 m)

5.000
Mauna Kea (4.205 m)
Montseny (1.714 m)
altitud (m)

10.200 m
–5.000

nivell de màxima profunditat de l’oceà (–8.000 m)

–10.000
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 140 150 km

[ 90 ]
 MAGMATISME

activitats
1 Un embolic d’estructures b) Indica en quines d’aquestes zones el magma serà:
– toleític
El magma pot donar lloc a estructures molt diverses depe- – calcoalcalí
nent de les condicions en què se solidifica. A continuació – alcalí
trobaràs un text explicant els diferents tipus d’estructures c) Quins d’aquests magmes són primaris? Què vol dir que
magmàtiques, però sembla que el traductor i el seu ordina- siguin primaris?
dor no s’han posat gaire d’acord i hi ha diverses incor- d) Quins d’aquests magmes són secundaris? Què vol dir
reccions. Llegeix-lo atentament i troba-hi els errors. Des- que siguin secundaris?
prés, indica on són i com s’haurien de redactar les frases e) Explica quins processos poden donar lloc a la formació
perquè siguin correctes. d’un magma secundari.

Els magmes es poden solidificar a l’interior de la Terra i origi-
nar roques plutòniques, a l’exterior, i formar roques volcàni-
ques. Les roques plutòniques formen estructures concordants
quan s’adapten a les roques encaixants i discordants quan
són de composició diferent d’aquestes. Els batòlits són grans
masses de magma solidificat a l’interior de la Terra. Els lopòlits
i els lacòlits són estructures primes disposades obliquament als
estrats. Els dics, en canvi, són capes planes que tallen les roques
encaixants.
Quan el magma surt a l’exterior, forma edificis volcànics que
poden ser de diferents tipus en funció de la temperatura a la
qual aflora. Primer, el magma s’acumula en una cambra
magmàtica per ascendir posteriorment per la xemeneia fins
a sortir a l’exterior a través de la caldera. Quan el magma perd
els gasos forma la lava que fluirà fins a solidificar-se formant
colades.
Els volcans compostos o estratovolcans estan formats exclusiva-
ment per capes successives de lava solidificada. Si la lava surt
juntament amb fragments semisòlids, anomenats piroclasts, es
forma un volcà en escut.
A vegades la lava és molt viscosa i només s’expulsen piro-
clasts que formen un dom volcànic. Si la viscositat és tan gran
3 Magmes i roques, roques i magmes
La figura 11 representa l’interval de fusió d’una roca. Observa’l
i contesta les preguntes següents.
a) Què indica la línia anomenada solidus?
b) Què indica la línia anomenada liquidus?
c) Per què existeix aquesta franja, en què coexisteix part de
la roca sòlida i part de magma?
d) La temperatura a la qual es troba cadascuna d’aquestes
línies serà la mateixa per a totes les roques? Per què?
e) Imagina que aquests límits de temperatura per a una
determinada roca són de 800 oC i 1.150 oC. Què passarà
amb aquests límits si:
– augmenta la pressió a la qual està la roca
– disminueix el grau d’hidratació
f ) La viscositat del magma és una de les característiques
més importants perquè en condiciona la mobilitat i
l’evolució. Explica com afecta a la viscositat del magma:
– la seva composició mineralògica
– la pressió a la qual està sotmès
– la quantitat de gasos dissolts que conté
– la temperatura a la qual es troba
Figura 11
fusi parcial

fusi parcial

que no surten ni piroclasts, l’estructura resultant serà un con

(anat xia)

d’escòries.

2 Localització geogràfica de magmes

L’esquema de la pàgina 89 ens mostra diversos fenòmens

magmàtics localitzats en tres plaques litosfèriques. Fixa-t’hi roca
i després respon les preguntes. roca + magma
magma

a) Observa els punts on hi ha fenòmens magmàtics indi-

cats i completa:
liquidus
solidus

: magmatisme de dorsal oceànica

: magmatisme d’arc d’illes
— temperatura +
: magmatisme de subducció oceà-continent
: magmatisme intraplaca

[ 91 ]
 UNITAT 4

4 Vulcanologia a la xarxa http://www.volcano.si.edu/gvp

Viure en la societat de la informació és un veritable luxe. http://www.nmnh.si.edu/gvp

Amb un ordinador connectat a Internet podem, en qüestió
de pocs minuts, disposar d’una quantitat d’informació
i d’imatges que un vulcanòleg professional de fa uns quants
anys reunia al cap de molt de temps.
Ara t’oferim una petita relació de webs on pots trobar infor-
mació i imatges de volcans. Ja saps, però, que la xarxa és
àmplia i complexa, i pots trobar més informació a partir dels
nombrosos enllaços que t’ofereixen molts webs.
Tots dos webs condueixen al mateix lloc. És el Programa de
Vulcanisme Global, que depèn del Museu d’Història Natu-
ral de la Smithsonian Institution de Washington. Té un arxiu
de dades de volcans del món i dades d’activitat volcànica a
escala mundial, entre moltes altres coses. Són especialment
interessants els nombrosos enllaços que ofereix.
http://volcano.und.edu/

Adjuntem alguns comentaris dels webs, i també et propo-
sem fer uns mots encreuats amb els noms de volcans de
diversos països, que podràs trobar en aquestes pàgines.
http://www.xtec.cat/centres/a8019411/volcans
És una pàgina d’una universitat americana (Dakota del Nord),
on hi ha molta informació actualitzada sobre volcans: erup-
cions recents, estat del mont Saint Helens, llista de tots els
volcans del món, etc. També té una adreça de consulta atesa
per vulcànolegs i nombrosos enllaços a altres pàgines.

És una pàgina web dissenyada per alumnes de l’IES de Bell-
vitge que va guanyar el primer concurs de webs de ciència.
Conté informació sobre els aspectes més importants de la
vulcanologia i connexions amb altres llocs web que hi estan
relacionats.
Mots encreuats volcànics. Els noms estan posats en horit-
zontal ( °), vertical ( °) o diagonal (°), però les lletres
sempre segueixen l’ordre normal d’escriptura: d’esquerra a
dreta o de dalt a baix. Les fletxes indiquen la casella on has
de començar. °

http://www.mediambient.gencat.net/cat/el_medi/ 3

parcs_de_catalunya/garrotxa/

°2
°

És la pàgina del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Gar-

1
rotxa, on hi ha els volcans més propers, encara que estiguin
extingits. Hi pots trobar diverses informacions sobre el parc,
els itineraris i els equipaments. També hi ha enllaços amb
°

altres pàgines relacionades amb el vulcanisme. Recorda que

°

a Catalunya també hi ha vulcanisme a la comarques de la 6

Selva, l’Empordà i el Gironès. °5

°

10

http://volcanoes.usgs.gov/
°

7
És un web del Servei Geològic dels Estats Units dedicat al
Programa de Prevenció de Riscos Volcànics. Conté molta in-
formació sobre erupcions, plans d’emergència i volcans, i un °9
ampli arxiu de fotografies i imatges de vídeo. Edita un but-
lletí setmanal de l’activitat volcànica a escala mundial. Per-
met connectar amb diversos observatoris vulcanològics, al- ° 8

guns dels quals tenen càmeres web.

http://volcanolive.com 1. Volcà d’Uganda que comença per K.

És un web del vulcanòleg australià John Seach. Conté un
ampli arxiu de dades sobre volcans, ordenats per àrees geo-
gràfiques. De cada volcà hi ha una fitxa amb dades geogràfi-
ques (altura, situació, etc.), una relació d’erupcions recents
i diverses imatges.
2. Volcà de Tanzània que comença també per K i que és la
muntanya més alta d’Àfrica.
3. Volcà d’Islàndia que comença també per K i que recorda
el nom d’un famós escriptor txec.

[ 92 ]
 MAGMATISME

4. Volcà de la regió de Honshu (Japó) que comença per Z. 10. Nom d’una família de volcans submarins de Nova Ze-
landa que comença per R. Són cinc germans que reben
5. Volcà del Congo que comença per N i que va fer una el mateix nom i per això es numeren de l’I al V.
important erupció al principi del 2002.
5 Rànquing de països volcànics
6. Volcà de Guatemala que comença per A i que té nom
d’una substància molt abundant a la Terra i bàsica per a Només 56 països reuneixen el 98% del volcans actius en
la vida. temps històrics. Els eixos del gràfic de sota reuneixen diver-
ses dades relacionades amb la distribució de l’activitat vol-
7. Volcà de l’estat de Washington (Estats Units) que té el cànica per països.
mateix nom que una famosa i terrorífica família.
L’amplada dels cercles que representen cada país és propor-
8. Volcà d’Itàlia que comença per V i que no és ni el Vesuvi cional al nombre d’anys en què hi ha hagut alguna erupció
ni el Vulcano. durant el segle XX.

9. Volcà de Costa Rica famós per la seva activitat conti- A partir de la figura 12 i dels dos mapes següents, contesta
nuada. El seu nom comença per la lletra A. les preguntes i completa la taula de la pàgina 95.

Figura 12

180
anys Rússia
0 500 1.000
Estats
Indicador del vulcanisme per països.
160 (El diàmetre de cada cercle representa, Units
en anys, el temps d’activitat total de tots
els volcans del país indicat.)

Indònesia
140

120
volcans actius els últims 10.000 anys

Xile
Japó
100

anys

80 25 0 400
Guatemala
Nova Zelanda
20 el Salvador

60 Etiòpia Nicaragua
França
Papua Nova Guinea 15
Filipines Colòmbia
Vanuatu
Tanzània Costa Rica Itàlia
40 Equador 10
Mèxic Islàndia
Congo
detall del 5 Grècia
requadre
20 Austràlia (i Corea del Nord)

Itàlia
5 10

0
0 10 20 30 40 50 60 70 80

volcans actius en temps històric

[ 93 ]
 UNITAT 4

Islàndia

Itàlia
Japó

Costa Rica
Etiòpia

Congo
Tanzània Indonèsia

Xile

Nova Zelanda

[ 94 ]
 MAGMATISME

a) Compara el mapa de països amb el de límits entre plaques i indica amb una creu l’origen del vulcanisme de cada país:

nombre de volcans actius nombre de volcans actius indicador del vulcanisme

en els últims 10.000 anys en temps històrics (anys)
Indonèsia
Xile
Japó
Itàlia
Etiòpia
Islàndia
Tanzània
Nova Zelanda
Costa Rica
Congo

b) Els Estats Units tenen àrees volcàniques en dues zones
ben diferents. D’una banda, hi ha nombrosos volcans
al llarg de les muntanyes Rocalloses des d’Alaska fins a
Califòrnia. De l’altra, hi ha de molts volcans en illes com
ara Hawaii, en ple oceà Pacífic. Tenint en compte el que
coneixes dels volcans, quina d’aquestes zones té volcans
amb laves més fluides? Per què? Quina relació té això
amb la seva perillositat?
c) Hi ha molts països que no tenen cap tipus de vulca-
nisme. Posa’n cinc exemples. Què diries respecte a les
plaques litosfèriques i la situació d’aquests països?
b) Observa la situació d’aquestes illes en el mapa de pla-
ques litosfèriques de l’activitat anterior. Quin tipus de
vulcanisme hi ha a Hawaii? Per què?
c) Descriu com deuen ser els volcans de Hawaii i les seves
erupcions.
d) Tenint en compte la situació de Hawaii en relació amb la
placa Pacífica i la tectònica de plaques en general, com
es pot explicar la regularitat que hi ha en l’edat de les
diferents illes?
7 Perfils de zones volcàniques

6 Unes illes «itinerants» La figura 14 representa els perfils topogràfics de diverses

La figura 13 representa les illes Hawaii. Al costat de cada illa
hi ha el seu nom i una xifra que n’indica l’edat en milions
d’anys. Observa-ho i contesta:
a) Veus alguna regularitat en l’edat de les illes? Quina?
zones volcàniques de la Terra. L’escala vertical s’ha exagerat
40 vegades per destacar més els accidents geogràfics.
a) Quins d’aquests quatre perfils inclouen algun tipus de
límit entre plaques? Quin tipus de contacte hi ha en
cada cas?

Figura 13

[ 95 ]
 UNITAT 4

b) Els volcans del primer perfil són submarins. Quins altres
dels representats van néixer com a volcans submarins?
Per què?
c) En alguns d’aquests perfils s’observa la presència de
fosses oceàniques. Sabries explicar en quins i per què?
Quina relació tenen amb el vulcanisme?
i) Generalment, els volcans no es troben aïllats, i moltes
vegades n’hi ha diversos en una mateixa zona volcànica.
Creus que seria lògic que aquests tres volcans es trobes-
sin l’un al costat de l’altre? Per què?
a

d) Quin tipus de magma hi haurà en els volcans de cada

perfil?
e) Quin tipus d’activitat volcànica hi haurà en cada cas?

Figura 14

serralada submarina de l’Atlàntic Nord b

O E 0

0 500 1.000 km
km 8

Hawaii c
N E 0

0 30 60 km
km 8

Xile Java
O E N S

4 Fig. 15. a) Vesuvi (Itàlia), b) La Soufrière (Guadalupe) i c) Mauna Loa (Hawaii).

km 8 9 La catastròfica erupció del Krakatau

0 500 km 0 500 km

Llegeix el text següent i respon les preguntes que trobaràs a

8 El perfil dels volcans continuació:

a) Copia en un full el perfil dels tres volcans de la fig. 15
i posa els noms següents on correspongui (vigila, no
tots els volcans tenen totes les parts!): cràter, con volcà-
nic, dom, caldera.
b) Quins són estratovolcans? Per què?
c) Quins són volcans en escut? Per què?
d) Malgrat que tots tres són volcans, per què tenen una
estructura tan diferent? Quin és el principal factor que
condiciona aquestes diferències?
e) Descriu el tipus d’activitat que deuen presentar quan
entren en erupció.
f) Quin d’aquests volcans té més probabilitats de produir
una colada piroclàstica? Per què?
g) Quin d’aquests volcans deu tenir l’índex d’explosivitat
volcànica més elevat? Per què?
h) Quin d’aquests volcans produeix colades de lava més
extenses? Per què?
L’any 1883 es va produir una de les erupcions volcàniques més
grans que es coneixen. El volcà Krakatau, situat a l’estret de Son-
da (Indonèsia), estava format per tres cons situats un al costat de
l’altre: Perboewatan, Rakata i Danan. Des del mes de maig
l’activitat volcànica era constant i va assolir el seu màxim a final
d’agost. A la una del migdia del dia 26 es va produir la primera
gran explosió. A les 5 de la tarda del mateix dia es produïa
l’esfondrament de la caldera i un tsunami gegantí. Durant tota
aquella nit, el Krakatau va expulsar lava mentre les explosions
eren constants. Finalment, a les 10 del matí de l’endemà es va
produir l’explosió més gran, audible des de l’Índia fins a Aus-
tràlia. Un nou tsunami gegantí, amb ones de 35 m, va devastar
les costes d’àmplies zones. Dues terceres parts de l’illa van desa-
parèixer sota el mar, i la caldera submarina que es va formar
tenia 8 km de diàmetre. En total el Krakatau va expulsar 3 · 1013 kg
de material i els núvols de cendres van arribar fins a 25.000 m
d’altura.

[ 96 ]
 MAGMATISME

Rakata Perbuwatan Rakata Kecil a) A continuació hi ha una sèrie de frases sobre aquesta
Rakata Rakata Kecil Sertung
Danan Sertung erupció. Digues quines són vertaderes i quines són fal-
ses, explicant, en aquest segon cas, el perquè.
– El Krakatau és un volcà en escut.
– El Krakatau va expulsar lava amb molt poc sílice en
aquesta erupció.
– Aquesta erupció és fruit de vulcanisme intraplaca.
a b
– Aquesta erupció es va produir en una zona de subduc-
50 km ció.
– L’activitat del Krakatau durant l’erupció del 1883 va
Rakata Danan Perbuwatan Rakata nivell del mar
ser de tipus peleà.
sedimentació
– La lava del Krakatau és molt fluida.

b) Quines característiques d’aquesta erupció són excepcio-

nals?
c d
c) Tenint en compte que l’illa on hi havia aquest volcà es-
Fig. 16. a) Perfil del Krakatau abans de l’erupció del 1883. b) Perfil del Krakatau tava deshabitada i que l’erupció va causar 36.417 morts,
després de l’erupció del 1883. c) Blocs diagrama de l’arxipèlag del Krakatau
abans i després de l’erupció del 1883.
quines creus que van ser les causes d’aquest nombre de
víctimes tan elevat?

Fig. 17. Límits geogràfics dels efectes de l’erupció del 1883 del Krakatau.

[ 97 ]
 UNITAT 4

10 Història d’un volcà
En un hipotètic volcà, s’ha fet un sondatge vertical i se n’ha
descrit la columna estratigràfica. Ara esbrinarem quin ha es-
tat el seu passat.
Per poder llegir i interpretar la informació que conté aques-
ta columna estratigràfica, abans hem de saber relacionar els
materials que hi trobem amb l’ambient geològic correspo-
nent.
b) Divideix la sèrie volcànica en tres fases, segons els ti-
pus dominants d’activitat. Digues quin tipus domina en
cada fase.
c) Com ha evolucionat el vulcanisme, des del punt de vista
de l’IEV i de la seva perillositat?
d) Suposant que les darreres capes de la sèrie són subactuals,
què pots dir respecte al risc que hi ha ara mateix per a les
poblacions pròximes?

traquites

cendres amb troncs

cremats

bretxa volcànica

lapil·li i bombes

cendres

basalts

11 Pluja de preguntes

a) Explica detalladament la composició del magma.

b) Quins processos poden originar la formació d’un mag-
ma?
c) Quines diferències hi ha entre les roques volcàniques
i els altres tipus de roques magmàtiques?
d) Fes un esquema que representi els diferents tipus de
productes que pot emetre un volcà.
e) Quins tipus d’edificis volcànics coneixes? Explica’n les
a) Relaciona: característiques.
f ) Explica la relació entre l’IEV i la viscositat del magma.
bretxa volcànica A 1 colada piroclàstica
g) Per què es parla de tipus d’activitat volcànica i no de
tipus de volcans?
cendra B 2 episodi piroclàstic violent
h) Quines diferències hi ha entre un volcà actiu, un de dor-
basalt C 3 episodi piroclàstic tranquil ment i un d’extingit?
traquita D 4 emissió de lava fluida i ) Què és el vulcanisme atenuat? Posa’n tres exemples di-
piroclasts i bombes E 5 emissió de lava espessa ferents.
cendres amb troncs cremats F 6 episodi explosiu j ) En quins tipus de contactes entre plaques hi ha vulca-
nisme? Quin tipus d’activitat hi haurà en cada cas?

[ 98 ]