‭T 5 MAGMATISME‬

‭ACTIVITATS I‬
‭ . Un embolic d’estructures‬
1
‭El‬ ‭magma‬ ‭pot‬ ‭donar‬ ‭lloc‬ ‭a‬ ‭estructures‬ ‭molt‬ ‭diverses‬ ‭depenent‬ ‭de‬ ‭les‬ ‭condicions‬ ‭en‬ ‭què‬
‭solidifica.‬‭A‬‭continuació‬‭un‬‭text‬‭explicant‬‭els‬‭diferents‬‭tipus‬‭d’estructures‬‭magmàtiques,‬‭però‬
‭sembla‬ ‭que‬ ‭el‬ ‭traductor‬ ‭i‬ ‭el‬ ‭seu‬ ‭ordinador‬ ‭no‬ ‭s’han‬ ‭posat‬ ‭gaire‬ ‭d’acord‬ ‭i‬ ‭hi‬ ‭ha‬ ‭diverses‬
‭incorreccions.‬ ‭Llegeix-lo‬ ‭atentament‬ ‭i‬ ‭busca‬ ‭els‬ ‭errors.‬ ‭Després,‬ ‭indica‬ ‭on‬ ‭són‬ ‭i‬ ‭com‬
‭s’haurien de redactar les frases perquè siguin correctes.‬

E‭ ls‬ ‭magmes‬ ‭es‬ ‭poden‬ ‭solidificar‬ ‭a‬ ‭l’interior‬‭de‬‭la‬‭Terra‬‭i‬‭originar‬‭roques‬‭plutòniques‬‭o‬‭filonianes‬‭,‬‭a‬

‭l’exterior,‬‭formant‬‭roques‬‭volcàniques.‬‭Les‬‭roques‬‭plutòniques‬‭formen‬‭estructures‬‭concordants‬‭quan‬
‭s’adapten‬ ‭a‬ ‭les‬ ‭roques‬ ‭encaixants‬ ‭i‬ ‭discordants‬ ‭quan‬ ‭s’intercalen‬‭entre‬‭les‬‭roques‬‭preexistents‬‭.‬‭Els‬
‭batòlits‬ ‭són‬ ‭grans‬ ‭masses‬ ‭de‬ ‭magma‬ ‭solidificat‬ ‭a‬ ‭l’interior‬ ‭de‬ ‭la‬‭Terra.‬‭Els‬‭lopòlits‬‭i‬‭els‬‭lacòlits‬‭són‬
‭estructures‬ ‭primes‬ ‭disposades‬ ‭paral·lelament‬ ‭als‬ ‭estrats‬‭.‬ ‭Els‬ ‭dics,‬ ‭en‬ ‭canvi,‬ ‭són‬ ‭capes‬ ‭planes‬ ‭que‬
‭tallen les roques encaixants.‬
‭Quan‬‭el‬‭magma‬‭surt‬‭a‬‭l’exterior,‬‭forma‬‭edificis‬‭volcànics‬‭que‬‭poden‬‭ser‬‭de‬‭diferents‬‭tipus‬‭en‬‭funció‬
‭dels‬ ‭materials‬ ‭que‬ ‭expulsi‬‭.‬ ‭Primerament,‬ ‭el‬ ‭magma‬ ‭s’acumula‬ ‭en‬ ‭una‬ ‭cambra‬ ‭magmàtica‬ ‭per‬
‭ascendir‬ ‭posteriorment‬ ‭per‬ ‭la‬ ‭seva‬ ‭xemeneia‬ ‭fins‬ ‭sortir‬ ‭a‬ ‭l’exterior‬ ‭a‬ ‭través‬ ‭del‬ ‭cràter‬‭.‬ ‭Quan‬ ‭el‬
‭magma perd els gasos forma la lava que fluirà fins a solidificar-se formant colades.‬
‭Els‬ ‭volcans‬ ‭compostos‬ ‭o‬ ‭estratovolcans‬ ‭estan‬ ‭formats‬ ‭exclusivament‬ ‭per‬‭capes‬‭successives‬‭de‬‭lava‬
‭solidificada‬ ‭i‬ ‭piroclasts.‬ ‭Si‬ ‭l'edifici‬ ‭volcànic‬ ‭està‬ ‭format‬ ‭per‬ ‭lava‬ ‭solidificada,‬ ‭es‬ ‭forma‬ ‭un‬ ‭volcà‬ ‭en‬
‭escut.‬‭A‬‭vegades‬‭la‬‭lava‬‭és‬‭molt‬‭viscosa‬‭i‬‭només‬‭s’expulsen‬‭piroclasts‬‭que‬‭formen‬‭un‬‭con‬‭d’escòries‬‭.‬
‭Si‬‭la‬‭viscositat‬‭és‬‭tan‬‭gran‬‭que‬‭ni‬‭tan‬‭sols‬‭surten‬‭piroclasts,‬‭l’estructura‬‭resultant‬‭serà‬‭un‬‭dom‬‭o‬‭banyó‬
‭volcànic.‬

‭ . Localització geogràfica de magmes‬

2
‭L’esquema següent (Fig. 10) mostra diversos fenòmens magmàtics localitzats‬
‭en tres plaques litosfèriques. Fixa-t’hi i després respon les preguntes.‬
‭a) Observa els punts on hi ha fenòmens magmàtics indicats i completa:‬
‭3‬‭: magmatisme de dorsal‬
‭5‬‭: magmatisme d’arc d’illes‬
‭1,4‬‭: magmatisme de subducció oceà-continent‬
‭2‬‭: magmatisme intraplaca‬

‭ ) Indica en quines d’aquestes zones el magma serà:‬

b
‭Toleític →‬‭dorsals, 3‬
‭Calcoalcalí →‬‭zones de subducció, 1 i 4‬
‭Alcalí →‬‭rifts i punts calents, intraplaca, 5‬

‭ ) Quins d’aquests magmes són primaris? Què vol dir que siguin‬
c
‭primaris?‬‭Els‬‭toleític,‬‭alcalí‬‭són‬‭magmes‬‭primaris.‬‭Això‬‭vol‬‭dir‬‭que‬‭són‬‭aquells‬‭magmes‬‭que‬
‭conserven‬ ‭la‬ ‭composició‬ ‭de‬ ‭les‬ ‭roques‬‭que‬‭els‬‭ha‬‭originat.‬‭Segons‬‭la‬‭zona‬‭d’on‬‭provenen‬
‭els magmes es poden classificar en dos grups.‬
‭ ) Quins d’aquests magmes són secundaris? Què vol dir que siguin‬
d
‭secundaris?‬ ‭El‬ ‭magma‬ ‭calcoalcalí‬‭és‬‭secundaris.‬‭Magma‬‭secundari‬‭voldria‬‭dir‬‭que‬‭no‬‭han‬
‭mantingut‬ ‭la‬ ‭composició‬ ‭química‬ ‭i‬ ‭que‬ ‭s’hi‬ ‭poden‬ ‭afegir‬ ‭també‬‭derivats.‬‭Per‬‭exemple‬‭una‬
‭barreja de magmes primaris formen un magma secundari.‬

‭ ) Explica quins processos poden donar lloc a la formació d’un magma secundari?‬
e
‭La‬ ‭barreja‬ ‭de‬ ‭dos‬ ‭o‬ ‭més‬ ‭magmes‬ ‭primaris‬ ‭poden‬ ‭donar‬ ‭lloc‬‭a‬‭un‬‭magma‬‭secundari,‬‭com‬
‭també‬ ‭la‬ ‭diferenciació,‬ ‭que‬ ‭és‬ ‭quan‬ ‭un‬ ‭magma‬ ‭es‬ ‭refreda‬ ‭a‬ ‭poc‬ ‭a‬‭poc,‬‭i‬‭alguns‬‭minerals‬
‭comencen‬‭a‬‭solidificar-se‬‭i‬‭la‬‭resta‬‭del‬‭magma‬‭canvia‬‭de‬‭composició‬‭original‬‭en‬‭segregar-se‬
‭amb‬‭aquests‬‭minerals‬‭de‬‭la‬‭fase‬‭líquida.‬‭També‬‭per‬‭assimilació,‬‭és‬‭a‬‭dir‬‭quan‬‭els‬‭magmes‬
‭reaccionen amb les roques encaixants, i això fa que s’alteri la composició química original.‬

‭ . Magmes i roques, roques i magmes‬

3
‭El següent gràfic representa l’interval de fusió d’una roca. Observa’l i contesta a‬
‭les preguntes següents.‬
‭a)‬‭Què‬‭indica‬‭la‬‭línia‬‭anomenada‬‭solidus?‬‭Indica‬‭la‬‭temperatura‬‭en‬‭que‬‭la‬‭roca‬‭sólida‬‭inicia‬
‭el‬ ‭seu‬ ‭procés‬ ‭de‬ ‭fusió‬ ‭i‬ ‭per‬ ‭tant‬ ‭roca‬ ‭deixa‬‭de‬‭ser‬‭solida‬‭i‬‭per‬‭tant,‬‭a‬‭certes‬‭temperatures‬
‭comença a fer fusió dels minerals i convertir-se en líquid.‬

‭ )‬‭Què‬‭indica‬‭la‬‭línia‬‭anomenada‬‭liquidus?‬‭Indica‬‭que‬‭tots‬‭els‬‭minerals‬‭s’acaben‬‭de‬‭fusionar‬
b
‭i pertant el magma està totalment en estat líquid.‬

‭ )‬ ‭Per‬ ‭què‬ ‭existeix‬ ‭aquesta‬ ‭franja,‬ ‭en‬ ‭què‬ ‭coexisteixen‬ ‭part‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭roca‬ ‭sòlida‬ ‭i‬ ‭part‬ ‭de‬
c
‭magma?‬ ‭Perquè‬ ‭la‬ ‭majoria‬ ‭de‬ ‭les‬ ‭roques‬‭estan‬‭formades‬‭per‬‭més‬‭d’un‬‭mineral,‬‭i‬‭aquests‬
‭tenen‬ ‭punts‬ ‭de‬ ‭fusions‬ ‭diferents,‬ ‭però‬ ‭en‬ ‭aquesta‬ ‭franja‬ ‭concidiran‬ ‭en‬ ‭un‬ ‭mateix‬ ‭valor‬
‭perquè‬ ‭la‬ ‭totalitat‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭roca‬ ‭es‬ ‭fondrà‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭mateixa‬ ‭temperatura.(és‬ ‭el‬ ‭cas‬ ‭de‬‭les‬‭roques‬
‭monomineralítiques)‬

‭ )‬‭La‬‭temperatura‬‭a‬‭la‬‭qual‬‭es‬‭troba‬‭cadascuna‬‭d’aquestes‬‭línies‬‭serà‬‭la‬‭mateixa‬‭per‬‭a‬‭totes‬
d
‭les‬ ‭roques?‬ ‭Per‬ ‭què?‬ ‭Serà‬ ‭diferent‬ ‭tenint‬ ‭en‬ ‭compte‬ ‭un‬ ‭mateix‬ ‭grau‬ ‭d’hidratació‬ ‭i‬ ‭una‬
‭mateixa‬ ‭pressió.‬ ‭Les‬ ‭úniques‬ ‭que‬ ‭coincideixen‬ ‭són‬ ‭les‬‭que‬‭contenen‬‭minerals‬‭comuns.‬‭Si‬
‭els‬ ‭minerals‬ ‭comuns‬ ‭determinen‬ ‭la‬ ‭temperatura‬ ‭d’inici‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭fusió‬ ‭o‬ ‭el‬ ‭seu‬ ‭final,‬ ‭llavors‬
‭podem tenir valors iguals.‬

‭ )‬ ‭Imagina‬ ‭que‬ ‭aquests‬ ‭límits‬‭de‬‭temperatura‬‭per‬‭a‬‭una‬‭determinada‬‭roca‬‭són‬‭de‬‭800oC‬‭i‬

e
‭1.150 oC. Què passarà amb aquests límits si:‬
‭Augmenta la pressió a la qual està la roca. Disminueix el grau d’hidratació‬
‭El‬ ‭que‬ ‭passarà‬ ‭serà‬ ‭que‬ ‭si‬ ‭augmenta‬ ‭la‬ ‭pressió‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭roca,‬ ‭aquests‬ ‭temperatures‬ ‭també‬
‭augmentaran,‬ ‭ja‬ ‭que‬ ‭un‬ ‭augment‬ ‭de‬ ‭temperatura‬ ‭farà‬ ‭que‬ ‭sigui‬ ‭més‬ ‭difícil‬ ‭la‬ ‭fusió‬ ‭dels‬
‭minerals.‬

f‭)‬ ‭La‬ ‭viscositat‬ ‭del‬ ‭magma‬ ‭és‬ ‭una‬ ‭de‬ ‭les‬ ‭característiques‬ ‭més‬ ‭importants‬ ‭perquè‬ ‭en‬
‭condiciona la mobilitat i l’evolució. Explica com afecta a la viscositat del magma:‬
‭La seva composició mineralògica:‬‭com més contingut‬‭en sílice més viscós serà el magma.‬
‭La pressió a la qual està sotmès:‬‭si hi ha molta pressió‬‭hi haurà més viscositat‬‭.‬
‭La‬ ‭quantitat‬ ‭de‬ ‭gasos‬ ‭dissolts‬ ‭que‬ ‭conté:‬ ‭Com‬ ‭més‬ ‭quantitat‬ ‭de‬ ‭gasos‬ ‭dissolts‬ ‭hi‬ ‭haurà‬
‭menys viscositat.‬
‭ a temperatura a la qual es troba:‬‭com més alta la temperatura menys viscositat.‬
L
‭4. Mots encreuats volcànics‬
‭Els noms estan posats en horitzontal (→), vertical (↓) o diagonal (\), però les‬
‭lletres sempre segueixen l’ordre normal d’escriptura: d’esquerra a dreta o de‬
‭dalt a baix. Les fletxes indiquen la casella on has de començar.‬
‭1. Volcà d’Uganda que comença per K.-->‬‭Kilimanjaro‬
‭2.‬ ‭Volcà‬ ‭de‬ ‭Tanzània‬ ‭que‬ ‭comença‬ ‭també‬ ‭per‬ ‭K‬ ‭i‬ ‭que‬ ‭és‬ ‭la‬ ‭muntanya‬ ‭més‬ ‭alta‬
‭d’Àfrica.-->‬‭Katunga‬
‭3.‬ ‭Volcà‬ ‭d’Islàndia‬ ‭que‬ ‭comença‬ ‭també‬ ‭per‬ ‭K‬ ‭i‬ ‭que‬ ‭recorda‬ ‭el‬ ‭mon‬ ‭d’un‬ ‭famós‬ ‭escriptor‬
‭txec.->‬‭Krafla‬
‭4. Volcà de la regió de Honshu (Japó) que comença per Z.-->‬‭zao‬
‭5.‬ ‭Volcà‬ ‭del‬ ‭Congo‬ ‭que‬ ‭comença‬ ‭per‬ ‭N‬ ‭i‬ ‭que‬ ‭va‬ ‭fer‬ ‭una‬ ‭important‬‭erupció‬‭a‬‭principis‬‭del‬
‭2002.-->‬‭nyiragongo‬
‭6.‬‭Volcà‬‭de‬‭Guatemala‬‭que‬‭comença‬‭per‬‭A‬‭i‬‭que‬‭té‬‭nom‬‭d’una‬‭substància‬‭molt‬‭abundant‬‭a‬
‭la Terra i bàsica per la vida.-->‬‭agua‬
‭7.‬ ‭Volcà‬ ‭de‬ ‭l’estat‬ ‭de‬ ‭Washington‬ ‭(Estats‬ ‭Units)‬ ‭que‬ ‭té‬ ‭el‬ ‭mateix‬ ‭nom‬ ‭que‬ ‭una‬ ‭famosa‬ ‭i‬
‭terrorífica família.-->‬‭ada‬
‭8. Volcà d’Itàlia que comença per V i que no és ni Vesuvi ni Vulcano.-->‬‭vulsini‬
‭9.‬ ‭Volcà‬ ‭de‬‭Costa‬‭Rica‬‭famós‬‭per‬‭la‬‭seva‬‭activitat‬‭continuada.‬‭El‬‭seu‬‭nom‬‭comença‬‭per‬‭la‬
‭lletra A.-->‬‭arenal‬
‭10.Nom‬‭d’una‬‭família‬‭de‬‭volcans‬‭submarins‬‭de‬‭Nova‬‭Zelanda‬‭que‬‭comença‬‭per‬‭R.‬‭Són‬‭cinc‬
‭germans que reben el mateix nom i per això els numeren de l’I al V→‬‭rumble‬

‭ .Perfils de zones volcàniques‬

5
‭La‬‭següent‬‭figura‬‭representa‬‭els‬‭perfils‬‭topogràfics‬‭de‬‭diverses‬‭zones‬‭volcàniques.‬‭L’escala‬
‭vertical s’ha exagerat 40 vegades per destacar més els accidents geogràfics.‬
‭a)‬‭Quins‬‭d’aquests‬‭quatre‬‭perfils‬‭inclouen‬‭algun‬‭tipus‬‭de‬‭límit‬‭entre‬‭plaques?‬‭Quin‬‭tipus‬‭de‬
‭contacte‬ ‭hi‬ ‭ha‬ ‭en‬ ‭cada‬ ‭cas.?‬ ‭Tots‬ ‭tenen‬ ‭algun‬ ‭tipus‬ ‭de‬ ‭límit‬ ‭entre‬ ‭plaques‬ ‭excepte‬ ‭el‬
‭Hawaià. En la serralada de l’Atlàntic Nord és un límit divergent i en els altres convergent.‬

‭ )‬ ‭Els‬ ‭volcans‬ ‭del‬ ‭primer‬ ‭perfil‬ ‭són‬ ‭submarins‬ ‭quins‬ ‭altre‬ ‭representats‬ ‭van‬ ‭néixer‬ ‭com‬ ‭a‬
b
‭volcans‬‭submarins?‬‭Per‬‭què?‬‭Els‬‭volcans‬‭b‬‭i‬‭c‬‭van‬‭fer-se‬‭sota‬‭el‬‭mar,‬‭perquè‬‭la‬‭zona‬‭b‬‭és‬
‭una‬ ‭subducció‬ ‭entre‬ ‭dues‬ ‭plaques‬ ‭oceànicaniques.‬ ‭I‬ ‭el‬ ‭c‬‭és‬‭una‬‭zona‬‭de‬‭vulcanisme‬‭a‬‭la‬
‭placa pacífica.‬

‭ )‬ ‭En‬ ‭alguns‬ ‭d’aquests‬ ‭perfils‬ ‭s’observa‬ ‭la‬ ‭presència‬ ‭de‬ ‭fosses‬ ‭oceàniques.‬ ‭Sabries‬
c
‭explicar‬ ‭per‬ ‭què?‬ ‭Quina‬ ‭relació‬‭tenen‬‭amb‬‭el‬‭vulcanisme‬‭B‬‭i‬‭c‬‭s’han‬‭format‬‭per‬‭subducció‬
‭entre dues plaques. Això genera que el magma ascendeixen.‬

‭ ) Quin tipus de magma hi haurà en els volcans de cada perfil?)‬

d
‭A: magmes bàsics‬
‭B: magmes àcids i intermedis‬
‭C: magmes bàsics‬
‭D: magmes àcids‬

‭ ) Quin tipus d’activitat volcànica hi haurà en cada cas?‬

e
‭A: activitat estromboliana‬
‭B: activitat pliniana, vulcaniana o ultrapliniana‬
‭ : activitat hawaiana‬
C
‭D: activitat pliniana, ultrapliniana o vulcaniana.‬

‭ .El perfil dels volcans‬

6
‭a)‬ ‭La‬ ‭figura‬ ‭15‬ ‭mostra‬ ‭el‬ ‭perfil‬ ‭de‬ ‭tres‬ ‭volcans,‬ ‭posa‬ ‭els‬ ‭noms‬ ‭següents‬‭on‬‭correspongui‬
‭(vigila, no tots els volcans tenen totes les parts!):‬
‭crater, con volcànic, dom i caldera.‬
‭a)‬ ‭con volcànic,caldera, cràter i un altre con volcànic.‬
‭b)‬ ‭con volcànic, caldera, i dom.‬
‭c)‬ ‭con volcànic i cràter‬
‭b) Quins són estratovolcans? Per què?‬
‭L’a)‬‭és‬‭l’únic‬‭estratovolcà,‬‭perquè‬‭es‬‭pot‬‭veure‬‭que‬‭està‬‭format‬‭per‬‭capes‬‭alternades‬‭de‬‭lava‬
‭i‬ ‭piroclasts,‬ ‭i‬ ‭l’expulsió‬ ‭d’aquest‬‭tipus‬‭de‬‭productes‬‭és‬‭característic‬‭d’aquest‬‭tipus‬‭de‬‭volcà‬
‭que presenta caldera i pendents grans.‬
‭c) Quins són volcans en escut per què?‬
‭El‬ ‭c)‬ ‭és‬ ‭un‬ ‭volcà‬‭en‬‭escut‬‭perquè‬‭té‬‭un‬‭con‬‭molt‬‭ample‬‭i‬‭pendents‬‭suaus,‬‭en‬‭aquest‬‭tipus‬
‭d’activitat‬ ‭no‬ ‭surten‬ ‭piroclasts‬ ‭i‬ ‭per‬ ‭tant‬ ‭la‬ ‭construcció‬ ‭de‬ ‭l’edifici‬ ‭volcànic‬ ‭es‬ ‭construeix‬
‭gràcies a la lava.‬
‭d)‬‭Malgrat‬‭que‬‭tots‬‭tres‬‭són‬‭volcans,‬‭per‬‭què‬‭tenen‬‭una‬‭estructura‬‭tant‬‭diferent?‬‭Quin‬‭és‬‭el‬
‭principal factor que condiciona aquestes diferències?‬
‭Són‬ ‭tan‬ ‭diferents‬ ‭perquè‬ ‭segons‬‭les‬‭explosions‬‭i‬‭el‬‭que‬‭desprenen‬‭poden‬‭formar‬‭diferents‬
‭tipus‬ ‭de‬‭volcà.‬‭I‬‭el‬‭principal‬‭factor‬‭que‬ ‭condiciona‬‭aquestes‬‭diferències‬‭és‬‭la‬‭viscositat‬‭del‬
‭magma.‬‭Ja‬‭que‬‭com‬‭més‬‭viscós‬‭i‬‭menys‬‭fluid‬‭sigui‬‭més‬‭piroclasts‬‭i‬‭per‬‭tant‬‭formen‬‭un‬‭tipus‬
‭de con volcànic que amb la viscositat diferent podrien formar un altre tipus d’edifici volcànic.‬
‭e) Descriu el tipus d’activitat que deuen presentar quan entren en erupció.‬
‭a)‬ ‭activitat hawaiana, b) activitat estromboliana, c) activitat pliniana‬
‭f) Quin d’aquests volcans té més probabilitats de produir una colada piroclàstica? Per què?‬
‭El‬‭b)‬ ‭té‬‭més‬‭probabilitats‬‭de‬‭produir‬‭una‬‭colada‬‭piroclàstica‬‭perquè‬‭té‬‭un‬‭dom‬‭volcànic‬‭a‬‭la‬
‭part‬‭de‬‭dalt,‬‭i‬‭tapa‬‭el‬‭cràter‬‭i‬‭això‬‭fa‬‭que‬‭puguem‬‭deduir‬‭que‬‭la‬‭lava‬‭sigui‬‭molt‬‭viscosa.‬‭I‬‭això‬
‭fa‬ ‭que‬ ‭siguin‬ ‭factors‬ ‭que‬ ‭puguin‬ ‭produir‬ ‭l’acomulació‬ ‭de‬ ‭gasos‬ ‭i‬ ‭material‬ ‭piroclàstic,‬‭i‬‭per‬
‭tant que es pugui produir aquest tipus de colada.‬
‭g) Quin d’aquests volcans deu tenir l’índex d’explosivitat volcànica més elevat?‬
‭El b) per les raons que hem dit en la pregunta anterior.‬
‭h) Quin d’aquests volcans produeix colades de lava més extenses? Per què?‬
‭El‬ ‭c)‬ ‭és‬ ‭el‬ ‭que‬ ‭produeix‬ ‭colades‬ ‭de‬ ‭lava‬ ‭més‬ ‭extenses‬ ‭perquè‬ ‭la‬ ‭seva‬ ‭lava‬ ‭és‬ ‭menys‬
‭viscosa i per tant hi ha menys pendent i està format per tant de colades de lava extenses.‬
‭i)‬ ‭Generalment‬ ‭els‬ ‭volcans‬ ‭no‬ ‭es‬ ‭troben‬ ‭aïllats,‬ ‭moltes‬ ‭vegades‬ ‭n’hi‬ ‭ha‬ ‭diversos‬ ‭en‬ ‭una‬
‭mateixa‬ ‭zona‬ ‭volcànica.‬ ‭Creus‬ ‭que‬‭seria‬‭lògic‬‭que‬‭aquests‬‭tres‬‭volcans‬‭es‬‭trobessin‬‭un‬‭al‬
‭costat de l’altre? Per què?‬
‭Com‬‭que‬‭els‬‭tres‬‭són‬‭diferents,‬‭no‬‭seria‬‭lògic‬‭que‬‭es‬‭trobessin‬‭a‬‭la‬‭mateixa‬‭zona.‬‭Perquè‬‭si‬
‭estiguessin‬‭junts‬‭com‬‭que‬‭el‬‭magma‬‭els‬‭hi‬‭provindria‬‭d’un‬‭mateix‬‭lloc‬‭tindrien‬‭activitats‬‭molt‬
‭semblant‬ ‭perquè‬ ‭les‬ ‭característiques‬ ‭del‬ ‭magma‬ ‭serien‬ ‭molt‬ ‭semblants.‬ ‭Però‬ ‭al‬ ‭ser‬ ‭tan‬
‭diferents no es trobarien a la mateixa zona.‬
‭ . Pluja de preguntes‬
7
‭a) Explica detalladament la composició del magma‬
‭Un‬ ‭magma‬ ‭és‬ ‭la‬ ‭barreja‬ ‭de‬ ‭minerals‬ ‭en‬ ‭estat‬ ‭líquid‬ ‭amb‬‭un‬‭elevat‬‭contingut‬‭en‬‭gasos‬‭en‬
‭dissolució.‬ ‭Els‬ ‭seus‬ ‭principals‬ ‭components‬ ‭són‬ ‭els‬ ‭silicats‬ ‭i‬ ‭entre‬ ‭els‬ ‭gasos‬ ‭trobem‬
‭predominantment vapor d’aigua, diòxid de carboni, fluor i clor.‬
‭b) Quins processos poden originar la formació d’un magma?‬
‭Els‬ ‭magmes‬ ‭es‬ ‭formen‬ ‭a‬ ‭les‬ ‭zones‬ ‭profundes‬ ‭de‬ ‭l’escorça‬‭i‬‭a‬‭la‬‭part‬‭superior‬‭del‬‭mantell‬
‭terrestre.‬‭En‬‭aquestes‬‭zones‬‭hi‬‭ha‬‭temperatures‬‭i‬‭pressions‬‭altes‬‭i‬‭la‬‭fusió‬‭de‬‭les‬‭roques‬‭es‬
‭pot produir per tres processos.‬
‭-‬ ‭Augment tèrmic‬‭: per sobre del punt de fusió de tots‬‭els minerals que formen roca.‬
‭-‬ ‭Descompressió:‬‭si‬‭disminueix‬‭la‬‭pressió‬‭de‬‭les‬‭roques,‬‭es‬‭poden‬‭fondre‬‭sense‬‭que‬
‭augmenti la temperatura.‬
‭-‬ ‭Presència de fluids‬‭: l’aigua i altres fluids també‬‭fan reduir el punt de fusió.‬
‭c) Quines diferències hi ha entre les roques volcàniques i els altres tipus de roques?‬
‭Les‬‭roques‬‭volcàniques‬‭es‬‭refreden‬‭a‬‭l’exterior‬‭de‬‭la‬‭terra,‬‭i‬‭faque‬‭així‬‭es‬‭refreda‬‭molt‬‭més‬
‭ràpid‬‭fet‬‭que‬‭també‬‭condiciona‬‭la‬‭seva‬‭estructura.‬‭Gairebé‬‭mai‬‭tenen‬‭cristalls‬‭a‬‭l'estructura,‬
‭però‬‭sovint‬‭presenten‬‭cavitats‬‭formades‬‭per‬‭bombolles‬‭dels‬‭gasos‬‭que‬‭contenia‬‭el‬‭magma.‬
‭A diferència de les altres que es formen per processos molt diferents.‬
‭d) Fes un esquema que representi els diferents tipus de productes que pot emetre un volcà?‬
‭Productes volcànics:‬
‭→‬‭gasos‬‭:‬‭vapor d’aigua (entre un 60% i un 90%) altres:‬‭CO2, H2S, òxids de sofre, HCl‬
‭→‬‭líquids‬‭: lava‬
‭→‬‭sòlids:‬‭piroclasts‬
‭●‬ ‭cendres (diàmetre < 2 mm)‬
‭●‬ ‭lapil·li (2 50 mm de diàmetre)‬
‭●‬ ‭bombes volcàniques (diàmetre > 50 mm)).‬
‭e) Quins tipus edificis volcànics coneixes? Explica’n les característiques.‬
‭-‬ ‭Volcà‬ ‭escut‬‭:‬ ‭volcà‬ ‭molt‬ ‭extens‬ ‭amb‬ ‭petites‬ ‭pendents,format‬ ‭per‬ ‭colades‬ ‭de‬ ‭lava‬
‭successives.‬
‭-‬ ‭Estratovolcà:‬ ‭volcà‬ ‭menys‬ ‭ample‬ ‭amb‬ ‭pendents‬ ‭més‬ ‭forts‬ ‭integrat‬ ‭per‬ ‭capes‬
‭alternades de piroclasts i colades de lava solidificada.‬
‭-‬ ‭Con‬ ‭d’escòries:‬ ‭volcà‬ ‭de‬ ‭poca‬ ‭amplitud‬ ‭i‬‭forts‬‭pendents‬‭format‬‭exclusivament‬‭per‬
‭capes de piroclasts.‬
‭-‬ ‭Dom‬ ‭o‬ ‭banyó‬‭volcànic‬‭:‬‭pic‬‭abrupte‬‭situat‬‭sobre‬‭el‬‭cràter‬‭format‬‭per‬‭la‬‭solidificació‬
‭ràpida d’un magma molt viscós.‬
‭Alguns‬ ‭volcans‬ ‭com‬ ‭els‬ ‭estratovolcans‬ ‭poden‬ ‭tenir‬ ‭també‬ ‭una‬ ‭estructura‬ ‭adicional‬
‭anomenada‬‭“caldera”,‬‭produïda‬‭per‬‭l’esfondrament‬‭de‬‭la‬‭cambra‬‭magmàtica‬ ‭del‬‭trencament‬
‭de l’edifici volcànic com a conseqüència d’una explosió.‬
‭f) Explica la relació entre IEV (Índex d’explosivitat volcànica) i la viscositat del magma.‬
‭L’índex‬ ‭d’explosivitat‬ ‭volcànica‬‭(IEV)‬‭és‬‭un‬‭valor‬‭que‬‭indica‬‭la‬‭perillositat‬‭d’una‬‭erupció,‬‭en‬
‭funció‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭probabilitat‬ ‭que‬‭es‬‭produeixin‬‭explosions‬‭i‬‭de‬‭la‬‭violència‬‭que‬‭tinguin‬‭.‬‭Aquest‬
‭paràmetre‬ ‭té‬ ‭una‬ ‭relació‬ ‭directa‬ ‭amb‬ ‭la‬ ‭viscositat‬ ‭del‬ ‭magma.‬ ‭Com‬ ‭més‬ ‭viscós‬ ‭és‬ ‭el‬
‭magma,‬ ‭més‬ ‭dificultats‬ ‭tenen‬ ‭els‬ ‭gasos‬ ‭per‬ ‭alliberar-se’n.‬ ‭En‬ ‭aquest‬ ‭cas,‬ ‭poden‬
‭acumular-se i originar explosions quan surten bruscament.‬
‭g) Per què es parla de tipus d’activitat volcànica i no de tipus de volcans?‬
‭Perquè‬ ‭un‬ ‭mateix‬ ‭volcà‬ ‭pot‬ ‭tenir‬ ‭diferents‬ ‭episodis‬ ‭eruptius‬ ‭o‬ ‭fins‬ ‭i‬ ‭tot‬ ‭en‬ ‭un‬ ‭mateixa‬
‭erupció.‬ ‭S‬ ‭i‬ ‭les‬‭característiques‬‭del‬‭magma‬‭que‬‭emet‬‭el‬‭volcà‬‭canvien,‬‭també‬‭ho‬‭faran‬‭les‬
‭ aracterístiques‬‭de‬‭l’erupció.‬‭I‬‭per‬‭això‬‭no‬‭es‬‭pot‬‭assignar‬‭un‬‭tipus‬‭fix‬‭d’activitat‬‭volcànica‬ ‭a‬
c
‭un mateix edifici volcànic.‬
‭h) Quines diferències hi ha entre un volcà actiu, un dorment i un extingit?‬
‭Un‬‭volcà‬‭actiu‬‭és‬‭aquell‬‭que‬‭emet‬‭lava‬‭i‬‭gasos‬‭o‬‭té‬‭activitat‬‭sísmica,‬‭o‬‭totes‬‭dues‬‭coses‬‭.‬‭Un‬
‭volcà‬ ‭dorment‬ ‭és‬ ‭aquell‬ ‭que‬ ‭està‬ ‭inactiu‬ ‭des‬ ‭de‬ ‭fa‬ ‭temps,‬ ‭però‬ ‭que‬ ‭encara‬‭pot‬‭entrar‬‭en‬
‭erupció.‬ ‭Un‬ ‭volcà‬ ‭extingit‬ ‭també‬ ‭és‬ ‭un‬ ‭volcà‬ ‭inactiu‬ ‭però‬ ‭que‬ ‭ja‬ ‭no‬ ‭pot‬ ‭entrar‬ ‭mai‬ ‭en‬
‭erupció.‬
‭i) Què és el vulcanisme atenuat? Posa’n tres exemples diferents.‬
‭El‬‭vulcanisme‬‭atenuat‬‭és‬‭el‬‭conjunt‬‭de‬‭fenòmens‬‭que‬‭es‬‭produeixen‬‭en‬‭les‬‭zones‬‭d’activitat‬
‭volcànica‬‭feble‬‭perquè‬‭els‬‭volcans‬‭són‬‭dorments‬‭des‬‭de‬‭fa‬‭molt‬‭de‬‭temps‬‭o‬‭bé‬‭estan‬‭a‬‭punt‬
‭d’extingir-se.‬
‭-‬ ‭Fonts termals‬‭(brolladors d’aigua calenta)‬
‭-‬ ‭Guèisers‬‭(fonts periòdiques de vapor d’aigua i aigua‬‭calenta)‬
‭-‬ ‭Fumaroles‬‭(escletxes per les quals surten gasos).‬
‭j)‬‭En‬‭quins‬‭tipus‬‭de‬‭contactes‬‭entre‬‭plaques‬‭hi‬‭ha‬‭vulcanisme?‬‭Quin‬‭tipus‬‭d’activitat‬‭hi‬‭haurà‬
‭en cada cas?‬
‭-‬ ‭Hi‬‭haurà‬‭vulcanisme‬‭en‬‭dorsals‬‭oceàniques‬‭i‬‭rifts‬‭,‬‭en‬‭aquest‬‭cas‬‭es‬‭tracta‬‭de‬‭volcans‬
‭amb magmes bastant fluids i d‬‭’activitat estromboliana.‬
‭-‬ ‭Zones‬ ‭de‬ ‭subducció,‬ ‭es‬ ‭donen‬ ‭tant‬ ‭en‬ ‭les‬ ‭subduccions‬ ‭oceà-continent‬‭com‬‭en‬‭els‬
‭arcs‬‭d’illes‬‭volcàniques.‬‭La‬‭seva‬‭activitat‬‭acostuma‬‭a‬‭ser‬‭força‬‭més‬‭explosiva‬‭que‬‭en‬
‭el cas anterior, amb activitat vulcaniana, pliniana o ocasionalment ultrapliniana.‬
‭-‬ ‭També‬ ‭hi‬ ‭pot‬ ‭haver‬ ‭casos‬ ‭de‬ ‭vulcanisme‬ ‭en‬ ‭zones‬ ‭intraplaca‬‭,‬ ‭associats‬ ‭a‬ ‭punts‬
‭calents o hot spots. En aquest cas serien volcans tranquils amb‬‭activitat hawaiana.‬