Unitat 10

VALLE SIMÓN
 1. CONCEPTE D’AVALUACIÓ.

L'avaluació constitueix un procés fonamental en la pràctica educativa, de la qual n'és inseparable.

La Llei Orgànica d'Educació 2/2006 (LOE), al Títol VI, estableix el següent:

"L'avaluació és fonamental per a la millora de l'educació i l'augment de la transparència”.

També es recullen diferents àmbits d'aplicació, com són: l'aprenentatge dels alumnes, l'activitat del
professorat, els processos educatius, la funció directiva o el funcionament del centre.

L'avaluació permet recollir la informació i realitzar els judicis de valor necessaris, en cada moment, per a
prendre decisions a l'aula.

1.1. QUÈ AVALUAR?

S'avaluaran tots els elements del procés d'ensenyament:

- La planificació de l'ensenyament per mitjà del projecte educatiu de centre i la programació 'aula,
- El desenvolupament del propi ensenyament: clima de l'aula, metodologia, activitats i avaluacions.
- L'organització del centre: l'estructura interna, la coordinació entre professionals, el funcionament de
l'equip educatiu i la regularitat i la qualitat en la relació amb els pares.

També s’avaluarà el procés d'aprenentatge: el progrés de l'alumne i la consecució dels objectius

d’aprenentatge marcats per al mòdul, així com les competències bàsiques.

Una avaluació d'acord amb els principis del currículum té per objecte valorar capacitats expressades
directament o indirectament en els objectius generals, tant de l'etapa com de les àrees

1.2. COM AVALUAR?

Tot disseny curricular reclama una avaluació contínua (al llarg de tot el procés educatiu).

En Educació Infantil sempre s'està avaluant, ja que la intervenció va sempre acompanyada d'avaluació.

Comença al principi del procés educatiu, de forma que requereix una avaluació inicial del nen per tenir
informació sobre la seva situació actual i adequar així el procés d'ensenyament a les seves possibilitats.

Aquesta fase inicial és fonamental 'per decidir què es vol aconseguir i determinar si al final s'ha aconseguit;
també permet adaptar els objectius en funció de les necessitats dels alumnes.

Aquesta avaluació contínua inclou dades obtingudes pel professor, informació dels pares, informes mèdics,
psicopedagògics, dels treballadors socials i història escolar.

L'avaluació acompanyarà el procés d'ensenyament i es denominarà formativa: té caràcter regulador i

autocorrector del procés educatiu, determinant si aquest procés es va adaptant a les necessitats del nen i
permetent la modificació dels aspectes que no ho facin. Facilita prendre decisions per a la seva millora.
Aquest tipus d’avaluació utilitza com a instruments guies d'observació, diaris de classe, informes
individualitzats al final de curs, etc. Permet dur a terme un ensenyament personalitzat en mostrar les
diferències en el ritme d'aprenentatge dels alumnes i, en funció d'aquestes diferències, prendre mesures:

- De suport: als alumnes amb dificultats. Així es podran variar els recursos, utilitzar diferents tècniques o
usar diferents estímuls.
- De desenvolupament per als alumnes amb major capacitat Û interès pel treball i amb una evolució
més ràpida. Així es podran plantejar activitats per aprofundir, així com la participació en programes
d'acció tutorial amb companys amb necessitats educatives9 d'aprenentatge, servint de model de
desenvolupament.

L’avaluació serà final fen Educació Infantil, al final de l'etapa). És realitza una tasca d'anàlisi i síntesi de les
dades obtingudes en l'avaluació contí nua, tenint coma referència els objectius de la programació, que
determinarà la capacitat o la dificultat amb què l'alumne s’enfrontarà al següent tram del procés
educatiu.

Avaluació inicial. Avaluació Avaluació

formativa. final.

Tot això es plasma en l'informe final d'avaluació, així Com les observacions més rellevants sobre el grau
d'adquisició de les capacitats treballades, fent referència, si és necessari, a les mesures de reforç o
adaptació utilitzades

1.3. OBJECTIUS D’AVALUACIÓ.

Avaluem no per classificar els nens, sinó per orientar-los i guiar-los en el procés d'ensenyament-
aprenentatge. Això també permet ajustar els programes i els recursos metodològics a les característiques
dels nens. determinant si es van aconseguint les intencions educatives que guien la intervenció.

L'avaluació és un instrument de control del sistema educatiu que té com a finalitat fonamental garantir la
qualitat de l'ensenyament, així com orientar i guiar el procés d'ensenyament-aprenentatge.

Els objectius de l'avaluació són els següents:

- Seguir l'evolució dels processos de desenvolupament dels alumnes.

- Determinar el grau en què s'adquireixen les diferents capacitats.
- Orientar les mesures de reforç o les adaptacions curriculars necessàries.
- Prendre les decisions necessàries per adequar l'acció educadora a la situació dels alumnes en els
seus processos d'aprenentatge.
- En definitiva, aconseguir una major eficàcia i qualitat en el procés.

1.4. FUNCIONS DE L’AVALUACIÓ.

Entre les funcions generals de l'avaluació, destaquen que permet el segui ment dels processos
d'ensenyament-aprenentatge i ajusta els itineraris que es recorren en funció dels objectius previstos.

Com a funcions específiques de l'avaluació, es detallen les següents:

- Diagnòstica: per conèixer l'alumnat, així com les seves característiques i necessitats, i establir el punt
de partida.
- Homogeneïtzadora: avalua els aprenentatges que es consoliden per a tots.
- Formativa: aporta informació per reconduir el procés d'ensenyament o aprenentatge.
- Orientadora: ofereix models &'1equip docent per elaborar criteris d'avaluació en els diferents nivells
de concreció.
- Sumativa: és el referent, en finalitzar el cicle, del nivell de l'aprenentatge dels alumnes.
- Informativa: per tenir al corrent els pares i els altres professionals dels progressos de l'alumne
 2. AVALUACIÓ I NORMATIVA.

En totes les normes estatals i autonòmiques que regulen l'avaluació en Educació Infantil, s'afirma que
l'avaluació es caracteritzarà fonamentalment per ser:

- Global: dirigida al conjunt de capacitats expressades en els objectius, els quals s’adeqüen al
context sociocultural del centre i a les característiques pròpies de l’alumnat.
- Continua: es realitza al llarg de tot el procés educatiu.
- Formativa: la informació obtinguda permet millorar tant el procés com el resultat.

L'avaluació a l'escola infantil durant aquesta etapa ha de realitzar-se sobre el referent dels objectius
generals referits a les capacitats de tipus evolutiu, que afecten el conjunt del desenvolupament
(desenvolupament emocional, físic i motor, social i cognitiu).

l'avaluació és un procés que ha de considerar-se com a part integrant de les activitats educatives. Les
eines fonamentals per a l'avaluació són l'observació que permet disposar d'informació sobre els
comportaments i les actuacions dels infants mitjançant instruments diferents. 'e, del procés

L'observació i la documentació pedagògica permet reconstruir l'experiència educativa, fer visibles els
processos dels infants, la relació que mantenen amb els altres i la seva activitat, i documentar aspectes de
les activitats quotidianes que han d'ajudar a regular el seu procés d'aprenentatge

3. TIPUS D’AVALUACIÓ.

L'avaluació es pot classificar atenent a diferents criteris:

- Segons la finalitat:
o Avaluació formativa: busca regular, orientar i corregir el procés educatiu.
o Avaluació sumativa: s'aplica no al procés sinó al resultat.
A la fase final d'un procés d'ensenyament-aprenentatge, és necessari realitzar Una
avaluació per veure el progrés de cada alumne i del grup en conjunt.
- Segons l'extensió:
o Avaluació global o integral: abraça diferents dimensions del desenvolupament de l’alumne
del programa. Etc.
o Avaluació parcial: només estudia determinats components.
- Segons els agents:
o Avaluació interna: duta a terme pels integrants d'un programa o del centre. Al seu torn, pot
ser:
▪ Autoavaluació: l'avaluador i l'avaluat són la mateixa persona.
▪ Heteroavaluació: l'avaluador i l'avaluat són persones diferents.
o Avaluació externa: realitzada per persones no integrants del programa o del centre.
- Segons el moment:
o Avaluació inicial.
o Avaluació formativa o processual.
o Avaluació final.
- Segons el criteri de comparació:
o Avaluació criterial: el criteri de comparació és el subjecte, el centre o el programa.
Centrant-nos en l'alumne, es tindran en compte les seves capacitats i els seus interessos, el
temps i l'esforç invertits i els seus aprenentatges previs. També es l’avaluació en que es
comparen els resultats d'un procés educatiu amb els objectius prèviament fixats.
o Avaluació normativa: el referent de la comparació es el nivell general d’un grup determinat.
(amb un nivell normatiu)
 4. PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ.

Els procediments o les estratègies d'avaluació indiquen com avaluar Consisteixen en recollir informació
procedent de tots els participants en el procés d'ensenyament-aprenentatge: els nens, les famílies i altres
professionals.

Els instruments o les tècniques d'avaluació indiquen les eines amb què avaluar. En Educació Infantil, els
principals són les següents:

- L'observació (puntual o sistemàtica)

- Les entrevistes família-tutor.
- Els qüestionaris (amb preguntes tancades o obertes. amb una determinada finalitat). Un tipus
particular de qüestionaris són les enquestes.

Existeixen altres instruments per valorar els aprenentatges adquirits, com per exemple, les pròpies activitats
avaluadores i formatives.

4.1. DOCUMENTS D’AVALUACIÓ.

En primer lloc, veurem els documents en que es recullen les dades obtingudes en l’avaluació, per estar mes
delimitats per la normativa d’avaluació i posteriorment, els instruments de recollida d'informació.

A l’inici de l'escolarització en l'etapa d'Educació Infantil, el centre obrirà un expedient personal de cada
nen.

Aquest expedient tindrà un format de carpeta-dossier, A la caràtula de la qual figurarà "expedient

personal", seguit del nom del nen i el del centre. S'hi incorporaran la fitxa personal de l'alumne, els resums
de l'escolaritat els informes anuals i l'informe final d'avaluació.

L'avaluació de l'aprenentatge corres pondrà al tutor, realitzarà una avaluació inicial i una avaluació
contínua i elaborarà un informe anual d'avaluació a final de curs i al final, de l'etapa, recollirà les dades
més rellevants dels informes de cada curs i elaborarà un informe final d'avaluació, prenent com a
referència els objectius establerts, al projecte de centre.

Quan un alumne tingui necessitats educatives especials, s’inclourà a l'expedient personal una còpia del
dictamen d'escolarització elaborat al respecte per l'equip interdisciplinari corresponent i el document
individual adaptacions curriculars del cicle cursat (elaborat pel psicòleg o psicopedagog del propi centre).

4.2. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ.

Els principals instruments d'avaluació utilitzats en Educació Infantil són: Les entrevistes entre la família i el
tutor els qüestionaris i els informes individuals.

ENTREVISTES FAMILIA – TUTOR.

L’entrevista és l’instrument d'informació més ric i efectiu. El més positiu d'aquesta pràctica es que, a traves
seu, els pares i els educadors es puguin conèixer, condició necessària per a una autèntica col·laboració.

Aquesta tècnica ofereix alguns inconvenients, com el temps que requereix, la carrega que suposa per al
professor o la impossibilitat de disposar d'hores en què els pares i els educadors puguin coincidir.

L’educador infantil ha de fer el possible per realitzar almenys 2 entrevistes amb els pares cada curs, una a
principis de cursi l'altra al final, per comentar resultats i orientar els pares en la seva tasca educativa.

La primera entrevista s'haurà de realitzar abans de l'arribada del nen al centre. És la font que més dades
aporta sobre els nens.
És important comprovar totes les dades de la fitxa personal de l'alumne per evitar errors (nom, data de
naixement, domicili, telèfon, etc.), i cal recollir informació sobre el creixement i el desenvolupament del
nen, per saber si hi ha o hi ha hagut algun problema que pugui afectar el seu progrés. Per últim, serà
convenient conèixer si ha assistit a algun altre centre educatiu i com va viure l'experiència.

Existeixen diferents tipus d'entrevistes. En les de format estructurat, les preguntes que es fan a les famílies
estan prèviament determinades.

En les entrevistes en què l’estructura interna no estigui totalment determinada amb anterioritat, l'educador
ha de concretar un guió general en què s'indiquin els aspectes sobre els quals es desitja obtenir informació i
pensar en algunes preguntes que haurien de ser presents a l'entrevista.

Al llarg del curs, serà necessari mantenir altres entrevistes amb les famílies dels alumnes. La iniciativa pot
sorgir per part de l'escola o de la família.

Un període indicat per a una segona entrevista pot ser a mitjan de curso a finals, coincidint amb
l'avaluació dels progressos observats en els alumnes al llarg del curs acadèmic.

Abans de l’entrevista : que preparar?

Informació sobre el nen. - Nom, curs, edat i professió dels pares.
- Domicili, telèfon particular i tel fons d'interès.
- Número de germans i lloc que ocupa entre ells.
- Altres persones que conviuen al domicili familiar. Dades de la situació
sociofamiliar.
- Hàbits d'alimentació, son, higiene i control d’esfínters.
- Gustos, aversions, joguines i contes preferits. - Assumpció de normes i hàbits
d'ordre.
- Dades més rellevants, com trajectòria en cursos anteriors, rendiment
acadèmic o dificultats
Dades relatives. - Motiu. Lloc, data i hora.
- De qui va ser la iniciativa de convocar-la.
- Quines orientacions es vol donar o quina informació se sol·licitarà.
Desenvolupament de l’entrevista.
Exposició del motiu de - Fets que preocupen.
l’entrevista. - Objectiu que es pretén.
Intercanvi d’informació. - Situació de l'alumne respecte de ('ambient familiar (relacions amb el pare, la
mare i els germans) i social (relacions amb els amics).
- Situació de l'alumne davant del treball escolar i la relació amb els companys.
Valoració de la situació. - Opinió i judici dels pares i del tutor davant de la situació.
- Com afecta el tema a l'alumne.
Propostes de solució i - Acordar quina actuació serà la més aconsellable per abordar la solució del
acords. problema.
- Determinar quina part correspon realitzar als pares.
- Compromisos que adquireixen el tutor i el centre.
Final de l’entrevista. - Síntesi dels temes tractats.
- Acords assolits.
- Compromisos adquirits per ambdues parts.
- Temes pendents.
- Conveniència o no d'una altra entrevista posterior.
Després de l’entrevista.
Avaluació que en fa el - Impressió general: actitud dels pares, grau de comunicació, coincidències o
tutor. discrepàncies, facilitats o dificultats, etc.
- Interpretació de la situació.
- Grau de consecució dels objectius previstos.
Actuació en el cas. - Planificació de l'aplicació dels compromisos adquirits.
- Realització.
- Seguiment.
QUESTIONARIS.
Els qüestionaris Són molt útils a l'inici de l'escolarització per a la recollida d'informació, ja que permeten
unificar la informació que es demanda als pares. Tot i això, la informació sol ser breu, de manera que és
convenient combinar l'entrevista amb el qüestionari,. La família pot emplenar el qüestionari i després
comentar-lo durant l'entrevista

INFORMES INDIVIDUALS.
Els informes són la tècnica més usada. Són fruit de l'avaluació realitzada i s'utilitzen per poder traslladar la
informació recollida i les conclusions a altres agents educatius.

Els informes han de servir de guia o orientació als pares. Han de consignar el progrés del nen, especificar
per què realitza els progressos esperats i per què no, i de quina manera les famílies poden col·laborar

No existeix un model d'informe ideal, sinó que cada informe s'ha d’adequar a cada cas. El tipus d'informe
que s'utilitzi és una decisió de l'equip de professors.

Segons Puerta y Sánchez (1994), els tipus d'informe poden ser:

- Informe obert: l'educador trasllada i redacta la informació que considera oportú transmetre a les
famílies. Aquest model permet adaptar-se a les situacions i les característiques de cada nen,
encara que s'hi corre el risc de ser massa subjectiu.
Es lliurarà personalment als pares en una entrevista amb ells, quan es consideri oportú, i es
comentaran les pautes a seguir i possibles orientacions.
- Informe tancat: format per un número determinat d'ítems corresponents a aprenentatges rellevants,
en què el professor només ha d'aplicar i concretar un codi determinat: per exemple, a través de
colors.
Això elimina la subjectivitat del professorat, l'ús arbitrari del llenguatge i la realització de judicis de
valor. S'ha d'estructurar amb una terminologia clara i precisa per tal que la puguin entendre tots els
pares.
Aquest model Presenta un inconvenient: l'estandardització de l'aprenentatge per a una mitjana de
la població d'una determinada edat, a no ser que es converteixi en un informe excessivament llarg i
ampli en què es contemplin totes les adquisicions de l'etapa.
- Informe mixt: combina característiques de l'informe tancat, incloent preguntes obertes (per
exemple, un apartat d'observacions) o bé pot sor obert pel que fa al format, però tancat per uns
criteris previs establerts i acceptats per l'equip educatiu. Aquest model permet que la informació de
cada alumne provingui d'una avaluació d'ell mateix i del seu propi nivell, i no des d'una avaluació
normativa. A grans trets, podem dir que la plantilla-informe ha de presentar de manera clara els
resultats de l'avaluació del progrés del nen en els seus diferents àmbits (psicomotor cognitiu, afectiu
i social), funcions (llenguatge, conducta, etc.) i consistències (hàbits i actituds).
- Informe dirigit a traslladar informació a altres professionals o agents d'intervenció: és important la
col·laboració amb tot l'equip docent del cicle, així com informar tots els professionals que treballen
amb la família o el nen fora del centre: s'informarà a la Comissió d'Atenció a la Diversitat i/o a
l'Equip d'Assessorament Psicopedagògic (formats per psicòlegs, pedagogs, professors de suport,
logopedes i assistents socials). Si una determinada situació ho requereix, també s'informarà al metge
i als serveis socials.

Si l’alumne es manté al mateix centre, l'informe final d'avaluació es traslladarà al tutor del cicle. Aquest
informe servirà de base per a l'avaluació inicial d'Educació Primària.

Si l'alumne es trasllada a un altre centre, el secretari sol·licitarà al centre d'origen:

- La fitxa personal de l'alumne.

- Els resums d'escolaritat dels cicles.
- L'informe final d'avaluació.
- L'informe final anual, si ha finalitzat l'etapa.
Al centre d'origen se'n conservarà còpia durant 3 anys.

CARPETA DE TREBALLS O ÀLBUM.

Per a Salinas (2002), la carpeta de treball, o àlbum, és un instrument de les realitzacions dels alumnes que
il·lustra els seus progressos en l'aprenentatge. Es pot utilitzar en el procés d'avaluació, en el moment en què
l'educador utilitza el seu contingut per valorar els progressos de l'alumne, encara que no sigui
específicament un instrument d’avaluació. Bélair (2000) utilitza els termes carpeta de treballs, carpeta de
destreses o dossier d'aprenentatge

TÈCNIQUES SOCIOMÈTRIQUES.
les tècniques d'observació se centren en l’alumne com a individu; les tècniques sociomètriques permeten
la reflexió sobre el grup i les interaccions socials que s’hi presenten.

Los interaccions socials són les situacions en què les actituds dels membres del grup influeixen fortament
sobre les conductes que cada membre haurà de manifestar.

Els principals instruments que utilitzen les tècniques sociomètriques són:

- Sociograma: pretén posar de manifest els llaços d'influència i de preferència que existeixen al grup.
Es realitza una anàlisi de les relacions intergrupals que s'expressen en una sèrie d’índexs i esquemes
gràfics, que poden ser simples (recullen eleccions i rebutjos objectius) i mixtos (recullen eleccions i
rebutjos objectius però també eleccions i rebutjos percebuts).
- Llistes de participació: són instruments per tractar d'observar, analitzar i caracteritzar les
intervencions i les actituds de cada participant durant una sessió grupal.
- Mapes d'interacció: s'expressen gràficament (generalment sobre un plànol de la classe) la posició i
els moviments dels nens observats. Pot anar acompanyat d'un registre d'intervencions per aportar
dades sobre el número de mediacions de cada nen. Es pot completar indicant a qui anava dirigida
cada una.
- Endevina qui: es construeix una llista de conductes característiques Els nens van dient juntament a
cada enunciat el nom del company o els companys de classe a qui, al seu parer, li seria atribuïble
aquesta conducta. Per exemple, endevina qui:
o Sempre vol ser el millor.
o No li agrada gens estar a classe.
o Li agrada molt barallar-se.

4.3. L’OBSERVACIÓ.

L'observació es considera l'instrument principal del procés d'avaluació en Educació Infantil.

L’observació, tant directa com indirecta, realitzada sistemàticament, garanteix l'objectivitat de l'avaluació
i permet el seguiment del procés d'aprenentatge i de les activitats estructurades en un pla de treball: activi
tats plàstiques, musicals, jocs, etc.

Es caracteritza per la recollida d'informació des d'una perspectiva perceptual i interpretativa, segons el
punt de vista de l'observador. En tota observació hi ha implicat algun tipus de registre (Padilla 2002).

D'altra banda, l'observació permet el coneixement descriptiu i comprensiu de l'entorn, la situació o

l'esdeveniment. L'educador l'ha de fer servir adequadament per obtenir informació sobre els
comportaments manifestats pels nens. Està especialment indicada per a continguts actitudinals i
procedimentals o manipulatius. Es recomana observar l'aspecte a avaluar almenys en tres moments
diferents.

L'observació en Educació Infantil es caracteritza per la seva naturalitat (es duu a terme en els contextos
habituals en què el nen actua, principal ment a l'aula), ha de ser vàlida (conforme a un criteri i adequada),
fiable (les dades recollides per altres observadors o en situacions similars seran idèntiques) i, a més, ha de
ser objectiva (ha d'incidir en conductes concretes, de forma que l'observador s'ha de deixar portar el
mínim possible per elements subjectius).
SEQUÈNCIA PER A L’OBSERVACIÓ.
Què observar? Cal centrar-se en aspectes concrets, evitant la dispersió simultaneïtat de les observacions.
Per exemple, iniciativa, particip2C interès, relacions, grau d'acceptació, ritme de treball. finalització de "
tasques, higiene personal, etc.

Quan observar? En les situacions adequades, que permetin l'observació dels aspectes rellevants.

Com observar? Utilitzant guies d'observació, que faciliten la tasca de seguiment. Per elaborar-les, només
cal una simple relació de les qüestions més importants a observar, que faran que ens centrem en els
aspectes que hem seleccionat prèviament.

Les guies d'observació són útils si reflecteixen indicadors específics d'avaluació de cada dimensió i al llarg
d'un determinat període de temps i en diferents moments. Permeten sistematitzar i agilitzar el treball,
facilitant-ne el control i el seguiment posterior. L'inconvenient és que molts aspectes que prèviament no
s’hagin previst a l'escala puguin sorgir en les situacions d'avaluació. Tipus de guies d'observació:

- Llistes de control: és un llistat d'indicadors dels quals el professor ha d’indicar-ne la presència o

l’absència (si/no, vertader/fals). Adequades per valorar tasques especifiques. Es pot establir o no un
interval de temps.
- Escala estimativa de valoració: gradua el nivell de consecució de la capacitat amb una sèrie
progressiva de valoracions que determinen el nivell en què l'indicador específic ha estat assolit.
Adequada per a conductes poc freqüents o poc diversificades en les seves manifestacions (Figura
10.3).
- Escala numèrica: és igual a l'anterior, amb la diferència que la graduació valorativa es fa en una
escala numèrica progressiva (els números 1-2-3-4-5 substitueixen els termes valoratius).
- Escala gràfica: és similar a les anteriors, ja que s'indica la valoració amb una creu, però inclou una
representació visual de l’adquisició (per exemple, una cullera per a l'ús d'aquest cobert).
- Escala descriptiva: exposa resumidament-i amb exactitud la grada d’una actitud o un assoliment,
indicant amb una X la que es considera oportuna.

El procés d'elaboració de guies d'observació és útil realitzar-lo treballant en equip. Les fases són les
següents:

1. Determinar quin aspecte cal observar (relacionat amb els criteris d’avaluació de la planificació
curricular).
2. Establir tots els indicadors desitjables relacionats amb l’objecte d’avaluació.
3. Seleccionar els ítems mes importants. Han de ser pocs, rellevants i de fàcil observació.
4. Seleccionar el tipus de guia que més s'ajusti a les nostres necessitats, redactant els indicadors amb
precisió.
5. Aplicar la guia: s’observarà cada indicador almenys en tres ocasions amb objectivitat.

4.4. ALTRES PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ.

Com ja hem avançat anteriorment, gairebé qualsevol activitat formativa es pot convertir en avaluativa. En
aquesta línia, i amb un ús més quotidià, a continuació enumerem 2 exemples que il·lustren aquest fet, ja
que amb el seu ús freqüent l'educador pot obtenir una valuosa informació de cara a completar el procés
avaluador.

DIARI DE CLASE.
S'entén per diari de classe tots els esdeveniments que tenen lloc a l'aula o amb el grup d'alumnes en horari
lectiu, des d'una explicació o un conte fins a una excursió o la celebració d'una festa. En nombrosos
centres d'Educació Infantil, els diaris d'aula estan adoptant actualment el format de bloc.

ANECDOTARI.
L'anecdotari és un instrument mitjançant el qual es recullen els incidents o les anècdotes més significatives
d'una jornada. Poden o no tenir un for mat estructurat