Grup B tema 4 i 7

TEMA 4.

Itàlia va liderar amb un sistema parlamentari democràtic, però les seqüeles de la

Gran Guerra van propiciar l'auge d'opcions polítiques autoritàries, instaurant un règim
antidemocràtic i dictatorial.

En una Itàlia convulsa després de la guerra…

En la postguerra italiana, després de la devastació de la guerra, va haver-hi 700.000
morts, indústries inutilitzades, inflació per deute extern i descontent per la falta de
territoris reclamats. La crisi econòmica va augmentar el cost de vida, va disminuir
salaris i va augmentar la desocupació. Es va generar tensió social amb moviments
revolucionaris i ocupacions. La inestabilitat política va incloure cinc governs entre
1919 i 1922 sota Víctor Manuel III.

El Partit Feixista va assolir el poder…

Enmig de la crisi, Mussolini va fundar els Fasci de combat en 1919, que van
evolucionar al Partit Nacional Feixista en 1921. El seu programa advocava per un
estat fort i expansió exterior. Amb suport de la burgesia, finançament de grans
propietaris i tolerància de l'Església i el monarca, Mussolini, malgrat obtenir només
22 diputats en les eleccions de 1922, va prendre el poder a l'octubre d'aquest any
després de la Marxa sobre Roma i ser nomenat cap de govern pel rei.

LA SIMBOLOGIA FEIXISTA
El feixisme va voler emular les glòries de la Roma imperial:
● El "fascio" és un símbol compost per un feix de vares que envolta una destral,
representa l'autoritat.
● Mussolini es va fer denominar Duce, que deriva del llatí dux, que significa
"guia, conductor" i que era la denominació dels cabdills militars romans.
● La salutació, braç alçat, s'utilitzava a l'antiga Roma.

Que va instaurar una dictadura

La dictadura feixista a Itàlia des de 1924: Mussolini va guanyar eleccions amb
violència. Estat totalitari amb identificació estat-Partit, il·legalització, partits,
persecució líders, substitució Parlament, prohibició vagues, política
autàrquica i control social pel partit.

Mussolini va buscar un imperi imitant a Roma i, en 1935, va envair Etiòpia per a

ampliar colònies. Va signar un Concordat amb l'Església catòlica per a restaurar les
seves atribucions a Itàlia.

CARACTERÍSTIQUES DEL FEIXISME

 —Exaltació de l'estat per sobre de l'individu.
—Nacionalisme agressiu que aspirava a l'expansió territorial. Racisme i
persecució de les minories.
—Rebuig del liberalisme i de la democràcia. Anticomunisme. Estat autoritari.
—Intervencionisme de l'estat en l'economia.
—Culte al líder carismàtic. Obediència cega.
—Legitimació de la violència i culte al militarisme.

Durant les dècades del 1920 i el 1930, davant la crisi econòmica, els sistemes
polítics autoritaris es van estendre per Europa, com una reacció davant la por de la
revolució social.

TEMA 7:

Una férrea dictadura personal…

En 1917, la Revolució Russa va conduir a l'establiment d'un règim socialista i la

creació de la Unió Soviètica (URSS). Després de la mort de Lenin en 1924, van
sorgir disputes sobre la direcció de la revolució, destacant els enfrontaments entre
Trotski i Stalin. En 1927, Stalin va assumir el càrrec de secretari general del Partit
Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) i va establir l'estalinisme, un règim
caracteritzat per la centralització dictatorial, un culte a la personalitat de Stalin,
control ideològic, repressió generalitzada i la creació del gulag en 1929 per a
empresonar a opositors. Stalin va consolidar el PCUS com el centre rector que
dirigia tots els òrgans estatals, va promoure una burocràcia lleial al partit i va establir
l'afiliació obligatòria per a ocupar càrrecs de responsabilitat. La ideologia comunista
es va imposar en tota la societat, amb els principals dirigents conformant la
nomenklatura.

ELS GULAGS, CAMPOS DE CONCENTRACIÓ SOVIÈTICS.

Els gulags van ser camps de concentració crucials en la repressió del règim soviètic,
dissenyats per a deportar dissidents i crítics del partit, ja fossin reals o imaginaris,
amb la pretensió de rehabilitar-los. Majorment situats en la inhòspita Sibèria, els
deportats feien treballs forçats en condicions extremadament dures. La violència,
tortura i arbitrarietat eren moneda corrent, resultant en una alta mortalitat. Encara
que el nombre exacte de víctimes és desconegut, les estimacions oscil·len entre un i
diversos milions.
...Amb una economia col·lectivitzada i planificada…

La política estalinista en la Unió Soviètica va buscar convertir-la en una potència

industrial mitjançant una economia planificada i controlada per l'Estat. Es va prohibir
la propietat privada, passant terres, indústries i altres sectors a ser estatals. La
col·lectivització forçosa de l'agricultura va dividir propietats en koljós (cooperatives
pageses) i sovjós (granges estatals). Es va prioritzar la industrialització,
especialment en la indústria pesant, descurant la producció de béns de consum.
Encara que va aconseguir una ràpida industrialització, això va afectar negativament
les necessitats bàsiques de la població, evidenciant les conseqüències en la seva
qualitat de vida.

… I un ferreu control social

La Constitució de 1936 de l'URSS establia un Estat socialista basat en la

representació dels soviets, amb un Soviet Suprem de dues cambres en la cúspide.
Encara que en teoria reconeixia drets i llibertats, en la pràctica, sota el control
absolut del PCUS, Stalin va concentrar el poder en si mateix, dirigint la secretaria
del partit i presidint el Soviet Suprem. La realitat era un Estat policial sense llibertats
reals, on la violència s'utilitzava per a sufocar la dissidència i mantenir el poder
central i l'elit governant.

LES PURGUES ESTALINISTES

Stalin, intolerant davant qualsevol desacord, va implementar una política de terror a

partir de 1934, buscant sotmetre al Partit Comunista i la societat a la seva voluntat.
A través de purgues, processos judicials sense garanties legals, va titllar a membres
destacats del PCUS de traïdors, anticomunistes o agents estrangers, eliminant rivals
i terroritzant a possibles dissidents.