El funcionament d’una depuradora

d'aigües residuals
i dels bacteris anammox

1
 TREBALL DE RECERCA

El funcionament d’una depuradora

d'aigües residuals
i dels bacteris anammox

Roger Legido

Ines Solà
2023-2024

Educem

2
Agraïments:
Agraeixo a la meva família per haver-me donat suport i per la seva ajuda durant
aquest treball.
També vull agrair als treballadors de la depuradora de Terrassa especialment a la
cap de planta per la seva amabilitat, per ajudar-me a entendre millor com funciona
una depuradora i per deixar-me utilitzar el seu laboratori per fer el meu experiment.

3
 Aquest treball té com a objectiu principal explorar el funcionament d'una
planta depuradora d'aigües residuals, així com estudiar en profunditat els
bacteris anammox, les quals són utilitzades en certes depuradores. Per
aconseguir això, s'ha dut a terme un experiment en un laboratori utilitzant
aquestes bacteries, el qual ha proporcionat resultats coherents amb l'anàlisi
teòrica efectuada.

Al llarg d'aquest estudi, s'explica detalladament el procés pel qual l'aigua és

depurada, es descriu el funcionament del sistema anammox i es detalla la
metodologia emprada en l'experiment abans esmentat. A més, s'inclouen els
resultats obtinguts en l'experiment, els quals són il·lustrats mitjançant una
gràfica amb la finalitat de facilitar la seva comprensió per part del lector. Per
concloure, es presenten les conclusions derivades tant de l'experiment com
de l'estudi en general.

This work has the main objective of exploring the functioning of a wastewater
treatment plant, as well as studying in depth the anammox bacteria, which are
used in certain purifiers. To achieve this, an experiment was completed in a
laboratory using these bacteria, which provided consistent results with the
theoretical analysis carried out.
Throughout this study, the process by which the water is purified is explained
in detail, the functioning of the anammox system is described and the
methodology used in the experiment is detailed. Furthermore, the results
obtained in the experiment are included, which are illustrated with a graph with
the aim of facilitating the reader's understanding. To conclude, the conclusions
derived from both the experiment and the study in general are presented.

4
ÍNDEX:
1. Introducció………………………………………………………….
1.1 Hipòtesi………………………………………………………………7
1.2 Objectius……………………………………………………………..7
2.Que és una depuradora?...........................................................
2.1 Que fan les depuradores…………………………………………..9
2.2 Com funciona una depuradora…………………………………..10
2.3 Depuradores que utilitzen anammox a España…………..……11
3.Procés de depuració………………………………………………..
3.1 Pretractament………………………………………………………12
3.2 Tractament primari…………………………………………….…..13
3.3 Tractament secondari……………………………………………..15
3.4 Tractament terciari…………………………………………………16
4.Paràmetres a controlar…………………………………………….
4.1 Temps de retenció hidràulica (TRH).........................................17
4.2 Temps de retenció cel·lular (TRC)............................................18
4.3 Relació F/M………………………………………………………...19
5.Els bacteris anammox……………………………………………...
5.1 Què són…………………………………………………………….20
5.2 Perquè serveixen………………………………………………….21
5.3 En quina part del tractament s’utilitzen…………………………22
5.4 Quin avantatge ofereixen ………………….…………………….23
6.Experiment amb anammox………………………………………..
6.1 En que consisteix………………………………………………….25
6.2 Procés………………………………………………………………26
6.3 Resultats de l’experiment…………………………………………29
6.4 Conclusions de l’experiment……………………………………..31

5
 7. Conclusions finals………………………………………………..32
8.Noves vies de recerca…………………….………………………...33
9. Webgrafia………………………………………………………....34

6
 1. Introducció

En aquest treball es centrarem en depuradores d'aigües residuals y en les

bacteries anammox, per fer això veurem com funciona una depuradora i
també que són i com funcionen els bacteris anammox.
Faig el treball sobre això perquè el meu pare treballa en aquest sector i em
sembla molt interessant, també m’agradaria entendre com funciona una
depuradora ja que l’aigua que veig a alguns rius està neta gràcies a elles i vull
saber com es fa.

1.1 Hipòtesi
L’intenció de la part pràctica d’aquest treball és veure si els bacteris serien
més efectius modificant algun paràmetre en el procés en el que participen, el
paràmetre que modificare serà la temperatura la qual pujaré la temperatura
de l'aigua i comprobare si són més efectius a altes temperatures, aixì que la
hipòtesi d’aquest treball és “Els bacteris seran més efectius a més alta sigui la
temperatura de l’aigua”.

1.2 Objectius
Els objectius d’aquest treball seran:
-Entendre com funciona una depuradora
-Entendre com funcionen els bacteris anammox
-Comprovar l’efectivitat dels bacteris anammox depenent de la temperatura
de l’aigua.

7
 Marc teòric

8
2. Què és una depuradora
2.1 Que fan les depuradores
Una depuradora d'aigües residuals té un simple objectiu com diu el seu nom
el que es agafar l’aigua que arriba de cases i fàbriques de la zona i depurar
aquesta aigua perquè sigui posteriorment alliberada a un riu o sigui utilitzada
per regar camps de golf per exemple.

Depuradora Reus

9
2.2 Com funciona una depuradora
El funcionament de la depuradora ésta explicat amb tot detall més endavant però
bàsicament una depuradora té dues línies, la d’aigua i la de fangs.
L’aigua és depurada amb processos físics, químics i biològics per ser alliberada a un
riu o ser utilitzada per altres coses com regar camps de golf. La línea de fangs
consisteix en els fangs que portava l’aigua, aquests van a una centrifugadora d’on
surt un fang més espès que anirà a agricultors i un fang liquid com aigua que fa el
procés de la linea d’aigua a no ser que la depuradora tingui un sistema anammox.

10
2.3 Depuradores que utilitzen anammox a España
A España hi ha un total de 2111 depuradores d'aigües residuals en actiu avui
en dia, però d’aquestes 2111 depuradores només dues utilitzen el sistema
anammox la depuradora de Terrassa i la de Rubí

11
 3. Procés de depuració
3.1 Pretractament

Recepció de l’influent:

L’aigua del clavegueram que arriba a la depuradora s’anomena influent i pot contenir
o conte les següents coses:
-Metalls pesants
-Matèria orgànica no degradable
Matèria orgànica degradable
-Sòlids
-Fosfats, nitrats i amonis

Desbast i filtració:

En aquest pas l’aigua arriba a una espècie

de tanc petit on és passa a través d’unes
reixes com si fos un colador per eliminar els
residus més grossos, aquest residus són
posteriorment recollits per un operari.
Seguidament és repeteix però amb unes
reixes més petites per treure els residus
sòlids més petits, els objectes que es
separen en aquest procés poden ser
branques, plàstics, animals morts, fulles, etc. Tanc de desbast i filtració

12
3.2 Tractament primari
Aquest procés tracta de la separació dels sòlids que no s'han eliminat en la fase
anterior utilitzant procesos com la flotació, sedimentació i coagulació. Per fer això es
fa una decantació en els tancs anomenats anteriorment.

Floculació:
La floculació es un altre procés químic utilitzat en el que s’afegeixen certes
substàncies a l’aigua per tal de separar les restes
d’aliments i excrements i també les partícules que
quedin en suspensió a l’aigua com detergents.
Aquest procés d’afegir fluctuants que són químics per
eliminar els sòlids en suspensió s’utilitza quan hi ha
un gran cabal o una forta contaminació.

Procés de floculació
Hi ha dos tipus de floculació:
-Floculació biològica:
El procés és du a terme utilitzant microorganismes que s'alimenten de les restes
orgàniques.

-Floculació fisicoquímica:
El procés es realitza mitjançant productes químics i físics, això fa que apareguin
flòculs que són petites acumulacions que concentren part dels elements en
suspensió, dissolució o emulsió.

Decantació primaria:

A la decantació primària és un procés físic on es deixen reposar les aigües en un

decantador el que és un gran tanc circular i es treuen les partícules que no es
dissolen com fang, sorra, etc, aquestes partícules és van retirant periòdicament. Per
fer això l’aigua és remou i s’aireja en el decantador que està. Els materials
mencionats van al fons del tanc ja que tenen una densitat superior a la del aigua.

13
En aquest procés també s’extreuen olis i greixos els quals van amunt del tanc i
s’extreuen ja que tenen una densitat inferior a la del aigua.

Decantador primari buit

14
3.3 Tractament secundari
En aquest procés de la depuració de l’aigua és busca eliminar la matèria orgànica
dissolta i compostos com el nitrogen mitjançant microorganismes (normalment
bacteris), per fer això l’aigua va a un dipòsit anomenat reactor biològic on
s’afegeixen uns bacteris que s’alimenten d’aquesta matèria. El procés es pot
realitzar amb dos tipus de reactors:
-Reactor aeròbic
-Reactor anaeròbic
Els bacteris del reactor digereixen la matèria produint diòxid de carboni si està
airejat o metà en condicions anaeròbiques o anòxiques.
Les plantes que són aeròbiques són menys agressives contra el medi al no
despendre mercaptants. Per l’altre banda les plantes anaeròbiques i anòxiques
produeixen metà el que significa una major eficiència energètica al poder-se utilitzar
per generar energia. Hi han dos processos:
-Digestió:
En els sistemes aeròbics l’aigua residual pasa a un reactor aerobic on hi han
bacteris que mitjançant un flux d’oxigen oxiden la materia orgànica.
-Decantació secundaria:
L’aigua és deixa reposar perquè es formin sediments al fons del decantador
secundari i aixì es forma una massa de fang, d’aquesta manera s’obtenen fangs
secundaris.

15
3.4 Tractament terciari
En aquest punt del procés, en funció de la qualitat de l’aigua s’aplica un tractament
terciari, aquest busca l'eliminació de minerals, virus, matèria orgànica, nutrients,
fòsfor o nitrogen no eliminats en el tractament secundari.
S’utilitzen processos físics, químics o biològics depenent de l’objectiu, els processos
que poden ser utilitzats són:
-Procesos de filtració
-Osmosis inversa
-Adsorció
-Desinfecció
-Cloració
-Ozonització
-Electrodesinfecció
I més tot depenent de en què es vol utilitzar aquesta aigua.

16
 4. Paràmetres a controlar
4.1 Temps de retenció hidràulica (TRH)
El temps de retenció hidràulica és un càlcul molt important en les
depuradores, aquest representa el temps en el que l’aigua ha d’estar en la
instal·lació desde que entra fins que es subministra per ser depurada.
Aquest temps es pot veure alterat per l’estat de la infraestructura de la
depuradora i per si se li ha d’aplicar algún procés extra.
El TRH es calcula amb la següent fórmula: TRH=V/Q on V és el volum
d’aigua que pot retenir l’instal·lació en (m³) i la Q és el cabal d’aigua que entra
a aquesta en (m³/hr).

Fórmula TRH

17
4.2 Temps de retenció cel·lular (TRC)
El TRC o temps de retenció cel·lular és l’edat dels fangs que estan al
decantador i és regula a través de la purga d’aquest, la purga és quan
s’eliminen els fangs.
La fórmula per calcular el TRC és la següent:
TRC=V*Creactor/Q*Cpurga

V és refereix al volum del reactor biològic

Creactor és refereix a la concentració de microorganismes al reactor
Q és el cabal de la purga
Cpurga es refereix a la concentració de microorganismes a la purga

18
4.3 Relació F/M
La relació F/M consisteix en la relació entre la matèria orgànica alimentada i la
concentració de microorganismes en el reactor.
També té una fórmula per calcular-la i es la següent:
F/M=Q*DQO/C

Q és el cabal
DQO és la concentració de matèria orgànica
C és la concentració de microorganismes al reactor

19
 5. Els bacteris anammox
5.1 Què són
Els bacteris anammox són bacteris que pertanyen al fílum “Planctomycetota”.
Els bacteris d’aquest fílum són utilitzats per la producció d'hidrazina i pel
procés de nitrificació-desnitrificació que poden ser utilitzats en una
depuradora d'aigües residuals.

Aquests bacteris són granulars i amb un flux d’oxigen eliminen l’amoni de

l’aigua residual.

Planctomycetota

20
5.2 Perquè serveixen
Els bacteris anammox són utilitzades en un procés biològic per eliminar el
màxim posible d’amoni del fang
líquid que surt de la centrifugadora ja
que aquest té massa quantitat
d’amoni com per tractar-lo amb el
procés que és faria amb l’aigua que
entra.
Aquestes bacteries junt amb un flux
d’oxigen constant eliminen una gran
part de l’amoni que conté y el deixen
a nivells on pot ser tractat amb el
procés estàndard.

Tanc on l’aigua es tractada amb anammox

21
5.3 En quina part del tractament s’utilitzen
Els bacteris s’utilitzen abans del pretractament, el fang amb grans quantitats d’amoni
que es treu dels decantadors primaris y secundaris, llavors van una centrifugadora
la que separa el fang líquid y un fang més dens. El fang dens s’envia a agricultors y
el líquid va al tanc on estàn els bacteris anammox. Finalment aquest fang líquid que
és com aigua bruta s’envia al pretractament.

Tanc on l’aigua es tractada amb anammox

22
5.4 Quin avantatge ofereixen
El funcionament d'aquest tractament consisteix a realitzar una drecera en el
cicle del nitrogen. Com es pot comprovar en el diagrama següent,
corresponent al procés convencional d'eliminació de nitrogen en aigua
residual, i partint de NH4+, faríem les reaccions següents:
-Nitritació parcial: mitjançant l'aportació d'oxigen, oxidaríem l'NH4+ fins a
nitrits.
-Nitrificació: requereix l'aportació de més oxigen per continuar oxidant de
NO2- a nitrats.
-Desnitrificació: en condicions anòxiques, aquests NO3-generats passarien a
Nitrogen gas.
El procés Anammox, mitjançant bacteris amb el mateix nom, aconsegueix
eliminar el nitrogen seguint els passos següents:
-Nitritació parcial: s'oxida de NH4+ a NO2- mitjançant aportació d'oxigen.
-Anammox: els bacteris descrits, transformen aquests nitrats generats a
Nitrogen gas, en presència de l'amoni al reactor.

Aquesta reducció de passos evita redueix significativament el consum

energètic del procés per requerir menys oxigen en evitar una reacció
(nitrificació).

Cicle del Nitrogen

23
 Part pràctica

24
 6. Experiment amb anammox
6.1 En que consisteix
L’experiment que vaig realitzar tenia com a objectiu comprovar si la hipòtesi
plantejada inicialment era certa, aquesta hipòtesi era:
“Els bacteris seran més efectius a més alta sigui la temperatura de l’aigua”
Aixì que per aquest experiment vaig posar alguns bacteris a 2 vasos de
precipitats, un d’ells vaig anar pujant la temperatura i agafant mostres a
diferents temperatures i l’altre vaig fer el mateix però baixant la temperatura.
L’objectiu seria veure si el nivell d’amoni disminuiria si la temperatura
augmenta.

Vas de precipitats amb anammox

25
6.2 Procés realitzat
A continuació explicaré l’experiment realitzat pas a pas:
-Primer de tot vaig posar-me l’equip de protecció de laboratori, bata, ulleres y
guants.
-Després vaig anar al tanc on els bacteris anammox estan i vaig extreure 2
mostres iguals en vasos de precipitats, hi havien bacteris i aigua ja tractada
per aquests és a dir, ja tenia el nivell d’amoni per ser enviada al
pretractament.

-Seguidament vaig pesar cada mostra, mesurar la seva temperatura i vaig

comprovar el seu nivell d’amoni amb una màquina que més endavant
explicaré.
Cada mostra tenia el mateix pes que era de 447.5g, el mateix nivell d’amoni
inicial 157 mg/L i la mateixa temperatura inicial de 26ºC.

-A continuació vaig calentar una de les mostres posant-la a una placa

calefactora, li vaig conectar una bomba de piscina
perquè els bacteris necessiten un flux d’oxigen per
treballar i li vaig posar un termòmetre per anar
controlant la temperatura.

Placa calefactora i
bomba de piscina

26
-D’aquesta mostra calenta vaig prendre 4 mostres de l’aigua en diferents
temperatures amb una pipeta, les vaig posar a un erlenmeyer passant-les
abans per un filtre de paper y amb una altre pipeta vaig posar cada mostra
filtrada a un kit on s’havien de posar 0.2ml de la mostra y un reactiu feia que
cambies el color en funció de l’amoni.
-15 minuts després (temps d’espera perquè el reactiu funcioni) vaig posar la
mostra en un espectrofotòmetre (el funcionament del qual explicaré més
endavant) el qual deia la quantitat d’amoni de la mostra. Això és va fer amb
cada mostra i rentant tot l’equipament utilitzat entre una i altre.

Kit per mesurar el nivell d’amoni Filtre de l’aigua residual

-La mostra freda la vaig posar a la nevera perquè és refredes amb un

termòmetre i vaig anar comprovant la temperatura cada 5 minuts fins que
aquesta va arribar als 10ºC.
-Posteriorment, al arribar als 10ºC la vaig treure de la nevera, li vaig posar
una altre bomba de piscina y vaig agafar 2 mostres esperant un rato entre
elles a que la temperatura pujés (la temperatura es va pujar sense placa
calefactora).
-Després les dues mostres van seguir el mateix procés mencionat
anteriorment amb les de temperatures més elevades.

27
Finalment al acabar l’experiment els bacteris y l’aigua van ser abocats a un
contenidor dissenyat per això que hi havia al laboratori.

Espectrofotòmetre

La imatge d’amunt es l'espectrofotometre utilitzat per mesurar els nivells

d’amoni, al posar el “kit” mencionat anteriorment dins de l'espectrofotòmetre
aquest mesura el nivell d’amoni mitjançant analitzant la quantitat de llum que
passa a través de la mostra proporcionada i aixì determinant la quantitat
d’amoni.

28
6.3 Resultats de l’experiment
Els resultats de l’experiment van ser el següents:

Mostres a temperatures altes:

Temperatura (ºC) Nivell d’amoni (en mg/L)

Mostra inicial 26 157

Mostra 1 39.3 104

Mostra 2 42.7 58.4

Mostra 3 44 28.2

Mostra 4 52 8.2

Mostres a temperatures baixes:

Temperatura (ºC) Nivell d’amoni (en mg/L)

Mostra inicial 26 157

Mostra 1 10.2 110

Mostra 2 15.3 73.9

Vaig agafar més mostres amb temperatures altes ja que l’hipòtesi estava més
relacionada i tenia un nombre limitat de kits que podia utilitzar, tot i això vaig
agafar algunes mostres en temperatures baixes per veure el comportament
dels bacteris.

29
 Gràfic nivell d’amoni en funció de la temperatura

30
6.4 Conclusions de l’experiment

Podem concloure que l'experiment ha estat exitós, ja que l’hipòtesi “Els

bacteris seran més efectius a més alta sigui la temperatura de l’aigua” a estat
comprovada. A més, durant l'estiu, quan la temperatura de l'aigua és més
elevada, les anammox mostren un rendiment superior cosa que concorda
amb els resultats.

Quant a la observació sobre el comportament erratic dels bacteris en refredar

l'aigua, la cap de planta de la depuradora em va informar que és una
possibilitat plausible. Aquesta afirmació es basa en la indicació rebuda de la
companyia proveïdora dels bacteris, la qual va assenyalar que a baixes
temperatures, aquests no funcionen de manera òptima o, fins i tot, no es
recomana utilitzar-los en aquestes condicions.

31
7. Conclusions finals

En el marc d'aquest estudi, he aconseguit tots els objectius que m'havia

proposat, incloent-hi l'adquisició de coneixements sobre el funcionament
d'una planta depuradora i el procés biològic dut a terme pels bacteris
anammox.

He realitzat un experiment per verificar la validesa de la meva hipòtesi inicial

respecte als bacteris, i segons les dades recollides, els resultats han
confirmat la hipòtesi.

No obstant això, respecte a l'últim objectiu, que consistia a determinar si

l'increment de la temperatura seria factible, vaig tenir l'oportunitat de consultar
amb la cap de la planta depuradora de Terrassa. Em va informar que aquesta
mesura no seria viable degut a diversos factors. En primer lloc, l'augment de
la temperatura propicia la formació de flòculs, els quals presenten dificultats
per a la seva eliminació. A més, aquesta acció comportaria un increment
significatiu en el consum elèctric de la instal·lació. Finalment, tot i que es
podria reduir la quantitat d'amoni, ja s'assoleixen els límits màxims permesos
actualment, de manera que una reducció addicional de l'amoni no
representaria cap benefici.

32
8. Noves vies de recerca
-Es podria fer el mateix experiment amb els bacteris però alterant un altre
factor que no sigues la temperatura.
-Es podria intentar trobar la solució als flòculs que és formen al augmentar la
temperatura dels bacteris.

33
9. Webgrafia:
-https://condorchem.com/es/blog/sistemas-con-reactores-aerobicos-para-tratar-agua
s-residuales/ [20/10/23]
-https://www.iagua.es/blogs/luis-anda-valades/tiempo-retencion-hidraulico-trh-planta-
agua [21/12/23]
-https://www.tecpa.es/decantacion-primaria-en-una-edar/ [5/11/23]
-https://ca.wikipedia.org/wiki/Depuradora [30/10/23]
-https://www.aguasresiduales.info/revista/blog/la-depuracion-de-las-aguas-residuale
s-urbanas-en-espana [11/11/23]
https://www.laboratorioseyco.com/portfolio/espectrofotometros-uv-visible/ [12/01/24]

34