OXIDS COLORANTS

0.10% 0.50% 1% 2% 3% 4% 5% 6% 7% 8%

Franja entre el 0,5 i el 5%

Bioxid de Manganes

Carbonat de Cobalt Franja entre l'1 i el 3%

Carbonat de Coure Franja entre l'1 i el 5%

Carbur de Silici Del 2 al 3%

Ilmenita De l'1 al 3%

Oxid de Cobalt Del 0,1 al 2%

Del 0,5 al 9%
Oxid de Coure
verd suau verds intens verd + del 5% Saturacio, dona negres

Oxid de Crom
del 1 al 2% es disol be verds obscurs Ja no es disol

Oxid de Ferro
0,5 al 1,5% Verd celedon del 2 al 5% Verds molsa, verd oliva del 5 al 10% Marro - negre

Oxid de Niquel Del 0,5 al 7%

Oxid de Vanadi
Grocs palids 8 al 10% grocs vius
 9% 10% 11% 12% 13% 14% 15% NOTES
A partir del 2% es comporta com fundent
Sobre 20% dona metalitzats
A partir del 5% precipita i cristalitza

De menor intensitat que amb la mateixa

% d'oxid de Cobalt (Efectivitat del 63%)

El color no és tant intens com l'oxid de Coure. Per

equiparar-lo cal multiplicar per 1,55
2-3% mes Oxid de Coure
Per donar reduccions locals

Creador de textures si l'ajuntem amb Rutil

Amb menys d'1% ja dona blaus intensos

metalics

5 al 10% Marro - negre Vermell de Ferro - esmalt saturat

Es sol posar un 3%

8 al 10% grocs vius

 ELS FUNDENTS

Es un fundent principal peró necessita altres fundents.

Pot sustituir-se per… CARBONAT CALCIC
* Feldespat Potàsic : Sense grans canvis
* Pegmatita: Aquí si que hi ha canvis
FELDESPAT SÓDIC El Feldespat Sòdic mofifica un pel els colors
CaCo3
* Blau Cobalt ---------------- dona Porpres
* Verds ------------------------ Turqueses
Es més fundent que el Feldespat Potàsic DOLOMITA
Te major coef. de dilatació ---------------- Afavoreig el craquelat
Na2O·Al2O3·6SiO2
Es fa servir per esmalts brillants
CaCO3·MgCO3
Es el feldespat mes emprat en la formulació de vidriats
Te alta tensio superficial- pot deixar calves
Acostuma a ser Opac CARBONAT DE BARI
FELDESPAT POTÀSIC Es una manera introduir potasi al vidriat sense recorre a frites
Degut al seu caràcter alcali, pot craquelar
BaCO3
Tambè es opacificant
Es fundent pel potasi, peró si l'ajuntem amb calci, liti o ferro,
augmenta la fusibilitat
K2O·Al2O3·6SiO2
Dona esmalts mats WOLLASTONITA
CaSiO3
Feldespat lleugerament més fundent que els de sodi o potasic
NEFELINA SIENITA Si sustituim el potasi o sodi per Nefelina, baixem el punt de fusió
Elevat percentatge de Sodi i Potasi amb relacio al Al i Si, per aixó
K2O·3Na2O·4Al2O3·9SiO2 abaixa el punt de fusió. SILICAT DE ZIRCONI
Feldespat que porta Liti
Es mes fundent que els de Sodi o Potàsi
ZrSiO4
Es un potent alcalí d'alta temperatura
ESPODUMEN Promou els blaus de coure i es bo pel xoc tèrmic.
Suporta canvis ràpids de temperatura
Redueix…..
* El punt de fusió
Li2O·Al2O3·4SiO2
* La Viscositat TALC
Filosilicat subclase Micas
LEPIDOLITA Punt de fusió 1.200ºC
Li2F2·Al2O3·3SiO2 El seu contingut amb Fluor pot deixar bombolles
3MgO·4SiO2·5H2O
Feldespatoide de Liti semblant a la Lepidolita
PETALITA Fon entre 1200 i 1350ºC
Te baix coef. de dilatacio
LiAlSiO4O10
Es un fundent secundari CAOLI
Es pot afegir fins a un 40% en esmalts fritats de porcellana

Roca composta de Feldespat mes refractaria que el K i Na

Al2O3·2SiO2·2H2O
PEGMATITA i amb major % d'impureses.
Sustitut de la "Pedra de Cornish" que
Na2O·K2O·Al2O3·SiO2 formules angleses tenen.

Es un Borat Hidratat de caloci insoluble amb aigua CARBONAT DE LITI

Poderos fundent que aporta calci i bor
COLEMANITA Intensifica els efectes dels oxids colorants i redueix l'expansio tèrmica
Incrementa la resistencia a les esquerdes
LiCO3
En petites quantitats millora la lluentor
2CaO·3B2O3·5H2O
Sustitut de la "Frita de Borat calcic"

Es una font de Magnesi

CARBONAT DE Fa virar certs colors beneficiant els Blaus
MAGNESI La Dolomita també te Magnesi
Fins 10% dona superficies mats
MgCO3
Matitzant 1-8%
 http://ceramicdictionary.com/ca

S'utilitza com a fon principal de Calci

CARBONAT CALCIC En Exces dona mats o rugositats
En esmalts molt alcalins i poca alumina afavoreix l'aparicio
d'estructures cristalines.
CaCo3
Matitzant …..... 20-35%

Es una font de Calci i Magnesi

DOLOMITA Es una alternativa al carbonat de calci i talc
Desnvolupa colors mats
La seva funció principal es donar textures sedoses
CaCO3·MgCO3
Matitzant 5-15%

Endureix els vidriats

CARBONAT DE BARI Afavoreix superficies mats i alhora satinades
Amb coure i Cobalt vira a tons blaus bonics
Matitzant 5-15%
BaCO3
Opacificant 5-10%

Font alternativa de calci

WOLLASTONITA La ventatja sobre el carbonat de calci es que no provoca gasos
CaSiO3 Sistituyent parcial del silici, dona millor resistencia termica

Es opacificant
Igual funcio que l'oxid d'estany encara que necessita mes % (doble)
SILICAT DE ZIRCONI Es dispersa millor que l'oxid de Zirconi
Dona esmalts blancs opacs i brillants amb baix coeficient de dilatacio
Opacifica a partir del 4-5%
Amb un 8% dona resultats excelents
ZrSiO4
De vegades amb un 3% ja ni ha prou

Aporta Magnesi
En petits % augmenta la lluentor i baixa el punt de fusió
Colabora a reduir el Coeficient de Dilatacio (3%)
TALC El Magnesi altera els colors
- Marro de Niquel …....................... A verd
- Verd de Crom …........................... A verd oliva
- Verd de Coure ….......................... A verd oliva o tons grisos
- Groc de Ferro …......................... A Blau violat
3MgO·4SiO2·5H2O
Amb elevats % dona opacitat semi mat avellotada

Es la manera d'introduir Alumina al vidriat

Mineral argilos amb base de Silici Alumina
CAOLI Es molt refractari degut a la seva puresa (+30%)
Te carácter suspensiu, aquest es el seu tret principal, facilita
la suspensio de particules mes grans o pesades.
Entre el 5 - 8% …...................... Actuta com suspensiu
Al2O3·2SiO2·2H2O
+ del 8% …........................ Actua aportant Alumina o Silici

Te un baix coeficient de dilatació - no dona esquerdes -

En un % molt elevat pot donar desprendiments
CARBONAT DE LITI Pot sustituir al Potasi i al Sodi d'alt coef d'expansió
Millora la resposta al color
Es fa servir en forma de Petalita o Espodumen
Del 0,1 al 0,7% baixa la temperatura de fusió i viscositat
LiCO3
i endureix el coef de dilatació
OPACIFICANTS
1% 2% 3% 4% 5% 6% 7% 8% 9% 10%

Opacifica del 5 al 10%

Oxid d'Antimoni
De menor eficacia que l'oxid d'Estany

Del 8 al 10% dona opacs blancs mes forts

Oxid d'Estany Del 4 al 78% dona semi opacs blancs
Augmenta viscositat

Es disol del Del 5 al 10%

Oxid de Titani tot Opacifica Saturacio a partir de 6%, es torna seca i inestable

Bona qualitat
Oxid de Zirconi de blanc
Pot arribar al 20%

de vegades ni A partir del 4% comença a opacificar

Silicat de Zirconi ha prou Excelent opacitat fins al 15%

Fosfat Tricàlcic
Cendra d'ossos

Amb 0,3% ja Si es vol cristalitzacions

Oxid de Zinc fa mats
A partir del 2% ja actua com fundent
podem arribar fins al 30%
 11%
Pot arribar al 20%
Excelent opacitat fins al 15%
Si es vol cristalitzacions
podem arribar fins al 30%
OPACIFICACIONS / ESMALTS BLANCS
Podem opacificar mitjantçant l'adició de materies primes que continguin opacificants com
Oxid d'Estany SnO₂ poden ser…
Oxid de Zirconi ZrO₂
Oxid de Titani TiO₂
Oxid de Ceri CeO₂
Cendres d'Os 4(PO₄)·2Ca₃·Ca₃Ca
OXID D'ESTANY (SnO₂): Es el mes emprat degut a…
A: Te gran rendiment
B: Baixa Solubilitat
C: Agradable aspecte lletós dels seus blancs
D: Facilitat d'adicionar-lo a la composició
NOTES
1 Afegir amb proporcions inferiors al 6%
2 A partir del 4% s'obté un blanc uniforme. En alguns esmalts es pot arribar al 10%
3 Disminueix el poder opacificant en presencia d'alcalins i B₂O₃ (Bor)
4 Es pot compensar l'efecte dels alcalins augmentant el % de SiO₂
5 En presencia de Al₂O₃, CaO, BaO i Zn, reforcen l'efecte opacificant de l'Estany
6 En adició del 3% al 8% de Zn favoreix l'opacitat al formar una extructura mixta ZnO-Al₂O₃
7 Un contingut d'Alumina de 0,67 mols (Seger) torna l'Estany insoluble en l'esmalt fos.
Es pot millorar l'opacitat d'alguns esmalts amb baix contingut d'Estany adicionant
8
complementariament silicat de Zirconi micronitzat.
L'Estany pot afectar a la coloració de l'esmalt…
9A: En esmalts amb petites quantitats de Crom, pot virar a colors rosats
9
9B: Modifica els colors de l'oxid de Ferro virant-los a pards.
9C: Vira els pard fosc de Mn a pard violat.
OXID DE ZIRCONI (ZrO₂) : Majoritàriament s'empra per a l'ndustria en forma de …

Oxid de Zinc ZrO₂

Silicat de Zinc ZrSiO₄

NOTES
Oxid de Zirconi (ZrO₂):
Un 5% es suficient per tenir un bon blanc, encara que en alguns esmalts es pot arribar al 15%

Silicat de Zirconi ZrSiO₄:

Esmalts amb -52% de SiO₂ recristal·litza sobre els 900º i 1000ºC com Oxid ZrO₂
Esmalts amb +55% de SiO₂ + elevada alcalinitat, actua com Silicat (ZrSiO₄)

Amb esmalts opacificats amb Oxid de Zirconi i amb un percentatge superior al 10%, els alcalins tenen
una baixa influencia.

Una optima opacificació amb Zirconi s'obté entre un 2,5 a 4,5 mols de SiO₂ (en Seger) i una rel·lacio molar
Si/Al entre 8.1 i 10.1

L'us d'oxid de Zirconi com únic opacificant dona blancs neutres (blanc de nevera) i molt uniformes pero
podem millorar l'aspecte afegint algo d'Estany
OXID DE TITANI (TiO₂) CENDRES D'OS (Fosfat tricàlcic)

Quan s'empra com opacificant, sol donar tons groguencs en esmalts rics amb alumina La Opacificació s'intensifica a mesura que augmentem la propo

En ocasions s'empra per alterar el color d'alguns oxids colorants.

Durant la cocció, l'oxid de Titani es disol completament en l'esmalt fos al voltant dels 1000ºC NOTES SOBRE LA LLUENTOR D'UN ESMALT
La anatasa recristal·litza en petits cristalls d'anatasa o rutil com a fase opacificant, donant

tonalitat groga, de manera que modifica el to de l'esmalt. Que és el que afavoreix l'obtenció de superficies brillants? …

Tenint en compte aquesta tonalitat groga, l'oxid de Titani queda limitat alhora de fer esmalts A) Percentatges elevats de SiO₂ i una quantit
blancs opacs. suficient una rel·lacio molar Si/Al de 1:10

B) Evitar Incorporar SiO₂ en forma de quarç,

L'oxid de Titani es presenta en tres formes diferents…

Rutil
Sol aquests s'empren com opacificants i l'Anatasa es molt cara.
Anatasa

Broockita

Ilmenita
Tambè afavoreix la lluentor la presencia de CaO i petites quanti

En petites quantitats, (1%), intensifica els colors

Del 2 al 5% dona certa opacitat i en esmalts acolortits taca els colors. Una baixa viscositat i un bon estirat de l'esmalt afavoreix la llue

En quantitats més grans (fins 20%), canvia els collors i matitza

Es pot aconseguir una tonalitat blanca a base de Tio₂ en esmalts amb CaO
at tricàlcic) 4(PO4)2Ca3·CO3Ca

ifica a mesura que augmentem la proporcio de CaO a l'esmalt

UENTOR D'UN ESMALT

l'obtenció de superficies brillants? …

rcentatges elevats de SiO₂ i una quantitat sificient de Al₂O₃. (Normalment és

ficient una rel·lacio molar Si/Al de 1:10

itar Incorporar SiO₂ en forma de quarç, és millor incorporar-la com silicat

Wollastonita

Feldespat

Argiles

Caoli

ntor la presencia de CaO i petites quantitats de Mg, ZnO i BaO

n bon estirat de l'esmalt afavoreix la lluentor.