AIXÒ DE LA X EN EQUACIONS...

Hi ha moltes teories que intenten explicar el motiu de la utilització d’aquesta lletra

en les equacions, algunes d’elles ens parlen del lloc marcat amb X per trobar un
tresor pirata, d’altres parlen de lo desconegut i de la màgia, però la teoria que més
es manté es deu a un gran matemàtic persa: Omar Khayyam (1.048-1.131).
En la seva obra sobre l'àlgebra, indica com resoldre equacions cúbiques i apunta solucions
0 per a ordres superiors mitjançant segments i no nombres, és a dir, usant la geometria.
Va ser ell el primer que anomenà X la incògnita d'una equació, establint així la formulació
clàssica d'aquestes. Escrivia "shiy" per referir-se a l'element desconegut que calia esbrinar,
nom que va ser transcrit com a "xay" en castellà i d'allà es va prendre la inicial que indica
incògnita.
Va reformar el calendari persa i, gràcies al seu coneixement matemàtic i a les observacions
astronòmiques que va dirigir, va afinar fins al punt de tenir un error d'un dia cada 3.770
anys, molt per sobre del calendari gregorià. Aquest calendari continua vigent en l'actualitat.

MATEMÀTIQUES 1r ESO
π
4. INICIACIÓ A L’ÀLGEBRA
INSTITUT TORRE DE MALLA
curs 16/17
 1. LLENGUATGE NUMÈRIC I ALGEBRAIC

El llenguatge que fem servir habitualment s’anomena llenguatge usual, i l’emprem quan escrivim i/o
parlem.
També fem servir el llenguatge numèric, en què utilitzem nombres i signes aritmètics.

Llenguatge usual Llenguatge numèric

La suma de dos més quatre és sis. 2+4=6

Deu menys tres és set. 10 – 3 = 7
1 Vuit dividit entre dos és quatre. 8:2=4
La meitat de dotze és 6. 12 : 2 = 6

A més del llenguatge escrit i el llenguatge numèric, s’utilitzen lletres, normalment minúscules, per
designar un nombre qualsevol i per substituir nombres.
• El llenguatge que utilitza lletres en combinació amb nombres i signes s’anomena llenguatge
algebraic.
La part de les Matemàtiques que estudia la relació entre nombres, lletres i signes rep el nom de
Àlgebra.
• Les lletres més usuals són: x, y, z, a, b, c, m, n, t, r, s, i representen qualsevol nombre.

Llenguatge usual Llenguatge algèbric

La suma de dos nombres. a+b

Un nombre augmentat en 4 unitats. x+4
El triple d’un nombre. 3·z
La meitat d’un nombre. c : 2 però millor

1. Escriu en llenguatge numèric:

a) El triple de dos és sis.
b) Vint dividit entre cinc és quatre.
c) Quinze menys vuit és set.
d) El cub de dos és vuit.
e) La quarta part de dotze és tres.
f) La suma d’onze més nou és vint.
g) Catorze entre dos és set.

2. Escriu en llenguatge algebraic:

a) El doble d’un nombre.
b) La tercera part d’un nombre.
c) La diferència de dos nombres.
d) El triple d’un nombre més el doble d’un altre.
e) El quadrat d’un nombre.
f) El cub d’un nombre.
g) El doble d’un nombre disminuït en 3 unitats.

INS TORRE DE MALLA Matemàtiques π 1r ESO

curs 16/17 tema 4:iniciació a l’àlgebra
 3. Escriu en llenguatge usual:
a) 3 + 4 = 7
b) 4 · 2 = 8
c) 32 : 2 = 16
d) 3 · 5 = 15
e) 9 – 3 = 6

4. Escriu en llenguatge usual:

a)
2
b) 2 5
c) 1
d) 1
2 e) 5 2
f) :3

5. En un estable hi ha n vaques. Escriu en llenguatge algebraic el nombre de potes que es

poden comptar.

6. En un galliner hi ha x gallines, quantes potes es poden comptar?

7. Escriu el perímetre i l’àrea del següent rectangle:

8. Escriu el perímetre i l’àrea del següent triangle:

9. Escriu el perímetre i l’àrea de :

a)

b)

10. Escriu en llenguatge algebraic:

a) L’àrea d’un quadrat és quinze .
b) El doble d’un nombre decimal és nou.
c) El triple d’un nombre més dos és vint-i-cinc.
d) El següent d’un nombre és 6.

INS TORRE DE MALLA Matemàtiques π 1r ESO

curs 16/17 tema 4:iniciació a l’àlgebra
 2. EXPRESSIONS ALGÈBRIQUES I VALOR NUMÈRIC

Una expressió algebraica és el conjunt de lletres i nombres combinats amb els signes de les
operacions aritmètiques: suma, resta, multiplicació, divisió i potenciació.

El valor numèric d’una expressió algebraica és el nombre que resulta de substituir les lletres
per nombres i fer les operacions que s’indiquen.

En l’expressió numèrica 7 volem calcular el valor numèric quan

3 n = 2. Cal canviar la lletra n per 2 i calcular: 7 + 2 = 9. Per tant el valor numèric és 9.
Fem ara el mateix amb l’expressió algèbrica 2 3 i els valor de x = 5 i y = -2.
Cal calcular: 2 · 5 + 3 · ( - 2 ) = 10 – 6 = 4. Per tant el valor numèric val 4.

11. Calcula el valor numèric de l’expressió algèbrica: 3 4 en els valors de x:

2
a) 2 b) 5 c) d) 3,4 e) 4
5

12. Calcula els valors numèrics indicats en cada apartat:

a) 2 Per x = 2 i y = - 3
b) 1 Per a = - 1 i b = 5
c) 2 Per n = 6
2
d) 5 4 Per z = i c=-3
e) Per a = - 6 i b = 0

13. Calcula el valor numèric de l’expressió per a = - 2 , b = 1 i c = 3.

14. Calcula el valor numèric de l’expressió per x = 5 i y = 4 .

INS TORRE DE MALLA Matemàtiques π

1r ESO
curs 16/17 tema 4:iniciació a l’àlgebra
 3. MONOMIS I POLINOMIS

MONOMIS
Un monomi és l’expressió algebraica més simple i està formada per productes de lletres i nombres.
• Els nombres s’anomenen coeficients.
• Les lletres s’anomenen indeterminades i tenint en compte les seves operacions formen la part
literal.

4 REGLES PER ESCRIURE MONOMIS

El factor 1 no es posa.
1 ⋅ x ⋅ y és igual que x ⋅ y.
L’exponent 1 no s’indica:
−3 ⋅ ! · és igual que −3 ⋅ x ⋅ .
El signe de multiplicació no es posa ni entre els nombres ni entre les lletres:
2 ⋅ a ⋅ b és igual que 2ab.

GRAU D’UN MONOMI

Els monomis es classifiquen per graus. El grau d’un monomi és el nombre que resulta de sumar tots
els exponents de la part literal del monomi.
MONOMI COEFICIENT PART LITERAL GRAU
2 2 1+2=3
5 5
3+2+1=6
4 4
− -1 xy 1+1=2
-3 -3 2

MONOMIS SEMBLANTS
Dos o més monomis són semblants quan tenen la mateixa part literal.

POLINOMIS
Un polinomi és una expressió algebraica formada per sumes i/o restes de dos o més monomis no
semblants.
• Cada un dels sumands s’anomena terme.
• Un terme pot tenir coeficient i part literal, o només coeficient i/o part literal.
• Hi ha termes que només tenen nombres. Són els termes independents.
• Els polinomis també es poden classificar per graus.
El terme de grau més gran determina el grau del polinomi sumant-hi els exponents de la seva part
literal.
POLINOMI NOMBRE DE GRAU DEL TERME
TERMES POLINOMI INDEPENDENT
2 −3 2 3 0
4 −5 −3 3 2 -3
2 −3 2 6 0
2 −3 +5 3 2 5

INS TORRE DE MALLA Matemàtiques π 1r ESO

curs 16/17 tema 4:iniciació a l’àlgebra
 15. Determina el coeficient, la part literal i el grau dels següents monomis:
−2
a) 5xy b) c) −3 $
5
d) − e) f) 5

16. Escriu un monomi semblant al següents:

−2 $
a) xy b) c) −6
5
d) −3 e) f) 4
5
17. Escriu monomis que compleixin:
a) Té coeficient -5 i grau 3.
b) Té grau 4 i dues indeterminades(lletres).
c) Té coeficient 8 i part literal xy.

18. Dels següents polinomis indica la quantitat de termes, el terme independent i el grau:
a) 5xy + 5 b) −3 +2 c) −3 $ −
d) − − e) +2 +2 +2 f) 2 − + −1

19. Escriu un polinomi que:

a) Sigui de segon grau i tingui 2 termes.
b) Sigui de primer grau, tingui 3 termes i dues indeterminades.
c) Sigui de grau 0.
d) Sigui de 4t grau, tingui terme independent negatiu i 5 termes.

INS TORRE DE MALLA Matemàtiques π 1r ESO

curs 16/17 tema 4:iniciació a l’àlgebra
 4. SUMA I RESTA DE MONOMIS

• La suma o resta de monomis es poden fer si són semblants, és a dir, si tenen la mateixa
part literal.
• El resultat és un altre monomi que té com a coeficient la suma o resta dels coeficients
i la mateixa part literal.
2 3 2 3 5
2 5 no es pot sumar i per tant és un polinomi amb 2 termes.
3 3 1 2
6 4 2 3 4 3 2 7 2
5 2 3
En els dos últims exemples s’ha pogut sumar/restar uns monomis i d’altres no.

20. Fes les següents sumes i restes de monomis (si és possible).

a) b) 5 3
c) 5 2 d) 2 2 2
e) 6 3 2 f) 4 3

21. Fes les següents sumes i restes:

a) 3 2 b) 5
c) 3 5 d) 2 6
e) 2 3 f) 4 3

INS TORRE DE MALLA Matemàtiques π 1r ESO

curs 16/17 tema 4:iniciació a l’àlgebra
 5. IGUALTAT, IDENTITAT I EQUACIÓ

IGUALTAT
Una igualtat és una expressió matemàtica separada per un signe igual (=). Les igualtats
poden ser:
• Numèriques, si només hi apareixen nombres.
5 + 2 = 7 o certa
5 + 2 = 8 o falsa

7 • Algebraiques, si hi apareixen nombres i lletres.

10 + x = 13
3x–5=4

IDENTITAT
Una identitat és una igualtat algebraica (nombres i lletres) que es compleix per a qualsevol
valor de les lletres.
2·(x – 5) = 2x – 10 és una identitat que es compleix si posem qualsevol valor de x.
Per exemple: x = 1 ; 2·( 1 – 5 ) = 2 · 1 – 10 dóna – 8 en els dos costats.
2 x – 3 + x = 3 x – 1 – 2 també és una identitat ja que funciona amb qualsevol valor
de x. Per exemple x = 2 ; 2 · 2 – 3 + 2 = 3 · 2 – 1 – 2 dóna 3 en els dos costats.

EQUACIÓ
Una equació és una igualtat algebraica que només es compleix per a determinats valors de
les lletres.

x – 5 = 7 és una equació que es compleix només si posem x = 12 ja que 12 – 5 = 7

però no funciona amb cap altre valor.
2 x – 3 = x també és una equació que es compleix si posem x = 3 ja que 2·3 – 3 = 3
però no funciona amb cap altre valor.

22. Indica si les següents igualtats són certes o falses fent els càlculs necessaris:
a) 3 ⋅ 7 + 21 = 15 + 10 b) 6⋅4−5=7⋅2+7
c) 22 − 10 = 8 ⋅ 2 d) 25 : 5 = 10 ⋅ 5 − 9 ⋅ 5

23. Digues si les següents igualtats són identitats o equacions:

a) 5 3 2 b) 3 c) 1 1 1

d) 2 3 7 1 e) 4 3 3 4 f) 2 3 5

g) h) 2 6 6 2 i) 1 0

INS TORRE DE MALLA Matemàtiques π 1r ESO

curs 16/17 tema 4:iniciació a l’àlgebra
 6. LES EQUACIONS

LES EQUACIONS I LA SEVA ESTRUCTURA

Membres
Una equació és una igualtat algebraica que està separada per un signe igual (=).
Aquest signe diferencia dues parts de l’equació, anomenades membres, que contenen termes
formats per nombres i/o lletres. Els termes són els diferents sumands de cada membre.
Primer membre = Segon membre
5+x = 12
8 Termes: 5 , x Terme 12

Incògnites
La incògnita és el valor que desconeixem i volem trobar. És un valor numèric i es representa
habitualment per les lletres x, y, z, a, b.
En l’equació 5 + x = 12, x és la incògnita, el valor que desconeixem.

!
• El terme x té grau 1, , i per tant aquestes equacions s’anomenen equacions de
primer grau amb una incògnita.

Solució
La solució és el valor numèric que hem de trobar perquè es verifiqui una equació.

• En l’equació 5 + x = 12, x = 7 és la solució de l’equació.

• Si substituïm la incògnita pel seu valor es verifica l’equació: 5 + 7 = 12.

24. Completa la següent taula:

PRIMER SEGON
EQUACIÓ TERMES INCÒGNITA GRAU
MEMBRE MEMBRE
2 3 5
2 1 3
2 1 2
3 2 5

25. Transforma en una equació i troba la solució:

a) Troba un nombre que en sumar-li 5 doni 8.
b) Troba un nombre que el seu quadrat sigui 9. Quants has trobat?
c) Troba un nombre que el seu doble sigui 8.
d) Troba un nombre que el seu següent sigui 9.
e) Troba un nombre que en restar-li 8 doni 1.
f) Troba un nombre que en sumar-li 7 doni 4.

INS TORRE DE MALLA Matemàtiques π 1r ESO

curs 16/17 tema 4:iniciació a l’àlgebra
 26. Indica quines de les següents equacions tenen per solució x = 2.
a) 5 3 7 b) 1 2 3 c) 4 5 2 1

d) 2 3 7 1 e) 4 3 2 f) 2 3 5
3 5 1 4 2
g) 3 5 h) i) 1 1
2 3 2

27. Comprova si les igualtats següents són certes per als valors de la variable que s’indica:
a) 4 7 2 Per x = 3
b) 10 13 Per x = - 3
c) 15 11 Per x = - 4
9 d) 3 2 6 Per x = 4
e) 8 4 8 Per x = 2
f) 9 6 2 16 Per x = 8

28. Troba mentalment la solució de les següents equacions:

a) 2 5 b) 3
6
c) 2 8 d) 2 6
e) 4 9 f) 2 1 3

7. RESOLUCIÓ D’EQUACIONS SENZILLES

REGLES PRÀCTIQUES PER RESOLDRE EQUACIONS

L’objectiu de resoldre equacions és trobar la incògnita. Per fer-ho, hem d’aconseguir «deixar-la
sola», aïllar-la i trobar el valor numèric que verifica la igualtat.
1r Observem l’equació. Detectem en quin membre o membres hi ha la incògnita o incògnites.
2n En cas que n’hi hagi, reduïm termes que siguin semblants (nombres i/o lletres).
3r Per aïllar la incògnita, hem de transposar els termes que acompanyen les incògnites
mitjançant operacions aritmètiques. Si en els dos termes d’una equació es fa la mateixa
operació (suma, resta, multiplicació o divisió), la igualtat no varia, i se n’obté una altra
d’equivalent.
4t Reduïm termes semblants (nombres i/o lletres).
5è Aïllem la incògnita i en trobem el valor numèric.

Resol l’equació: 2 4 3 5
Restem 3x als dos membres: 2 4 3 3 5 3
Agrupem: 4 5
Sumem 4 als dos membres: 4 4 5 4
Agrupem: 1
Multipliquem per -1 els dos membres: 1 1 1
Calculem: 1. Ja tenim la solució.

INS TORRE DE MALLA Matemàtiques π 1r ESO

curs 16/17 tema 4:iniciació a l’àlgebra
 A la pràctica es treballa d’una altra manera per estalviar-se passos:
• El que està sumant amb la x passa a l’altre costat restant.
• El que està restant amb la x passa a l’altre costat sumant.
• El que està multiplicant passa dividint i el que està dividint passa multiplicant.

Resol l’equació: 2 4 3 5
Posem els termes que tenen x al mateix costat i els números a
l’altre canviant-los de signe: 2 3 5 4
Agrupem: 1
Passem el -1 a l’altre costat dividint o ho canviem tot de costat :
1. Ja tenim la solució.

10

29. Resol les següents equacions:

a) 5 2 b) 4 1 c) 2 7
d) 2 6 e) 4 9 f) 2 3
g) 4 7 h) 1 1 i) 5 8

30. Resol les següents equacions i comprova’n la solució:

a) 1 2 b) 3 5 c) 2 2 7
d) 2 1 3 e) 4 5 9 f) 2 3 1
g) 4 2 7 h) 1 12 i) 5 2 8

31. Resol les següents equacions i comprova’n la solució:

a) 3 5 2 1 b) 4 2 3 5 c) 2 2 3
d) 5 4 8 2 e) 2 1 3 f) 4 5 2 3 1
g) 5 1 2 h) 2 1 3 i) 5

32. Resol les següents equacions:

a) 5 10 b) 7 49 c) 2 2 3
d) 10 50 5 e) 2 5 5 10 f) 4 7 1 7
g) 3 2 1 36 h) 4 8 4 4 i) 5 3 60 2

INS TORRE DE MALLA Matemàtiques π

1r ESO
curs 16/17 tema 4:iniciació a l’àlgebra
 8. RESOLUCIÓ D’EQUACIONS AMB PARÈNTESIS

Per resoldre equacions que tenen parèntesis cal aplicar la propietat distributiva del producte
respecte la suma i aconseguir així treure els parèntesis. A continuació es resol com les
explicades anteriorment.

PROPIETAT DISTRIBUTIVA
* + , * + * ,

11

Resol l’equació: 3 1 5
Apliquem la propietat distributiva: 3 3 5
Continuem com abans: 3 5 3
3 8
)
. Ja tenim la solució.

33. Resol les següents equacions:

a) 3 1 9 b) 2 3 8 c) 5 2 10
d) 4 2 1 e) 6 2 4 f) 3 2 6
g) 4 5 7 h) 6 1 6 i) 3 2 3

34. Resol les següents equacions:

a) 5 2 3 15 b) 2 3 3 1
c) 3 2 1 4 d) 5 2 4 30
e) 3 2 6 24 f) 2 5 7 4

35. Resol les següents equacions:

a) 5 2 1 4 8 b) 3 7 2 20 2
c) 4 1 2 2 7 d) 1 1 2 5
e) 2 3 5 4 f) 2 2 1 0

36. Resol les següents equacions:

a) 2 2 2 3 1 b) 2 1 2 2
c) 5 2 3 2 2 4 d) 2 1 2 5
e) 3 5 4 3 f) 2 2 3 1

INS TORRE DE MALLA Matemàtiques π

1r ESO
curs 16/17 tema 4:iniciació a l’àlgebra
 37. Escriu l’equació que resulta de l’expressió: “El triple d’un nombre més cinc és igual a
vint-i-sis”. De quin nombre es tracta?
38. Si “El doble d’un nombre menys cinc és igual a onze”, escriu-ne l’equació i troba el
nombre.

39. Si sumem 7 a un nombre obtenim el nombre 15. Escriu-ne l’equació i calcula aquest
nombre.

40. Un nombre qualsevol més el seu consecutiu sumen vint-i-tres. Quins nombres són?

41. La suma d’un nombre més el seu doble és dotze. Quin nombre és?

42. Si al triple d’un nombre li restem aquest nombre, el resultat és deu. Digues quin és el
12 nombre.

43. En Sergi ha llegit el doble de contes que la Rosa i, a més, dos contes més. Si en Sergi
ha llegit 12 contes, quants n’ha llegit la Rosa?

44. En una butxaca hi tinc una quantitat de diners i a l’altra, el doble. En total tinc 6 €.
Quants diners hi ha a cada butxaca?

45. Un bosc té el doble d’arbres que un altre i entre tots dos sumen 120.000 arbres. Quants
arbres té cadascun?

46. En un col·legi hi ha dos grups de 1r d’ESO amb 24 alumnes cadascun.

a) Si les noies de 1r A són el doble que els nois, quantes noies hi ha a la classe?
b) Si el nombre de noies de 1r B supera de quatre el nombre de nois, quants nois
hi ha?

47. L’Antoni, que té 64 llapis, en té el doble que la Lluïsa; la Lluïsa en té el doble que en
Carles, i en Carles, el doble que la Diana. Quants llapis té cadascú?

48. Les gallines i els conills d’una granja sumen en total 30 caps i 90 potes. Quantes gallines
i conills hi ha?

INS TORRE DE MALLA Matemàtiques π 1r ESO

curs 16/17 tema 4:iniciació a l’àlgebra
 RESUM DE LA UNITAT

El llenguatge numèric expressa la informació matemàtica només amb nombres. El llenguatge

algebraic expressa la informació matemàtica mitjançant nombres i lletres.

Una expressió algebraica és un conjunt de nombres i lletres units pels signes de les
operacions aritmètiques.
13

El valor numèric d’una expressió algebraica és el nombre que s’obté en substituir les lletres
per nombres i operar.

Els monomis són expressions algebraiques formades per productes de lletres i nombres. El
grau d’un monomi és la suma dels exponents de les lletres que el formen.

Un polinomi és la suma algebraica de monomis.

Una igualtat és una expressió separada per un signe =. Hi ha igualtats numèriques i

algèbriques. Dins d’aquestes últimes tenim identitats i equacions. Una equació és una igualtat
algebraica que només es verifica per a algun valor de les lletres.

Una equació de primer grau amb una incògnita és una equació que té una sola incògnita i el
seu grau és 1.

INS TORRE DE MALLA Matemàtiques π 1r ESO

curs 16/17 tema 4:iniciació a l’àlgebra