LA GUERRA DEL

FRANCÈS
(1808-1814)
Antecedents

- Carles IV rei d’Espanya (1788-1808) s’uneix a la coalició absolutista per

derrocar el nou règim francès.
- Els espanyols són vençuts per les tropes de la Convenció. (1793-1795)
- Manuel de Godoy s’alia amb Napoleó,
Qui va ser
Godoy?
Com pot ser que
s’aliï amb
França?
 Antecedents
Godoy: Estadista extremeny. Era un hidalgo que el 1784 s'enrolà en els guàrdies de corps
a Madrid, on féu amistat amb els prínceps d'Astúries, sobretot amb la futura reina Maria
Lluïsa, de qui hom diu que fou amant. Això i els seus dots polítics feren possible una
ràpida carrera, i el 1792 substituí Aranda com a primer ministre de Carles IV. Inicià la
guerra contra la França revolucionària (1793-95), en la qual abandonà Catalunya a les
seves forces, desguarnida d'homes i de material. Però després s'alia amb França, fet que
ocasionà dues guerres amb Anglaterra (1796-1802 i 1804-08), causa del desballestament
del circuit comercial amb les Índies, el qual, juntament amb les mesures d'una certa llibertat
industrial a les colònies americanes, provocà una forta recessió econòmica, especialment
notable per a la indústria del Principat. Seguí una línia ambigua de teòrica protecció al
pensament i les personalitats de la Il·lustració i de severíssima repressió contra
qualsevol crítica als pilars de l'antic règim; les pressions dels grups il·lustrats i
l'animadversió dels membres del Directori francès provocaren la seva destitució el 1798,
però al cap de dos anys recuperà el poder efectiu. Com a generalíssim dirigí aleshores la
guerra de les taronges contra Portugal (1801). Els fracassos de la segona guerra contra
Anglaterra (sobretot la derrota de Trafalgar, 1805), el seu despotisme ministerial i la seva
feblesa davant les pressions de Napoleó (demostrada en el tractat de Fontainebleau, quan
aquest li prometé un principat a Portugal, 1807), li feren perdre prestigi.
Antecedents
Tractat de Fontainebleau (1807): Pacte signat entre Espanya i França el 27 d'octubre de
1807 pel qual era establerta la partició de Portugal, únic aliat de la Gran Bretanya a Europa, entre
les forces espanyoles i les franceses. El tractat estipulava que el nord de Portugal (províncies de
Minho i Douro) formaria el regne de la Lusitània Septentrional i seria per al rei d'Etrúria, nét de
Carles IV, en comptes del seu regne italià; que les províncies d'Alentejo i Algarve serien per al
primer ministre espanyol, Manuel de Godoy, i que la resta romandria de moment sota
l'administració franco-espanyola. El tractat motivà la concentració de tropes franceses a Espanya,
fet que donà lloc a la guerra contra Napoleó.
Antecedents
Regne pel nét de Carles IV

Sota administració francesa

Controlat per Godoy

Antecedents Insurrecció que tingué lloc a Aranjuez la nit
del 17 al 18 de març de 1808. Després de
Establiment permanent de les l'ocupació de Portugal, un exèrcit francès,
tropes de Napoleó: conduït per Murat, es dirigí a Madrid. Davant
d'això, la cort es traslladà a Aranjuez i Godoy
aconseguí de convèncer Carles IV de la
- Motí d’Aranjuez
necessitat que la família reial anés a
- Abdicacions de Baiona Andalusia camí d'Amèrica. Aquesta decisió
fou aprofitada pels nobles partidaris de
l'infant Ferran per a intentar de treure Godoy
del poder i aconseguir la substitució del rei
https://www.youtube.com/watch?v=7_RYiHz52Fk pel seu fill. Godoy fou empresonat i destituït,
i Carles IV abdicà (19 de març) en el seu fill,
Ferran VII
 La guerra del francès (Guerra d’independència
espanyola)

L’aixecament
popular a
Madrid

Els afusellaments del 3 de maig a Madrid o Els

afusellaments de la Moncloa, 1814.
Francisco de Goya
La guerra del francès https://www.youtube.com/watch?v=bAW
QZewONTI
Resistència popular (1808): es van formar guerrilles per
fustigar els francesos. A Catalunya els grups de voluntaris
(miquelets i sometents) van derrotar els francesos a la
batalla del Bruc. Paral·lelament l’exèrcit espanyol va obtenir
una victòria a la batalla de Bailén

Ofensiva francesa (1808-1812): Napoleó va intervenir Rendició de

directament al conflicte i va ocupar la major part d’Espanya. Napoleó:
Algunes ciutats van resistir el setge, com ara Girona, Tarragona Tractat de
i Saragossa. Un cop controlat el territori el 1812 va desplaçar Valençay 1813
les tropes per envair Rússia.

Victòries angloespanyoles (1812-1814): l’exèrcit britànic

comandat per Wellington, va arribar des de Portugal per ajudar
a les tropes i van vèncer els francesos l’any 1812 a Arapiles.
Guerra del francès
Miquelets: membres d'una milícia especial, de caràcter mercenari o, alguns
cops, voluntari, reclutada per diputacions o juntes de guerra dels Països
Catalans per tal d'efectuar accions especials o de reforçar les tropes regulars.
Durant la guerra del Francès actuaren com a cos organitzat per les forces
napoleòniques.

Sometent: Organització de gent armada no professional creada en època

moderna i inspirada en l'antic sagramental o sometent suprimit amb el decret
de Nova Planta (1716). Fou novament actiu durant la guerra del Francès
(1808-14), i destorbà els atacs francesos davant Roses, Barcelona i
Tarragona.
Guerra del francès

Batalla del Bruc: Juny de 1808. Dues batalles. llegenda del timbaler del Bruc (Anoia)

Batalla de Bailén: Batalla lliurada el 19 de juliol de 1808 prop de Bailén (Andalusia) entre
l'exèrcit francès comandat pel general Dupont i les tropes reunides per les juntes de
defensa de Granada i Sevilla. Fou la primera derrota a camp obert soferta pels exèrcits
napoleònics i tingué un gran ressò a tot Europa; com a conseqüència de la derrota, Josep
Bonaparte sortí de Madrid i deixà tot el sud de la Península Ibèrica a les mans de les
juntes de defensa.

Batalla d’Arapiles: Batalla que tingué lloc a Arapiles (Lleó) pel juliol del 1812, durant la
guerra contra Napoleó. Les tropes franceses del mariscal Marmont foren vençudes per
l'exèrcit de lord Wellington. Gràcies a aquesta victòria, els francesos abandonaren
definitivament Andalusia.
 Guerra del francès
Setge: Encerclament d'una ciutat, fortalesa, etc, per combatre-la i emparar-se'n. Aquest mètode fou
utilitzat a les guerres napoleòniques. Girona i Saragossa en són els més clars exponents durant la guerra
contra Napoleó a l'Estat espanyol.

Guerrilla: Lluita armada irregular de grups de paisans contra l'opressor, sigui un exèrcit ocupant o el
mateix poder constituït. La guerrilla té regles pròpies, basades en la preferència per l'emboscada, el
coneixement del terreny (preferentment accidentat), la rapidesa de dispersió i de concentració de forces,
la complicitat del paisanatge, la solidaritat del grup i una comunitat d'objectius que, com a element de
cohesió, són l'equivalent de la disciplina de l'exèrcit regular. La guerrilla, lluita nacional i popular per
excel·lència, sol anar acompanyada de reivindicacions socials.

Tractat de Valençay: Acord signat entre França i Espanya, el 10 de desembre de 1813, a la localitat
francesa de Valençay que posà fi a la guerra contra Napoleó. Ferran VII recuperà la corona, es
comprometé a respectar els càrrecs dels afrancesats i retornar a França les places frontereres franceses
ocupades pels britànics. Les Corts de Cadis es negaren a ratificar l'acord fins que Ferran VII no hagués
jurat la constitució.
Guerra del francès: bàndols

Persones a
favor de la
monarquia de
Josep
Bonaparte I

Partidaris de la
tornada de Ferran
VII (el desitjat)
 Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
Les abdicacions de Baiona comporta Buit de poder pels patriotes

Es creen les Juntes locals integrades per patriotes amb l’objectiu de rebutjar la invasió i crear
un govern legítim.

L’any 1808 es crea la Junta Suprema de Catalunya i el 1810 la Junta Suprema Central

Corts de Cadis: intentar elaborar una Constitució

Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
https://www.congreso.es/docu/co
nstituciones/1812/ce1812_cd.pdf
GOYA I EL SEU TEMPS
Francisco de Goya y Lucientes va nèixer a Fuendetodos a
l’Aragó el 1746

➢ A Saragossa va començar a treballar d’aprenent amb

José Luzan un artista local

➢ Va viatjar a Itàlia on va estar influenciat per la pintura

local

➢ En tornar a Espanya va entrar en contacte amb dos

pintors de la Cort que li van donar feina i treballà amb
estil rococó
GOYA I EL SEU TEMPS
➢ Optimisme vital, temàtica amable, escenes de joc, bucòliques i pintoresques.

Pinzellades lliures.

➢ Va ser nomenat pintor de la Cort de Carles IV: reflectia la personalitat de cada model

sense pietat, estrany equilibri entre la ridiculització i el virtuosisme tècnic

➢ El seu pensament il·lustrat li ve de la relació amb Jovellanos i Moratín.

➢ Malaltia que el va deixar sord

➢ Replantejament de la seva pintura: enfosquiment de la seva paleta i visió molt és

crítica
GOYA I EL SEU TEMPS

La família de Carles IV
GOYA I EL SEU TEMPS

Els “capritxos” atacaven els mals costums,

la superstició i la credulitat de tots els
estaments socials, des del clergat a
l’aristocràcia i el poble.

Qué pico de Oro

GOYA I EL SEU TEMPS
★ L’art ha restat vinculat al poder.
★ Això canvia en el moment que els artistes assoleixen cert grau
d’independència econòmica (marxant d’art)
★ El canvi del pensament, al liberalisme i a partir de la noció de Sobirania
Nacional propiciaran les primeres obres crítiques
★ El paper de l’artista canvia pel d’intel·lectual compromès amb la seva època
★ No pot haver estètica sense ètica
★ Obra d’art ja no ha de ser bella sino inspirar sentiments: provocar en
l’espectador una nova manera de pensar.
★ Crítiques socials i injustes de l’època