Roger Gargallo Pardo 4rt B

LA RECOMPENSA DE L’ESFORÇ

Introducció: En Jordi està assegut a la vorera d'una plaça, avorrit sense fer
res quan Marta passa davant seu.
Jordi (en to burleta): Mira qui ve aquí! La milionària del barri.
Marta (tractant de seguir-li el corrent): Hola, Jordi. Com estàs?
Jordi (sarcàstic): Ah, mira, ara parles amb gent com jo?
Marta (indignada): Què vols dir amb gent com tu? Si et penses que em crec
que la gent d’aquí sou inferiors que jo, t’equivoques. A més, aquí segueix vivint
la meva mare.
Jordi (irònic): Sí, però com que ara ets una enginyera i vius en un lloc de
rics, tens un bon cotxe i una casa gran, els del barri t’hem de semblar inferiors.
Marta (mirant incòmoda): Per a mi, tothom és igual, uns que es van
esforçar més i altres menys, però el material no decideix quan vals.
Jordi: Tu el que vas tenir va ser sort.
Marta (rient amb ironia): Sort? Tu penses que la sort t'hagués donat a tu
tot el que ara dius que jo tinc?
Jordi: És clar, amiga, si jo hagués tingut la sort de trobar-ne una feina com la
teva, que em paguessin així de bé, també hauria sortit d'aquest barri.
Marta (sense deixar de somriure): I com ho aconseguiries? Per què per
tenir aquesta feina que tinc, jo vaig haver d'estudiar molt, fer-me una carrera
i treballar des de ben jove per poder ajudar la meva mare a pagar-me els
estudis i per poder tenir les meves coses, tu vas fer això mateix?
Jordi: No, jo no vaig poder estudiar, no tenia recursos.
Marta: Jo tampoc tenia diners, però tenia ganes de tirar endavant, i el poc
temps que tenia lliure el vaig fer servir per treballar i guanyar diners per poder
estudiar. Recordes el que feies mentre jo em dedicava a estudiar?
Jordi: Bé, jo sortia amb els amics, anava a festes, prenia... M’ho passava bé.
Marta: I els caps de setmana que te n'anaves a la platja a gastar més del que
et podies permetre i li treies diners a la teva mare per anar-te'n de festa? Saps
què feia jo? Em passava dia i nit estudiant per als meus exàmens. Així que no
et pensis que la sort et donarà les coses que altres es van esforçar per tenir.
La sort potser et donarà una petita empenta cap endavant o endarrere, la
Roger Gargallo Pardo 4rt B

resta, amic meu, és esforç. La gent treballa per allò que vol, lluita pel seu
futur.
Jordi: O sigui, dius que no vas tenir sort?
Marta (una mica molesta): No, no vaig tenir sort, vaig tenir interès, i tu
encara ets a temps, deixa de voler el que altres tenen amb el seu esforç i
esforça't pel que tu vols, atura't d'aquesta vorera i surt a treballar, treballa dia
i nit, estalvia i posa't una meta. La sort la fas tu mateix i per tenir allò que en
tenen altres, has d'esforçar-te el que s'esforcen ells i més. Tu no ets “inferior”,
ets un conformista.
Jordi (veient com la Marta s’allunya lentament): Està bé, doncs, jo no
tinc res per gandul, tu tens raó, amiga.

FÍ